Pis pissiganya

Pis pissiganya,
oli de la ganya…
Filla pelingrera,	Filla pelegrina,	Filla pelingresa,
agrana’m esta casa!		"grana'm" esta casa!
Mare que no puc,
que tinc la mà encordà.	que tinc la mà cordà.	que tinc la mà encordada.
Qui te l'ha encordà?	Qui te l’ha cordà?	Qui te l'ha encordat?
El rei i la reina.
Passa un castelló.
Posa el peu		Posa els peus
dins del caixó!
APM	MLC	MAFS

espixorrar-se

[aspiʃoráɾse] v. pron. 1. Regalimar.

ex: De tant com plovia, l'aigua s'espixorrava per les parets.

2. Compixar-se; riure amb soroll o amb grans contorsions.

ex: Sempre que obria la boca m'espixorrava de riure.

cast. mearse.

ETIM.: derivat de pixar, d'un radical onomatopeic [piʃ-] (cf. el fr. pisser, it. pisciare, etc.).

de plantó

loc. adv. Estar dret i sense moure's d'un lloc.

Ex: Poseu-vos de plantó quan entre el professor.

Estar de plantó: estar aturat dempeus.

Fer estar de plantó: fer esperar aturat a un lloc.

El plantó és el soldat que està dret per guardar o per complir una consigna.

En aquest sentit, estar de plantó: estar dret complint un servei o consigna militar.

Pres del cast. plantón

A tiri *bandiri

loc. adv. Fer una acció o una cosa arreu, de mala manera, sense planificar, sense posar l'atenció, el trellat, necessaris en allò que hom fa, irreflexivament.

Ex: Hala! A tiri *bandiri! I penses que fent-ho d'eixa forma trauràs trellat?

L'origen de l'expressió és incert. Sembla ser una expressió en català oriental, imperativa: Tiri (tire vosté), Baldiri (nom d'home documentat al DCVB). Segurament per algú (Baldiri) que quan tirava –en un joc segurament–, ho feia sense parar atenció. No coneixem les circumstàncies del fet. És una expressió lexicalitzada , emprada sense saber-ne el sentit estricte. És pròpia d'Oliva.

Sinònims: a burro barra, a la babalà.
MCGM

A burro barra

Fet arreu, sense atenció, sense planificar.

Ex: Si fas els exàmens a burro barra, no aprovaràs mai.

L'expressió sembla relacionada amb el temperament dels ases, de vegades impredictible. I amb "barra": maxil·lar inferior.

JC

*viri

[víɾi] sust. m. Verí.

Ex: La serp li va soltar el viri.

Mal geni; caràcter:

Ex: Mal viri té la dona!

cast. ponzoña, veneno.

ETIM.: del llatí vg. *venīnu, var. del clàssic venēnum; sembla format per regressió damunt verí (pronunciat virí) per haver-se interpretat la terminació de verí com si fos un sufix diminutiu.

S'usa per dir que una persona és emprenedora, o que un animal té força; exemples d'això seria "mira com trau el viri", la locució tindre viri o traure viri seria per expressar això.

MLC

Quan una persona és nerviosa, planta cara i és cul coent també se li diu que és virinosa.
MCGM

*fredat

[fɾeðát] feredat subs. f. 1. Horror, por intensa.

Ex: Vicentet *fea fredat. Només vore'l els xiquets amollaven a córrer.
cast. grima

2. Gran admiració barrejada d'espant.

Ex: Li tinc *fredat; sempre té les idees més bones.

ETIM.: del llatí ferĭtāte, ‘feresa’.
LLN, MCGM

*ferèstic

[faɾέstik] o  [faðέstik]  adj. Feréstec; salvatge, indòmit; que fa feredat.

Ex: Animal *farèstic, més que animal! Per què fas eixes coses?

cast. terrible,  salvaje.

Var. form.: feréstic

ETIM.: del llatí fĕrus, ‘salvatge’, i considerar la terminació com a presa de forest ‘bosc’ (o sia, que feréstec equivaldria originàriament a ‘boscatà’).

*encotnar-se

[ankonnaɾse] v. pron. Tancar-se o mantenir-se ferm en una decisió o en una actitud.

