esquerda

[askέɾda] subs. f. 1. Fragment agut que es desprén d'un cos dur en rompre'l (ús quasi nul).

cast. esquirla, rancajo. 

2. Estella llarga i prima.

ex: Li trauràs millor l'esquerda si tens unes pinces.

ETIM.: del germ. frànc. *skĕrda / *skarda, mat. sign.

noteu que:

hi h hagut un desplaçament semàntic des de 'obertura prima, allargada i profunda' –espai– a allò que se n'ha després –volum–. L'obertura prima i llarguera feta a un cos dur que s'ha romput ens remet a clevill.

vegeu *clavill

VCP