Tu trobes?

‎Tu trobes?

Tu què trobes?

Tu trobes que...?

Estructures i iniciadors fraseològics per demanar l'opinió, el punt de vista… o per a contrastar-los amb l'interlocutor marcat sempre amb el pronom personal díctic. Segons el context són o inicien interrogacions reals o retòriques.

Expressions que en castellà es podrien traduir per "Tu crees?", "A ti qué te parece? o Tú qué crees?, Tu crees que…? 

Per exemple:

(a)–Això que has fet no està gens bé!

–Tu trobes?

(b)–Vicent i Rosa s'han barallat. Tu què trobes? Els anys que *fea que festejaven. Ja veus, ja veus...

(c)–Tu trobes que això que has fet al teu germà està bé, home?

Les estructures (a) i (c) es troben també al francés i hi tenen un ús equivalent (Tu trouves?; Tu trouves que…? /Est-ce que tu trouves que…?

El verb trobar lliga l'opinió o el punt de vista a la reflexió especulativa. Contrasta amb altres formes sinònimes que ho fan a la creença o a la subjectivitat (creure, semblar).

JM