trompellot

[tɾompeʎɔ̞́t] subst. m. 1. Pedra troncocònica que serveix de mola en l'almàssera.
cast. volandera, galga. 
2. fig. Persona rude, estúpida; persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res.

Ex: Seràs trompellot! Torna-ho a fer!

cast. alcornoque, mastuerzo.

Referència a la pedra de moldre de l'almàssera.

ETIM.  de trompa; onomatopeia del so de la trompa: tromp-, -ell (sufix de masculí), -ot (sufix augmentatiu).
vegeu De bona fusta és el trompellot
Les olives arriben a l´almàssera i és xafiguen amb la gronsa (corretja de ferro) i el trompellot (pedra amb forma de cono).
PSM

trompellot (font:valldegallinera.net)

*uelo

[wéɫo] *uela (f) [wéɫa] subst. 1. Avi, àvia. 

Ex: Mon *uelo va servir dos anys.

2. Amb sentit despectiu per 'vell', 'major'

Ex: Eixe *uelo m'ha dit que me n'anara!

3. castellanisme i vulgarisme, per abuelo.

ETIM. del llatí avus que va passar a avu (avi) més el diminutiu també llatí -olus (que trobem en paraules com hipaniolus, 'espanyol' -que de fet vol dir 'espanyolet'- o en el nostre topònim 'Rubiol' –la font del Rubiol–). En castellà va passar a 'abuelo'. I es va introduir al valencià com *auelo (encara es diu així en molt pobles valencians). 

En molts llocs en contacte amb el possessiu simple diuen *m'auelo (masculí) i *ma auela (en femení). En el nostre cas no va agradar molt dir aixó de *m'auelo. Si deiem 'mon pare' perquè no mon *uelo? Eixa és la història!

No hi ha estudis coneguts que valoren en quin segle es va introduir en valencià.

esmortir

v. Deixar o fer aparentar com mort. Deslluir.
Ex. El color del jersei m'esmortix.
[azmoɾtíɾ]
Jo ho utilitze quan algun color, estampat,... de la roba fa que el meu color de la pell agafe un to apagat, que provoque que no en sente bé.
Aportat per NLL

nona

subst. f. llenguatge infantil. Son.

Ex: Ui!, quina nona té el meu xic!

Acte de dormir

Ex: I ara, a fer nona. 

ETIM. Alguns estudis afirmen que nona és 'son' sense la ese i amb la ene repetida: 'non'. "Non, non, vine son". I com que 'son' és femení: "nona" –'nana' en castellà.

Alguns altres estudis diuen que ve del llatí nona, l'hora novena dels romans, és a dir, les tres de la vesprada, l'hora de fer la migdiada (o el ple de migdia), la 'siesta'. Encara que en castellà 'siesta' ve de l'hora sexta dels romans, les dotze, que també és l'hora de dormir després de dinar –això sí, tres hores abans!–.
[nɔ́na]

Estar delicat com la flor del gesmil

Locució per a expressar que una persona té o està amb les defenses baixes, amb facilitat per emmalaltir i agafar-ho tot.

Ex: Què blanqueta està! Està delicada com la flor del gesmil.

Aportat per JB

ser un corcó

Referència a una persona que no para de voler averiguar, i/o demanar, donar la llanda...
Ex: No em fie d'ell; és un corcó. Sempre va mirant´ho i tocant-ho tot.
Aportat per MCGM

pastilla

[pastíʎa] subst. f. Rent

Ex: Ves al forn i compra pastilla.

ETIM. del cast.
diàleg dels informants:

–Fins i tot hi ha un malnom que es diu així, perquè era l'encarregat de repartir el rent als forns.. Domingo de la pastilla.

–A Pego a la *llevadura li diuen sonoro perquè l'home que la repartia era el mateix que els caps de setmana posava el so a les pel·lícules del cinema. Les dones deien "Què ve el Sonoro" referint-se al repartidor. Així va pendre eixe nom.

 MLC, LMM

*granísol

subst. m. Granís: Grans menuts de gel, transparents o translúcids, procedents de la condensació del vapor d'aigua atmosfèric.

Ex: Ha caigut un *granisol tan gran que ha llançat a perdre mitja collita.

ETIM. del cast. granizo, amb la terminació modificada per analogia del sufix -ol.

cat. or. calamarsa.

cast. granizo.

[gɾanízoɫ]

Carabassa m'han donat…

Carabassa m'han donat,
jo l'he presa per meló,
més m'estime carabassa
que dormir a la presó
Aportat per JB
Per deu cèntims de sabó,
xim xo!.
Aportat per MASF

No deixes sendes velles per novelles

Més val sendes velles que novelles.
Dita que expressa el sentit conservador i la prudència de l'entorn rural.
AVS, XRO

poletà

subst. i adj. poletana (f) gentilici: napolità: pejoratiu: persona desvergonyida.

Ex: I vols que m'ho crega? Bona poletana estàs feta.

Es considerava que els napolitans, antics súbdits de la Corona d'Aragó, eren persones poc de fiar, embolicadores i desvergonyides.

adj. f. Figues poletanes: nom d'una classe de figues.

vernesca

[veɾnéska] adj. f. figa vernesca Figa blanca, mitjancera, tardana i no massa bona.

ETIM. del llatí vĕrnu primavera o del gàl·lic vĕrna, o millor d'una variant *vĕrnu produïda en gal·lo-romànic: 'solitari' més el sufix -esc ('propi de', 'que procedix de'), més la terminació femenina -a.

figues vernesques

Diumenge de Rams…

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.
Aportat per MCGM

Quedar-se com la nóvia del Pinet…

Quedar-se com la nóvia del Pinet, amb la cara *llavà i el monyo fet.
Aportat per MCGM

Ser un meula

Expressió per designat una persona de mala vida.
Ex: No vages *darre d'ell que és un meula.
El DCVB documenta la paraula meula a Mallorca i la definix com 'borratxera'. Prò el més segur és que vinga da maula: Qui usa d'artifici per a enganyar; qui fingeix estar malalt o esser curt d'enteniment, per no treballar o no fer alguna cosa que no li convé
cast. maula, zanguango, bellaco.
[mέ̞wla]
Aportat per MCGM

Cada pelet un beset…

Cada pelet un beset; 
a més peluda més volguda; 
on està el pèl està el cel.
Aportat per CMN

ratat

[ratát] ratada (f) [ratá] adj. Marcat amb molts clotets com a senyals de verola, com rosegat per les rates.

Ex: Què lleig està, té la cara tota *ratà.

cast. picado de viruela.

També és un malnom d'Oliva: la *Ratà.

XL

Traure la sarpa

Ser més resolutiu. Mostrar el geni o la força de caràcter.
Aportat per MCGM

Ser un grandot debades

Ser una persona gran físicament però amb poc trellat.
Ex: D'eixe grandot *debaes no trauràs mai res.
Aportat per VCP

debades

adv. De franc, gratuïtament.
Ex: I t'ha donat el 'xupaxups' *debaes?
Inútilment.
Ex: Quanta faena *debaes!
cast. de balde, gratis; en vano.
ETIM: de l'àrab bātil
[deβáes]

avellanenc

[aveʎanéŋk] subst. m. i adj, avellanenca (f) Caragol blanc molt menut (Theba pisana). De forma o color semblant a l'avellana.
JC

Avellanenc

Fer mirada

Que mira tort.
Ex: Pobra criatura. *En lo bonico que és i fa *mirà.
És una forma delicada d'expressar un defecte de la vista que provoca sentiments encontrats, des de repulsió a hilaritat.
Aportat per XL

*bisco

[vísko] *bisca (f) guerxo, guenyo adj. Que mira tort, estràbic.
Ex: Te'n recordes d'aquell actor *bisco de les pel·lícules mudes?
variant formal: *bisc
cast. bisojo, bizco.
ETIM.: del castellà bizco
vegeu fer mirada, mirar contra el govern
XL

*enerta

interj. imperativa per recomanar vigilància i atenció o per amenaçar: Alerta!

Ex: *Enerta que toques l'arròs. Espera a que tot estem en taula.

cast. ¡cuidado!

Etim.: de l'italià all'erta (erta, del llatí er[e]cta), ‘en lloc elevat’ per vigilar.

[enέɾta]

Aportat per JB i XL

De bona fusta és el trompellot

Referència a una persona bèstia, encantada, embovada. 

Ex: De bona fusta és el trompellot! No m'ha deixat ni un plat sencer! 

o de bona fusta ve el trompellot Dit per a indicar que els fills hereten els defectes dels pares.

vegeu trompellot 

JB

Caure com un pèl en la sopa

Es diu d'una persona que arriba a l'hora de menjar, així com d'algú que va a una casa al ple de migdia.

Ex: Este Vicent és com un pèl en la sopa; ve sempre a deshora.

Aportat per MCGM

Tonadeta infantil

Demà és *dumenge,
quina festa fan?
Agarre l'escopeta
i me'n vaig a caçar.
Pum!
Mate un pardal
vestit de general.
Passa Santa Anna
tocant la campana,
passa el Tirorí
tocant el violí!
o
passa un teuladí
tocant el violí!

mandoquejar

v. Manipular o intentar dirigir una activitat.
Ex: Si la deixes fer ho mandoquejarà tot i no podràs fer-ho com volies.
Aportat per JB

*mandoquer

[mandokéɾ] o [mandokéɾo] subst. i adj. mandoquera (f.) Persona a la qual li agrada dirigir o marcar pautes: algú que actua amb una curiositat poc apropiada.

Ex: Mira quin mandoquer. Ja s'ha presentat voluntari.

ETIM.: desconeguda.

JB

Hipòtesi: del cast. o de l'aragonés. construït sobre els verbs mando i quero o sobre el subst. mando 'comandament' i el verb *quero del llat. *quaerere, és a dir 'que vol i/o que demana comandament'. No deixa per ara dec ser una etimologia popular.

gatxonar

[gaʧonáɾ] v. Mesclar ingredients líquids i sòlids. 

ex: La meua iaia em deixava gatxonar quan feia la pasta de la coca en llanda.

ETIM.: incerta. Potser que emparentada amb gatxull: 'fang clar i fondo' i amb el cast: gacha. 

vegeu gatxull 

diàleg dels informants 

–Aclarir faenes de casa o de l'hortet? 

–No, tocar. Per exemple "A este xiquet li agrada molt gatxonar el menjar".

–Gatxonar, mandoquejar i mesclar líquids i sòlids? 

NLL, MCGM, RMS, LLN

rebutger

[reβuʤéɾ] subst, m. *rebutgero, Persones que compraven taronges de repom, gelades o del terra, és a dir, rebuig.
JC

gorradura

subst. f. Irritació de la pell que sol eixir als xiquets menuts en èpoques de calor.
cast. sarpullido.
ETIM. del basc gorri, ‘roig’
Aportat per RM

gamber

adj. gambera (f.) Aplicat a una peça de vestir de punt, jersei, en què el punt estava molt fluix perquè s'havia fet amb agulles més grosses del que corresponia o no s'havia apretat suficientment el punt de calça. També quan una cosa venia ampla i solta.

Aportat per MCGM

bragues

subst. f. Branques fines del taronger que pengen i que, segurament, necessitaran forquetes per evitar que la taronja toque el terra. Anar a posar forquetes també es deia anar a "alçar les bragues".

Aportat per JM

remàs

subst. m. Granereta per a netejar xércols.
Jo de menut netejava els xércols amb un "remàs" que em feia mon pare unint vàries rametes amb una lligassa, a *modo de granereta.
Aportat per ACP

llobada

[ʎoβá] subs. f. Zona de l'hort mal treballada; interrupció en un solc, en una cavada o en una pastura, per descuit del llaurador o cavador, per haver trobat un obstacle, etc.
cast. loba. 
diàleg de l'informant:

Quan anaves a rascar o tonyar, si et deixaves alguna zona sense treballar adequadament, però que quedava ben dissimulat, aleshores estaves fent "llobaes": allí les verdolagues sense tallar prompte et posarien en evidència. I la *junça, encara pitjor.

JM

Taronges de repom

Taronges de segona flor, tenen un aspecte més bast i amb més corfa i menys suc.
Aportat per TO

Trencar el tap

Faena per tal de millorar la qualitat del terreny picant-lo amb unes puntes de ferro.

Es colpejava amb una maça la punta de ferro per rebentar el tap... Era una feina molt costosa i sacrificada, però, era la manera que tenien els llauradors amb terres per zones a la vora de muntanya per millorar el seu terreny.

Aportat per TO

tap

subst. m. Massa compacta de pedres i terra dura en un terreny poc profund.
Ex: Tindrem problemes; el *terreno té taps.
Aportat per TO

Netejar xércols

Llevar la fulleraca, males herbes, caragols etc...deixant la terra neta al voltant de la soca del taronger.
Aportat per TO

*xércol

[ʧéɾkol] cércol, cèrcol subst, m. Rotgle de terra en forma de cavalló que es fa al voltant dels tarongers per protegir-los de l'aigua en el rec a manta i per evitar-li malalties i paràsits com ara els fongs a la soca.

ETIM.: cèrcol del llatí cĭrcŭlu, cercle, rotgle.

FMB, TO

Llevar sequelló

Llevar els trossets de branques seques que es queden als arbres.
Aportat per TO

Fer guaret

Treballar la terra per tal de deixar-las solta per sembrar i que estiga airejada.
Aportat per OT

tonyar

v. Treballar un terreny amb l'aixada fent guaret.
Aportat per TO

rascar

v. Llevar les herbes silvestres (bordes) que ixen als conreus.
Aportat per TO

Enganyar el sol de migdia

Mostrar una actitud equívoca molt ben aconseguida que amaga el ser o les intencions reals.

Ex: Això no m'ho esperava d'ell! Este xic enganya al sol de migdia.

A mig dia el sol ho abasta tot i no hi ombres, és un dir, a la superfície il·luminada. No s'hi veuen els defectes. L'engany màxim és que ni fins i tot el sol puga desvelar-ne l'amagat.

Xiquet de bolquers

Nadó.
Ex: Quan era un xiquet de bolquerets era molt guapo.
Bolquers: conjunt de teles i faixes que formen el vestit d'un infant els primers mesos de nat.
locució substantiva
Aportat per CMV

bolquer

subst. m. Peça quadrada per embolicar el cos de les criatures menudes mentre no dominen els esfínters.

Ex: Fa uns anys encara em llevava el trompó de netejar bolquers.

cast. pañal, mantilla.

ETIM. del llatí *vŏlvĭcare ‘embolicar’, ‘fer rodolar’.

ausades

[awzáes] adv. 1. Certament, en veritat.

Ex: Ausades que sí. Creu-me.

2. Abundantment, molt.

Ex: Ausades trellat!

ETIM.: del cast. ant. a osadas, que ve de l'adjectiu osado, ‘agosarat’. format per una antiga loc. adv. a gosades. (DCVB)
contracció de a osades, de l'arcaic osar 'gosar' (GDLC)
vegeu gosar

DG, MCGM, GB, JNG, JMN

pernet

[peɾnét] picaport, picaporta subst. m. Peça de ferro penjada a una porta, i que, alçant-se i deixant-se caure, serveix per a trucar.

Ex: Eixe és el gilopo que va pels carrers tocant tots els pernets!

cast. aldaba, llamador.

ETIM.: del llatí vg. *pĕrnu, format damunt pĕrna ‘cama’ per masculinització, més el diminutiu -et.

Tindre butla

La butla era una dispensa de de l'abstinència de menjar carn durant els divendres de Quaresma i de Setmana Santa. Es donava una almoina ('limosna' en castellà) i a canvi et donaven un paperet on constava que tenies el permís. 
D'ací l'expressió "tindre butla" que vol dir que 'es pot fer una cosa prohibida'. 
La paraula encara que en valencià normatiu s'escriu amb tl es pronuncia repetint dos vegades la l (bul-la). 
Té la mateixa arrel que "bolleta" per a anar al cine o que "butlletí" que és, en definitiva, un conjunt de papers escrits.

