femella

[feméʎa] subst. i adj. f. 1. Animal del sexe femení.

ex: El mosquit femella és el que pica.

cast. hembra.

2. vulg. per designar la parella, l'esposa.

ex: La meua femella fa una paella de categoria.

3. Barb mediterrani (Barbus guiraonis).

Sols ho he sentit a pescadors/caçadors de la marjal, en cap altre lloc del País Valencià. Aquest peix no té valor comercial. Es troben al Bullent perquè volen aigua neta i bastant oxigenada, sobretot als trams més alts del riu. No s'alimenten d'altres peixos, però mengen qualsevol cosa; els he observat menjant figues, olives o inclús taronges que cauen al riu dels arbres dels marges.

Confirme que són boníssimes. Es diu que el tast del peix depén en gran mesura del cuiner. Ara, aquest animalet es deu tornar a l'aigua sempre que es puga. Encara que en alguns llocs puntuals pot tenir una població abundant i estable, es considera una espècie rara -quasi vulnerable- que està en recessió. Cal conservar-la.

JC

femella barbus guiraonis