[deskapsáɾ] escapçar v. tr. 1. Tallar el cap.
ex: Va descapçar el pollastre com si no res.
cast. decapitar.
2. tr. i pron. Tallar o llevar el cap, l'extrem o la part superior d'alguna cosa.
ex: Ahí el tens, descapçant-se els granets davant de l'espill!
cast.: descabezar.
ETIM.: de escapçar, del llatí vulgar *excapitiare, per canvi de prefix (es- (< ex-) a des-).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada