Oli en un cresol

Posar oli en un cresol: aplicar un remei molt ràpid i eficaç. 
Anar [com] oli en un cresol: anar bé. 
Ser [com] oli en un cresol: fer efecte positiu. 
cast: Ser mano de santo
diàleg dels informants:
–Xica... va ser... Oli en un cresol! 
–Anar "oli en un cresol" significa anar bé la cosa, marxar bé. 
vegeu cresol i La Mare de Déu…
XL, JC, NLL,

Bona nit, cresol…

Bona nit, cresol,

que la llum s'apaga.

Dita tradicional  s'emprava quan es perdia o desapareixia una cosa quan menys era d'esperar.  

Actualment se sol dir com expressió per tal d'acomiadar-se i donar la bona nit en contexts de familiaritat.
cast: Apaga y vámonos.
vegeu cresol

LLN, VCP, MCGM, BS, VV, JB, ACS, JC, MLC, CMN

aplegar

[apleɣáɾ] arribar v. intr. Vindre a trobar-se en un lloc per moció progressiva, tocar al terme del seu camí; atènyer el fi perseguit… Arribar, en general

ex: No vàrem aplegar a cap acord.

cast. llegar 

ETIM.: del llatí applĭcāre, ‘acostar’, ‘unir’, ‘acostar-se’, ‘arribar’, 'fer que una cosa estiga junt a una altra'; de la frase llatina navem ad terram applicare 'posar en sec una nau, atracar una nau' sorgí el sentit català, hui sobretot valencià, de 'arribar', terme inicialment propi de la navegació, 'desembarcar'.

XL, JRC

faldó

faldó de la camisa

[faɫdó] faldar subst. m. 1. Part d'una peça de vestir, que penja sense cenyir-se al cos.

ex: Només els gossos i els desastrats van *en els faldons fora quan van a passejar.

cast. faldón. 

2. Faldes de dona.

ex: Tenia tanta vergonya que m'amagava entre els plecs del faldons de la *uela.

cast. faldas, saya. enaguas. 

3. Malnom antic de la gent d'Oliva.

ETIM.: derivat dim. de falda. 

diàleg dels informants:

–"faldons" segons Els pobles valencians parlen els uns dels altres de Manuel Sanchis Guarner. "Diu que els llauradors d'Oliva solien portar els faldars de la camisa fora dels saragüells, igual que els pagesos de Sa Pobla de Mallorca". 

–Pel que fa als faldons, no he consultat l'obra que diu, però la dita que recull Sanchis Guarner (crec que en l'obra Els pobles valencians parlen els uns dels altres) és "Si vols vore coses rares, ves-te'n al poble d'Oliva; i voràs els llauradors treballant tots amb camisa" 

–Aquesta petita cançó la diu després de recordar que Martí Gadea ja deixa clar que als d'Oliva es coneixien com "faldons" que és més correcte que els de "Ja el llep", perquè hi ha molts altres pobles on també es conta la mateixa història del campanar i el llicsó (Bellreguard i altres pobles de la Ribera del Xúquer) 

–El que heu dit de faldons també apareix al costumari de Joan Amades. 

MAFS, MLC, RM

Criar llepó

loc. verbal Expressió irònica que vol denotar immobilitat i / o excés d'humitat.

ex: Si seguix plovent uns dies més, criarem llepó!

vegeu llepó (1)

JB

llepó (1)

llepó Rhizoclonium riparium

[ʎepó] subst. m. Llim, fang verd que es congria en els recipients i terrenys d'aigua aturada; més de 50 plantes amb aquest nom; diverses espècies de clorofícies continentals (algues verdes)

Ex: La bassa està plena de llepó.

cast. légamo, tarquín, verdín.

ETIM.: derivat de llepar amb el sufix -ó indicador d'acció, de cosa abstracta.

JC, MCGM, LLN, CMN

llepó (3)

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna] adj. i subst. Adulador servil.

Ex: Eixa llepona va sempre darrere de l'encarregada.

cast. lamedor, soplón.

2. Malnom modern donat a la gent d'Oliva, generat a partir d'una contalla tòpica que tracta d'un burro lligat d'una corda al coll per tal de pujar-lo al campanar i fer-li menjar una herba o un arboç. L'estrangulament (la llengua fora de la boca) i la ximpleria, segons la història, fan dir a la gent: Ja llepa!

