Fer *enquetar

Fer inquietar: fer enfadar.
vegeu *enquetar

*enquetar

[aŋketáɾ] v. Irritar, enfadar.

Ex: Estava molt *enquet *en tu. No em faces *enquetar que serà pitjor.

v. pron. *enquetar-se Irritar-se, enfadar-se, empipar-se.

Ex: La dona aquella *s'enquetava per no res.

Var. form.: enquietar; inquetar.

ETIM.: pres del llatí inquiētare, 'causar inquietud'. En cat. or. hi ha el verb enquetiar: molestar, del mateix origen.

ACP

*embeltir-se

[ambeltíɾse] verb pron. Condormir, endormiscar-se, ensopir-se; llevar les forces vitals d'una manera suau.

Ex: Vaig anar *embeltint-me a poc a poquet i em vaig adormir.

cat. or.: esbaltir-se

mallorquí: abaltir-se, embaltir-se [əmbəɫtíɾsə].

El valencià ha interpretat els sons vocàlics neutres del mallorquí per analogia.

cast. amodorrarse, adormecerse, desmayarse.

ETIM. incerta.

Més informació al DCVB: esbaltir-se,
MCGM

*cloixit

[kloʃít] adj. *cloixida (f) Cruixit; molt cansat, extenuat

Ex: Estic tota *cloixida d'haver anat tot el dia arreplegant taulells.

cast. molido, quebrantado.

ETIM.: adjectivació del part. pass. de cruixir, del fràncic krostjan, mat. sign.

VCP

obra

[ɔ́βɾa] subst. f. Treball i tasca de construcció o de reparació d'edificis, murs, etc.
Ex: Anar a l'obra és un treball molt pesat.
ETIM: del llatí ŏpĕra, acusatiu plural de ŏpus 'obra'.
És l'obra per antonomàsia.
vegeu obrar, anar a l'obra, obrer, fer obra

espatlar

[aspanláɾ] v. tr. Malmetre, fer malbé; posar en mal estat; ester malament, físicament o psíquica.

Ex: Està molt espatlat. No viurà més de sis mesos.

cast. estropear.

espatlar-se v. pron. Fer-se mal en una caiguda.

Ex: No puges a la pallissa que t'espatlaràs!

cast. deslomarse.

ETIM.: del llatí medieval spatŭlare, mat. sign., derivat de spatŭla ‘espatlla’.

Frare, frare, encomane…

-Frare, frare, encomane…

-Què mana l'orde?

-Que vaja a cal *conde.

-A què?

-A lo que jo manaré.

-Què mana vosté?

És un joc infantil amb el que jugàvem amb la uela […] I ens feia fer alguna cosa (caminar a gates/pegar culades etc...).

MSN

fic

[fík] subst. m. Granet o excrescència carnosa que ix a la pell, principalment de les mans i de la cara.

Ex: Tenia un fic molt llig a la cara.

ETIM.: del llatí fīcu, ‘figa’.

És un troçet de pell (tipo berruga) que normalment ix al coll.

MJLV

O en altre lloc... jo ho he escoltat en el mateix sentit, però també al costat de l'ull, a la cuixa, etc.

MLC

Cult. pop.—La medicina vulgar coneix diferents maneres de guarir els fics de les mans, segons la gent supersticiosa. A Mallorca n'hi ha principalment dues: fer damunt els fics una creu amb saliva dejuna, i també comptar-los tocant-los d'un en un amb el dit i procurant no pensar-hi més (Manacor). A Menorca diuen que els fics desapareixen si se'ls renten amb pell de cussa; també es pot acudir al procediment d'encomanar-los a un altre, agafant dues fulles de mata i posant-les encreuades enmig d'un camí: el qui se les endugui amb els peus, aplega els fics o les berrugues del qui ha fet la creueta, i aquest en roman exempt (Tres. Avis, 1928, pàg. 99 i 106) –DCVB.

*malíccia

[malíksia] subst. f. Malícia; indignació, sentiment de ràbia; irritació.
Ex: No puc dominar-me; quan el veig m'entra una *malícsia…!
cast. rabia, irritación.
ETIM : pres del llatí malĭtĭa, ‘maldat’.
JC

figot

[fiɣɔ́t] subst. figota (f.) ximple, beneït, algú sense malícia, algú que no s'adona de res del que passa al seu voltant.

Ex: No entén la ironia, és una figota.
JMN

*grup

[gɾúp] subst. m. vulg., per crup: Diftèria.
Ex: Va estar molt malalteta, tenia *grup.
ETIM: pres del fr. croup, mat. sign.

Eixir-se'n pel colleró

Estar molt flac, més que prim; semblar un animal tan flac que sembla que, si se li posa el colleró, se n'eixirà per ell.

Ex: Si no menja més de n'eixirà pel colleró.

colleró

[koʎeɾó] subs. m.  Classe de collera de bèstia, de més grossària que la collera ordinària.

Ex: Posa-li el colleró a l'haca.

cast. collerón. 

A molts de pobles fan distinció entre la collera, que s'obre per baix, y el colleró, que s'obre per dalt. (DCVB)

Ser de la Font

loc. verbal Ser molt cabut. El malnom col·lectiu dels habitants de la Font d'En Carròs és: cabuts.

Ex: Xe, pareixes de la Font; no atens a raons!

XL

Dansà d'Oliva

Anirem a les danses
al carrer de Major
i vindrà Marieta
"en" el seu mocador.
Mocador de pesseta
"jiponet" de paper:
tot això qui "heu" paga?
el senyor Taüter.
El senyor Taüter
és un home molt gros
que va per les "teulaes"
rosegant un os.
Variants
A ballar a les danses
al carrer Major
eixirà Marieta
amb el seu mocador,
mocador de seda
i amb el seu.....
sabates blanques
i collar d'argent.
JB
El senyor Cadirer
MLC

La pastora Catalina

La pastora Catalina
li regala al Jesuset
tarongetes de la Xina
totes en un ramellet.
ETM

estiuar

[astiwáɾ] v. intr. Passar l'estiu en un lloc determinat. Estiuejar.
Ex: Comencen a estiuar per sant Jaume.
Comú amb el mallorquí.
cast. estivar, veranear.
ETIM: possiblement del llat. preromànic *estivare, verb derivat de aestīvu, ‘estiuenc’.

raïmet de pastor

Sedum sediforme;  de la família de les crassulaceae. Planta comestible de la muntanya.

Raïmet de pastor

vidriola

[vedɾiɔ́la] subst. f.  Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden ser tretes fàcilment sense trencar el recipient. Guardiola.

Ex: Posa tots els dinerets a la *vedriola i t'ho podràs comprar.

cast. hucha, alcancía.

ETIM: del llatí vĭtrĕu, derivat de vĭtru, i el sufix diminutiu -ola.
MAFS

*plovisnar

[plovisnáɾ] v. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes. Ploviscar, plovisquejar.

Ex: Ha passat tot el dia plovisnant.

cast. lloviznar

ETIM:d el llatí vg. plovĕre amb l'acabament, segurament del castellà, -isnar.

Fer el ple de migdia

exp. Fer la migdiada.
ex. Els hòmens estan fent el ple de migdia.
cast. hacer la siesta

cernent

v. [estáɾ seɾnént] Ploviscar a gotetes molt menudes. Sentit genèric 'fer passar pel sedàs una matèria pulverulenta'. Gerundi de cerndre, amb el verb ser: estar cernent.

Ex: Maria, entra la roba, que està cernent.

ETIM: del llatí cĕrnĕre, ‘purificar’.

doga

[dóɣa] subst. f. Regruix de carn limitat per un solc, produït per excés de greix en el cos d'una persona o animal; en paricular en el cos d'un nadó.

Ex: Ai, quines doguetes més boniques té la meua xica!

cast. molleja.

ETIM: del llatí doga, que apareix documentat en una glossa amb el significat de ‘bóta o cubell’

MCGM

nyànyera

subst. f. Als diccionaris de Ll. Escrig, de G. Martí i al vocabulari del pare Fullana: «Zalamería, carantoña».

Ma mare m'ho deia amb impaciència quan li preguntava què havia de dinar: Nyànyeres de gos!

*credadilla

[kɾeðaðiʎa] subst. f. Creïlla, patata (Solanum tuberosum).

Ex: Pose més *credadilles, per favor.

ETIM: forma castellana que és la base de les nombroses variants dialectals valencianes que signifiquen ‘patata’. La patata criadilla era una classe de creïlla molt popular, la qual cosa va fer que arribara a ser la patata per antonomàsia.
Solanàcia per exel·lència. Les Solanàcies són molt agraïdes.
JC

credadilla solanum tuberosum

Ser un amotinador

Tindre tendència a burlar-se dels altres; ser algú que acomboia els altres.
Ex: Serà amotinador? Que no vull anar´hi!

amotinar

[amotináɾ], [ambotináɾ] v. tr. Fer burla de paraula o de fet; buscar una reacció agressiva; fer per incorporar a una acció negativa conjunta; acomboiar.
Ex: Para d'amotinar el teu germà.
cast. befar.
ETIM.: de motí, del fr. mitjà mutin, substantivació de l'adj. mutin 'revoltós', ant. meutin, der. de l'ant. muete 'revolta' (mod. meute), i aquest, del ll. vg. mŏvĭta 'moviment'.

nyas

[ɲás] jas interj. imperatiu lexicalitzat Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això» (que et done) o a «vaja!». nyas coca; nyas botifarra; nyas castanya…

ETIM: de hages (imperatiu d'haver), amb desplaçament de l'accent i canvi de la vocal per influència de la forma de plural jau (=hajau).
diàleg dels informants:
‎Nyas borrego, menja brosseta! quan volem arredonir l'expressió nyas!, nyas coca! o nyas, cabàs!

*porro

[póro] subst, m. Conjunt dels grans o fruits del raïm, fruita del cep o de la parra.

Ex: Mira, quin porro de raïm més gran!

cast. racimo

ETIM: incerta. potser que per analogia, de derivat, del llatí pŏrrum, ‘all porro’, per la semblança de forma d'aquesta hortalissa amb la del porro.
JC

porro de raïm

*xinglot

[ʧiŋglót] subst. m.

|| 1. sangló o singló: Porció d'un raïm que conté alguns grans. 

Ex: Mare, done'm un *xinglotet de raïm!
cast. gajo.

ETIM: del llat. preromànic *singulu i del diminutiu –ot: 'porció menuda'.

|| 2. sanglot o singlot: Moviment inspiratori espasmòdic, que generalment es repeteix a intervals més o menys llargs, degut a una contracció sobtosa del diafragma i acompanyat d'un soroll de l'aire en forçar el seu pas per la glotis closa.

Ex: Té un *xinglot que no se'l lleva de damunt. 
cast. hipo

ETIM: del llatí singŭltu, mat. sign., que degué convertir-se en *singlŭttu per influència de glŭttīre.

*barro

[báro] subs. m. castellanisme. Granet de color rogenc que ix a la cara, particularment als que comencen a tenir barbes.

Ex: Té tota la cara plena de *barros.

ETIM: del llat. varus, 'gra a la cara'

Ma uela deia barros a l'acne que sol eixir a la cara en època adolescent.

RM

Entrar-li la dolçoreta

Moment en el qual comences a adormir-te.
Ex: Em va entrar la dolçoreta i em vaig quedar adormida.
RM

ganduixes

[ganduʃes] subst. f. Menjar desconegut.

Ex: Quan et poses un poc pesat i li preguntes a ta mare moltes voltes: Què puc menjar?, Què puc menjar? Quan ho has dit prou voltes i la mare està farta de sentir-te, Ganduixes!

ETIM: desconeguda. En català és un cognom. En gallec ganduxa és forma de brodat. També és un malnom. En castellà: cierre, ligadura, sujeción.

SA

*amponnar-se

[amponnáɾse] v. pron. aponar-se: Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que toque en terra o s'hi faça prop.

Ex: Allí estava, tot *amponnat, amagant-se.

cast. acocharse, ponerse en cuclillas.

ETIM: derivat de pondre, amb canvi de conjugació.

En Pego s'apeguen…

En Pego s'apeguen,
en Oliva es desapeguen
i a l'Alqueria els arrepleguen!
MAFS
o en Gandia s'arrepleguen.
CMN

Cançoneta de les figues

Bones són les vernesques,
millor les d'ull de perdiu,
i bones són les poletanes
allà en el ple de l'estiu!
MAFS

ormejar

[oɾneʤáɾ] v. trans. 1. Aparellar un vaixell o altra embarcació.

Ex: El tio estava ormejant la barca.

2. Disposar, organitzar, preparar i "deixar a punt".

Ex: Està a casa. Sempre està ormejant.

cast. aparejar.
3. Idear, trafegar.

ETIM: del llatí medieval hormidiare, mat. sign., derivat del gr. ὁρμίζειν,‘ancorar’.

FPI

cavallet del dimoni

[kavaʎét del dimɔ́ni] loc. Libèl·lula.
vegeu parotet
VMV

abandonat

[aβandonát] subst. i adj. abandonada (f) Que abandona o no es cuida del que l'interessa; malcurós, negligent.
Ex: És un abandonat, no neteja mai la brossa. 
Té els xiquets abandonats.
ETIM.: de la prep. a i el mot bandon que en fr. ant significava ‘poder’.

parotet

[paɾotét] subs. m. Libèl·lula o espiadimonis.

Pertanyen a l'ordre Odonata. Hi ha moltes espècies. Són depredadors en tots els seus estats de vida, s'aparellen durant el vol i ponen els ous en l'aigua -les nimfes són aquàtiques.

vegeu cavallet del dimoni.

JC, VMV

parotet o cavallet del dimoni

arreu

[aréw] adv. 1. Sense atenció ni esment; amb deixadesa; sense ordre.
Ex: És tan arreu que ni porta mocador.
cast. de cualquier manera.
2. subst. desastrat m. i f. Persona que no té cura de les coses, que les fa sense ordre ni atenció o que les deixa de fer. 
ex: És un arreu: ho deixa tot per damunt la taula.
3. interj. Tant se val.
ex: Quin vols que et done? –Arreu!
ETIM.: del germ. at rēd, ‘per ordre’.
JC

Ser un *arreuot

Ser una persona desordenada
Ex.: Eres un arreuot! Sempre t'ho deixes tot pel mig!
vegeu arreu
JC

Una vegada mort Pasqual…

Una vegada mort Pasqual, li posaren l'orinal.
JMS

Don sense din…

Don sense din (diners), caragol sense molla.
JMS

Ma mare m'envia a l'horta…

Ma mare m'envia a l'horta
a regar el melonar;
jo li pegue una revolta
i me'n vaig a festejar.
JMS

aborronar-se

[aβoronáɾse] v. pron. Efecte de sentir un borró.
Ex: Quan vaig sentir el gos bordar, em vaig aborronar!

Més s'ho val manya que força

Dita que fa valdre l'habilitat sobre la potència física.

traça

[tɾása] subst f. Habilitat, bona disposició per a fer alguna cosa.
Ex: Té molta traça; serà un bon fuster.
Cast. traza
ETIM: postverbal de traçar.

manya

[máɲa] subst. f. Destresa, habilitat manual.
Ex: Més s'ho val manya que força.
cast. maña.
ETIM: probablement d'una forma llatina *manĭa, var. de manŭa, ‘habilitat’.

rallar

[raʎáɾ] v. Llançar el rall; pescar amb el rall.
Ex: El dissabte aniré a rallar a la mar.
vegeu rall

Rallar

MAFS, JC

calfó

[kalfó] subst. f. escalfor Acte i efecte d'escalfar o escalfar-se; calentor; lexicalitzat en la locució "coques a la calfó", plat típic d'Oliva.

cast. calor, calentura.

