Encara que tu em donares…

Encara que tu em donares
tres olives en un plat,
jo no em casaria amb tu
perquè tu m'has enganyat.
Encara que tu em donares
el bancal de les pereres,
jo no em casaria amb tu
perquè tu guapa no eres.
MAFS

Entre la farina groga…

Entre la farina groga,
entre la farina groga
i l'oli "de taulellet",
que contenta està la dona
que contenta està la dona
per a fer el menjaret.
Quan arriba l'home a casa
i se'l veu escudellat
pega una patà a la taula
pega una patà a la taula
i reballa tots els plats.
El gos que ho veu
pega a fugir
perquè tenia
perquè tenia
por de morir!
MAFS

melva

[mέ̞lva] subst. f  Peix de l'ordre dels perciformes. teleosti i de la família dels túnids (Auxis rochei), de forma afuada i peduncle caudal carenat.

Auxis bisus, de forma plana, color rossenc, amb ales molt separades, que té de 30 a 40 cm. de llargada.

ETIM.: del llatí mĭlvu, ‘peix saltador’. (DCVB)

del ll. vg. *milva, corresponent al ll. milvus 'milà; peix voraç' (GDLC).

JC, ACS, LLN, MCGM

raspa

[ráspa] subst. f. 1. castellanisme (?). espina En els peixos, conjunt de les espines, especialment l'esquena.
Ex.: Tenia tanta fam que xuplava les raspes de peix.
2. Rapa de raïm.
Ex.: Agarrar el grans de la raspa és molt agradable.
cast. raspajo, escobajo.
ETIM.: del germ. raspon, ‘rascar’. (DCVB)
del germ. occ. *hraspôn 'arrancar' (GDLC)
És possible que almenys la primera accepció fóra un castellanisme. Ni tan sols el DRACV la té en compte.
XL

Oliva, poble d'anguiles…

Oliva, poble d'anguiles,

bona terra "pa" melons.

Miramar, Daimús i Piles.

Vaja què tres poblacions!

Oïda a un xicot de Palmera, llaurador ell, allà pels anys 70.

Cento, saforenc de Cullera

pilot

[pilɔ̞́t] subst. m. 1. Conjunt desordenat.
Ex.: Quin desastre! Quin pilot de coses!
cast. montón, pelotón.
2. Massa compacta de matèria, amassada formant com una bola.
Ex.: Tenia a la mà un pilot de farina.
cast. pella, pelotón.
ETIM.: construït sobre pila, del llatí pīla, 'pilar, columna', amb el sufix augmentatiu -ot i amb canvi de gènere.
MCGM

enforfoguir

[aɱfoɾfoɣíɾ] enforfogar, enfarfegar v. tr. Ofegar, privar d'airejament per excés de persones o coses acumulades o per escassesa de lloc; carregar excessivament de coses acumulades sense orde.

Ex.: Li agradava pintar quadres on tot estava enforfoguit.

cast. ahogar, sofocar; recargar.

ETIM.: derivat d'un radical farf-, onomatopeia de l'acció d'omplir o embotir una cosa excessivament. (DCVB)

Probablement d'un ant. *enfrafegar 'mig ofegar', comp. de enfre 'entre' i afegar 'ofegar', amb desplaçament de la r pretònica. (GDLC)

Probablement format  sobre ofegar amb un canvi del primer grup dels verbs -ar al tercer grup dels als verbs amb -ir. (DACV)
vegeu empilotar

RM

Menjar cervellets de canari

Menjar les viandes més refinades, cares i apetitoses.
Ex: Es comportava com si menjara cervellets de canari.
MCGM

amb el mos a la boca

[én el mɔ́z a la βóka] En ple menjar.
Ex.: M'has pillat amb el mos a la boca.

amb un mos a la gola

[én un mɔ́z a la ɣóla] Amb emoció; amb por.
Ex.: Vaig sentir aquelles paraules amb un mos a la gola.
variant: amb un mos en la gola.

clotal

[klotáɫ] subst. m. Clotada, terreny enclotat. Topònim d'Oliva: platja.

cast. hondonada..

ETIM.: format sobre clot, amb el sufix -al que expressa 'conjunt de'. clot sembla venir d'un mot gàl·lic *klotton. (DCVB)

clot: d'origen incert, possiblement preromà, d'un *klŏpton 'amagatall, forat per a amagar-se', d'una llengua indoeuropea. (GDLC)

Documentat: a Mallorca i a un document català: Un tros de terra vinya apellat clotal, doc. de Vic, a. 1491.

rapa

[rápa] vegeu cresolera

Rapa de frare: planta aràcia de l'espècie Arisarum vulgare (Mall.)

cast. frailillos, capuchinos.

ETIM.: incerta.

La rapa o cresolera (Arisarum vulgare), una aràcia, és senyal de terra fèrtil.

JC

lleu

[ʎéw] subst. m. Pulmó, freixura.

Ex.: vegeu Traure el lleu.

cast. bofes, livianos, pulmón.

ETIM. del llat. leve; substantivació de l'adj. lleu pel poc pes i consistència dels pulmons.

MCGM

senill

[seníʎ] canyís Gramínia de l'espècie Phragmites (Ph. communis; Ph. australis), de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula grossa i ramificada –violàcia o de color de palla√, que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits. 

cast. cañiza, carrizo.

Abans s'utilitzaven canyetes de senill per a construir barraques i pesqueres -potser que encara en trobem. La població d'aquesta espècie s'anomena senillar i és l'habitatge de moltes aus del pla i dels gorgs.
ETM.:  incerta. 
Hipòtesi: del llat. vulg. *siniculu (*sinu 'corba' més -culu 'menut'), per la manca de resistència al vent.

JC

senill phragmites australis

cresolera

[kɾezoléɾa] cresola, cresol o apagallums Planta de la família de les aràcies, Arisarum vulgare .

cast. candiles, frailillos

ETIM.: derivat de cresol 'llum d'oli' (cat. or. gresol). sembla venir d'una forma llatina *cruceolum, var. de crucibŭlum, ‘vas amb brocs, de forma semblant a una creu’ (cf. RFE, xxvi, 502). (DCVB)

Probablement d'una base ll. *crosiŏlu, d'origen incert, probablement der. del preromà *krosos 'buit de dins'. (GDLC)

MAFS

cresolera arisarum vulgare

rosella

[rozéʎa] Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver rhoeas), de fulles pinnatipartides, flors de color roig viu i fruits en càpsula; flor de la planta.

cast. amapola.

ETIM.: del llatí rŏsĕlla, ‘roseta’

És una planta prou nitròfila, per això abans hi havia més a les vores dels camins; la regressió de l'agricultura i de la utilització de bestiar fa que cada vegada se'n veguen menys. Les roselles ofegadetes -s'agafen quan l'herba és tendra i encara no ha eixit l'espiga floral- és un menjar selecte i saludable que s'ha perdut.

JC

rosella papaver rhoeas

rovellar

[roveʎáɾ] v. tr.

1. Cobrir de rovell.

Ex.: Si llepes la clau, la rovellaràs.

2. Fer perdre el llustre al pèl dels animals.

Ex.: De tant de tocar els gatets, estaven tots rovellats.

ETIM.: construït sobre rovell, del llatí vg. *robĭcŭlu 'rogenc', var. de robīgĭne, per canvi de sufix.

RM

malfargat

[maɫfaɾɣát] malfargada (f.) adj. malfardat Vestit malament, de qualsevol manera.

Ex.: Va tan malfargat que fa vergonya.

cast. malvestido.

ETI.: de farga (del llat. fabrĭca 'taller d'artesà') precedit pel prefix mal-

Anar "malfargat", si dus alguna cosa posada arreu, les mànegues retorçudes.

MCGM

El dilluns no treballe…

El dilluns no treballe.
El dimarts a prendre el sol.
El dimecres m'aprepare
per a descansar dijous.
El divendres vaig de festa
i el dissabte a cobrar.
I el diumenge com és festa
no vaig a treballar.
JC

Dilluns pels difunts…

Dilluns pels difunts,
dimarts pels penjats, / pels desgraciats
dimecres per les tecles, / per les bèsties,
dijous pels bous, / per a vendre ous,
divendres pels alls tendres,
dissabte tot ho capte
i diumenge tot m'ho menge.
AM

atovar

[atováɾ] v. tr. atalbar, ataubar Ensopir, atordir, pertorbar els sentits i les potències, principalment per l'excés de calor o per la violència dels colps.

