Els menjars dels dies de la setmana

El dilluns menje lluç,
el dimarts menje naps,
el dimecres menje penques,
el dijous menje ous,
el divendres faves tendres,
el dissabte tot ho cabte
i el diumenge tot m'ho menge.
MAFS
La marquesa va al mercat:
el dilluns compra lluç,
el dimarts compra naps,
el dimecres compra penques,
el dijous compra ous,
el divendres faves tendres,
el dissabte fa el recapte
i el diumenge tots s'ho mengen.
LLN

entrevill

[entɾevíʎ] entreví, entrevei subst, m. 1. Cosa oculta, interior, amagada; dificultat.
Ex: No trobe més que entrevills quan tire a resoldre eixa qüestió.

2. Tel greixós i entreteixit de venes, nervis i glàndules, al qual estan adherits els budells.

cast.: entresijo, mesenterio.
3. vulgarisme Genitals femenins.

ETIM.: del llatí interviciu, mateix significat. La forma entrevill suposa una base llatina preromànica *intervicŭlu, produïda per canvi de sufix.
diàleg dels informants
–No sabia el que era l'entrevill, i fa poc n'he menjat... és un teixit que envolta algun òrgan intern del cos, d'un gust fortíssim!!!
–En la parla vulgar és una referència als òrgans sexuals femenins.

MCGM, ER, RM

agarrar

[aɣaráɾ] v. tr. agafar fort, agafar i prendre.
Ex: Va agarrar l'autobús ja al camí la mar.
Ha substituït totes les altres accepcions.

cantellut

[kanteʎút] adj. cantelluda (f) Que té cantells, arestes o caires.

Ex: Va agarrar una pedra cantelluda i li la va tirar.

cast. esquinado, anguloso.

ETIM.: del llatí canthĕllu, derivat dim. de canthus (del grec κανθός), ‘angle’, ‘vora’.
XL

Fer *puritxinel·les

Fer bogeries.
Ex: I ell, vinga fer puritxinel·les; i tot per a què li férem cas!
Fer els putxinel·lis: fer el ximple (DCVB)
MTG

Ser un *Baset

Ser revoltós.

Ex: Eres un *Baset! No pares mai?

Referit a Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - Segòvia, 1728) que fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

MCGM

*Vindre al cap

Recordar.
Ex: No em ve al cap ara mateix. Ho sent.
JC

Fer la creu ben feta

Acabar una relació.

Ex: A eixa li vaig fer la creu ben feta!

S'acompanyava la frase fent una creu o dos o tres, amb la mà, depenent de com de fort fóra el cabreig.

XL

*entoldar

[antoldáɾ] v. Entendar. vegeu *entoldador.
Ex: Abans no arruixàvem; *entoldàvem els tarongers.
Omplir un espai d'un olor insuportable.
Ex: Es va tirar una bufa que *mos va *entoldar a tots.

*entoldador

[antoldaóɾ] subs. m. Entendador. Ofici tradicional lligat al conreu dels tarongers.

Com que no hi havia pesticides es tapaven els tarongers amb un toldo (tendal) i hi posaven dins boles de cianur per eliminar-ne les malalties.

MTG

Quan el Montgó…

Quan el Mondúver porta capa i el Montgó porta capell queda't a casa i fes cordell o pica espart i fes cordell.

APM

Quan Montgó porta capa, i Segària duu mantell, pobrets pescadors del Pla, que s'apreparen la pell.

ER

Quan el Montgó porta capa i el Montdúver porta mantell, animalets del pla amagueu la pell.

SI hi ha núvols baixos que tapen els cims de les dues muntanyes els d'enmig que s'apreparen.

FMB

Si el Montgó té capell, pica espart i fes cordell. 

Si el Montgó té capell i Segària tallarina, aigua a la Marina.

JC

Si el Montgó du capa i el Montdúver du capell, pica espart i fes cordell.

LLN

Si el Montgó porta capa i Segària mantell, els treballadors del Plà que s'aparellen la pell.

Senyal d'aigua

XL

borró

[boró] subst. m. 1. Granissor produïda en la pell per l'acció del fred, d'una malaltia, d'una emoció, etc
Ex: Mira quin borró m'ha entrat de sentir-te!
2. Canya de sorra o canya d'arena (Ammophila arenaria) és una espècie de planta gramínia de la família de les poaceae que està a les platges.
Etim.: del llatí bŭrra, 'borra'.
MAFS

borra

[bóra] subs. f. Conjunt de fibres curtes d'una matèria tèxtil—cànem, cotó, llana, lli, etc.—que se separa de la floca en l'acte de filar o de perxar. Servia per tal de farcir els matalafs.

Ex: Mare, se n'ìx la borra del matalaf!

cast. borra.

ETIM.: del llatí bŭrra, amb el mateix significat.
vegeu matalaf

diàleg dels informants:

–"Borra", ho posaven dins d'una funda que feia de matalàs.

–També diem "borra" al pilotet de pols "lligada" que es fa quan agranem la casa (si no agranem tots els dies...).

SA, MCGM

xe

[ʧé] o [ʧέ̞] interj. Usada per expressar molt diversos sentiments, com admiració, entusiasme, alegria, enuig.

Ex: Xe, què fas? (amb e tancada). Xe, quina passà m'has fet! (amb e oberta, expressió de disgust)

cast. (sud-americà) che.

ETIM.: probablement resultat d'una palatalització de pse, interjecció freqüent. Hi ha qui ha suposat que xe era una reducció de xic, cosa que no sembla probable (DCVB).

CMV

xi

[ʧí] interj. variant de xe o forma reduïda de xic.
Ex: Xe, xi! Quan de temps!
CMV

A deshora

[aðezɔ́ɾa] loc. adv. de temps A una hora inoportuna, intempestiva; molt tard.

Ex: Demà no aplegues tan a deshora.

ETIM: deshora compost del prefix negatiu des- i del substantiu hora.

vegeu A hora horada

Tonadeta de Pasqua de Resurrecció

Acudiu, acudiu,
ratetes,ratetes al niu.
que el Nostre Senyor
ja viu.
Ratetes, ratetes,
eixiu del forat
que el Nostre Senyor
ha ressuscitat.
Versió aproximada
MAFS, OC

Cançó de bressol (1)

Ding, dong,
ding, dong.
Les campanes
de la Font.
Qui s’ha mort?
El rector.
Quin rector?
El del Cel.
Com li diuen?
Manuel,
Boca de sucre,
Boca de mel.

Tonadeta de joc per a nadons (1)

Serra, serra de la guerra:
el meu xic ja està en terra.
Serra, serra del molí:
el meu xic ja està ací.

Tonadeta de joc per a nadons (2)

Bernat, Bernat,
pega’t al cap
amb un coixí
sobredorat.

Tonadeta del Sereno

Sereno, mereno:
dis-me quina hora és.
La una, les dos,
ja van a tocar les tres.
El sereno ha mort un gos.
se l´han dut a l’hospital:
Les xiquetes de costura
se l’han fet amb oli i sal.
I continua en castellà:
El sereno de las once son,
sube a la escalera y apaga el farol.
El farol se apaga y vamos a dormir,
animas benditas que hacen por aquí
o
La pluma y la tinta para escribir.
MAFS

Tonadeta d’amagar-se

Conillet amagat
que la llebre va a passar.
Per de nit i per de dia
toca, toca l’Ave Maria.
Conillet, ja estàs ben amagadet?
CMN

Tonadeta per a jugar a la Gallineta Cega

- Gallineta cega, què has perdut?
- Una agulla i un canut.
- Busca per terra.
- No ho trobe.
- Busca pel terrat.
- No, no, que em faré gat!
- Busca per la *ximenera.
- No, no que em faré negra!
- *Pues, busca qui t’ha pegat.

Tonadeta per a fer cosquerelles

Quan vages a comprar carn,
no la compres ni de per ahí,
ni de per ahí, ni de per ahí,
ni de per ahí, per ahí, per ahí!!!!

Tonadeta dels batejos

El padrí pegolí
la padrina pegolina
si no tiren confitura
morirà la criatura!....
No en tiren?
Pollosos!!
MAFS
També s'acaba amb:
Padrí, pollós!
Padrina, pollosa!

El joc de la Camona

L'u: Morú o Tururú
El dos: Cagalló de gos
El tres: Garrofa verda no val res
El quatre: Agafa l'haca i ves-te'n a batre a l'era del tío Sastre
El cinq: Pixa-li´n dinc
El sis: Senyoreta....
El set: Set seràs, baix la forca pararàs i de lladre no t'escaparàs.
La sota: Sota marrota, s'empina la bóta i no deixa ni gota.
El cavall:"Caballo por ser caballo, saca el pollo del corral", cames amunt, cames abaix.
El rei: Rei vestit de budell, la panxa llisa, no cal camisa, una uela en el corral ja s'ha vist ja s'ha amagat, amb el cul arromangat, xip, xap.
MAFS

estibó

[astiβó] subs. m. Resultat de l'acció d'estibar.
Ex: Li va pegar un estibó que el va tombar de tos.

estibar

[astiβáɾ] v. Espentar, amb un colp sobtat i fort o amb força sostinguda.

Ex: Estibeu una miqueta més que ja la tenim dins.

cast: empujar

ETIM.: del llatí stīpare, ‘atapeir’.

*patadero

subst. m. Confunt de marques de passes o de potes en un terreny fangós.

Ex: Xe, ix del regat, que faràs més patadero que un *ganao de bous...

Tot i que és un castellanisme, no està recollit al Diccionario de la RAE.

[pataéɾo]

ACP

trestellador

[tɾasteʎaóɾ], [tɾesteʎaóɾ], [tasteʎaóɾ] subst. m. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una séquia o canal. Post que es posa a les portes de les cases per tal que no entre l'aigua de la pluja.

Ex: Posa el trestellaor o sorregaràs el tros.

cat. or.: estoledor.

cast. compuerta.

ETIM.: derivat de estallar

ACP

En ma casa tenim un trastellador, sobretot després de les riuades, ja que en alguna va entrar prou aigua al carrer "Niño", i sempre que es posa a ploure molt, mon pare el posa.

MMP

Déu *mos lliure del francés!

En desús. Exclamació desiderativa que expressa temor davant d'una situació o d'un esdeveniment.

L'àvia de qui açò escriu la solia emprar amb eixe sentit, herència dels seus avis i besavis que havien conegut la presència dels francesos: l'exèrcit napoleònic i els Cent mil Fills de sant Lluís (1823).

Anar-se'n a l'Almoixic

Morir. Anar a parar al cementeri.

Abans de que es fera el cementeri nou a l'Almoixic, la dita era: Si seguixes aixina, prompte et duran al secà de Franco. (Cabdells).

L'antic cementeri es trobava on està ara la finca del cementeri, al carrer Centelles.

*sanguango

Castellanisme.
Ex: Sempre està fent el *sanguango.
DG
zanguango, ga.
(De zangón).
1. adj. coloq. Indolente, embrutecido por la pereza. U. m. c. s.
2. adj. coloq. Ur. Desmañado, torpe. U. t. c. s.
3. f. coloq. Ficción de una enfermedad o impedimento, para no trabajar. Hacer la zanguanga. (Diccionario de la RAE)

Estar més tort que la carretera de Pego

Expressió per destacar la manca de linealitat.

Ex: Això està més tort que la carretera de Pego.

S'aplica tant a un cavalló a l'hort com a la ratlla del pentinat.

L'antiga carretera de Pego a Oliva tenia moltes voltes i revoltes.

RM

Anar a torbar-se

loc. verbal Distraure's; tindre oci.

Ex: Vaig a torbar-me. (I anava a tonyar un muntó de fanecades)
vegeu torbar

MCGM

fosquissa

[foskísa] subst. f. Boira tènue i uniforme per l’efecte de la calor, que es pot veure sobre la línia de l’horitzó, sobretot a la mar.

Ex.: Des del castell es veia la fosquissa que emboirava la ratlleta blava.

ETIM.: del llatí fŭscu, 'fosc' més el sufix patrimonial -issa lligat a la categoria adjectiu.

Tindre el cel guanyat

Haver patit molt.
Ex: Amb un fill com eixe… Té el cel guanyat.
El cristianisme considera que el patiment acceptat és un mèrit per a aconseguir la vida eterna.
LMM

Erro, Miquel!

Expressió divertida davant de la falta d'encert, de punteria o d'adequació d'una altra persona. vegeu erro.

erro

subst. m. Error, equivocació.

Ex: La cosa no anava per ahí. Erro, Miquel!

Compartit amb les parles balears.

cast. yerro, error.

ETIM: derivat postverbal de errar.

[έro]

Tot i cataturo

Ja ho tinc tot!... Ai tot! Tot i cataturo!
JDMM

Estar criat a l'ombra

S'utilitza sobretot quan es parla de les noves generacions que ho hem tingut molt fàcil i no em acatxat molt el llom.
VL

Açò podrem acampar-ho?

Continuarà la vida igual després d'açò?
MCGM

Ara que vénen…

Ara que vénen les figues i el raïm,

ara t´has mort, cara de porc?

Era una imitació del Liberame Domine que es cantava a la porta de les esglésies en el Responso d'un difunt. Es cantava de debò: Quando coeli movendi sunt et terra.

JMS

Desllopissar-se algú de damunt

Llevar-se'l de damunt quan és molt insistent o molt apegalós.
Ex: En tot el sopar no me'l vaig poder desllopissar.
vegeu desllopissar
LLN

Passar les de Sant Amaro

Passar-ho molt malament. Patir o haver patit molt.
No conec el sant pero segur que els romans el van fer patir molt.
FM

Fer el present de les tres figues

Quan algú fa un regal de poc interés econòmic o d'esforç.
Portar tres figues en temporada de figues és de ser molt tacany.
FM

Paréixer el viatjant de corfes d'ou

Anar amunt i avall sense fer res de trellat, o res de bo.
VL

Tindre ullets de clec

Tindre els ulls menuts.

TCM

Trobe que açò és per l'etiqueta dels clecs. Hi havia fotografiada una dona en el monyo curt i tenia els clecs als ulls. Una imatge molt yeyé i psicodèlica.

RMS

Anar fet un garró

loc. verbal (loc. adv. modal) Anar desastrat, amb una referència clara a les calces (mitjons) mal encaixades als talons. 
vegeu Ser una bona garronera, garró
FM

Ser una bona garronera

loc. verbal Anar de qualsevol manera, ser desastrada i arreu.

vegeu garronera, Anar feta un garró

MCGM

Estar borratxo

Paraules per a dir que es va borratxo: portar una bona castanya; portar un bon content; portar una mitja amistat; anar com un cep; portar una bona sèpia; portar una bona esmerla; portar-ne una com un piano; fer patxo-patxo; agarrar un bon nano; anar ensabonat; anar més bufat que un *caïrer…

RM, MCGM, MMP, TPC, GB

No pesar ni un boriol

Es diu d'allò que és poc pesant. Se sol emprar per a referir-se a algú molt prim o als xiquets menuts, prims o esquifits. vegeu boriol

boriol

[boɾiɔ́l]  subs. m. Qualsevol cosa menuda que pesa tant poc que el vent la pot portar: la llavor d'algunes plantes, com ara el que anomenem *uelet de la cama-roja. També pot se un insecte xicotet, negret, que vola i busca la flor dels ceps, blat, faves, etc. (documentat a Ador pel DCVB) o volvim de cendra que vola amb l'impuls del vent (Alcoi, DCVB).

ETIM. del llatí vulgar *voleolu, petit volador.
vegeu No pesar ni un boriol

Anar a l'obra

loc. verbal Treballar a la construcció. 
ex: Anava a l'obra des dels dotze anys.
vegeu obrar, obrer de vila, obra, fer obra

obrer (de vila)

[oβɾéɾ] Obrer de la construcció. Nom tradicional, substituït per obrer, per antonomàsia.

ex: Era obrer però li agradava anar a defora els dissabtes.
cast. albañil

loc. substantiva Obrer de vila o de cases: mestre de cases, paleta (DCVB)

nota: La societat rural oposa l'obrer al llaurador, tot i tenint en compte que no en el sentit d'obrer 'de fàbrica' sinó 'de vila'.

vegeu obra, obrar, anar a l'obra

Ser una agulleta de tot cosir

Es diu d'una persona molt hàbil, que sap fer de tot.
LLN

Ara sí que estem nets

S'utilitza quan una situació ja no te sortida. Quan ja s'han esgotat totes les possibilitats de resoldre-la. 

Ex: M'he deixat la cassola al foc i no trobe la clau de casa. Ara sí que estem nets!

RM

No saber per on pegar

No saber què fer. No saber per on anar. No saber com resoldre un problema.

La força de l'expressió està en combinar l'adverbi de lloc i el verb pegar, donar un colp.

LLN

Anar com cagalló per séquia

Expressió vulgar per referir-se a qui es troba en una situació que el supera i que el porta a situacions o resultats dels que no és responsable.

La imatge de l'aigua corrent de la sèquia i al subjecte comparat a l'excrement li dóna la força expressiva.

LLN

Voler més que el món

Sense definició
LLN

El que és desgraciat…

El que és desgraciat fins amb els collons entropessa
Tindre molt mala pata o molt mala sort.
LLN, VL

*torcamansos

Plural analògic vulgar de torcamans, subst. m. invariable. eixugamans.

Què tindran que vore…?

Què tindran *que vore els collons *en córrer? fraseologia Expressa disconformitat pel que fa a la relació entre dos aspectes de la realitat.

ex: Tu em parles del negoci i jo, de ta mare! Què tindran *que vore els collons *en córrer?

Estructura interrogativa retòrica.

RMS

trompellot

[tɾompeʎɔ̞́t] subst. m. 1. Pedra troncocònica que serveix de mola en l'almàssera.
cast. volandera, galga. 
2. fig. Persona rude, estúpida; persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res.

Ex: Seràs trompellot! Torna-ho a fer!

cast. alcornoque, mastuerzo.

Referència a la pedra de moldre de l'almàssera.

ETIM.  de trompa; onomatopeia del so de la trompa: tromp-, -ell (sufix de masculí), -ot (sufix augmentatiu).
vegeu De bona fusta és el trompellot
Les olives arriben a l´almàssera i és xafiguen amb la gronsa (corretja de ferro) i el trompellot (pedra amb forma de cono).
PSM

trompellot (font:valldegallinera.net)

*uelo

[wéɫo] *uela (f) [wéɫa] subst. 1. Avi, àvia. 

Ex: Mon *uelo va servir dos anys.

2. Amb sentit despectiu per 'vell', 'major'

Ex: Eixe *uelo m'ha dit que me n'anara!

3. castellanisme i vulgarisme, per abuelo.

ETIM. del llatí avus que va passar a avu (avi) més el diminutiu també llatí -olus (que trobem en paraules com hipaniolus, 'espanyol' -que de fet vol dir 'espanyolet'- o en el nostre topònim 'Rubiol' –la font del Rubiol–). En castellà va passar a 'abuelo'. I es va introduir al valencià com *auelo (encara es diu així en molt pobles valencians). 

En molts llocs en contacte amb el possessiu simple diuen *m'auelo (masculí) i *ma auela (en femení). En el nostre cas no va agradar molt dir aixó de *m'auelo. Si deiem 'mon pare' perquè no mon *uelo? Eixa és la història!

No hi ha estudis coneguts que valoren en quin segle es va introduir en valencià.

esmortir

v. Deixar o fer aparentar com mort. Deslluir.
Ex. El color del jersei m'esmortix.
[azmoɾtíɾ]
Jo ho utilitze quan algun color, estampat,... de la roba fa que el meu color de la pell agafe un to apagat, que provoque que no en sente bé.
Aportat per NLL

nona

subst. f. llenguatge infantil. Son.

Ex: Ui!, quina nona té el meu xic!

Acte de dormir

Ex: I ara, a fer nona. 

ETIM. Alguns estudis afirmen que nona és 'son' sense la ese i amb la ene repetida: 'non'. "Non, non, vine son". I com que 'son' és femení: "nona" –'nana' en castellà.

Alguns altres estudis diuen que ve del llatí nona, l'hora novena dels romans, és a dir, les tres de la vesprada, l'hora de fer la migdiada (o el ple de migdia), la 'siesta'. Encara que en castellà 'siesta' ve de l'hora sexta dels romans, les dotze, que també és l'hora de dormir després de dinar –això sí, tres hores abans!–.
[nɔ́na]

Estar delicat com la flor del gesmil

Locució per a expressar que una persona té o està amb les defenses baixes, amb facilitat per emmalaltir i agafar-ho tot.

Ex: Què blanqueta està! Està delicada com la flor del gesmil.

Aportat per JB

ser un corcó

Referència a una persona que no para de voler averiguar, i/o demanar, donar la llanda...
Ex: No em fie d'ell; és un corcó. Sempre va mirant´ho i tocant-ho tot.
Aportat per MCGM

pastilla

[pastíʎa] subst. f. Rent

Ex: Ves al forn i compra pastilla.

ETIM. del cast.
diàleg dels informants:

–Fins i tot hi ha un malnom que es diu així, perquè era l'encarregat de repartir el rent als forns.. Domingo de la pastilla.

–A Pego a la *llevadura li diuen sonoro perquè l'home que la repartia era el mateix que els caps de setmana posava el so a les pel·lícules del cinema. Les dones deien "Què ve el Sonoro" referint-se al repartidor. Així va pendre eixe nom.

 MLC, LMM

*granísol

subst. m. Granís: Grans menuts de gel, transparents o translúcids, procedents de la condensació del vapor d'aigua atmosfèric.

Ex: Ha caigut un *granisol tan gran que ha llançat a perdre mitja collita.

