dilluns, 2 de gener de 2012

Tu trobes?

‎Tu trobes?
Tu què trobes?
Tu trobes que...?
Estructures i iniciadors fraseològics per demanar l'opinió, el punt de vista… o per a contrastar-los amb l'interlocutor marcat sempre amb el pronom personal díctic. Segons el context són o inicien interrogacions reals o retòriques.
Expressions que en castellà es podrien traduir per "Tu crees?", "A ti qué te parece? o Tú qué crees?, Tu crees que…? 
Per exemple:
(a)–Això que has fet no està gens bé!
Tu trobes?
(b)–Vicent i Rosa s'han barallat. Tu què trobes? Els anys que *fea que festejaven. Ja veus, ja veus...
(c)–Tu trobes que això que has fet al teu germà està bé, home?
Les estructures (a) i (c) es troben també al francés i hi tenen un ús equivalent (Tu trouves?; Tu trouves que…? /Est-ce que tu trouves que…?
El verb trobar lliga l'opinió o el punt de vista a la reflexió especulativa. Contrasta amb altres formes sinònimes que ho fan a la creença o a la subjectivitat (creure, semblar).
JM

1 comentari:

  1. A l'alemany el verb 'finden' (trobar, com l'anglès 'find') serveix també per expressar opinió:

    Was findst du? (=> lit. Tu què trobes?)
    Ich finde dass, ... (=> lit. jo trobe que ...)

    És una cosa que em va sobtar en aprendre aquella llengua, per la semblança amb la nostra.

    ResponSuprimeix