Ex.: Tindrà calentura? Este xiquet està massa atovat.

cast. aturdir, atolondrar, amodorrar.

v. pron. atovar-se

Ex.: Em vaig atovar al caliu del foc.

ETIM.: derivat de l'àrab tālb, 'pèrdua, ruïna' (J. Coromines en BDC, xxiv, 65, 287, i en DECast, i, 321). (DCVB)

Per a mi atovat, és quan una persona està tranquil·leta i endormiscant-se.

SJ

sabonera

[saβonéɾa] subst. f. herba sabonera (Anagallis arvensis). Moltes plantes i molt diferents comparteixen el mateix nom. Esta és la que trobem al nostre terme.

ETIM.: del llatí sapōnarĭa.

Tinc entés que abans es bollia per rentar-se els cabells. Era el sabó dels pobres. Si sou observadors, quan aneu a de fora la podeu trobar "a rima camí". Trau les flors blaves i roges.

JC

sabonera anagallis arvensis

bajoca

[baʤɔ́ka] subst f. bajoqueta El fruit de la planta Phaseolus vulgaris. N'hi ha d'ampla i d'estreta. Oriünda d'Amèrica. També s'utilitza el terme bajoca com a insult.

Ex.: Què bones són les bajoques amb pernil.

cast. judía.

cat, or. mongeta

ETIM.: probablement d'un llat. vg. td. *bajoccus, -a, variant morfològica de bajanus, -ana. (GDLC)

probablement derivat de Bajae, nom d'una ciutat d'Itàlia; però no es veu clar l'origen de la terminació -oca. (DCVB)

No cal dir que s'utilitza moltíssim per a preparar els nostres menjars més típics (paella, pebreres farcides...).

JC

bajoca phaseolus vulgaris

tou

[tów] o [tɔ́w] subst. i adj. tova (f.) La part blana o menys compacta d'una cosa, d'un terreny…

Ex.: La terra està massa tova.Terreny de poca consistència.

cast. esponjoso, blando, tierno, pulpa

Topònim d'Oliva: El Tou.

ETIM.: del llat. tofus 'turo, tosca calcària', que es transformà en adj. en el sentit de 'porós, esponjós, bla' i ant. 'buit de dins'.

Tindre fam *calina

[fankalína] Tindre fam canina. Tindre molta fam –fam de gos–.
Sinònim: Tindre més fam que un gos.
Documentat al DCVB: Fam canina (dialectalment fam calina mall., men.).

*bífio

[bífio] subst. i adj, bífia (f.) bifi Que té el llavi inferior més eixit que el superior; que té les dents de dalt que no ajusten bé amb les de baix; dit també de qui té eixit l'os inferior de la barba.

Ex.: Els gossos pequinesos són bífios.

cast. befo.

del llatí bĭfĭdu, ‘dividit en dos’

ser bífia, una persona que té el maxilar inferior un poc més eixit que el superior, a altres llocs li diuen "bufanúvols"

MCGM

càrritx

[káriʧ] o [karíʧ] subst. m. Planta de la família de les arundinàcies: Ampelodesmos tenax, Ampelodesma mauritanica.

Ex: L'home fa cordes de càrritx.

cast. carrizo.

ETIM.: del llatí carĭce, mat. sign.

càrritx

Oliva

[olíva] topònim.

ETIM.: d'origen possible preromà, prové de l'àrab o del berber –nom de la tribu Awraba?– اوربة

Es va denominar Awriba o Awruba, i en valencià han alternat fins al segle XVI els termes Orive i Oliva, finalment va prevaldre Oliva.

carritxar

[kariʧár] subst. m. Lloc on hi ha molt de càrritx.

Ex.: El dissabte anirem al Carritxar.

cast. carrizal.

topònims d'Oliva: Barranc del Carritxar, camí del Carritxar, carrer del barrnac del carritxar, campament municipal del Carritxar.

ETIM.: construït sobre càrritx

gorrí

[gorí] subst. i adj. gorrina (f.) 1. Porcellet, porquet.
Ex.: Mira quin gorrinet més boniquet!
cast. lechón, cochinillo
2. Menovell (dit gorrí): el dit petit de la mà.
Ex.: Tenia el dit gorrí ferit.
cast. meñique.
3. Brut.
Ex.: Gorrineta, més que gorrineta. Lleva't e dit del nas!
cat. or. garrí
ETIM.: de gorr, d'origen onomatopeic, imitador del gruny del porc.

Eixe és el lladre…

Joc de dits:
Eixe és el lladre (el gros)
Eixe va a robar (l'índex)
I si mos veuen? (diu l'anular)
Mo'n enfugirem (diu el segon)
Si podeu!, si podeu! (el gorrinet)
MAFS

Fer el fil

Acrobàcia de circ on es tracta de caminar a certa altura per damunt d'una corda o un fil d'aram; ho diem també a una persona que se li demana fer coses molt difícils o impossibles, en aquest sentit també Fer la figuereta.

MCGM

Fer la figuereta

Posar-se recte, cap per avall, sobre les mans i recolzant-se a la paret. Per analogia fer alguna cosa extrema.
vegeu Fer el fil

MCGM

Estar en bajoqueta

No estar preparat, tenir una tasca "embastada".
MCGM

Estar embajocat

No tenir prou judici -per estar cegament enamorat-, per estar despistat i pensant en "la mona de pasqua" o ser un poc "boval".

MCGM

Fer-se-li la boca tova

Referit a la lloança feta d'alguna cosa o d'algú del qual s'està especialment satisfet.
Ex.: Se li feia la boca tova alabant el seu nét.
MCGM

La pasta de tan bona es fa agra

Referit a una persona de "bona pasta" o bon caràcter que reacciona malament quan els del voltant abusen de la bondat.

MCGM

Estar trencat de color

Mostrar a la pell o al rostre algun senyal de malaltia. La pell mostra un color somort.
MCGM

Tindre cara de llimeta verda

Tindre malestar físic; mostrar al rostre algun senyal de malaltia.
MCGM

Esmunyir-se com una anguila

No contestar mai les qüestions que comprometen.
MCGM

No cal que dónes tant…

No cal que dónes tant, que de donar ningú s'ha fet ric encara.
MCGM

Rosa, si vols…

Rosa, si vols jugar, posa.
Si vols participar dels beneficis, arrisca't.
MCGM

Mare puge dalt…

Mare puge dalt
i baixe'm la corbata
que me'n vaig al Grau
amb una xica guapa.
Passa un senyoret
i tira una pesseta.
Tire-me-la a mi,
que sóc la més pobreta!
Totes les pobretes
se'n van a dormir
amb la camisa curta
i els peus arropits!
MAFS

*mandoquejar

[mandokeʤáɾ] v. tr. (?) Acció pròpia del *mandoquer; voler imposar-se; xafardejar, escorcollar.

Ex.: Què fa *mandoquejant les factures?

ETIM.: construït sobre el subst. més la terminació preromànica *-itiare.

engarberar

[aŋgaɾβeɾáɾ] v. tr. 1. Fer piles de garbes.
Ex.: Quan ho tingues arreplegat, engarbera-ho al costat del cremador.
2. Amuntonar, apilar desordenadament.
Ex.: Quin desastre de criatura! Sempre té els joguets engarberats.
ETIM.: de garbera 'conjunt de garbes' més el prefix en-

endenyar (1)

[andeɲáɾ] v. tr. i pron. Irritar, molestar. 
ex. M'endenye només de sentir-lo. No puc *en ell!
cast. indignar, molestar.
ETIM.: del llatí indĭgnare, mat. sign. 
vegeu endenyar (2)
XL, RM

engarbar

[aŋgaɾβáɾ] v. tr. Reunir en garbes Fer manolls, garbes a partir d'algunes gavelles.
Ex.: Engarbava les cebes i le posava al costat.
cast. agavillar.
ETIM.: format sobre garba provinent del germ.
MCGM, PSM

herbasser

[eɾβaséɾ] subst. herbassera (f.) Antic ofici lligat al conreu, a la recollida i al tractament de l'herba com aliment per als animals (el bestiar). El qui dóna o pren en arrendament l'herba d'un prat.

cast. herbajero.

Al carrer S. Ferran, ahí vivien els pares de mon pare, hi havia un herbasser que feia garbes per a les haques i els matxos (farà almenys 56 anys..) i les venia.

MCGM

En este poble d’Oliva…

En este poble d’Oliva
passen coses molt regrans,
van per fesols de careta...
i els ixen els escolans.
ACP

moix

[móʃ] subst. i adj, moixa (f.) 1. Abatut, capficat; que té o mostra tristor.

Ex: El veig moixet, Estarà malalt?

cast. cabizbajo, alicaído.

2. Mancat de vivacitat, aturat per a l'acció.

Ex: Què moixa, filla! Mou-te una miqueta més!

cast. zonzo.

3. Suau en aparença; que fingeix mansuetud o innocència.

Ex: Ell moixet, moixet, però te la farà quant no t'ho esperes.

cast. zorro.

4. Fluix, sense tensió.

Ex: Posa la mà moixa.

cast. mustio

ETIM.: probablement del llatí mŭstĕu, ‘mústec’.
Per connotació: en balear, gat és moix.

RMS, RM, FPI

Xiquetes, veniu a sopar…

Xiquetes, xiquetes
veniu a sopar;
demà jugareu.
La lluna i el sol,
no els acabareu.
La canta ma mare.

Les xiquetes que van a costura…

Les xiquetes que van a costura

fan puntetes fan puntetes

coixinet, coixinet,

si tu sapieres les penetes

que mos fas passar

li diries a la mare mestra

que mos deixe anar a jugar

i d'aquelles minyonetes

que s'amaguen al replà

sola sola sola Faaaaaaaaa
Que repiquen les campanes
per aquell pobre capellà.

Mon pare cantava esta cançó a la meua filla, que son pare li cantava a la seua filla (ma tia); És una cançó de costura i l'he sentida a dones molt majors quan jo li la cantava a la meua filla. La gràcia és que és en valencià (si recordem, almenys en la nostra època, tot era en castellà).
vegeu costura

FMB

Tonadeta de joc per a nadons (5)

Mixonetes,
rapatotetes,
vindrà un gatet	que vindrà el gatet	vindrà el gatet
i es menjarà les sopetes.	i farà sopetes...
No se les menjarà?
xap-xap-xap.
MJLV	ETM	RM

Versions alternatives:

Mixonetes,

rapapotetes,

el sabut del gat,

ja s'ha amagat,

xap xap xap xap...!

Rapa moixetes,
vindran les gatetes,
és mengaran les sopetes,
i et faran xap,xap,xap.
RM, PSM

gori-gori

[gɔ́ɾiɣɔ́ɾi] subst. m. (familiarment) 1. Cant fúnebre, absoltes; referència a la mort, al soterrar/enterro.

2. Joc de rapidesa que consistia a tocar arbres per tal de no "morir".

ETIM.: onomatopeia que estrafà el cant gregorià de les exèquies, és a dir de mots llatins usats en el miserere (salm 50) i altres cants funerals.

Diàleg dels informants:

– Ma mare li diu a la meua filla: " si no menges gori.gori al cementeri"

– Quan jo era menuda eixa malaltia [el crup] era mortal, deien que t'agarrava una tos sorda que oprimia dalt del pit i gori-gori.

– Ma mare diu que el gori-gori en Oliva era un joc d'abans en el que s'acaçaven i tocaven els arbres.

PSM, MAFS, MCGM, FMB. RM

Últim puça!

Expressió que s'empra per començar a jugar a córrer. També es fa servir per a expressar amb ironia una acció que cal fer ràpidament.

Una carrera.Uns xiquets... Últim puça!!! i primer poll!

RM

Despatxar hostes

Ser desagradable, incòmode, no tindre gràcia per fer alguna cosa o per emprendre i mantenir un negoci..

Diàleg dels informants:

– Quan un seient és incòmode

– Despatxar hostes? Jo he escoltat (i només a Oliva; també a altres localitats de la Safor) Despatxar hòsties, en el sentit per exemple que ho has dit tu, o també per dir que una persona no té gràcia per a un negoci d'atenció al públic: És que fulano despatxa hòsties.

– És posssible que "hostes" no ho identificaren amb "huéspedes" (sobretot els joves) i "hòsties" la trobaren com comodí?

– Podria ser, […]. Jo també ho he pensat. Potser la gent no sap què vol dir hostes, i de despatxar hostes se'n passa a despatxar hòsties que sí que coneix la paraula.

– Ho dic perquè ma uela ho deia bé i m'explicava el que volia dir l'expressió.

MCGM, MLC

Si fóra llavor l'enveja…

Si fóra llavor l'enveja 
i aigua fóra la malíccia 
i fóra camp el teu odi, 
rejudes quina collita!
XL

vincle

[víŋkɫe]  1. subst. m.  Obligació o càrrega perpètua sobre el domini de certs béns.

cast. vínculo. 

2. vincla [víŋkɫa] (f. per analogia) subst. i adj. Subjecte  a obligació sobre el domini de béns.

ETIM.:.: del llatí vincŭlum, ‘lligam’ i aquest, de vĭncīre 'lligar'.
vegeu povil
diàleg de l'informant:

Ma mare, quan li deien, "És povila la teua filla?" Ella contestava "Povila i vincla".

XL

povil

[povíɫ] povila (f) pubil, pubill subst. i adj. 1. Fill únic o filla única d'una casa.

cast. hijo único.

2. f. La filla major d'una casa; l'hereva d'una casa on no hi ha fills mascles.

cast. heredera.

3. per ext., m. i f., Hereu.

cast. heredero.

ETIM.: del llatí pupīllu, -īlla 'pupil, menor d'edat'

També és un malnom d'Oliva
vegeu vincle

Ma mare, quan li deien, "És povila la teua filla?" Ella contestava "Povila i vincla".

XL

abelleta

Orquídia Ophrys scolopax, ubicada al Cavall Bernat.
JC

abelleta ophriys scolopax

sol esglaiat

Es diu del sol si està dèbil i esmortit, no calfa gens i està com mig apagat.
MCGM

Terra de rapa…

Terra de rapa, ni es ven, ni és barata.
La rapa o cresolera (Arisarum vulgare), una aràcia, és senyal de terra fèrtil.
JC

*búcaro

[búkaɾo] castellanisme subst. m. búcar Recipient de terrissa o de vidre que serveix per a posar flors. Per extensió de la de definició original 'terra argilosa i negra de què són fets molts vasos etruscs' a 'objecte de búcar'.
Ex: Em va trencar el *búcaro més bonico que tenia. 
ETIM.: del cast. búcaro, d'origen mossàrab, del llat. pōcŭlum 'copa'.

Fer coll de figa

Es diu de les persones, les flors i els objectes que van inclinant el coll, fent-se mustis i esmortint-se.

Ex: Lleva eixes flors de *búcaro que ja fan coll de figa. 

MCGM

milà

Peix de diferents espècies, principalment la Myliobatis aquila, de forma semblant a la ratjada, però més gros, de cap semblant al dragó i amb la cua armada (or., occ., val., bal.); també es diu milà l'espècie Trygon vulgaris i la Trygon violacea, més conegudes amb els noms de ferrassa o escorçana. (DCVB)
ETIM.: del llatí *milvānu, derivat de milvus, referit a l'ocell.

S'anomenen així diverses espècies que pertanyen a l'ordre dels raïformes. El de la foto és el Gymnura altavela, de la família dels gimnúrids. Pense que és la rajada més abundant a les nostres costes. Una particularitat d'aquesta espècie és que són molt propers als taurons i solen tenir entre 4 i 6 cries, per la qual cosa es mereixen ser tornades a l'aigua quan es pesquen. Són autèntiques "aus de presa marines" que es situen en el vèrtex de la piràmide ecològica.

JC

milà gymnura altavela