margalló

margalló (font: Rafa Llodrà)

[maɾɣaʎó] bargalló subst. m. 1. Arbre dioic de la família de les palmes, de la categoria de les arecàcies (Chamaerops humilis L.).

cast. palmito, margallón. 

2. Lluc (medul·la o tronxo) tendre d'esta planta, que és comestible. 

ETIM: d'origen incert, potser relacionada amb barballó, o potser d'un ant. *(a)bregalyon, der. del llatí vulgar *africanione 'planta africana', variant de bargalló, que ho és també de barballó. 

Es una palmera que pot arribar fer un a dos metres d'altària, però sol tindre el tronc davall terra; té el tronc revestit de protuberàncies triangulars; de fulles grans (palmes) en forma de ventall (palmito), amb pecíols proveïts d'espines, agullonats; de flors grogues, en raïms densos; i de fruits semblants als dàtils, de color verd-rogenc. 

Les fulles d'esta planta palmàcia s'usaven antigament per a la confecció de graneres, d'estores, de cabassos i d'altres productes d'ús domèstic.