Sembla tenir l'origen en la forma mallorquina escalfó.

No obstant això és interessant observar-ne el sentit en masculí segons el DCVB:

m. || 1. La llenya menuda que serveix per encendre el forn (Val.); cast. hornija. La llenya del forn ja cremada (Cullera); a Sueca se'n diu refoc.

|| 2. El lloc del forn on fan el foc (Castelló).

|| 3. met. Pressa, impaciència (Val.).
“coques al calfor” a Confrides 

Coques a la calfó

rall

[ráʎ] subst. m. Xarxa de corda que duu uns tubs de ferro a les puntes per què quan es llance a la mar faça caure el seu pes i queden els peixos dintre.

ETIM: del llatí radĭu, ‘raig’, que en el cat. occ., val. i alg. hauria convertit la ј en ʎ per falsa regressió o ultracorrecció.
vegeu *xèrcia, rallar

MAFS

Els menjars dels dies de la setmana

El dilluns menje lluç,
el dimarts menje naps,
el dimecres menje penques,
el dijous menje ous,
el divendres faves tendres,
el dissabte tot ho cabte
i el diumenge tot m'ho menge.
MAFS
La marquesa va al mercat:
el dilluns compra lluç,
el dimarts compra naps,
el dimecres compra penques,
el dijous compra ous,
el divendres faves tendres,
el dissabte fa el recapte
i el diumenge tots s'ho mengen.
LLN

entrevill

[entɾevíʎ] entreví, entrevei subst, m. 1. Cosa oculta, interior, amagada; dificultat.
Ex: No trobe més que entrevills quan tire a resoldre eixa qüestió.

2. Tel greixós i entreteixit de venes, nervis i glàndules, al qual estan adherits els budells.

cast.: entresijo, mesenterio.
3. vulgarisme Genitals femenins.

ETIM.: del llatí interviciu, mateix significat. La forma entrevill suposa una base llatina preromànica *intervicŭlu, produïda per canvi de sufix.
diàleg dels informants
–No sabia el que era l'entrevill, i fa poc n'he menjat... és un teixit que envolta algun òrgan intern del cos, d'un gust fortíssim!!!
–En la parla vulgar és una referència als òrgans sexuals femenins.

MCGM, ER, RM

agarrar

[aɣaráɾ] v. tr. agafar fort, agafar i prendre.
Ex: Va agarrar l'autobús ja al camí la mar.
Ha substituït totes les altres accepcions.

cantellut

[kanteʎút] adj. cantelluda (f) Que té cantells, arestes o caires.

Ex: Va agarrar una pedra cantelluda i li la va tirar.

cast. esquinado, anguloso.

ETIM.: del llatí canthĕllu, derivat dim. de canthus (del grec κανθός), ‘angle’, ‘vora’.
XL

Fer *puritxinel·les

Fer bogeries.
Ex: I ell, vinga fer puritxinel·les; i tot per a què li férem cas!
Fer els putxinel·lis: fer el ximple (DCVB)
MTG

Ser un *Baset

Ser revoltós.

Ex: Eres un *Baset! No pares mai?

Referit a Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - Segòvia, 1728) que fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

MCGM

*Vindre al cap

Recordar.
Ex: No em ve al cap ara mateix. Ho sent.
JC

Fer la creu ben feta

Acabar una relació.

Ex: A eixa li vaig fer la creu ben feta!

S'acompanyava la frase fent una creu o dos o tres, amb la mà, depenent de com de fort fóra el cabreig.

XL

*entoldar

[antoldáɾ] v. Entendar. vegeu *entoldador.
Ex: Abans no arruixàvem; *entoldàvem els tarongers.
Omplir un espai d'un olor insuportable.
Ex: Es va tirar una bufa que *mos va *entoldar a tots.