Ex: Mira, que s'ha encotnat i no el traurà d'*ahí.

Etim.: verb construït sobre cotna 'Pell gruixada i forta', del llatí *cŭtĭna, derivat de cutis, ‘pell’

"Estàs *anconnat en tal o qual cosa " quan estàs obsessionat per *algo.

XRO

rampa

[rámpa] subst. f. Paràlisi dolorosa i transitòria de certs músculs, principalment de la cama o del braç, per defecte circulatori;

Ex: Ai, quina rampa més dolorosa!

cast. calambre.

ETIM.: probablement del germ. *hramp (var. gòtica del fràncic kramp), ‘estrenyedor’

També se li diu rampa al dolor causat per un espame muscular involuntari. Pero com que en castellà li diuen "calambre", busca qui t'ha pegat.

SMS

*xènvit

[ʧέnvit] subst. m. Gelat en forma rectangular col·locat entre dues galetes de neula.

Ex: Qui vé a fer-se un "xenvit a la Ibense?

cast. corte

ETIM.: de l'anglés sandwich

Antigament feien un trosset de gelat, i li deien xènvit! Per deformació, a ma casa sempre que han dit anar a fer-se un gelat han dit "Anem al xènvit?"

MLC

Quina tora!

Expressió de son.

Ex: Oh quina tora!

No hi ha cap definició que s'acoste al nostre mot tora [tɔ́ɾa]: planta verinosa, protuberància del terreny… o forma de pronunciar Torah –la Bíblia jueva, els cinc primers llibres de l'Antic testament–. Potser també una antiga forma relacionada amb aturar –en castellà, atorar–.

ETIM.: del llatí vg. *attūrāre, var. de obtūrāre, ‘tapar’, ‘impedir el moviment’.

MTG

Estar entelant

Endormiscar-se.

Com si se li posara un tel als ulls.

vegeu *embeltir-se

Quan algú està a punt d'adormir-se, se li tanquen els ulls, diem que "està entelant".

La paraula "entelar" l'he sentida en referència a una tercera persona: "Mira eixe bebé.. pobret, està cansaet, ja està entelant".

ACP

Ser un *bisquet

Es diu d'un xiquet llest –que mira de reüll, amb intel·ligència–.
vegeu *bisco

*minro

adj. exclamatiu i admiratiu. Vindria a equivaldre a quin.
Ex: *Minro mantecao ham montat.
Ex: *Dien que era falderet... i minro *galulo s'ha fet.
Sembla ser una variant formal de manro, tot i que acompleix sempre la funció adjectiva, és a dir que acompanya el nom i el qualifica.
VL, ACP, APM

Ai, manro!

Exclamació per expressar disgust o disconformitat, dita amb to irònic.
Ex: Ai, manro! I això t'ho creus?
ETIM: desconeguda, tot i que hi ha un joc amb aquest nom.
VCP, MCGM, APM
Definició provisional

escarotar

[askaɾotáɾ] v. tr. Avalotar; moure escarot o produir espant, enrenou, aüixar, fer fugir (els animals, etc.).

Ex: No m'escarotes a la gent que no hi ha per a tant.

cast. alborotar.

v. pron. escarotar-se Desbandar-se.

Ex. L'haca es va escarotar quan va vore la serp.

ETIM.: derivat de escarot.

MASF

escarot

[askaɾɔ́t] subs. m. Enrenou, avalot.

Ex: Has vist l'escarot a la porta del col·legi?

cast. alboroto.

Feredat, espant.

Ex: Quin escarot quan va començar la guerra!

cast. espanto.

ETIM.: del germ. skara, ‘tropa’, com el prov. esqueira, l'italià schiera, l'ant. fr.eschiere, etc. L'evolució del significat de ‘tropa, esquadra’ a ‘soroll de crits o paraules’ passa pel soroll que feia tanta gent junta.

MCGM

Fer *enquetar

Fer inquietar: fer enfadar.
vegeu *enquetar

*enquetar

[aŋketáɾ] v. Irritar, enfadar.

Ex: Estava molt *enquet *en tu. No em faces *enquetar que serà pitjor.

v. pron. *enquetar-se Irritar-se, enfadar-se, empipar-se.

Ex: La dona aquella *s'enquetava per no res.

Var. form.: enquietar; inquetar.

ETIM.: pres del llatí inquiētare, 'causar inquietud'. En cat. or. hi ha el verb enquetiar: molestar, del mateix origen.

ACP

*embeltir-se

[ambeltíɾse] verb pron. Condormir, endormiscar-se, ensopir-se; llevar les forces vitals d'una manera suau.

Ex: Vaig anar *embeltint-me a poc a poquet i em vaig adormir.

cat. or.: esbaltir-se

mallorquí: abaltir-se, embaltir-se [əmbəɫtíɾsə].

El valencià ha interpretat els sons vocàlics neutres del mallorquí per analogia.

cast. amodorrarse, adormecerse, desmayarse.

ETIM. incerta.

Més informació al DCVB: esbaltir-se,
MCGM

*cloixit

[kloʃít] adj. *cloixida (f) Cruixit; molt cansat, extenuat

Ex: Estic tota *cloixida d'haver anat tot el dia arreplegant taulells.

cast. molido, quebrantado.

ETIM.: adjectivació del part. pass. de cruixir, del fràncic krostjan, mat. sign.

VCP

obra

[ɔ́βɾa] subst. f. Treball i tasca de construcció o de reparació d'edificis, murs, etc.
Ex: Anar a l'obra és un treball molt pesat.
ETIM: del llatí ŏpĕra, acusatiu plural de ŏpus 'obra'.
És l'obra per antonomàsia.
vegeu obrar, anar a l'obra, obrer, fer obra

espatlar

[aspanláɾ] v. tr. Malmetre, fer malbé; posar en mal estat; ester malament, físicament o psíquica.

Ex: Està molt espatlat. No viurà més de sis mesos.

cast. estropear.

espatlar-se v. pron. Fer-se mal en una caiguda.

Ex: No puges a la pallissa que t'espatlaràs!

cast. deslomarse.

ETIM.: del llatí medieval spatŭlare, mat. sign., derivat de spatŭla ‘espatlla’.

Frare, frare, encomane…

-Frare, frare, encomane…

-Què mana l'orde?

-Que vaja a cal *conde.

-A què?

-A lo que jo manaré.

-Què mana vosté?

És un joc infantil amb el que jugàvem amb la uela […] I ens feia fer alguna cosa (caminar a gates/pegar culades etc...).

MSN

fic

[fík] subst. m. Granet o excrescència carnosa que ix a la pell, principalment de les mans i de la cara.

Ex: Tenia un fic molt llig a la cara.

ETIM.: del llatí fīcu, ‘figa’.

És un troçet de pell (tipo berruga) que normalment ix al coll.

MJLV

O en altre lloc... jo ho he escoltat en el mateix sentit, però també al costat de l'ull, a la cuixa, etc.

MLC

Cult. pop.—La medicina vulgar coneix diferents maneres de guarir els fics de les mans, segons la gent supersticiosa. A Mallorca n'hi ha principalment dues: fer damunt els fics una creu amb saliva dejuna, i també comptar-los tocant-los d'un en un amb el dit i procurant no pensar-hi més (Manacor). A Menorca diuen que els fics desapareixen si se'ls renten amb pell de cussa; també es pot acudir al procediment d'encomanar-los a un altre, agafant dues fulles de mata i posant-les encreuades enmig d'un camí: el qui se les endugui amb els peus, aplega els fics o les berrugues del qui ha fet la creueta, i aquest en roman exempt (Tres. Avis, 1928, pàg. 99 i 106) –DCVB.

*malíccia

[malíksia] subst. f. Malícia; indignació, sentiment de ràbia; irritació.
Ex: No puc dominar-me; quan el veig m'entra una *malícsia…!
cast. rabia, irritación.
ETIM : pres del llatí malĭtĭa, ‘maldat’.
JC

figot

[fiɣɔ́t] subst. figota (f.) ximple, beneït, algú sense malícia, algú que no s'adona de res del que passa al seu voltant.

Ex: No entén la ironia, és una figota.
JMN

*grup

[gɾúp] subst. m. vulg., per crup: Diftèria.
Ex: Va estar molt malalteta, tenia *grup.
ETIM: pres del fr. croup, mat. sign.

