baf

[báf] subst. m. 1. Aire que s'expel·lix del cos en la respiració; alé, aire expirat, especialment amb referència a la seua olor. 

ex: A l’hivern, els vidres de les ulleres s’omplien del nostre baf. 

cast. aliento. 

baf (1)

2. Vapor, gas, exhalat, que es forma amb l'ebullició o fermentació.

ex: El baf del menjar banyava els taulells.

cast. vaho. 

baf (2)

3. Olor forta i desagradable; atmosfera viciada d'un local que ha estat molt de temps tancat amb persones dins.

ex: Quin baf de *samorra vella fa ací!

cast. hedor, tufo.

ETIM.: d'origen onomatopeic de l'expiració per la boca,  que expressa l'alenada de vapor.

locucions: 

Donar bafs: aplicar a algú el vapor d'una substància medicinal. 

Prendre bafs: Fer inhalacions del vapor que desprén una tisana bullent.

prendre bafs

APM