[faɾɔ́ɫ] subst. m. 1. Fanal.
ex: Han posat farols nous al carrer Major.
cast. farol.
2. Ostentació vana, exhibició vanitosa.
ex: Quin farol des de que té quatre xavos!
cast. farol.
ETIM.: derivat de far (del llat. pharus, del gr. φάρος) més el sufix -ol 'menut'. Segons qui, pres del cast. farol.
hipòtesi:
Podria haver passat al castellà des de la nostra llengua o des de l'occità. El sufix llatí -ŏlus, amb o breu (ŏ), té una evolució en castellà sistemàtica a diftong [ue] (-uelo) i en el nostre cas en o oberta [ɔ́].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada