A la rebolica…

‎A la rebolica, 

si em pica 

o no em pica.

Se sol dir quan hi ha desordre. 

MCGM

Vore's a les tres pedretes

loc verbal  Estar apurat i angoixat; no trobar la solució.
ex: Ja em *vec a les tres pedretes, xica. I ara que faré?
MCGM

coixín-coixan

adv. de mode. Caminant com un coix; coixejant, anant amb una coixera lleu.

ex: Li ha xafat el peu i ell, en lloc de queixar-se, se n'ha anat coixín-coixan.

ETIM: per repetició de coix tot afegint-li a cada membre les terminacion -ín i -an que mimetitzen verbalment l'alternança de cada passa.

Caure dimonis de punta

loc. verbal Plaure o pedregar amb molta intensitat i amb força, sobretot amb trons i llamps.

ex: No isques de casa que ara mateix cauen dimonis de punta. *El xoparàs.

també: Ploure a bots i a barrals.

cast: Caer chuscos de punta.

*monflorita

[monfloíɾta] subst. m. Efeminat.

ex: Si ixes vestit *aixina al carrer pensaran que eres un *monflorita. 

ETIM: potser del cast. manflorita des de pres del gr.-llatí hermaphroditus 'Que té els òrgans dels dos sexes'.

A hora horada

[aɔ́ɾaoɾá] loc. adv. de temps Molt tard, a última hora, normalment de la nit.

ex: No m'agrada arribar a hora horada, després vaig tot el dia com cagalló per séquia.

vegeu A deshora

cabiscol

cabiscol

[kaβiskɔ̞́ɫ] capiscol subst. m. 1. Xantre. Director del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic. 
ex: Fa cent anys que no tenim ací un cabiscol.

2. Apel·latiu afectuós donat a un xiquet entremaliat, hiperactiu. 
ex: I tu, cabiscol, no et meneges d'ací!

ETIM: del ll. caput scholae (cantorum) 'cap d'escola (de cantors).
diàleg de l'informant

Cabiscol: a mi m'ho dien quan sempre anava trafegant en mig de tots sense fer res. Llavors algú em dia, per exemple: "Tu, cabiscol, a vore vine cap ací i fes...".

JM

estesa

[astéza] subst. f. 1. Conjunt de roba o altres coses posades a estendre perquè s'eixuguen, s'assolellen, s'oregen, etc.

ex: Fa unes esteses…! Clar, *en tant de fill!

cast. tendido. 

2. Conjunt de coses escampades o espargides per terra o en sentit predominantment horitzontal.

ex: I aquelles esteses de cacaues al sol, a la porta de casa… Te'n recordes?

cast. tendalera. 

ETIM.: forma femenina de estés, participi passat del verb estendre.

MCGM

estesa (font: Nati Almao)

Caldera vella, bonys i forats

1. Referència a la vellesa: estat de salut minvant i ple d'alifacs.

2. Referència a la sort: mala sort generalitzada. 

En valencià, també: Caldera vella, bony o forat.

cast: A perro flaco todo son pulgas.

Anar ert com un fus

loc. verbal Estar molt segur de la pròpia actitud, sentir-se pagat de la pròpia situació; ser intransigent; ser superb. 

cast: Ser más tieso que el palo de una escoba.
vegeu fus

MMN, MCGM, KMV, XL, APM, JMN, CMN

Paret amunt…

Paret amunt,

paret avall,

*en el tabalet al cul.

resposta: El caragol

CMN

enxitxarronar-se

[anʧiʧaronáɾse] o [anʧiʧoronáɾse] v. pron. Manifestar una postura o una presa de decisió inflexible i poc racional envers a alguna persona o alguna idea, com una mena d'obsessió.

ex: A vore qui el fa canviar! S'ha enxitxarronat en anar-se'n i… mira!

