[bambáw] babau subst. m. Persona, home normalment, curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància; ‘distret, badoc, tafaner o dotor’ segons el context.
ex: Ja està fent el bambau pel carrer. Vols trellat?
cast. babieca.
ETIM.: var. de babau, amb la nasal intercalada; derivat de la rel onomatopeica bab-, expressadora de l'embarbollament o del parlar botijós.
vegeu Fer el bambau
vegeu Fer el bambau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada