estiuar

[astiwáɾ] v. intr. Passar l'estiu en un lloc determinat. Estiuejar.
Ex: Comencen a estiuar per sant Jaume.
Comú amb el mallorquí.
cast. estivar, veranear.
ETIM: possiblement del llat. preromànic *estivare, verb derivat de aestīvu, ‘estiuenc’.

raïmet de pastor

Sedum sediforme;  de la família de les crassulaceae. Planta comestible de la muntanya.

Raïmet de pastor

vidriola

[vedɾiɔ́la] subst. f.  Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden ser tretes fàcilment sense trencar el recipient. Guardiola.

Ex: Posa tots els dinerets a la *vedriola i t'ho podràs comprar.

cast. hucha, alcancía.

ETIM: del llatí vĭtrĕu, derivat de vĭtru, i el sufix diminutiu -ola.
MAFS

*plovisnar

[plovisnáɾ] v. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes. Ploviscar, plovisquejar.

Ex: Ha passat tot el dia plovisnant.

cast. lloviznar

ETIM:d el llatí vg. plovĕre amb l'acabament, segurament del castellà, -isnar.

Fer el ple de migdia

exp. Fer la migdiada.
ex. Els hòmens estan fent el ple de migdia.
cast. hacer la siesta

cernent

v. [estáɾ seɾnént] Ploviscar a gotetes molt menudes. Sentit genèric 'fer passar pel sedàs una matèria pulverulenta'. Gerundi de cerndre, amb el verb ser: estar cernent.

Ex: Maria, entra la roba, que està cernent.

ETIM: del llatí cĕrnĕre, ‘purificar’.

doga

[dóɣa] subst. f. Regruix de carn limitat per un solc, produït per excés de greix en el cos d'una persona o animal; en paricular en el cos d'un nadó.

Ex: Ai, quines doguetes més boniques té la meua xica!

cast. molleja.

ETIM: del llatí doga, que apareix documentat en una glossa amb el significat de ‘bóta o cubell’

MCGM

nyànyera

subst. f. Als diccionaris de Ll. Escrig, de G. Martí i al vocabulari del pare Fullana: «Zalamería, carantoña».

Ma mare m'ho deia amb impaciència quan li preguntava què havia de dinar: Nyànyeres de gos!

*credadilla

[kɾeðaðiʎa] subst. f. Creïlla, patata (Solanum tuberosum).

Ex: Pose més *credadilles, per favor.

ETIM: forma castellana que és la base de les nombroses variants dialectals valencianes que signifiquen ‘patata’. La patata criadilla era una classe de creïlla molt popular, la qual cosa va fer que arribara a ser la patata per antonomàsia.
Solanàcia per exel·lència. Les Solanàcies són molt agraïdes.
JC

credadilla solanum tuberosum

Ser un amotinador

Tindre tendència a burlar-se dels altres; ser algú que acomboia els altres.
Ex: Serà amotinador? Que no vull anar´hi!

amotinar

[amotináɾ], [ambotináɾ] v. tr. Fer burla de paraula o de fet; buscar una reacció agressiva; fer per incorporar a una acció negativa conjunta; acomboiar.
Ex: Para d'amotinar el teu germà.
cast. befar.
ETIM.: de motí, del fr. mitjà mutin, substantivació de l'adj. mutin 'revoltós', ant. meutin, der. de l'ant. muete 'revolta' (mod. meute), i aquest, del ll. vg. mŏvĭta 'moviment'.

nyas

[ɲás] jas interj. imperatiu lexicalitzat Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això» (que et done) o a «vaja!». nyas coca; nyas botifarra; nyas castanya…

ETIM: de hages (imperatiu d'haver), amb desplaçament de l'accent i canvi de la vocal per influència de la forma de plural jau (=hajau).
diàleg dels informants:
‎Nyas borrego, menja brosseta! quan volem arredonir l'expressió nyas!, nyas coca! o nyas, cabàs!

*porro

[póro] subst, m. Conjunt dels grans o fruits del raïm, fruita del cep o de la parra.

Ex: Mira, quin porro de raïm més gran!

cast. racimo

ETIM: incerta. potser que per analogia, de derivat, del llatí pŏrrum, ‘all porro’, per la semblança de forma d'aquesta hortalissa amb la del porro.
JC

porro de raïm

*xinglot

[ʧiŋglót] subst. m.

|| 1. sangló o singló: Porció d'un raïm que conté alguns grans. 

Ex: Mare, done'm un *xinglotet de raïm!
cast. gajo.

ETIM: del llat. preromànic *singulu i del diminutiu –ot: 'porció menuda'.

|| 2. sanglot o singlot: Moviment inspiratori espasmòdic, que generalment es repeteix a intervals més o menys llargs, degut a una contracció sobtosa del diafragma i acompanyat d'un soroll de l'aire en forçar el seu pas per la glotis closa.

Ex: Té un *xinglot que no se'l lleva de damunt. 
cast. hipo

ETIM: del llatí singŭltu, mat. sign., que degué convertir-se en *singlŭttu per influència de glŭttīre.

*barro

[báro] subs. m. castellanisme. Granet de color rogenc que ix a la cara, particularment als que comencen a tenir barbes.

Ex: Té tota la cara plena de *barros.

ETIM: del llat. varus, 'gra a la cara'

Ma uela deia barros a l'acne que sol eixir a la cara en època adolescent.

RM

Entrar-li la dolçoreta

Moment en el qual comences a adormir-te.
Ex: Em va entrar la dolçoreta i em vaig quedar adormida.
RM

ganduixes

[ganduʃes] subst. f. Menjar desconegut.

Ex: Quan et poses un poc pesat i li preguntes a ta mare moltes voltes: Què puc menjar?, Què puc menjar? Quan ho has dit prou voltes i la mare està farta de sentir-te, Ganduixes!

ETIM: desconeguda. En català és un cognom. En gallec ganduxa és forma de brodat. També és un malnom. En castellà: cierre, ligadura, sujeción.

SA

*amponnar-se

[amponnáɾse] v. pron. aponar-se: Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que toque en terra o s'hi faça prop.

Ex: Allí estava, tot *amponnat, amagant-se.

cast. acocharse, ponerse en cuclillas.

ETIM: derivat de pondre, amb canvi de conjugació.

En Pego s'apeguen…

En Pego s'apeguen,
en Oliva es desapeguen
i a l'Alqueria els arrepleguen!
MAFS
o en Gandia s'arrepleguen.
CMN

Cançoneta de les figues

Bones són les vernesques,
millor les d'ull de perdiu,
i bones són les poletanes
allà en el ple de l'estiu!
MAFS

ormejar

[oɾneʤáɾ] v. trans. 1. Aparellar un vaixell o altra embarcació.

Ex: El tio estava ormejant la barca.

2. Disposar, organitzar, preparar i "deixar a punt".

Ex: Està a casa. Sempre està ormejant.

cast. aparejar.
3. Idear, trafegar.

ETIM: del llatí medieval hormidiare, mat. sign., derivat del gr. ὁρμίζειν,‘ancorar’.

FPI

cavallet del dimoni

[kavaʎét del dimɔ́ni] loc. Libèl·lula.
vegeu parotet
VMV

abandonat

[aβandonát] subst. i adj. abandonada (f) Que abandona o no es cuida del que l'interessa; malcurós, negligent.
Ex: És un abandonat, no neteja mai la brossa. 
Té els xiquets abandonats.
ETIM.: de la prep. a i el mot bandon que en fr. ant significava ‘poder’.

parotet

[paɾotét] subs. m. Libèl·lula o espiadimonis.

Pertanyen a l'ordre Odonata. Hi ha moltes espècies. Són depredadors en tots els seus estats de vida, s'aparellen durant el vol i ponen els ous en l'aigua -les nimfes són aquàtiques.

vegeu cavallet del dimoni.

JC, VMV

parotet o cavallet del dimoni

arreu

[aréw] adv. 1. Sense atenció ni esment; amb deixadesa; sense ordre.
Ex: És tan arreu que ni porta mocador.
cast. de cualquier manera.
2. subst. desastrat m. i f. Persona que no té cura de les coses, que les fa sense ordre ni atenció o que les deixa de fer. 
ex: És un arreu: ho deixa tot per damunt la taula.
3. interj. Tant se val.
ex: Quin vols que et done? –Arreu!
ETIM.: del germ. at rēd, ‘per ordre’.
JC

Ser un *arreuot

Ser una persona desordenada
Ex.: Eres un arreuot! Sempre t'ho deixes tot pel mig!
vegeu arreu
JC

Una vegada mort Pasqual…

Una vegada mort Pasqual, li posaren l'orinal.
JMS

Don sense din…

Don sense din (diners), caragol sense molla.
JMS

Ma mare m'envia a l'horta…

Ma mare m'envia a l'horta
a regar el melonar;
jo li pegue una revolta
i me'n vaig a festejar.
JMS

aborronar-se

[aβoronáɾse] v. pron. Efecte de sentir un borró.
Ex: Quan vaig sentir el gos bordar, em vaig aborronar!

Més s'ho val manya que força

Dita que fa valdre l'habilitat sobre la potència física.

traça

[tɾása] subst f. Habilitat, bona disposició per a fer alguna cosa.
Ex: Té molta traça; serà un bon fuster.
Cast. traza
ETIM: postverbal de traçar.

manya

[máɲa] subst. f. Destresa, habilitat manual.
Ex: Més s'ho val manya que força.
cast. maña.
ETIM: probablement d'una forma llatina *manĭa, var. de manŭa, ‘habilitat’.

rallar

[raʎáɾ] v. Llançar el rall; pescar amb el rall.
Ex: El dissabte aniré a rallar a la mar.
vegeu rall

Rallar

MAFS, JC

calfó

[kalfó] subst. f. escalfor Acte i efecte d'escalfar o escalfar-se; calentor; lexicalitzat en la locució "coques a la calfó", plat típic d'Oliva.

cast. calor, calentura.

Sembla tenir l'origen en la forma mallorquina escalfó.

No obstant això és interessant observar-ne el sentit en masculí segons el DCVB:

m. || 1. La llenya menuda que serveix per encendre el forn (Val.); cast. hornija. La llenya del forn ja cremada (Cullera); a Sueca se'n diu refoc.

|| 2. El lloc del forn on fan el foc (Castelló).

|| 3. met. Pressa, impaciència (Val.).
“coques al calfor” a Confrides 

Coques a la calfó

rall

[ráʎ] subst. m. Xarxa de corda que duu uns tubs de ferro a les puntes per què quan es llance a la mar faça caure el seu pes i queden els peixos dintre.

ETIM: del llatí radĭu, ‘raig’, que en el cat. occ., val. i alg. hauria convertit la ј en ʎ per falsa regressió o ultracorrecció.
vegeu *xèrcia, rallar

MAFS

Els menjars dels dies de la setmana

El dilluns menje lluç,
el dimarts menje naps,
el dimecres menje penques,
el dijous menje ous,
el divendres faves tendres,
el dissabte tot ho cabte
i el diumenge tot m'ho menge.
MAFS
La marquesa va al mercat:
el dilluns compra lluç,
el dimarts compra naps,
el dimecres compra penques,
el dijous compra ous,
el divendres faves tendres,
el dissabte fa el recapte
i el diumenge tots s'ho mengen.
LLN

entrevill

[entɾevíʎ] entreví, entrevei subst, m. 1. Cosa oculta, interior, amagada; dificultat.
Ex: No trobe més que entrevills quan tire a resoldre eixa qüestió.

2. Tel greixós i entreteixit de venes, nervis i glàndules, al qual estan adherits els budells.

cast.: entresijo, mesenterio.
3. vulgarisme Genitals femenins.

ETIM.: del llatí interviciu, mateix significat. La forma entrevill suposa una base llatina preromànica *intervicŭlu, produïda per canvi de sufix.
diàleg dels informants
–No sabia el que era l'entrevill, i fa poc n'he menjat... és un teixit que envolta algun òrgan intern del cos, d'un gust fortíssim!!!
–En la parla vulgar és una referència als òrgans sexuals femenins.

MCGM, ER, RM

agarrar

[aɣaráɾ] v. tr. agafar fort, agafar i prendre.
Ex: Va agarrar l'autobús ja al camí la mar.
Ha substituït totes les altres accepcions.

cantellut

[kanteʎút] adj. cantelluda (f) Que té cantells, arestes o caires.

Ex: Va agarrar una pedra cantelluda i li la va tirar.

cast. esquinado, anguloso.

ETIM.: del llatí canthĕllu, derivat dim. de canthus (del grec κανθός), ‘angle’, ‘vora’.
XL

Fer *puritxinel·les

Fer bogeries.
Ex: I ell, vinga fer puritxinel·les; i tot per a què li férem cas!
Fer els putxinel·lis: fer el ximple (DCVB)
MTG

Ser un *Baset

Ser revoltós.

Ex: Eres un *Baset! No pares mai?

Referit a Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - Segòvia, 1728) que fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

MCGM

*Vindre al cap

Recordar.
Ex: No em ve al cap ara mateix. Ho sent.
JC

Fer la creu ben feta

Acabar una relació.

Ex: A eixa li vaig fer la creu ben feta!

S'acompanyava la frase fent una creu o dos o tres, amb la mà, depenent de com de fort fóra el cabreig.

XL

*entoldar

[antoldáɾ] v. Entendar. vegeu *entoldador.
Ex: Abans no arruixàvem; *entoldàvem els tarongers.
Omplir un espai d'un olor insuportable.
Ex: Es va tirar una bufa que *mos va *entoldar a tots.

*entoldador

[antoldaóɾ] subs. m. Entendador. Ofici tradicional lligat al conreu dels tarongers.

Com que no hi havia pesticides es tapaven els tarongers amb un toldo (tendal) i hi posaven dins boles de cianur per eliminar-ne les malalties.

MTG

Quan el Montgó…

Quan el Mondúver porta capa i el Montgó porta capell queda't a casa i fes cordell o pica espart i fes cordell.

APM

Quan Montgó porta capa, i Segària duu mantell, pobrets pescadors del Pla, que s'apreparen la pell.

ER

Quan el Montgó porta capa i el Montdúver porta mantell, animalets del pla amagueu la pell.

SI hi ha núvols baixos que tapen els cims de les dues muntanyes els d'enmig que s'apreparen.

FMB

Si el Montgó té capell, pica espart i fes cordell. 

Si el Montgó té capell i Segària tallarina, aigua a la Marina.

JC

Si el Montgó du capa i el Montdúver du capell, pica espart i fes cordell.

LLN

Si el Montgó porta capa i Segària mantell, els treballadors del Plà que s'aparellen la pell.

Senyal d'aigua

XL

borró

[boró] subst. m. 1. Granissor produïda en la pell per l'acció del fred, d'una malaltia, d'una emoció, etc
Ex: Mira quin borró m'ha entrat de sentir-te!
2. Canya de sorra o canya d'arena (Ammophila arenaria) és una espècie de planta gramínia de la família de les poaceae que està a les platges.
Etim.: del llatí bŭrra, 'borra'.
MAFS

borra

[bóra] subs. f. Conjunt de fibres curtes d'una matèria tèxtil—cànem, cotó, llana, lli, etc.—que se separa de la floca en l'acte de filar o de perxar. Servia per tal de farcir els matalafs.

Ex: Mare, se n'ìx la borra del matalaf!

cast. borra.

ETIM.: del llatí bŭrra, amb el mateix significat.
vegeu matalaf

diàleg dels informants:

–"Borra", ho posaven dins d'una funda que feia de matalàs.

–També diem "borra" al pilotet de pols "lligada" que es fa quan agranem la casa (si no agranem tots els dies...).

SA, MCGM

xe

[ʧé] o [ʧέ̞] interj. Usada per expressar molt diversos sentiments, com admiració, entusiasme, alegria, enuig.

Ex: Xe, què fas? (amb e tancada). Xe, quina passà m'has fet! (amb e oberta, expressió de disgust)

cast. (sud-americà) che.

ETIM.: probablement resultat d'una palatalització de pse, interjecció freqüent. Hi ha qui ha suposat que xe era una reducció de xic, cosa que no sembla probable (DCVB).

CMV

xi

[ʧí] interj. variant de xe o forma reduïda de xic.
Ex: Xe, xi! Quan de temps!
CMV

A deshora

[aðezɔ́ɾa] loc. adv. de temps A una hora inoportuna, intempestiva; molt tard.

Ex: Demà no aplegues tan a deshora.

ETIM: deshora compost del prefix negatiu des- i del substantiu hora.

vegeu A hora horada

Tonadeta de Pasqua de Resurrecció

Acudiu, acudiu,
ratetes,ratetes al niu.
que el Nostre Senyor
ja viu.
Ratetes, ratetes,
eixiu del forat
que el Nostre Senyor
ha ressuscitat.
Versió aproximada
MAFS, OC

Cançó de bressol (1)

Ding, dong,
ding, dong.
Les campanes
de la Font.
Qui s’ha mort?
El rector.
Quin rector?
El del Cel.
Com li diuen?
Manuel,
Boca de sucre,
Boca de mel.

Tonadeta de joc per a nadons (1)

Serra, serra de la guerra:
el meu xic ja està en terra.
Serra, serra del molí:
el meu xic ja està ací.

Tonadeta de joc per a nadons (2)

Bernat, Bernat,
pega’t al cap
amb un coixí
sobredorat.

Tonadeta del Sereno

Sereno, mereno:
dis-me quina hora és.
La una, les dos,
ja van a tocar les tres.
El sereno ha mort un gos.
se l´han dut a l’hospital:
Les xiquetes de costura
se l’han fet amb oli i sal.
I continua en castellà:
El sereno de las once son,
sube a la escalera y apaga el farol.
El farol se apaga y vamos a dormir,
animas benditas que hacen por aquí
o
La pluma y la tinta para escribir.
MAFS

Tonadeta d’amagar-se

Conillet amagat
que la llebre va a passar.
Per de nit i per de dia
toca, toca l’Ave Maria.
Conillet, ja estàs ben amagadet?
CMN

Tonadeta per a jugar a la Gallineta Cega

- Gallineta cega, què has perdut?
- Una agulla i un canut.
- Busca per terra.
- No ho trobe.
- Busca pel terrat.
- No, no, que em faré gat!
- Busca per la *ximenera.
- No, no que em faré negra!
- *Pues, busca qui t’ha pegat.

Tonadeta per a fer cosquerelles

Quan vages a comprar carn,
no la compres ni de per ahí,
ni de per ahí, ni de per ahí,
ni de per ahí, per ahí, per ahí!!!!

Tonadeta dels batejos

El padrí pegolí
la padrina pegolina
si no tiren confitura
morirà la criatura!....
No en tiren?
Pollosos!!
MAFS
També s'acaba amb:
Padrí, pollós!
Padrina, pollosa!

El joc de la Camona

L'u: Morú o Tururú
El dos: Cagalló de gos
El tres: Garrofa verda no val res
El quatre: Agafa l'haca i ves-te'n a batre a l'era del tío Sastre
El cinq: Pixa-li´n dinc
El sis: Senyoreta....
El set: Set seràs, baix la forca pararàs i de lladre no t'escaparàs.
La sota: Sota marrota, s'empina la bóta i no deixa ni gota.
El cavall:"Caballo por ser caballo, saca el pollo del corral", cames amunt, cames abaix.
El rei: Rei vestit de budell, la panxa llisa, no cal camisa, una uela en el corral ja s'ha vist ja s'ha amagat, amb el cul arromangat, xip, xap.
MAFS

estibó

[astiβó] subs. m. Resultat de l'acció d'estibar.
Ex: Li va pegar un estibó que el va tombar de tos.

estibar

[astiβáɾ] v. Espentar, amb un colp sobtat i fort o amb força sostinguda.

Ex: Estibeu una miqueta més que ja la tenim dins.

cast: empujar

ETIM.: del llatí stīpare, ‘atapeir’.

*patadero

subst. m. Confunt de marques de passes o de potes en un terreny fangós.

Ex: Xe, ix del regat, que faràs més patadero que un *ganao de bous...

Tot i que és un castellanisme, no està recollit al Diccionario de la RAE.

[pataéɾo]

ACP

trestellador

[tɾasteʎaóɾ], [tɾesteʎaóɾ], [tasteʎaóɾ] subst. m. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una séquia o canal. Post que es posa a les portes de les cases per tal que no entre l'aigua de la pluja.

Ex: Posa el trestellaor o sorregaràs el tros.

cat. or.: estoledor.

cast. compuerta.

ETIM.: derivat de estallar

ACP

En ma casa tenim un trastellador, sobretot després de les riuades, ja que en alguna va entrar prou aigua al carrer "Niño", i sempre que es posa a ploure molt, mon pare el posa.

MMP

Déu *mos lliure del francés!

En desús. Exclamació desiderativa que expressa temor davant d'una situació o d'un esdeveniment.

L'àvia de qui açò escriu la solia emprar amb eixe sentit, herència dels seus avis i besavis que havien conegut la presència dels francesos: l'exèrcit napoleònic i els Cent mil Fills de sant Lluís (1823).

Anar-se'n a l'Almoixic

Morir. Anar a parar al cementeri.

Abans de que es fera el cementeri nou a l'Almoixic, la dita era: Si seguixes aixina, prompte et duran al secà de Franco. (Cabdells).

L'antic cementeri es trobava on està ara la finca del cementeri, al carrer Centelles.

*sanguango

Castellanisme.
Ex: Sempre està fent el *sanguango.
DG
zanguango, ga.
(De zangón).
1. adj. coloq. Indolente, embrutecido por la pereza. U. m. c. s.
2. adj. coloq. Ur. Desmañado, torpe. U. t. c. s.
3. f. coloq. Ficción de una enfermedad o impedimento, para no trabajar. Hacer la zanguanga. (Diccionario de la RAE)

Estar més tort que la carretera de Pego

Expressió per destacar la manca de linealitat.

Ex: Això està més tort que la carretera de Pego.

S'aplica tant a un cavalló a l'hort com a la ratlla del pentinat.

L'antiga carretera de Pego a Oliva tenia moltes voltes i revoltes.

RM

Anar a torbar-se

loc. verbal Distraure's; tindre oci.

Ex: Vaig a torbar-me. (I anava a tonyar un muntó de fanecades)
vegeu torbar

MCGM

fosquissa

[foskísa] subst. f. Boira tènue i uniforme per l’efecte de la calor, que es pot veure sobre la línia de l’horitzó, sobretot a la mar.

Ex.: Des del castell es veia la fosquissa que emboirava la ratlleta blava.

ETIM.: del llatí fŭscu, 'fosc' més el sufix patrimonial -issa lligat a la categoria adjectiu.

Tindre el cel guanyat

Haver patit molt.
Ex: Amb un fill com eixe… Té el cel guanyat.
El cristianisme considera que el patiment acceptat és un mèrit per a aconseguir la vida eterna.
LMM

Erro, Miquel!

Expressió divertida davant de la falta d'encert, de punteria o d'adequació d'una altra persona. vegeu erro.

erro

subst. m. Error, equivocació.

Ex: La cosa no anava per ahí. Erro, Miquel!

Compartit amb les parles balears.

cast. yerro, error.

ETIM: derivat postverbal de errar.

[έro]

Tot i cataturo

Ja ho tinc tot!... Ai tot! Tot i cataturo!
JDMM

Estar criat a l'ombra

S'utilitza sobretot quan es parla de les noves generacions que ho hem tingut molt fàcil i no em acatxat molt el llom.
VL

Açò podrem acampar-ho?

Continuarà la vida igual després d'açò?
MCGM

Ara que vénen…

Ara que vénen les figues i el raïm,

ara t´has mort, cara de porc?

Era una imitació del Liberame Domine que es cantava a la porta de les esglésies en el Responso d'un difunt. Es cantava de debò: Quando coeli movendi sunt et terra.

JMS

Desllopissar-se algú de damunt

Llevar-se'l de damunt quan és molt insistent o molt apegalós.
Ex: En tot el sopar no me'l vaig poder desllopissar.
vegeu desllopissar
LLN