ETIM.: derivat de llepar amb el sufix -ó indicador d'acció, de cosa abstracta.

MCGM, MASF

carburar

[kaɾbuɾáɾ] v. 1. tr. Impregnar de composts volàtils de carboni; efectuar una carburació; mesclar un carburant amb l'aire en proporció convenient perquè la mescla resultant siga inflamable. 

ex: Este motor no carbura bé. No sents quin *roido? 

cast. carburar. 

2. intr. fig. i col·loq. Funcionar, actuar així com cal.

ex: Tot carbura! Tot carbura! No et preocupes de res. 

3. intr. fig. i col·loq. amb adv. de natació: Actuar irreflexivament; tindre algun problema psíquic. 

ex: No li faces cas! No veus que no carbura?

4. intr. fig. i col·loq. Pensar, pegar-li moltes voltes a una cosa, a una situació, a un teme… 

ex: Ací el tens carburant sempre com portar avant el negoci. 

ETIM: de carbur: 'compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d'una electronegativitat semblant o menor'.

SA

pataqueta

[patakéta] subst. f. 1. Pa cuit en forma de mitja lluna, més menut que la pataca; pa menut. 

ex: Fan unes pataquetes més bones al forn del cantó! 

2. fig. Manteniment de vida.

ex: Està mal ara per ara això de guanyar-se la pataqueta.

pataqueta

ETIM.: de l'americà de les Antilles patata, per la semblança del panet amb la forma de la creïlla; el sufix diminutiu -eta marca la grandària en un cert sentit però de vegades només té un simple valor afectiu.

MCGM

*llepó (2)

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna] llépoll-llépola, llaminer adj. Afeccionat al dolç, a les llaminadures.

ex: És molt llepó. Si no li lleves els rotllos de davant se'ls menjarà tots. 

cast. goloso, laminero. 

ETIM.: derivat de llepar; variant de llépol amb canvi de síl·laba tònica.

llepar

[ʎepáɾ] v. 1. tr. i pron. Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa. 

ex: Es llepava la ferida com si fóra un gosset.

cast. lamer. 

2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrényer. 

ex: Va passar l'altra barca llepant llepant.

cast. rozar, lamer. 

3. fig. Llevar la part superficial d'una cosa. 

ex: Li va llepar una part de la carosseria.

4. fig. Tacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d'una altra. 

ex: És llepar a penes la paret i …i, taca!

5. fig. Emportar-se alguna cosa en un sorteig o en un repartiment.

ex: Sempre llepa alguns euros per Nadal i al Ninyo.

6. fig. Adular baixament, servilment.

ex: Llepa ací, llepa allà i sempre trau *lo que vol.

cast. halagar, hacer carantoñas, lamer. 

7. vulg.  llepar el cul (a algú) Adular-lo, llepar-lo. llepar el cul. 

ETIM.: d'un verb onomatopeic *lappare, mat. sign. d'origen incert, potser preromà. indoeuropeu.

rascar

[raskáɾ] gratar v. 1. tr. Fregar amb algun cos dur sobretot per fer desprendre d'un altre cos alguna cosa.

ex: Si rasques tan fort faràs saltar la pintura.

cast. rascar.

2. tr. i pron. Fregar o fregar-se amb les ungles.

ex: Quina picor! Rasca'm, rasca'm!

cast. rascar, rascarse 

3. intr. Ser raspós.

ex: La falda li rascava les cuixes.

4. Fer un soroll de fregament poc fi. 

ex: Si no embragues bé, el motor rasca.

5.. tr. pop. Tocar malament (un instrument musical de corda).

ex: Tocar la guitarra? Rascar-la, voldràs dir!

6. intr. Fer una llaurada o cavada superficial; tallar les herbes o la brossa.

ex: Ara toca rascar, més avant ja tonyarem.

ETIM.: del llatí vulgar *rasĭcare, freqüentatiu de radĕre (participi rasus) 'raure, afaitar'

MCGM, JM

Rascar-li l'espina al matxo

loc. verbal En referència a fer coses inútils, a perdre el temps.
vegeu rascar i matxo

MCGM

Toca amb mi!

[tɔkanmí] fraseologia  Equival a dir: Vine amb mi, Acompanya'm, Seguix-me…

Expressa segons l'entonació fermesa, resignació… 

La forma original podria ser molt bé: Toca! Vine amb mi.

JC

llapissera

llapisseres

[ʎapiséɾa] llapidera, llapis subst. f. Estri per a dibuixar i escriure, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap del qual es talla en punta a fi de deixar descobert l'extrem de la mina; portallapis.

ex: Si tornes a deixar-te les llapisseres a casa, el mestre et castigarà.

cast. lapicero. 

ETIM.: derivat de llapis a través de l'italià lapis, 'substància d'ús pictòric i gràfic', amb influx del llatí lapis, -ĭdis 'pedra', amb el sufix -era que sol expressar el continent. 

RMS

brofegada

[bɾofeɣá] grolleria, grosseria subst. f. Dita o feta d'una persona bròfega. 
ex: No *vullc sentir brofegades en ma casa!
ETIM.: de bròfec amb el sufix -ada, que expressa l'acció.

bròfec

[bɾɔ́fek] bròfega (f.) [bɾɔ́feɣa] groller, grosser subst. Adust, aspre en el tracte; bast.

ex: Em fa por quan obri la boca. És tan bròfec!

cast. rudo, áspero. 

ETIM.: formació onomatopeica damunt l'arrel brf-, expressadora del soroll que fa amb la boca una persona o animal irritat. (DCVB)

d'origen incert, potser d'una forma ll. *vŏfrĭcus, der. de *vofer, que podria ser la forma vulgar del clàssic vafer, vafra, vafrum 'astut, hàbil'. (GDLC)

LLN, RPM, MCGM

benzina

[benzína] o [bensína] subst. f. Líquid volàtil que procedeix de la destil·lació del petroli; conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli, que comprén les classes diverses de gasolina, el petroli de cremar, la ligroïna, etc. 

ex: Mon pare tenia una mistera de benzina. 

cast. bencina. 

ETIM.: derivat del llatí modern benzoe, ‘benjuí’. 

Quan jo era menuda la "benzina" la utilitzàvem per llevar taques a la roba i la compràvem a granel en una xicoteta drogueria (Casa Molió); per suposat duies tu l'ampolleta. 

MCGM

Més val això que…

fraseologia Més [s'ho] val això [no] que una punyada a l'ull.

Es fa servir per tal expressar l'acceptació d'una situació possible o esdevinguda valorada com un mal menor.

JP

balder

[baɫðéɾ] baldera (f.) [baɫðéɾa] adj. 1. Ample i sobrer per allò que ha de contenir.

ex: No veus que eixa bata li vindrà baldereta?

cast. holgado.

2. Que no ve just, sinó que cap amplament dins el seu receptacle; dit d'una cosa que no ajusta exactament dins una altra o entorn d'una altra.

ex: La funda del sofà es veia massa baldera.

ETIM.: derivat de l'àrab bāṭil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix romànic -arĭu. (DCVB)

potser der. de balda, pel moviment folgat que sol tenir, o del germ. bald- 'animós, ràpid', que hauria donat lloc a la idea de 'lleuger de moviments'. (GDLC)

MCGM

punyada

[puɲá] colp de puny subst. f. Colp violent donat amb la mà tancada amb força. 

ex: D'una punyada li va tombar tres dents. 

cast. puñada, puñetazo. 

ETIM.: derivat de puny, del llatí pŭgnus, mat. sign. amb el sufix -ada, que reforça l'acte des de la perspectiva d'allò amb el què es percudix 

RMS

galtada

[gaɫtá] bufetada subst. f. Colp donat a la galta. 

ex: Quan la va voler besar, ella li va soltar una galtada…! 

cast. bofetada. 

ETIM.: de gauta, des d'un preromà indoeuropeu *gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d'un indoeuropeu *gonunta, d'on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de 'galta' o 'mandíbula'. El sufix -ada marca el punt de recepció del colp i no, com en altres casos, el context de l'objecte o la part amb la qual es dóna, com ara en el cas de martellada, punyada…

RMS, SA, MAFS

Tindre tanta fam…

fraseologia Tinc tanta fam, que em menjaria la Casa Santa! 

Expressió exclamativa per tal de denotar una fam desmesurada; tant com la "intocabilitat", la grandària i la mala digestió de l'aliment cobejat. 

El judaisme considera que el Temple de Jerusalem (ha Bet hamicdás) és la Casa Santa per excel·lència. L'Alcorà fa referència a la Ka'ba com la Casa Santa. Els cristians anomenen Casa Santa la casa de Maria i de Josep a Natzaret que ara es troba a Loreto (Itàlia). També cabria entendre com Casa Santa qualsevol església.

MLC

remullar

[remuʎáɾ] o [aremuʎáɾ] v. tr. 1. Posar una cosa en contacte amb un líquid: aigua, vi, etc., perquè es dessale, se n'amare, etc.; banyar (mullar) molt.

ex: Has posat a remullar els cigrons?

cast. mojar, remojar.

2. Refrescar; beure; beure (normalment alguna beguda alcohòlica) per celebrar alguna cosa.

ex: I quan el remullem, el teu ascens?

cast. remojar.

ETIM.: del llatí remŏlliāre, ‘ablanir’, ‘ablanir per la humitat’, ‘mullar’.

diàleg dels informants:

–[M'he xopat] i estic feta un remull! 

–O xopeta. 

–Estic arremullà(da).

MCGM, LLN

xopar

[ʧopáɾ] v. 1. tr. Banyar, mullar intensament una cosa, fins a deixar-la penetrada o impregnada del líquid.

ex: La ploguda li ha xopat tot el vestit.

cast. mojar, empapar.

2. Mullar-se intensament amb aigua, especialment amb la de la pluja.

ex: S'havia xopat de cap a peus quan havia caigut a la séquia. 

cast. empaparse

ETIM.: del llatí vulgar *exsuppare, derivat de suppa, ‘sopa, pa mullat’; també podria ser una formació onomatopeica damunt el soroll xòp d'una cosa en mullar-se o remoure's dins un líquid.

PE, RM, LLN, MAPS

mullar

[muʎáɾ] banyar, sucar v. 1. tr. Posar una cosa dins un líquid i tornar-la'n traure (la ploma en el tinter, el pa en la llet…).

ex: Mullava la molleta en el rovell de l'ou i …al pap! 

2. Fer esdevenir moll, cobert o impregnat d'aigua o d'un altre líquid. 

ex: Si mulles bé l'argila es reblanirà.

3. pron. Intentar; comprometre's.

ex: Si algú es vol mullar, que parle… jo no!

5. fig. Traure profit d'alguna cosa.

ex: Diuen que en política tots mullen.

6. intr. Tindre una relació sexual, des del punt de vista masculí.

ex: Anit la va conéixer i anit mateix va mullar!

ETIM.: del llatí vulgar mŏllĭare, ‘reblanir, fer moll, estovar’.

CMN, JB

Jo sé una cançó…

Jo sé una cançó de fil i cotó
que els àngels li canten al Nostre Senyor
amb una guitarra
i amb un guitarró.
Em gite amb ma *uela i li pixe el faldó.
	Ma *uela s'enfada
	i li dóna un rentó.
Me'n vaig a la plaça
i em compre un meló.
Em menge la molla		Me menge les figues
i tire el *peçó.		i tire el *peçó.

RM, JM, JMN

enravenar

[anravenáɾ] v. 1. tr. Privar de flexibilitat, posar rígid. 

ex: Estic enravenat de fred! Necessite entrar!

cast. entiesar.

2. pron. Posar-se rígid pel fred, per la mort, per una acció química, etc. 

cast. ponerse yerto, aterirse (de fred). 

ETIM.: es deriva de rede (< rĭgĭdu) per via de la forma enredenar, variant reg. de enrederar, amb -n- analògica amb mots acabats ant. en n que reapareix en der. (orfe, orfenet), confós popularment amb un derivat per l'analogia de rave. 

JB, XL

banyar

[baɲáɾ] v. 1. tr. Ficar, posar dins l'aigua o un altre líquid (algú, el cos o una part d'ell, o alguna cosa) i tenir-l'hi durant un quant temps per efectes higiènics o medicinals, o una cosa per preparar-la o modificar-la per qualque ús industrial o artístic. 

ex: Banyava les peces en gasolina per a llevar-los l'oli de motor.

cast. bañar

2. tr. Mullar abundosament, cobrir d'una capa de líquid. 

ex: Banya bé la taula i la netejaràs millor.

3. per analogia Efecte o semblança produït per algun element com ara la llum. 

ex: La llum de la lluna banyava els caramulls dels tarongers.. 

4. tr. Tocar l'aigua de la mar, d'un llac, etc. (algun indret). 

ex: La mar banya la costa del nostre terme.

5. Referit a un producte de rebosteria remullat amb licor.

ex: Què bo que està el rotllo banyat!

ETIM.: del llatí balnĕare, mat. sign.

noteu que:

Fins fa poc, entrar a la mar, al riu, a una bassa… voluntàriament era prendre el / un bany. banyar-se era fer-ho involuntàriament o parcialment.
diàleg dels informants:
–Fer-se una sopa: banyar-se amuntó.

–Significat de mullar-se o banyar-se la roba, per la pluja, per haver xafat una basseta del carrer etc...

–Dita:Qui peixet vulga menjar, el culet s'haurà de banyar.

–Qui vullga peixet s'ha de banyar el culet.

VCP, PSM, RM, JB, XL

mullar

[muʎáɾ] banyar, sucar v. 1. tr. Posar una cosa dins un líquid i tornar-la'n traure (la ploma en el tinter, el pa en la llet…).
ex: Mullava la molleta en el rovell de l'ou i …al pap! 
2. Fer esdevenir moll, cobert o impregnat d'aigua o d'un altre líquid. 
ex: Si mulles bé l'argila es reblanirà.
3. pron. Intentar; comprometre's.
ex: Si algú es vol mullar, que parle… jo no!
5. fig. Traure profit d'alguna cosa.
ex: Diuen que en política tots mullen.
6. intr. Tindre una relació sexual, des del punt de vista masculí.
ex: Anit la va conéixer i anit mateix va mullar!
ETIM.: del llatí vulgar mŏllĭare, ‘reblanir, fer moll, estovar’.
CMN, JB

salpassa

[saɫpása], [saɾpása] o [seɾpása] Aigua salada per a beneir; salpàs.

ETIM.: del llatí salis sparsio, ‘espargiment de sal’.

Tradició religiosa lligada a la Setmana Santa. El Dimarts i el Dimecres Sant un capellà –que solia ser el rector o el vicari– de cada parròquia, revestit i acompanyat almenys d'un acolitet que li portava la caldereta, amb aigua salada (?) beneïda, i el salpasser i d'alguns acolitets més amb cistelles. Passava per les cases, carrer per carrer, per tal de beneir-les. El veïnatge li feia almoina amb ous normalment. Una colla de xiquets amb maces anava davant seu i picaven a les portes per fer que obriren. Mentre caminaven, cantaven una sèrie de cançonetes com ara:

Pica, pica maça

que la meua és de carrasca

i la teua és de pi.

Qui vol picar amb [en] mi?

Qui vol cotar amb mi

que la meua és de pi?

Qui vol cotar amb maça [en masa]

que la meua és de carrasca?

Ous ací, ous allà

bastonades [bastonáes] al Plebà [plevá] (1).

Ous a la pallissa,

bastonades a la Perevissa (2).

Ous al ponedor,

bastonades al Rector [retóɾ] (3).

Ous a l'estable,

bastonades al diable.

El pare vicari (4),

tancat dins l'armari [almáɾi],

jugant [ʤuánt] a pilota,

resant el Rosari.

partitura de la Salpassa

Noteu:

(1) Rector de la parròquia de Santa Maria (la *iglésia).

vegeu plebà

(2) Segurament el de la parròquia de Sant Roc.

(3) La filla de Pere Eivissa (castelllanitzat com Ibiza), personatge molt conegut i popular al poble.

(4) Segons Juan Navarro, el vicari és un tal Mossén Monyinos, vicari, i personatge popular al poble.

Tot i tractar-se d'una tradició religiosa festiva, envoltada de bon humor, cal remarcar l'agressivitat que en traspua: colps, bastonades…  als clergues i a una persona significant del poble.

GB, CMN, MAFS, OCC