Eixir-se'n pel colleró

Estar molt flac, més que prim; semblar un animal tan flac que sembla que, si se li posa el colleró, se n'eixirà per ell.

Ex: Si no menja més de n'eixirà pel colleró.

colleró

[koʎeɾó] subs. m.  Classe de collera de bèstia, de més grossària que la collera ordinària.

Ex: Posa-li el colleró a l'haca.

cast. collerón. 

A molts de pobles fan distinció entre la collera, que s'obre per baix, y el colleró, que s'obre per dalt. (DCVB)

Ser de la Font

loc. verbal Ser molt cabut. El malnom col·lectiu dels habitants de la Font d'En Carròs és: cabuts.

Ex: Xe, pareixes de la Font; no atens a raons!

XL

Dansà d'Oliva

Anirem a les danses
al carrer de Major
i vindrà Marieta
"en" el seu mocador.
Mocador de pesseta
"jiponet" de paper:
tot això qui "heu" paga?
el senyor Taüter.
El senyor Taüter
és un home molt gros
que va per les "teulaes"
rosegant un os.
Variants
A ballar a les danses
al carrer Major
eixirà Marieta
amb el seu mocador,
mocador de seda
i amb el seu.....
sabates blanques
i collar d'argent.
JB
El senyor Cadirer
MLC

La pastora Catalina

La pastora Catalina
li regala al Jesuset
tarongetes de la Xina
totes en un ramellet.
ETM

estiuar

[astiwáɾ] v. intr. Passar l'estiu en un lloc determinat. Estiuejar.
Ex: Comencen a estiuar per sant Jaume.
Comú amb el mallorquí.
cast. estivar, veranear.
ETIM: possiblement del llat. preromànic *estivare, verb derivat de aestīvu, ‘estiuenc’.

raïmet de pastor

Sedum sediforme;  de la família de les crassulaceae. Planta comestible de la muntanya.

Raïmet de pastor

vidriola

[vedɾiɔ́la] subst. f.  Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden ser tretes fàcilment sense trencar el recipient. Guardiola.

Ex: Posa tots els dinerets a la *vedriola i t'ho podràs comprar.

cast. hucha, alcancía.

ETIM: del llatí vĭtrĕu, derivat de vĭtru, i el sufix diminutiu -ola.
MAFS

*plovisnar

[plovisnáɾ] v. Ploure lleugerament, a gotes molt menudes. Ploviscar, plovisquejar.

Ex: Ha passat tot el dia plovisnant.

cast. lloviznar

ETIM:d el llatí vg. plovĕre amb l'acabament, segurament del castellà, -isnar.

Fer el ple de migdia

exp. Fer la migdiada.
ex. Els hòmens estan fent el ple de migdia.
cast. hacer la siesta

cernent

v. [estáɾ seɾnént] Ploviscar a gotetes molt menudes. Sentit genèric 'fer passar pel sedàs una matèria pulverulenta'. Gerundi de cerndre, amb el verb ser: estar cernent.

Ex: Maria, entra la roba, que està cernent.

ETIM: del llatí cĕrnĕre, ‘purificar’.

doga

[dóɣa] subst. f. Regruix de carn limitat per un solc, produït per excés de greix en el cos d'una persona o animal; en paricular en el cos d'un nadó.

Ex: Ai, quines doguetes més boniques té la meua xica!

cast. molleja.

ETIM: del llatí doga, que apareix documentat en una glossa amb el significat de ‘bóta o cubell’

MCGM

nyànyera

subst. f. Als diccionaris de Ll. Escrig, de G. Martí i al vocabulari del pare Fullana: «Zalamería, carantoña».

Ma mare m'ho deia amb impaciència quan li preguntava què havia de dinar: Nyànyeres de gos!

*credadilla

[kɾeðaðiʎa] subst. f. Creïlla, patata (Solanum tuberosum).

Ex: Pose més *credadilles, per favor.

ETIM: forma castellana que és la base de les nombroses variants dialectals valencianes que signifiquen ‘patata’. La patata criadilla era una classe de creïlla molt popular, la qual cosa va fer que arribara a ser la patata per antonomàsia.
Solanàcia per exel·lència. Les Solanàcies són molt agraïdes.
JC

credadilla solanum tuberosum

Ser un amotinador

Tindre tendència a burlar-se dels altres; ser algú que acomboia els altres.
Ex: Serà amotinador? Que no vull anar´hi!

amotinar

[amotináɾ], [ambotináɾ] v. tr. Fer burla de paraula o de fet; buscar una reacció agressiva; fer per incorporar a una acció negativa conjunta; acomboiar.
Ex: Para d'amotinar el teu germà.
cast. befar.
ETIM.: de motí, del fr. mitjà mutin, substantivació de l'adj. mutin 'revoltós', ant. meutin, der. de l'ant. muete 'revolta' (mod. meute), i aquest, del ll. vg. mŏvĭta 'moviment'.

nyas

[ɲás] jas interj. imperatiu lexicalitzat Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això» (que et done) o a «vaja!». nyas coca; nyas botifarra; nyas castanya…

ETIM: de hages (imperatiu d'haver), amb desplaçament de l'accent i canvi de la vocal per influència de la forma de plural jau (=hajau).
diàleg dels informants:
‎Nyas borrego, menja brosseta! quan volem arredonir l'expressió nyas!, nyas coca! o nyas, cabàs!

*porro

[póro] subst, m. Conjunt dels grans o fruits del raïm, fruita del cep o de la parra.

Ex: Mira, quin porro de raïm més gran!

cast. racimo

ETIM: incerta. potser que per analogia, de derivat, del llatí pŏrrum, ‘all porro’, per la semblança de forma d'aquesta hortalissa amb la del porro.
JC

porro de raïm

*xinglot

[ʧiŋglót] subst. m.

|| 1. sangló o singló: Porció d'un raïm que conté alguns grans. 

Ex: Mare, done'm un *xinglotet de raïm!
cast. gajo.

ETIM: del llat. preromànic *singulu i del diminutiu –ot: 'porció menuda'.

|| 2. sanglot o singlot: Moviment inspiratori espasmòdic, que generalment es repeteix a intervals més o menys llargs, degut a una contracció sobtosa del diafragma i acompanyat d'un soroll de l'aire en forçar el seu pas per la glotis closa.

Ex: Té un *xinglot que no se'l lleva de damunt. 
cast. hipo

ETIM: del llatí singŭltu, mat. sign., que degué convertir-se en *singlŭttu per influència de glŭttīre.

*barro

[báro] subs. m. castellanisme. Granet de color rogenc que ix a la cara, particularment als que comencen a tenir barbes.

Ex: Té tota la cara plena de *barros.

ETIM: del llat. varus, 'gra a la cara'

Ma uela deia barros a l'acne que sol eixir a la cara en època adolescent.

RM

Entrar-li la dolçoreta

Moment en el qual comences a adormir-te.
Ex: Em va entrar la dolçoreta i em vaig quedar adormida.
RM

ganduixes

[ganduʃes] subst. f. Menjar desconegut.

Ex: Quan et poses un poc pesat i li preguntes a ta mare moltes voltes: Què puc menjar?, Què puc menjar? Quan ho has dit prou voltes i la mare està farta de sentir-te, Ganduixes!

ETIM: desconeguda. En català és un cognom. En gallec ganduxa és forma de brodat. També és un malnom. En castellà: cierre, ligadura, sujeción.

SA

*amponnar-se

[amponnáɾse] v. pron. aponar-se: Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que toque en terra o s'hi faça prop.

Ex: Allí estava, tot *amponnat, amagant-se.

cast. acocharse, ponerse en cuclillas.

ETIM: derivat de pondre, amb canvi de conjugació.

En Pego s'apeguen…

En Pego s'apeguen,
en Oliva es desapeguen
i a l'Alqueria els arrepleguen!
MAFS
o en Gandia s'arrepleguen.
CMN

Cançoneta de les figues

Bones són les vernesques,
millor les d'ull de perdiu,
i bones són les poletanes
allà en el ple de l'estiu!
MAFS

ormejar

[oɾneʤáɾ] v. trans. 1. Aparellar un vaixell o altra embarcació.

Ex: El tio estava ormejant la barca.

