enerta

[enέɾta] Alerta! interj. imperativa per recomanar vigilància i atenció o per amenaçar.

ex: Enerta que tornes a agarrar-me *dinés sense haver-me'ls demanat!

cast. ¡cuidado!

ETIM: de l'italià all'erta (erta, del llatí er[e]cta), ‘en lloc elevat’ per a vigilar'. Sembla una forma paral·lela amb canvi del grup preposició+article (al) per la preposició (en). Tot i que també pot ser per confusió o per corrupció atribuïble a l'ús. Cal denotar que hi trobem una excepció a la regla general que fa que en valencià els inicis àtons en [en-] passen a pronunciar-se [an-].