[baðáɾ] v. tr. i pron. Obrir al llarg, produir un clevill.
ex:
La
portada va badar el vidre.
ETIM.: del llatí *batare, onomatopeia de l'acte d'obrir la boca. (DCVB)
del llatí vulg. batare, 'estar més o menys oberta una cosa susceptible d'obrir-se`, der. de bat, d'origen onomatopeic, d'on degué derivar *bataculum 'clevill, escletxa, badall' i d'aquí el verb bataculare 'badallar'. (GDLC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada