dissabte, 5 de novembre del 2011

miquenga

[mikέŋɣa] subst. f. Poquíssima cosa, quasi no-res, amb sentit menyspeador. 
ex: I vos baralleu per eixa miquenga? 
cast. migaja, nimiedad 
ETIM.: de mica 'partícula, petita porció', del llatí mīca, mat. sign. 
diàleg dels informants:
–Les miquengues, o solls, són les restes d'algun menjar. Solen ser molletes xicotetes, insignificants, que no ens calmen l'apetit, vaja! 
–A més de miquengues jo he oït miquenguengues.
–Miquengues: parts inapreciables, quasi, d'alguna cosa, més menudes que miquetes... de fet la terminació -engues en aquest cas ja ens dóna una pista d'un cert menyspreu d'allò que ens queda d'un tot... 
–…"miconeues","miconengues" "miconiues".
RM, JB, MAFS, MCGM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada