[boɾðáɾ] vulgarisme i castellanisme brodar v. tr. 1. Ornamentar un teixit amb dibuixos fets amb passades d'agulla enfilada.
ex: De menuda anava a *bordar al carrer *l'Iglésia.
2. Afegir ornaments o detalls embellidors.
ex: Encara li falta bordar les inicials a *l'aixuar.
ETIM.: del germ. *bruzdan, mat. sign.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada