nyespla

*nyespla

[ɲéspla] nespra nespla, nyespra subst. f. 1. Fruit del nesprer o nespler, de forma redona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat; comestible quan és passat o molt madur.

cast. níspola, níspero. 

2. fig. Colp violent, normalment donat amb la mà tancada, especialment el que es dóna en agressió.
ex: Li va arrear una nyespla tan forta que el va tombar de tòs.

ETIM: del llatí vulgar nespĭla, neutre pl., des del llatí clàssic mespĭlum, i aquest, del gr. mespílon (μέσπιλον), nom de l'arbre, i mespílē (μεσπίλη), nom del fruit, amb alteració popular de m- en n- per dissimilació de la m- davant la -p-, i finalment amb palatalització de la n- > [ɲ].

El nesprer és un petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies (Mespilus germanica), de fulles lanceolades, flors blanques i solitàries i de fruits bruns comestibles. El fruit d'aquesta espècie ha anat estant substituït a les nostres terres pel el de la Eriobotrya japonica, arbre fruiter de la família Rosaceae, originari del sud-est de Xina, introduït a Japó on es va naturalitzar. En l'actualitat quan parlem de nespra es dóna per entés que es parla de la japonesa.
La llengua oral fa servir el castellanisme *níspero per tal de designar el fruit i *nisperoner pel que fa a l'arbre. nyespla només s'empra per designar el colp.

LLN