2. Disposar, organitzar, preparar i "deixar a punt".

Ex: Està a casa. Sempre està ormejant.

cast. aparejar.
3. Idear, trafegar.

ETIM: del llatí medieval hormidiare, mat. sign., derivat del gr. ὁρμίζειν,‘ancorar’.

FPI

cavallet del dimoni

[kavaʎét del dimɔ́ni] loc. Libèl·lula.
vegeu parotet
VMV

abandonat

[aβandonát] subst. i adj. abandonada (f) Que abandona o no es cuida del que l'interessa; malcurós, negligent.
Ex: És un abandonat, no neteja mai la brossa. 
Té els xiquets abandonats.
ETIM.: de la prep. a i el mot bandon que en fr. ant significava ‘poder’.

parotet

[paɾotét] subs. m. Libèl·lula o espiadimonis.

Pertanyen a l'ordre Odonata. Hi ha moltes espècies. Són depredadors en tots els seus estats de vida, s'aparellen durant el vol i ponen els ous en l'aigua -les nimfes són aquàtiques.

vegeu cavallet del dimoni.

JC, VMV

parotet o cavallet del dimoni

arreu

[aréw] adv. 1. Sense atenció ni esment; amb deixadesa; sense ordre.
Ex: És tan arreu que ni porta mocador.
cast. de cualquier manera.
2. subst. desastrat m. i f. Persona que no té cura de les coses, que les fa sense ordre ni atenció o que les deixa de fer. 
ex: És un arreu: ho deixa tot per damunt la taula.
3. interj. Tant se val.
ex: Quin vols que et done? –Arreu!
ETIM.: del germ. at rēd, ‘per ordre’.
JC

Ser un *arreuot

Ser una persona desordenada
Ex.: Eres un arreuot! Sempre t'ho deixes tot pel mig!
vegeu arreu
JC

Una vegada mort Pasqual…

Una vegada mort Pasqual, li posaren l'orinal.
JMS

Don sense din…

Don sense din (diners), caragol sense molla.
JMS

Ma mare m'envia a l'horta…

Ma mare m'envia a l'horta
a regar el melonar;
jo li pegue una revolta
i me'n vaig a festejar.
JMS

aborronar-se

[aβoronáɾse] v. pron. Efecte de sentir un borró.
Ex: Quan vaig sentir el gos bordar, em vaig aborronar!

Més s'ho val manya que força

Dita que fa valdre l'habilitat sobre la potència física.

traça

[tɾása] subst f. Habilitat, bona disposició per a fer alguna cosa.
Ex: Té molta traça; serà un bon fuster.
Cast. traza
ETIM: postverbal de traçar.

manya

[máɲa] subst. f. Destresa, habilitat manual.
Ex: Més s'ho val manya que força.
cast. maña.
ETIM: probablement d'una forma llatina *manĭa, var. de manŭa, ‘habilitat’.

rallar

[raʎáɾ] v. Llançar el rall; pescar amb el rall.
Ex: El dissabte aniré a rallar a la mar.
vegeu rall

Rallar

MAFS, JC

calfó

[kalfó] subst. f. escalfor Acte i efecte d'escalfar o escalfar-se; calentor; lexicalitzat en la locució "coques a la calfó", plat típic d'Oliva.

cast. calor, calentura.

Sembla tenir l'origen en la forma mallorquina escalfó.

No obstant això és interessant observar-ne el sentit en masculí segons el DCVB:

m. || 1. La llenya menuda que serveix per encendre el forn (Val.); cast. hornija. La llenya del forn ja cremada (Cullera); a Sueca se'n diu refoc.

|| 2. El lloc del forn on fan el foc (Castelló).

|| 3. met. Pressa, impaciència (Val.).
“coques al calfor” a Confrides 

Coques a la calfó

rall

[ráʎ] subst. m. Xarxa de corda que duu uns tubs de ferro a les puntes per què quan es llance a la mar faça caure el seu pes i queden els peixos dintre.

ETIM: del llatí radĭu, ‘raig’, que en el cat. occ., val. i alg. hauria convertit la ј en ʎ per falsa regressió o ultracorrecció.
vegeu *xèrcia, rallar

MAFS