Home…

Home pelut, home volgut.
Aportat per OCC

Eres guapa com l'esmerla…

Eres guapa com l'esmerla
i fina com l'estornell
tens cara de burro mort
i orelles de matxo vell.
Aportat per MCGM

perolada

*perolà Per referir-se a molta quantitat de menjar.
Ex.: No teníem molta fam i minra *perolà va cuinar ma *uela.
Aportat per JC

puja

[púʤa] subst. f. Quantitat de diners que s'ha de pagar al forn per haver cuit alguna cosa.

Ex: Ves porta'm les coques al forn i li dius que jo li pagaré demà la puja.

cast. poya
ETIM: derivat postverbal de pujar.
diàleg de l'informant
Una paraula que actualment està quasi en desús és "la puja" és a dir allò que li pagàvem al forn per coure un menjar, o torrar les carabasses, o els pastissos, etc. És a dir, el preu d'ús del forn (hui no portem quasi menjar al forn per a coure, que tots tenim forns; per això està bastant en desús).. T'enviaven al forn i et deien "porta la cassola i dis-li que jo li pagaré demà la puja".
MLC

Fer la guitza

Fer la guitza a algú: contrariar-lo, produir-li molèstia, causar-li una contrarietat.
Ex: Jo no li he fet res i ell no para de fer-me la guitza.
cast. fastidiar, chasquear, hacer la puñeta.
vegeu guitza.

guitza

Cosa contrariosa o molesta. La gent no sap què vol dir exactament guitza, i usa aquest mot en diferents locucions en les quals usa també el mot punyeta (també de significat nebulós), encara que aquest darrer vocable és considerat indecorós, mentres que guitza sembla més inofensiu. (DCVB)
Ex: Redéu la faena de la guitza! Seria equivalent a: Redéu la faena de la punyeta!
ETIM. desconeguda.

*vetigal

[vetiɣál] subst, m. Molèstia feixuga; entrebanc, obstacle que perjudica.

Ex: Quin *vetigal de xiqueta! Sempre entre les cames.

variant formal: vitigal

cast. carga

ETIM. La forma normativa vectigal, del llatí vectigāle: tribut imposat damunt el transport de mercaderies.

Aportat per MMP

*enxisar

[aɲʧizáɾ] encisar v. trans. Captivar per un atractiu poderós (de bellesa, amor, gràcia).
Ex: Eixa bateta nova? *M'enxisa! Què no me la compraré?
ETIM. del cast. hechizar, der. de hechizo 'fetilleria', de l'adj. hechizo 'artificiós', der. de echo 'fet'.

Garbellar aigua

Expressió per determinar que no hi ha solució a alguna cosa o que no es pot aconseguir.
Ex: Deixa-ho. Açò és com garbellar aigua.
Aportat per PCV

No hi haure partida

Expressió que prové del joc de la pilota, però que s'aplica en contextos diferents.

Ex: *En eixes cartes no hi ha partida. Tots hem de tindre les mateixes condicions de treball.

Aportat per JC

Ser com un telet de ceba

Ser molt fi o prim.
Ex: Eixe full era més fi que un telet de ceba.
Locució adverbial
Aportat per JC

empeltrir-se

v. pron. Estat atribuït als teixits Impregnats, ben bruts: a la roba quan després de llavar-la es queda arrugada, ha perdut la suavitat i la qualitat pròpia del teixit.

Ex: La roba, la tinc empeltrida.

cast. entraparse.

ETIM. de enfeltrir-se. Prendre la roba mal rentada un color brut semblant al del feltre (DCVB).

Aportat per ACS i JDMM

Vegeu CDLPV

acoconar

v. Ajupir, fer caure per l'opressió d'una càrrega excessiva. En forma pronominal: acoconar-se.

Ex: Mira-la que acoconada està!

cast. agobiar, abrumar; acoqinar-se.

ETIM.mot romànic format damunt el kok-kok de les gallines i que té el significat de ‘ajupir’ (DCVB).

Aportat per VL

capó

Animal castrat. Amb valor ofensiu, poc home.
Ex: Estàs fet un capó. No tens vergonya de no haver-li plantat cara?
Referit als dit amb les ungles molt rosegades.
Ex: Serà possible? Mira quins dits més capons! Ni una ungla!
ETIM. del llatí capōne: castrat, capat.

Per cassoleta

Expressió per a dir que no se sap alguna cosa o que es vol saber.
Ex: Volem saber-ho ja! Per cassoleta, per cassoleta!
Origen segurament per l'accepció mallorquina de cassoleta: Reunió de persones amigues o lligades per comunitat d'intencions o interessos. És a dir: per amistat.
Definició provisional

ensobinar

v. Tombar d'esquena.
Ex: Si ho tornes a fer, te'n pegue una que t'ensobine.
ETIM. de sobines, amb l'esquena a terra. De la forma femenina de sobí (del llatí supīnu).
cast. de espaldas, supino.

còsquit

[kɔ́skit] o [kɔ́skis] subst. m. Colp fort al cap pegat amb els artells.
Ex: El mestre li va pegar un còsquit tan fort que el va deixar tremolant.
cast.: capón.
ETIM. Segurament de casc com en el cas de *cascarró que ha passat a *coscorró.
MCGM

abans

[aβáns] adv. de temps Aleshores, el temps passat; antigament, en altre temps. : « Són coses d’abans », « això és un costum d’abans » (reducció de sentit)

Ex: Això, filla, són coses d'abans.

cast. antes

sinònim: antigor

ETIM.: del llatí *abantĭus de abante, com *antĭus de ante per analogia de prius. (DCVB)

del llat. vulg. ab ante, compost de ab 'des de' i ante 'abans, davant', amb la -sadverbial, com sots, vers, etc. (GDLC)

nota: Llevat d'en algunes expressions, abans ha sigut substituït pel castellanisme *antes.

Pegar un dul

Pegar-li a algú al cap amb la punta del dit índex després de haver-lo retingut amb força amb el polze i haver-lo soltat de sobte.

Ex: M'a pegat un dul i m'ha deixat el cap coent.

Riure per baix del nas

Riure fals, dissimulat o astut.
Ex: Mira-la, mira-la. Es riu per baix del nas!
Riure com si els ulls no hi intervingueren.
aportat per RM

resquit

[raskít] subst. m. Benefici, contrapartida. Rescat.
Ex: Sempre cobra. No perd mai resquit.
Del verb resquitar o resquitar-se. Alliberar-se de la pèrdua, del perjudici sofert, adquirint una contrapartida equivalent.
ETIM.: probablement d'un creuament del cast. desquitar amb rescabalar.

No perdre patada

Aprofitar totes les ocasions que se'ns presenten, ser eficient i no "torbar-se amb brossetes", saber traure el "rasquit" a tot.
Ex: Tu no perds patada, eh? Estàs sempre en tot.
"no perdre patà"
Aportat per MCGM

grillat

adj. Pertorbat de les facultats mentals; massa agosarat.
Ex: No li deixes el cotxe que està grillat i te'l farà pols.
cat. or. guillat
cast. chiflado.
ETIM. segurament de guillat en contacte amb graellat (mig cremat) o amb l'analogia de tindre el cap ple de grills.

guilopo

subs. i adj. Hàbil, astut, que obra amb mala intenció; despert, deseixit.
Ex: La teua filla és una guilopa. Sap com traure’t els diners.
cast. pícaro, travieso.
cat. or.: Deixondit, entremaliat
ETIM: del cast. galopo, tret del fr. galopin ‘criat missatger' encara que ara mateix té el mateix sentit que el nostre.

esgolar

Deixar anar rossegant per un sòl llis.

Ex: Va esgolar i es va trencar el ballador de l'anca.

esgolar-se: refl. deixar-se anar lliscant.

Ex: Mira la xiqueta: s'esgola del carret!

cat. oriental: llenegar; cast. deslizarse.

ETIM. Segurament (amb sonorització de –c– en –g–), per especialització, del verb escolar -escolar-se: eixir-se’n un líquid d'un recipient, d'un lloc, passant per un forat, un conducte…

Record de l'autor: A la muntanya de Santa Anneta hi ha unes quantes roques allisades per generacions d'infants que reben el nom d'esgoladora.