bufa

[búfa] subst. f. 1. bufeta Òrgan muscular i membranós, semblant a una bossa, on es deposita l'orina segregada pels ronyons o la fel del fetge.

Ex.: Ai que em pixe! Tinc la bufeta a punt de rebentar!

cast. vejiga.

2. Globus

Ex.: Tres bufes, una pesseta a cal Quixalo.

cast. globo

3. Bosses que queden després d'encollar malament.

Ex.: No veus que la xapa està plena de bufes?

4. Inflor que es forma en el pa mal cuit.

Ex.: El pa d'eixe forn té massa bufes.

5. Ventositat que s'expel·leix sense soroll. Llufa.

Ex.: Es va tirar una bufa i les finestres estaven tancades.

cast. follón.

6. Vanitat, aparença vana.

Ex.: Mare! Des de que té *dinés, no veges tu quina bufa! 

7. Embriaguesa 

Ex.: Va agarrar una bufa de categoria.

8. Embotit.

vegeu garró

ETIM.: de l'arrel buff-, onomatopeia de l'acció de bufar o expel·lir l'aire.

embotit en forma de bola, i sabor paregut a la botifarra de carn.

MCGM, PSM, JC, RMS