ETIM. del cast. granizo, amb la terminació modificada per analogia del sufix -ol.

cat. or. calamarsa.

cast. granizo.

[gɾanízoɫ]

Carabassa m'han donat…

Carabassa m'han donat,
jo l'he presa per meló,
més m'estime carabassa
que dormir a la presó
Aportat per JB
Per deu cèntims de sabó,
xim xo!.
Aportat per MASF

No deixes sendes velles per novelles

Més val sendes velles que novelles.
Dita que expressa el sentit conservador i la prudència de l'entorn rural.
AVS, XRO

poletà

subst. i adj. poletana (f) gentilici: napolità: pejoratiu: persona desvergonyida.

Ex: I vols que m'ho crega? Bona poletana estàs feta.

Es considerava que els napolitans, antics súbdits de la Corona d'Aragó, eren persones poc de fiar, embolicadores i desvergonyides.

adj. f. Figues poletanes: nom d'una classe de figues.

vernesca

[veɾnéska] adj. f. figa vernesca Figa blanca, mitjancera, tardana i no massa bona.

ETIM. del llatí vĕrnu primavera o del gàl·lic vĕrna, o millor d'una variant *vĕrnu produïda en gal·lo-romànic: 'solitari' més el sufix -esc ('propi de', 'que procedix de'), més la terminació femenina -a.

figues vernesques

Diumenge de Rams…

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.
Aportat per MCGM

Quedar-se com la nóvia del Pinet…

Quedar-se com la nóvia del Pinet, amb la cara *llavà i el monyo fet.
Aportat per MCGM

Ser un meula

Expressió per designat una persona de mala vida.
Ex: No vages *darre d'ell que és un meula.
El DCVB documenta la paraula meula a Mallorca i la definix com 'borratxera'. Prò el més segur és que vinga da maula: Qui usa d'artifici per a enganyar; qui fingeix estar malalt o esser curt d'enteniment, per no treballar o no fer alguna cosa que no li convé
cast. maula, zanguango, bellaco.
[mέ̞wla]
Aportat per MCGM

Cada pelet un beset…

Cada pelet un beset; 
a més peluda més volguda; 
on està el pèl està el cel.
Aportat per CMN

ratat

[ratát] ratada (f) [ratá] adj. Marcat amb molts clotets com a senyals de verola, com rosegat per les rates.

Ex: Què lleig està, té la cara tota *ratà.

cast. picado de viruela.

També és un malnom d'Oliva: la *Ratà.

XL

Traure la sarpa

Ser més resolutiu. Mostrar el geni o la força de caràcter.
Aportat per MCGM

Ser un grandot debades

Ser una persona gran físicament però amb poc trellat.
Ex: D'eixe grandot *debaes no trauràs mai res.
Aportat per VCP

debades

adv. De franc, gratuïtament.
Ex: I t'ha donat el 'xupaxups' *debaes?
Inútilment.
Ex: Quanta faena *debaes!
cast. de balde, gratis; en vano.
ETIM: de l'àrab bātil
[deβáes]

avellanenc

[aveʎanéŋk] subst. m. i adj, avellanenca (f) Caragol blanc molt menut (Theba pisana). De forma o color semblant a l'avellana.
JC

Avellanenc

Fer mirada

Que mira tort.
Ex: Pobra criatura. *En lo bonico que és i fa *mirà.
És una forma delicada d'expressar un defecte de la vista que provoca sentiments encontrats, des de repulsió a hilaritat.
Aportat per XL

*bisco

[vísko] *bisca (f) guerxo, guenyo adj. Que mira tort, estràbic.
Ex: Te'n recordes d'aquell actor *bisco de les pel·lícules mudes?
variant formal: *bisc
cast. bisojo, bizco.
ETIM.: del castellà bizco
vegeu fer mirada, mirar contra el govern
XL

*enerta

interj. imperativa per recomanar vigilància i atenció o per amenaçar: Alerta!

Ex: *Enerta que toques l'arròs. Espera a que tot estem en taula.

cast. ¡cuidado!

Etim.: de l'italià all'erta (erta, del llatí er[e]cta), ‘en lloc elevat’ per vigilar.

[enέɾta]

Aportat per JB i XL

De bona fusta és el trompellot

Referència a una persona bèstia, encantada, embovada. 

Ex: De bona fusta és el trompellot! No m'ha deixat ni un plat sencer! 

o de bona fusta ve el trompellot Dit per a indicar que els fills hereten els defectes dels pares.

vegeu trompellot 

JB