[tɾompeʎɔ̞́t] subst. m. 1. Pedra troncocònica que serveix de mola en l'almàssera.
cast. volandera, galga.
2. fig. Persona rude, estúpida; persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res.
cast. volandera, galga.
2. fig. Persona rude, estúpida; persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res.
Ex: Seràs trompellot! Torna-ho a fer!
cast. alcornoque, mastuerzo.
Referència a la pedra de moldre de l'almàssera.
ETIM. de trompa; onomatopeia del so de la trompa: tromp-, -ell (sufix de masculí), -ot (sufix augmentatiu).
vegeu De bona fusta és el trompellot
Les olives arriben a l´almàssera i és xafiguen amb la gronsa (corretja de ferro) i el trompellot (pedra amb forma de cono).
PSM
vegeu De bona fusta és el trompellot
Les olives arriben a l´almàssera i és xafiguen amb la gronsa (corretja de ferro) i el trompellot (pedra amb forma de cono).
PSM
trompellot (font:valldegallinera.net) |
També diguem tarerot
ResponElimina