*entoldador

[antoldaóɾ] subs. m. Entendador. Ofici tradicional lligat al conreu dels tarongers.

Com que no hi havia pesticides es tapaven els tarongers amb un toldo (tendal) i hi posaven dins boles de cianur per eliminar-ne les malalties.

MTG

Quan el Montgó…

Quan el Mondúver porta capa i el Montgó porta capell queda't a casa i fes cordell o pica espart i fes cordell.

APM

Quan Montgó porta capa, i Segària duu mantell, pobrets pescadors del Pla, que s'apreparen la pell.

ER

Quan el Montgó porta capa i el Montdúver porta mantell, animalets del pla amagueu la pell.

SI hi ha núvols baixos que tapen els cims de les dues muntanyes els d'enmig que s'apreparen.

FMB

Si el Montgó té capell, pica espart i fes cordell. 

Si el Montgó té capell i Segària tallarina, aigua a la Marina.

JC

Si el Montgó du capa i el Montdúver du capell, pica espart i fes cordell.

LLN

Si el Montgó porta capa i Segària mantell, els treballadors del Plà que s'aparellen la pell.

Senyal d'aigua

XL

borró

[boró] subst. m. 1. Granissor produïda en la pell per l'acció del fred, d'una malaltia, d'una emoció, etc
Ex: Mira quin borró m'ha entrat de sentir-te!
2. Canya de sorra o canya d'arena (Ammophila arenaria) és una espècie de planta gramínia de la família de les poaceae que està a les platges.
Etim.: del llatí bŭrra, 'borra'.
MAFS

borra

[bóra] subs. f. Conjunt de fibres curtes d'una matèria tèxtil—cànem, cotó, llana, lli, etc.—que se separa de la floca en l'acte de filar o de perxar. Servia per tal de farcir els matalafs.

Ex: Mare, se n'ìx la borra del matalaf!

cast. borra.

ETIM.: del llatí bŭrra, amb el mateix significat.
vegeu matalaf

diàleg dels informants:

–"Borra", ho posaven dins d'una funda que feia de matalàs.

–També diem "borra" al pilotet de pols "lligada" que es fa quan agranem la casa (si no agranem tots els dies...).

SA, MCGM

xe

[ʧé] o [ʧέ̞] interj. Usada per expressar molt diversos sentiments, com admiració, entusiasme, alegria, enuig.

Ex: Xe, què fas? (amb e tancada). Xe, quina passà m'has fet! (amb e oberta, expressió de disgust)

cast. (sud-americà) che.

ETIM.: probablement resultat d'una palatalització de pse, interjecció freqüent. Hi ha qui ha suposat que xe era una reducció de xic, cosa que no sembla probable (DCVB).

CMV

xi

[ʧí] interj. variant de xe o forma reduïda de xic.
Ex: Xe, xi! Quan de temps!
CMV

A deshora

[aðezɔ́ɾa] loc. adv. de temps A una hora inoportuna, intempestiva; molt tard.

Ex: Demà no aplegues tan a deshora.

ETIM: deshora compost del prefix negatiu des- i del substantiu hora.

vegeu A hora horada

Tonadeta de Pasqua de Resurrecció

Acudiu, acudiu,
ratetes,ratetes al niu.
que el Nostre Senyor
ja viu.
Ratetes, ratetes,
eixiu del forat
que el Nostre Senyor
ha ressuscitat.
Versió aproximada
MAFS, OC

Cançó de bressol (1)

Ding, dong,
ding, dong.
Les campanes
de la Font.
Qui s’ha mort?
El rector.
Quin rector?
El del Cel.
Com li diuen?
Manuel,
Boca de sucre,
Boca de mel.

Tonadeta de joc per a nadons (1)

Serra, serra de la guerra:
el meu xic ja està en terra.
Serra, serra del molí:
el meu xic ja està ací.