ETIM: incerta. Potser en relació amb *xitxarra (cigala) per analogia amb la repetició monocord i obsessiva del so emés per l'insecte; també pot estar lligada amb el verb cast. achicharrar 'recremar' per analogia amb l'estat irreversible d'allò cremat excessivament. 

MCGM

companejar

[kompaneʤáɾ] v. tr. 1 Acompanyar amb pa (un menjar). 

ex: A voltes companeja les postres. 

2 Distribuir i repartir millor el menjar i també altres elements, per estirar-los i traure el màxim profit. 

ex: Has sabut companejar-te la sobrassada i n'has menjat tota la setmana.

cast.compartir, economizar

ETIM: derivat de companatge, amb canvi del sufix -atjar en -ejar.

MCGM

Ser un dimoni emplomat

loc. verbal Es diu d'una persona que té males intencions, que és mentidera, a la qual li agrada fer mal; també s'empra per referir-se a un infant entremaliat, malcriat.

ex: Si et fies d'eixe dimoni emplomat, tindràs més d'un problema.

ETIM: emplomat: guarnit de plomes. La iconografia antropomorfa del dimoni el representa nu i sense pèl. Cal suposar que imaginar-lo recobert de plomes el fa més amenaçant i més temible.

MCGM

La cançó de l'enfadós

loc. subs. Referència a la insistència molesta i impertinent: se li diu a qui repeteix moltes vegades les coses.

ex: No et canses mai del tema? Açò ja és la cançó de l'enfadós.
cast: El cuento de nunca acabar

vegeu enfadós

MCGM

Fer magueto

loc. verbal  Deixar d'assistir a escola furtivament.

ex: Varen fer magueto i se'n varen anar a Gandia.

cast. hacer novillos, hacer pellas

ETIM: desconeguda, tot i que curiosament en cast. magüeto és sinònim de novillo (vedell). Per consonància i per associació amb amagar-se també se sol dir *amagueto.

vegeu fer fotja

Fer fotja

loc. verbal Fer fugina, deixar d'assistir a escola furtivament.

ex: Els xiquets han fet fotja i el mestre els ha castigat.

cast. hacer novillos

ETIM: probablement format per regressió damunt fugina tot interpretant este mot com a diminutiu del nom d'ocell fotja.
vegeu fer magueto

xacar

[ʧakáɾ] v. tr. 1 Esclafar la closca (d'una ametla, d'una nou, d'un cacau, etc.): fer trossos. 

ex: Xacava ben xacats els pinyols d'oliva. 

2 vulgarisme v. tr. i pron. Menjar sense moderació i sense guardar les formes.

ex: Com xaca! No ha deixat ni una molla!

Eixir-se'n de la cistella

loc. verbal No comportar-se segons la norma, les convencions…; fer alguna cosa extravagant.

ex: Si te n'ixes de la cistella, ho perds tot!

MCGM

Portar amb campaneta

loc. verbal, Ser tema de conversa, estar en boca de tots; critcar.
ex: Si has fet o dit alguna cosa que se n'ix de la cistella et portaran *en campaneta.
MCGM

Tindre'n quimera

loc. verbal Equivalen a semblar o *paréixer; per tal de reforçar una afirmació bastant probable sobre qualsevol tema: 

ex: –¿Què et sembla *lo que li ha passat a Rosita? 

–*En tinc quimera que la culpa la té el nóvio, que sempre ha sigut un dimoni emplomat.

JM

Amb una figa a l'ull

loc. adverbial de mode Fer molt bé una activitat sense massa esforç.

ex. Això? Això ho faig jo *en una figa a l'ull!

MCGM

Costar una mona i un furó

loc. verbal Costar molt de fer; valdre molts diners.
ex: Li va costar una mona i un furó de *bordar *l'aixuar.

*uciós

[usiós] *uciosa (f.) [usiósa] ociós adj. Que està en oci, desocupat. 

ex: Està tan *uciosa que no para de menejar-se per tota la casa.

ETIM.: pres del llatí otiōsu, mat. sign.

nota:

No expressa una situació neutra, de simplement 'no fer res'. Denota un grau alt de nerviosisme, d'inquietud per no tindre res a fer o per no saber què fer.

Ja vorem si ix prunera o magraner

frase feta. Es diu per tal d'expressar la incertesa o o la poca confiança que se sent davant determinats fets o situacions.

MCGM

Estar més agre que un ferro

loc. verbal Deixar o fer sentir molta agror, referit a aliments, fluids o a qualsevol cosa posada a la boca i tocada amb la llengua.

ex: Aquella taronja estava més agra que un ferro.

nota:

L'origen de l'expressió va lligada a una classe de ferro, el ferro agre, oposat al ferro dolç. El ferro dolç és el combinat amb una quantitat de carboni inferior que la que es conté en l'acer. En contrapartida el ferro agre és de qualitat inferior, que no es pot doblegar contra bri perquè es romp. Treta de context, l'expressió juga amb la qualitat d'agror atribuïda al ferro. 

FP

gamell

[gaméʎ] camell subst. m. Quadrúpede remugant de l'ordre dels tilòpodes de la família dels camèlids, de cap menut, coll i cames molt llargues i esquena amb una o dues gepes.

cast. camello. 

ETIM.: del llatí vg. camellus, var. del clàssic camēlus i aquest del gr. κάμηλος (kámēlos), presa segurament de l'hebreu גמל o de l'àrab جَمَل (gamal). En el nostre cas amb [g-] reintroduïda segurament per contacte amb parlants d'eixes lllengües.

gamell comú (camelus dromedarius)

Fer el ball de l'orso

locució verbal Ballar amb poca gràcia; moure's amb un cert ritme tot alçant de forma alterna un peu i l'altre, sense moure els braços.

ex: Allí el tenies, enmig de la pista, fent el ball de l'orso, sense sentit del ridícul.

nota:

El ball de l'orso era un número de fira i de circ. Els óssos ensinistrats l'executaven al so d'un instrument de percussió.

orso

[óɾso] ós subst. m. 1. Mamífer carnisser plantígrad del gènere Ursus, de pelatge abundós i cua molt curta.

cast. oso.

2. fig. Persona poc sociable, esquerpa.

ex: Quin orso! passa pel teu costat i… ni cas!

cast. huraño.

3. fig. Persona molt peluda.

ex: És un orso! L'hauries de vore en *tratge de bany! 

ETIM.: del llatí ŭrsu, mat. sign.

orso

ramassada

[ramasá] subst. f. Pluja abundant, forta, encara que de poca durada. 

ex: No va ploure massa, només unes quantes ramassades. 

cast. chaparrón, chubasco. 

ETIM.: del participi passat de ramassar, de ramàs des del llatí ramu 'ram'.

baluard

[baɫuáɾt] subst. m. 1. Element de fortificació. 

2. Protecció, defensa. 

3. Edifici de defensa.

4. Objecte o cosa voluminosa poc útil o que fa nosa.

ex: Lleveu-me este baluard d'ací que només faig que entropessar!

ETIM.: del francés medieval boulouart  (des del germànic bolwerk).

vegeu estribanc per a 4.

MCGM

ceguellot

[seɣeʎɔ́t] ceguellota (f.) [seɣeʎɔ́ta] subst. i adj. Curt de vista, que té molt mala vista, que s'hi veu apenes.

ex: Cada dia està més ceguellot. Passa pel meu costat i ni em reconeix!

cast. cegato, cegatón.

ETIM.: de cec/*cego amb un infix (-ell-) i un sufix (-ot) diminutius

*cego

[séɣo] cega (f.) [séɣa] cec subst. i adj. 1. Mancat del sentit de la vista. 
ex: Els cegos cantaven cançons antigues.
2. Mancat de discerniment per efecte d'una passió. 
ex: Està tan cego? No veu que eixa dona no li convé?
3. Mancat o escàs d'obertures; dit d'un conducte, un forat, etc., obstruït o sense sortida. 
ex: Només *n'hi un barandat *en una finestra cega.
cast. ciego. 
ETIM.: de cec, del llatí caecu, mat. sign., amb contaminació del cast. ciego.

No posar-li bolleta

loc. verbal No confiar en algú, no fiar-se'n gens.

ex: Jo, a eixa persona, no li posaria bolleta.

MCGM

rango-marrango

[ráŋgomaráŋgo] adv. de mode xano-xano, xino-xano Caminant a poc a poc; anar o fer sense pressa però sense pausa.

ex: I ella, rango-marrango, se n'anava a visitar la seua germana.

cast. despacito.

vegeu xano-xano

nota:

En mallorquí rango significa 'persona bruta'.

APM

Lo tot

loc. substantiva Allò més important, allò que fa que una cosa siga el que és. 

ex: Lo tot del putxero és la pilota.

LLN

Seguit seguit

loc. adv. de mode  Contínuament; sense solució de continuïtat, immediatament,  ràpidament; sense dubtar.

ex: Això ho fa ell seguit seguit.

També seguidet seguidet.

LLN

Ser un *flare marmolador

loc. subst. També paréixer un *flare marmolador. Ser algú amb mal geni que protesta de tot; ser algú que sempre parla entre dents tot protestant.

vegeu *flare i marmolar

hipòtesis:

1. Per referència a la dialèctica agressiva que empraven alguns religiosos des de la trona, que amenaçaven amb càstigs, excomunions i condemnació eterna.

2. Per referència a les pregàries en veu baixa dites a tothora pels religiosos. 

*flare

[fláɾe] vulgarisme frare subst. m. Religiós pertanyent a certs ordes catòlics, especialment als mendicants (franciscans, dominics, agustins, carmelitans…); per extensió, clergue regular: religiós, monjo. 

cast.: fraile

ex: Sap molt. És que va estudiar *en els *flares.

ETIM.: del llatí fratre, ‘germà’
malnom d'Oliva

marmolar

[maɾmoláɾ] renyar, bonegar v. 1. Dir a algú paraules de reprensió, de queixa irada, mostrant irritació; dirigir a algú paraules de blasme sever per alguna falta que ha comés.

cast. reñir, regañar, reprender.

2. Parlar entre dents o en veu baixa, sobretot en to negatiu.

ex: No està mai conforme. Sempre va per ahí marmolant.

cast. refunfuñar.

ex: Este xiquet sempre en fa alguna, com si buscara que el marmolaren.

ETIM.: del llatí murmurare, 'murmurar'

Si cau no cau

loc. adv. Expressa que alguna cosa està a punt de passar. 

ex: No és mort encara però està cau no cau.

MCGM

Déu *mos lliure…

Déu *mos lliure d'home roig,

pedra redona i gos pelut,

primer fotut que conegut.

Refrany lligat al prejudici envers la forma de ser els hòmens pèl-rojos

MCGM

bona cosa

[bɔ́nakɔ́za], vulgarment [bánakɔ́za] locució substantiva Gran quantitat, molt; una quantitat considerable d'alguna cosa. 

1.  Usat com adj. i pron. 

ex: Hem menjat bona cosa d'arròs. Massa i tot.

2. Usat com a adverbi: 

ex: Quan li ho varen dir va plorar bona cosa.

La pronunciació vulgar [bánakɔ́za] denota un grau alt de lexicalització que indica que s'ha perdut la conciència de trobar-se davant d'una locució.

–Em vols?

–[bánakɔ́za]!

extrem

[estɾém] subst. m. 1. Moviment o gest violent, provocat per un ensurt, per sorpresa, dolor repentí, admiració, etc.; sobresalt.

ex: Quan la va tocar, ella va fer un extrem.

2. Contracció de les vies digestives altes que acompanyen les nàusees i precedix sovint els vòmits. 

ex: Quan provava les ostres, tot era un extrem.

ETIM.: pres del llatí extremum, des de l'adjectiu. extremus, -a, -um, superlatiu de extĕrus, per substantivació. 
RM

Santa Bàrbara bendita

Santa Bárbara bendita,

que en el cielo está escrita 

y en la tierra bautizada,

líbranos de esta "tronada". 

Esperit Sant no pot dormir 

perquè veu eixos tres núvols: 

un de pedra, un de foc,

i un de la mala ventura; 

que no em faça mal a mi, 

ni a ninguna "creatura".

Pregària de les tronades a Oliva

L'informant diu: Ma mare m´ha dit que eixa pregària ve de ben lluny, de la seua uela o més enrere...

MFS

De hui (a) l'any que ve!

Fórmula de bon desig d'aniversari de natalici o pel dia del sant. La fórmula es completa amb la resposta En vida teua!

MLC

ferrament

[feramént] eina, ferramenta 1. subst. m. Instrument de treball, sobretot el que és de ferro o conté ferro.

ex: Au, arreplega els ferraments, que hui ja hem treballat prou!

cast. herramienta. 

2. vulgarisme Òrgans genitals masculins. 

ex: Allí estava ell *en tot el ferrament a l'aire.

ETIM.: del llatí ferramĕntum, mat. sign.

xicon

[ʧikón] xicona (f.) [ʧikóna] xicó -ona 1. Xic o xica jóvens, adolescents. 

ex: Recordes que bé ho passàvem quan érem xicons?

cast: chaval, muchacho.
2. Forma familiar d'Interpel·lar.
ex: Que et pose hui, xicona? Una llisseta?

3. Forma familiar de designar els fills i les filles sobretot són jóvens i fadrins; per extensió, els germans o les germanes menors.

ex: Vicent, no marmoles a la xicona quan torne a casa.

ETIM.: de xic, relacionat amb el llatí ciccum 'membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant', amb un sufix -ó(n/t) que en llengua clàssica tenia valor diminutiu tot i que sembla que per influència dels usos del castellà (o de l'aragonés?) s'arribara a interpretar com augmentatiu.

Tots em *dien que em casara

Tots em *dien que en casara 
i no portaria llenya 
i ara que ja *m'ha casat 
en porte al coll i a l'esquena.
Font: Consuelo Gregori
XL

*apaput

[apapút] puput palput subst. m. 1. Au de l'ordre dels coraciformes, de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de vora 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa o bru rosat, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap una cresta llarga d'un floc de plomes erèctils en forma de ventall, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent 

cast. abubilla. 

*apaput

2. vulgarisme Pilositat genital femenina.

ex: I allí estava ella, tota arromangada mostrant *l'apaput.

ETIM.: del llatí upupa, mat. sign.

El gènere és variable: predomina el masculí. En el nostre cas el masculí ve de la confusió i l'atribució de la vocal de l'article femení la al radical, freqüent per vulgarisme: vegeu el cas a *anou. 

En valencià existeixen també les formes paput,  apuput i porput.

Posar-se bo

loc. verbal Sanar.

vegeu bo i *acurar-se

*astreleta

*astreleta

[astɾeɫéta] destraleta subst. f. Diminutiu de *astral; destral menuda. 
ETIM: des de *astral amb el sufix diminutiu/afectiu -eta. El canvi de vocal tònica genera una atracció de la [a] a l'articulació de la vocal tònica: [astɾaɫéta] > [astɾeɫéta].
vegeu *astral

*astral

*astral

[astɾáɫ] destral, *estral subst. f.  Instrument de tall més o menys corbat format per una fulla plana ampla de ferro acerat, de forma aproximadament trapezial en un cap i que en l'altre té un ull on encaixa el mànec que segueix el mateix pla de la fulla.; cast. hacha, destral. 

ETIM.: de destral (del llatí tardà *dextrāle, 'destral de mà', en oposició a altres ferraments semblants, més pesants, que s'havien de manejar amb totes dues mans, com la dolabra; derivat de dĕxtra, ‘mà dreta’); amb pèrdua de la [ð] per ser intervocàlica i amb assimilació de la [a] de l'article amb la [e] àtona de la primera síl·laba [laðestɾáɫ] > [laestɾáɫ] > [lastɾáɫ].

nota:

atxa

Cal distingir la destral de l'atxa, arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb la destral, de la qual prengué l'origen.

APM

Tindre llengua *d'astral

loc. verbal Parlar sempre amb males paraules o de males maneres de tothom.

vegeu *astral

Entenc que ve que de tindre llengua de "destral" i que vol expressar que es té una llengua afilada, que talla, que fereix, que fa mal...

APM

bo

[bɔ́] bona (f.) [bɔ́na] o [bɔ́nɛ] I.– adj. (bon quan precedix un substantiu masculí o un infinitiu) Que posseïx perfecció dins el seu gènere.  
1. referit a persones i en alguns casos, per analogia, a animals i a objectes personalitzats: 

a. Caracteritzat per la bondat moral. 

ex: És un home bo; no mira a qui dóna.

b. Home simple, crèdul. 

ex: És massa bona. Li la peguen com volen.

c. Terme afectuós.

ex: Escolteu, bona gent!

2. referit a l'estat:

a. Adequat.

ex: Té un tros en molt bon lloc; no [hi] gela mai.

b. Sa.

ex: Ja està bo Salvador?

3. referit a la qualitat 

a. Que reporta utilitat, satisfacció (avantatjós, útil, convenient, favorable).

ex: Què bones eren aquelles figues!

b. Que encara servix, no deteriorat. 

ex: Són bons encara eixos coets?

c. Que excel·lix en el seu gènere, que posseïx en alt grau les qualitats desitjables.

ex: *L'auia està molt bona no véns a prendre el bany?

d. Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte.

ex: Els peus de taronger que va comprar eren dels bons.

e. vulgarisme Apetible, atractiu sexualment (per cossificació). 

ex: La seua cosina cada dia està més bona!

4. referit al valor material.

a. Valuós.

ex: Escolta: esta medalla és bona!

5. referit al mode: 

a. Fàcil, còmode (de fer).

ex: Des de que no té dents li fem només coses bones de menjar.

b. Millor, per oposició a un altre considerat pitjor. 

ex: I eixa casa encara és bona. Si *vegeres *l'atra...! 

c. En excés, no xicotet, considerable, complet.

ex: *N'hi ha un bon tros de caminal encara per fer.

4. referit a l'esport: 

a. En alguns jocs, de pilota entre altres, jugada de desempat d'una partida. 

ex: No vull deixar-ho. Ara vull *juar la bona.

b. En el joc de pilota valenciana, expressió amb què s'indica que s'inicia una partida.

ex: Xicots, ara va la bona!

II.– interj. (en desaparició per interferència del cast. *bueno!)

a. Indica l'aprovació. 

ex: Bo! Passa!

b. Marca una sorpresa desagradable. 

ex: Bo! Però tu que t'has pensat?

ETIM.:  del llatí vulgar *bŏnu, des de l'adjectiu llatí clàssic bŏnus, -a, -um mat. sign

escoltar-se

[askoɫtáɾse] v. pron. 1. En parlar, fer-ho amb molta pausa i afectació i tindre l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix, mostrant seguretat que es parla molt bé i i amb molt de trellat. 

ex: Em posa nerviós quan parla escoltant-se.

2. Atendre excessivament a l'estat de salut propi, observant minuciosament els símptomes reals o imaginaris.

ex: Si no t'escoltares tant estaries més bona.

ETIM.: Forma pronominal (reflexiva) del verb escoltar, del llatí auscŭltare, mateix significat.