[bɾɔ́fek] bròfega (f.) [bɾɔ́feɣa] groller, grosser subst. Adust, aspre en el tracte; bast.
ex: Em fa por quan obri la boca. És tan bròfec!
cast. rudo, áspero.
ETIM.: formació onomatopeica damunt l'arrel brf-, expressadora del soroll que fa amb la boca una persona o animal irritat. (DCVB)
d'origen incert, potser d'una forma ll. *vŏfrĭcus, der. de *vofer, que podria ser la forma vulgar del clàssic vafer, vafra, vafrum 'astut, hàbil'. (GDLC)
LLN, RPM, MCGM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada