*huendo

[wénðo] follet, donyet, duendo 1. subst. m. Esperit familiar, generat per l'imaginari popular, habitant de certes cases; molest per fer males passades, diableries, entremaliadures i sorolls, tot i que sense malvolença.

ex. Veges quins *rodios! Tens huendos en casa?

cast. duende, trasgo 

2.  huenda (f.) [wénða] per ext. Infant d'intel·ligència viva; infant entremaliat, revoltós, molt mogut o esmunyedís. 

ex. Tan menudeta i veges tu quines picardies! Està feta una huenda.

cast. tarabilla.

ETIM.: del cast. duende, mateix signif. amb caiguda de la d- i adaptació de la marca de gènere a un masculí aparentment més definit -e > -o.

Hi vore's

[ivóɾes] loc. verbal en sentit absolut 1. veure-hi Capacitat de percebre amb els ulls, amb el sentit de la vista, posseir el sentit de la vista. La forma negativa expressa la manca de capacitat visual externa (per falta de llum) o funcional (per pèrdua del sentit).

ex. Ara que m'han posat ulleres, m'hi veig millor.

2. veure-s'hi Haver-hi claror suficient.  

ex. Encén la llum, que no m'hi veig!

ETIM.: el nucli vore (veure), des del ll. vĭdēre (mat. sign.) amb el pronom personal adverbial hi (resultat  de la concurrència en el llatí vulgar i d'una fusió entre els adverbis de lloc ll. ĭbī 'aquí; allí' i el ll. hīc 'ací'), reforçada amb el pronom reflexiu se (s'hi, m'hi, etc.). Expressa la visió en un lloc en referència al que percep.

FMB

rebuig

[reβúʧ] subst. m. 1. Acció de rebutjar, de no acceptar una cosa perquè es considera de mala qualitat, indigna de ser acceptada.

ex. Què vol dir eixe rebuig? Què ja no la vols?

cast. rehusamiento, desechamiento.

2. Cosa que es rebutja; allò que queda quan ja s'ha fet la tria d'un conjunt de coses.

cast. desecho, rezago.

ex. Eixes taronges són de terra, de rebuig.

3. Cosa de mala qualitat; persona menyspreable; deixalla.

ex. Eixos mobles, ni pense mirar-los. Són rebuig.

ETIM.: del ll. repūdĭu des del verb repudiare 'rebutjar; repudiar'.

*rebutgero

[reβuʤéɾo] rebutger subst. m. Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior. 

ex. Eixos repoms, si el *rebutgero no te'ls compra, mira si te'ls volen a la peladora. 

ETIM.: de rebuig amb el sufix -er(o) que fa referència a la professió.

vegeu rebuig

diàleg de l'informant 

Aquell comerciant de taronges que sols treballa el mercat interior i la industria és un rebutgero.

PSM

Estar arrossinat

loc. verbal de mode. Fer les coses, actuar, comportar-se impetuosament i de forma irracional.

ex. Mira que està arrossinat! Quin trellat vols traure d'ell?

L'expressió forma part del camp semàntic dels comportaments humans que acosten l'home a l'animalitat brutal, com ara la matxera (als muls) o la burrera (als ases). Naix en un món rural que té mostres diàries del comportament de les cavalleries.

diàleg de l'informant

Està "arrossinat", fa coses de rossí. 

MCGM

Comptar-li els pèls al rossí...

Comptar-li els pèls al rossí mentre va al trot.

expr. irònica emprada per qualificar  una persona que atén als detalls de forma exagerada, quasi neuròtica.

diàleg de l'informant

Es diu dels que es fixen en tot, que són calculadors i als quals no no els cau un duro a terra... 

MCGM

cossi

cossi (font:toponimiamallorca)

[kósi] subst. m. 1. Recipient gran de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada.

cast. cuezo. 

2. Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva.

ETIM.: segons Meyer-Lübke, d'una forma llatina *cŏcia, variant vulgar de cŏchlĕa, ‘closca de mol·lusc’. L'evolució fonética no acaba d'esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d'una forma llatina *caucĕu, derivada de caucu, ‘vas’. (DCVB)

d'origen incert, possiblement d'una base preromana indoeuropea *koukeiós 'cubell, dipòsit', reduïda en romànic a *cocceiu. (GDLC)

diàleg dels informants

–Un cossi és una safa molt gran i alta.
–Més alta que un llibrell.

ACP, MCGM, PSM

endenyar (2)

[andeɲáɾ] endanyar v. tr. i pron. Infectar, produir inflamació; irritar-se una ferida o un colp per infecció o altre trastorn.

ex. Té la ferida tota endenyada. El portem al metge?

cast. inflamar(se), irritar(se), infectar(se). 

ETIM.: de danyar (del ll. damnare 'porvocar pèrdua o fer detriment'), amb el prefix en- per creuament de endenyar (< indĭgnare) amb endanyar (< damnare) fins a arribar a la homofonia.

vegeu endenyar (1)

XL, RM

escarba-armaris

[askaɾβaɾmáɾis] subst. m. i f. Persona tafanera activa, curiosa, que procura veure o saber coses d'altri mirant a llocs indeguts.

ex. Amaga-ho bé, que la meua filla és una escarba-armaris!

ETIM. construït amb la forma escarba, 3a pers. del pres. d'indicatiu del verb escarbar (prés del cast. –d'etimologia desconeguda), 'remoure amb insistència' i de armari, pres del ll. armarĭum, 'moble tancat' que servia en principi a guardar les armes.

Escarbar-li el florí a la burra

loc. verbal Tafanejar excessivament; actuar amb un grau excessiu de curiositat.
vegeu florí

diàleg de l'informant

Es diu dels qui tot ho toquen, i escarben prou. A ma casa es deia "Li escarbaràs el florí de la burra". 

MLC

Entre veros i no veros…

Entre veros i no veros 

una *uela dins d'un cossi, 

i un *uelo segant canyot 

*en una *galtà mata un burro.

diàleg dels informants

–Entre veros i no veros: entre veritats i mentides.

–S'empra quan quan no pots precisar alguna cosa.

–Mon pare l'ha emprada sempre, i a mi em dóna la impressió, pels versos tan kafkians que té i sense cap rima, que es deu usar en situacions absurdes que es puguen presentar, o tal vegada com a contrapunt final d'una conversa que no tens gana de continuar. Però no li he trobat mai un sentit a la dita. Per a mi és un misteri de frase. Tal vegada la gràcia estiga ahí precisament: en que no li pega en res!

–Jo, entre veros i no veros, ho relacione amb la paraula "entreverat", és a dir, ni *xixa ni *llimonà, ni magre ni cansala(da), ni una cosa ni l'altra però les dues alhora.

ACP, MCGM, PSM, APM

Arrancada de rossí…

Arrancada de rossí,

parada de matxo.

Fa referència a l'acció o del projecte mampresos amb molta energia i aturats (parada) de colp i sense motiu aparent. El rossí és l'expressió de la força i de la determinació i el matxo, de la irracionalitat i de la cabuderia. Expressa la falta de determinació o de constància a mitjan termini.

vegeu rossí, matxo 2

diàleg dels informants

*Arrancà de rossí i *parà de burra 

La meua versió és *Arrancà de rossí i *parà d'haca

La que he sentit jo, *Arrancà de cavall, *parà de burra.

Jo, *Arrancà de bou, *parà de burro...

APM, LLN, JBM, KMV

rossí

[rosí] subst. m. 1. ant. Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que el de carreres; servia per a caça i guerra, i solia ser cavalcat pels escuders. 

ex. Per a xarugar feia falta un rossí ben bragat.

2. Cavall vell, decadent i flac, de poc vigor per al treball.
ex. Mare, quin rossí! No te'n donaran ni un duro.

3. fig. Beneit, curt d'enteniment.

ex. Quin imbècil! Ja se sap, els rossins fan rossinades!

cast. rocín

ETIM.: desconeguda, però probablement derivat del mateix mot d'on procedeix ròssa
d'una base *rottia, probablement del germ. occ. comú rôtjan 'podrir-se'.
PSM

rossí (font: http://depoblet.blogspot.com.es)

I, a mi?

tornaveu
–I… a mi?
–La coeta del rossí!
A la petició d'obtindre o de compartir alguna cosa, laa resposta (la coeta del rossí) equival a no res!

entreverar

[entɾeveɾáɾ] v. tr. Mesclar coses alternant les unes amb les altres.

ex. Entreverava les verdures sobre el banc de la parada. 

cast. entreverar.

ETIM.: Del ll. inter 'entre' i variāre 'variar'.

diàleg de l'informant

Mesclar coses, ni una cosa ni l´altra. Les millors pebreres per farcir són les entreverades quan estan *maurant de verdes a roges .

PSM

vegeu entreverat

galotxa

[galɔ̞́ʧa] subst. f. 1. Modalitat de pilota valenciana que es juga al carrer. 

2. per. ext. Colp violent portat de braç amb la mà oberta a la cara d'algú. 

ex. Li va arrear una bona galotxa quan no se l'esperava.

ETIM.: incerta. Potser del fr. galoche o de l'oc. galocha des del llatí gallica 'calcer gal' –és a dir 'sabata amb la sola de fusta'. 

Almenys per homofonia el mot és àmpliament polisèmic, tant a objectes i instruments d'àmbits molt diversos on la fusta sol ser present com a jocs que només compartixen el nom (a França, són jocs de bitlles).
MM

entreverat

[entɾeveɾát] entreverada (f.) [entɾeveɾá] entrevirat adj. 1. Mesclat de diferents colors que no es confonen.

ex. Te'n recordes d'aquell gos entreverat que tenia?

2. Referit a la carn, sobretot a la cansalada, peça barrejada de magre i de greix.

ex. Posa-me-la ni massa magrosa ni massa greixosa Això és! Entreveradeta.

3. per ext. Situació o personalitat ambigua.

ex. L'home aquell i les seues maneres! Era una miqueta entreverat, no?

cast. entreverado

ETIM.: del ll. *intervariatu, mat. sign.
vegeu entreverar
PSM

embotar

[ambotáɾ] v. tr. 1. Esmussar; fer menys agut o tallant.

2. Entorpir; dificultar les operacions del cap, del ventre, etc.

ex. Tenia el cap embotat i no vaig poder aprovar.

3. Perdre sensibilitat i moviment.

ex. Tinc els dit embotats de tanta humitat.

cast. embotar

4. pron. Debilitar-se; perdre habilitat, lucidesa, destresa.

ex. Els majors anem embotant-nos a poc a poc i deixem de fer paper.

ETIM.: segurament des del cast. embotar (o en paral·lel) a partir del gòtic bauths (obtús, insípid, sord, mut).

calbotada

[kaɫβotá] carxotada subst. f. Colp molt fort pegat  al cap amb la mà oberta.
ex. Encara *senc l'eco d'aquella calbotada! El va deixar mig mort.

ETIM.: de calbot amb el sufix -ada que ací expressa amplitud, intensitat.

vegeu calbot

calbot

[kaɫβɔ́t] carxot subst. m. Colp pegat amb la mà oberta al cap.

ex. Quina forma d'abusar! Cada volta que s'el trobava, l'inflava a calbots.

cast. cachete, tamborilada. 

ETIM.: derivat de calb des del ll. calvus (que remet a 'crani') amb el sufix augmentatiu/diminutiu -ot. Evoca al lloc on s'aplica el colp (la zona superior posterior del crani) que sol ser la part del cap on comença la calbesa.
vegeu calbotada

En conill

Loc. adv. de mode Nu, nuet; despullat del tot.

Ex: No té cap vergonya d'estar en conill davant de tots.

Regix verbs com ara estar, anar (per a expressar l'estat i l'acció d'estar nu del tot) i fer-se (per tal d'expressar el fet de despullar-se del tot).

PFS

serva

serves

[séɾva] subst. f. Fruit del server o servera, semblant a una nespla o a una pereta, menut, de la grandària d'una pruna, de color roig groguenc i de gust molt aspre. Només quan és molt madura, es reblanix i pren un gust més suau i dolç. Fruit de tardor.

cast. serba, sorba, azarolla.

ETIM.: del llatí sorbu, mat. sign., amb un canvi de o en e que és difícil d'explicar. (DCVB)

probablement en relació amb el ll. sorba, pl. del neutre sorbum, íd., amb alteració de la primera vocal per influx d'algun altre mot, potser el cèlt. s(u)eruos 'aspre, amarg' (GDLC)
vegeu server
DSS

server

server

[seɾvéɾ] servera subst. m  Arbre caducifoli de la família de les rosàcies de diverses espècies del gènere Sorbus (en particular la Sorbus domestica), de fulles pinnades, de flors blanques menudes amb cinc pètals blancs quasi orbiculars agrupades en inflorescències simples (corimbes) més curts que les fulles i de fruits en pom i piriformes quasi globosos, comestibles, molt astringents quan verdegen, però blanets, polposos i dolços quan són ben madurs; i que és conreat com a ornamental. Té una fusta de bona qualitat.

cast. serbal. azarollo, acerollo o azarolo

ETIM.: de serva.

vegeu serva

DSS

Estar fet un gínjol

loc. verbal Estar fet (o anar fet) un gínjol. Anar molt ben vestit i arreglat.

també: (anar) més mudat que un gínjol.

CPG, PCV

gínjol

gínjols

[ʤíɲʤoɫ] subst. m. 1. Fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral; de textura farinosa i dolça, agradable al paladar i que recorda al tastar-lo el gust de la poma. Fruit de tardor.

cast. azufaifa.

2. per ext. Bony.

ex. Porta al front un bon gínjol!

ETIM.: del llatí zizyphum, mat. sign., potser amb influència de formes dialectals italianes (sicilià ndzíndzula?) (DCVB)

del ll. vg. *zizŭlu o *djinzŭlu, variants del ll. zizĭphum, i aquest, del gr. ζίζυφον (zízyphon), íd., amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol (ll. vg. acrifŭlum) i ginebre (ll. vg. jinipĕrus). (GDLC)
vegeu ginjoler

DSS

ginjoler

ginjoler

[ʤiɲʤoléɾ] subst. m. Arbust o arbre menut de la família de les ramnàcies, espècie Zizyphus vulgaris (Ziziphus jujuba), que es fa alt de dos a quatre metres, amb branques tortuoses, fulles alternes ovades dentades o dístiques i quasi sèssils, de flors menudes pentàmeres groguenques i de fruits drupacis arredonits, ovats i rogencs quan són madurs (gínjols). La fusta, molt dura,es fa servir per a la fabricació d'instruments musicals, sobretot de dolçaines. 

cast. azufaifo
ETIM.: de gínjol
vegeu gínjol
DSS

Fer obra

loc. verbal (també fer obres) Fer tasques de construcció menors; fer reformes.

ex. No passes per sa casa, que estan fent obres.

vegeu obra, obrar, obrer, anar a l'obra

obrar

[oβɾáɾ] v. tr. o intr. Fer obra de construcció; edificar. 

ex. Ja han començat a obrar al pati del costat de ma casa.

ETIM.: del llatí opĕrari, mat. sign.
vegeu anar a l'obra, obrer, obra, fer obra

contumèlies

[kontumέlies] subst. f. plur. Desori, confusió. Conjunt d'asseveracions, d'afirmacions confuses o sense fonament ni trellat.

cast. desconcierto, zipizape, zaragata 

ETIM.: del llatí contumelĭa,  'injúria afrontosa, de fet o de paraula'. 

diàleg de l'informant

- No em vingues amb "contumèlies", no em vingues amb excuses, bovades o excuses de mal pagador. 

- Deixa't estar de "contumèlies" i anem a parlar clar! 

APM

orda

[óɾða] orde subst. f. Amplària de la zona de terreny que cada treballador d'un tall de cavadors deixa treballada. 
Ex.: Què fluix! Ha rascat dos ordes i s´ha cansat.

cast. orden 

ETIM.: del llatí ordĭne 'ordre' 
diàleg de l'informant 

–Espai llaurat segons el que dóna el braç, anant-anant. 
–orda era el corredor que deixaves quan des d'un extrem del frau anaves treballant i avançant cap l'altre extrem. Habitualment en tres o quatre ordes aconseguies cobrir tot un frau. L'ample de l'orda no superava massa el metro. 

PSM, JM

Fava: puja i calla

xurro va, cavall fort joc Dos capitans fan peus per escollir els membres del seu equip i per a vore quins paguen i quins boten.

Els que paren es posen en filera i formen el burro –de plantó però amb el cos inclinat, tots units entre sí, amb les cames separades amb el cap entre les cames del company de davant per tal d'aguantar el pes dels que boten.

El primer dels que paguen es col·loca recolzat a una paret, i fa de coixí (dret i tocant la paret); sosté amb les mans el cap d’un company que està ajupit amb l’esquena doblada, i que s’agarra de les cuixes del primer. 

Un tercer jugador s’ajup i s’agafa de la mateixa manera de l’anterior. I així la resta del grup. 

Fava, puja i calla

Els de l'altre equip els salten per damunt i s'hi posen a cavall.

Abans de saltar longitudinalment el burro, cada u diu com a avís la fórmula:

Fava: puja i calla

Favó: puja a l'escaló

Fava que *s'escagatxa, 

no val res..(no vale nada)

I corre per tal d'impulsar-se; i bota com més avant millor.

Després de saltar tots, l’últim d’ells diu la fórmula Fava: puja i calla a vista de qui fa de coixí alhora que, amb una mà, se n’assenyala l’altra (fava) o el colze (puja) o el muscle (calla). 
Si l'últim que està ajupit ho endevina (i ho diu en veu alta), els que acaben de botar paguen. Si no ho encerta, estos tornen a saltar.
Si un saltador toca terra o cau a terra després del salt, es mou damunt o s’enganxa del burro per no caure, els equips canvien de lloc.

Si el burro es plega i perd la posició per no poder aguantar el pes dels que salten, l'equip que para perd i es reinicien els salts.

A Oliva la fórmula a poc a poc va anar fent-se 'a la castellana' (Xurro va! a l'hora de saltar i Xurro, media manga, mangotero! *andivina-me-la, salero! en acabant), tot i que en algunes colles se seguia fent en valencià.

PSM

sària

sària

[sáɾia] sàrria subst. f.  Recipient d'espart o de palma, d'un metre a huit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bèstia de càrrega, per a transportar les coses més diverses, com ara fruita, verdures, aviram, terra, herba, fem, etc.

cast. sera, serón.

ETIM.: incerta; s'ha considerat probable un origen gòtic *sahrja, però darrerament Coromines prefereix partir d'una forma ibèrica (proto-basca) *sarea; vegeu Corominas DECast, s. v. sera, i Congr. Barc. 408. (DCVB)

D'origen incert, possiblement d'un preromà hispànic relacionat amb el basc zare 'cistell, panera' (ant. i amb article çárea) i potser amb el lusità sare, aplicat en inscripcions sepulcrals a una cista o sarcòfag semblants a un cove (GDLC).

hipòtesi: De l'àr. hisp. šaira, 'cabàs'.

diàleg de l'informant

Peça d'espart, que és colocava damunt l'albarda per transportar coses (fruita, fem), per a transportar taronges s'utilitzava l'anganell.

PSM

vegeu *sariero

*sariero

[saɾiéɾo] sariera (f) [saɾiéɾa] sarrier, sarier subs. Qui fa sàries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.

cast. espartero.

Malnom d'Oliva
dàleg de l'informant

Sariero: persona que treballa l'espart fent sàries. A Oliva n'hi havia dos: un al barri de Sant Francesc i l'altre a la carretera.

PSM
vegeu sària

anganell

[aŋganéʎ] o [aŋganéʎs] arganell subst. m. Cistella. pl. anganells Ormeig de fusta compost de dues o de quatre cistelles de malla ampla, fet generalment de castanyer o d'espart, que hom col·loca a cada costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passen per damunt l'albarda.

ETIM.:   del ll. vg. *angariĕllas dim. de angarĭas, ‘sella per a transport’.

diàleg de l'informant:

Per transportar taronges s'utilitzava l'anganell, estructura de fusta, que és posava damunt de l'albarda dividida en quatre parts, dos a cada costat, de tal forma que el animal carregava sis cabassos  dos a l'albarda i quatre a l'anganell. Quan no hi havia camí de carro, treien les taronges així per la senda, fins al camí de carro. Després va aparéixer la carretilla i va desaparéixer l'anganell.

PSM

vegeu anganell a Eines de llengua

Com pera en tabac

loc. adv. de mode i/o comparatiu. Molt bé, molt còmodament, molt a gust.
exx. Mira-la! Ací la tens, la marquesa, com pera en tabac… sense fer-ne brot!

diàleg de l'informant

"Estar com la pera en "lo" tabac", (aixina ho deien els meus uelos), una persona quan viu rodejada d'atencions, amabilitats, no li deixen fer grans esforços i està ben "conreada".

MCGM
vegeu tabaquet

ajocar-se

[aʤokáɾse] v. 1. pron. Posar-se les gallines o els ocells en el lloc on han de dormir; per ext., retirar-se a dormir un animal qualsevol o una persona; ajaçar-se, posar-se a un lloc per dormir.

ex. S'ajocava com les gallines… *en el sol fora!

cast. recogerse, acostarse. 

2. Ajupir-se; posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons.

ex. Ajoca't que ja vénen!

3. tr. acotar (el cap), abaixar-lo fins a tocar el pit amb la barba.
ex. Ajoca el cap i t'afaitaré el bascoll!

ETIM.: format damunt jóc o joca, ‘lloc on dormen les gallines’ des del germ. frànc. juk 'jou; perxa per a objectes'.

tabaquet

[taβakét] tabac de cosir subst. m. 1. Cistelleta o panereta normalmet redona, més ampla que alta, generalment amb tapadora, per a tindre objectes de treball d'agulla (coses de cosir) de les dones.

ex. Allí la tenies. A la porta de casa, *en el tabaquet al costat i sentint la novel·la de la ràdio.

cast. costurero

2. Cistelleta per a tindre el pa, fruita, flors…

3. Cistelleta per a recollir la col·lecta a missa.

cast. cestita.

ETIM.: de l'àr. vg. hispànic ṭabaq 'safata; covenet' amb un sufix diminutiu -et.

PSM

Com figues en cofí

loc. adv. comparativa i de mode De gom a gom; ple en excés.

ex. Baixàvem a la platja en el cotxe de Coot i anàvem com figues en cofí.

diàleg de l'informant

Hui he sentit que "semblaven figues en cofí" per dir que un lloc estava pleníssim de gent. He preguntat, i el cofí era l'espècie de panera on es col·locaven les figues seques per vendre-les.

MCGM

vegeu cofí

cofí

[kofí] subst. m. Cistella o cabàs pla redó de poca alçada, d'espart o de palma per a contenir figues, panses, peix o altra cosa o com l'usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les. 

cast. serijo, cofín, esportín. 

ETIM.: de cofa, des de l'àr. qúffa 'cabàs' amb un sufix llatí o romànic -ĭnus (GDLC); del llatí cophĭnus, ‘cove’ (DCVB).

MCGM
vegeu Com figues en cofí

llença

[ʎénsa] subst. f. 1. ant. Cordell o veta de lli.

2. Cordell o fil amb què els constructors prenen la línia recta per a pujar dreta una paret.

ex. Mulles la llença en blavet, l'ateses, la pinces i… la soltes. Ja tens la ratlla feta!

cast. tendel.

ETIM.: del llatí lĭntĕa, mat. sign. que a 1.

*assisser

[asiséɾ] necesser subst. m. Estoig on es guarden els estris propis d'un treball determinat, especialment d'afaitar o de pentinar-se.
ex. Mare! Ha vist el meu assisser?
cast. neceser. 

ETIM.: pres del fr nécessaire, ‘necessari’. 
hipòtesi de la caiguda de la n-:  en etapes diferents de l'evolució de l'idiona hi ha molts fenòmens ben documentats de fluctuació de fomenes de l'article que s'incorporen al subst. (p. ex. la nou > *l'anou) o del subst. que se n'eliminen per considerar-los una part integrant de l'article (p. ex. el ben documentat l'obisbe > lo bisbe). Normalment solen ser fonemes vocàlics. En el nostre cas la confusió vindria donada pel fonema consonàntic /n/ de l'article indefinit un dins de la cadena [un/neseséɾ] >  [un/aseséɾ] >  [un/asiséɾ] i lògicament  [l/asiséɾ]

diàleg de l'informant 

bagulet (cast. plumier) pels estris escolars o pels d'endreçar-nos (cast. neceser). 

No ho he vist mai escrit i no ho trobe enlloc. 

MCGM

quebrassa

[kaβɾása] crebassa subst. f. Clavill, obertura estreta i llarga, produïda a la terra, en un cos o a la pell per sequedat, pel fred, per la vellura, per malaltia per un agent patològic, etc. 

ex. Tot els hiverns, la mateixa. Les mans plenes de quebrasses!

cast. grieta.

ETIM.: metàtesi de crebassa, del llatí *crepacĕa, mat. sign., derivat de crepare ‘rebentar’. 

diàleg de l'informant

Clavill que és fa a la pell de les mans per que estan tendres o per que fa molt de fred. La millor manera d'evitar-ho és pixar-se les mans, o tapar les cabrasses amb "esparadrap".

Clavill que és fa a la terra per falta d'aigua. 

PSM

vegeu clavill

Déu provirà

loc. interjectiva exclamativa. Equivalent a la forma normativa 'Tant de bo!' i a 'Si Déu vol!'. ex. Ja m'agradaria a mi! Déu provirà! 

cast. ¡Ojalá! ¡Si Dios quiere! ¡Dios lo quiera! 

loc. desiderativa 

ex. Tu, fes-ho bé i en acabant Déu provirà. 

cast. Dios proveerá, Dios dirá

ETIM.: de proveir > *provir, del ll. provĭdēre 'atendre a, procurar allò que hom necessita, resoldre' Remet a l'atenció que Déu (la divina providència) posa a atendre allò que li correspon a l'home segons el seu pla i segons els mèrits d'aquest. 

NOTA. La forma ojalà [oχalá] – de l'àrab hispànic (l)aw šá lláh, 'si Déu vol' ha anat implantant-se amb força per influència del cast. tot i que el rastre de la incorporació recent es troba en la forma peculiar d'articular-la d'algunes persones no alfabetitzades en castellà que en feien *ocala [okála]. Cal reordar el rebuig del sistema fonètic de la nostra llengua als sons castellans [χ] –interpretat com [k]– i [θ] –interpretat com [s]–.

diàleg de l'informant 

Déu provirà. Expressió que fa entendre que el Nostre Senyor, en una situació mala, no deixarà que es compliquen les coses. 

AST

rinxo

[ríɲʧo] prep. Ran, a la vora

a rinxo loc. adv. de lloc o de mode Ben a la vora, quasi tocant.

Ex: Veus aquell pardal que vola a rinxo terra? 

cast. cerca de, a ras

ETIM.: desconeguda; només documentada a la Safor. 

diàleg de l'informant
Una expressió que ja no escolte massa: "a rinxo" per expressar "a la vora de", "tocant a". 
- La pilota ha passat a rinxo del pal 
- Cus-li el vivet a rinxo del sesgo 
- Te una piga a rinxo del nas.
APM

NOTA: Jose Grargallo Gregori documenta 'A rinxo ranxo': Quasi tocant, quasi a nivell d'alguna cosa a http://www.elrefranyer.com/ref/a-rinxo-ranxo

ramutxa

[ramúʧa] ramulla subst. f.  Rama menuda, conjunt de branques primes.

ex. Si lleves la ramutxa, l'arbre respira millor.

cast. ramojo, escamojo.

ETIM.: der. de rama,  a partir de ramus 'branca' que, per formació analògica del ll. folia, pl. de folium 'fulla' amb un sufix fossilitzat diminutiu despectiu -utxa (por ser per contacte amb el sufix cast. -ucho).

ramutxa

*gargal

[gaɾɣáɫ] gregal subst. m. Vent del nord-est, que sol ser fred i sec.

cast. gregal. 

ETIM.: del ll vlg *graecāle, de Grècia, ‘pertanyent als grecs’. der. de grec (en cat. ant. vent grec), denominació nascuda segurament a Sicília i sud d'Itàlia on el nom del vent es justificava per la situació de Grècia respecte a aquelles terres (GDLC).

ACP

bassot

[basɔ́t] toll subst. m. Bassa gran d'aigua dolça; bassa gran.

ETIM.: augmentatiu de bassa; d'origen preromà protohispànic, probablement preindoeuropeu (probablement ibèric?) *balsa o *barsa, que presenta derivacions en català, castellà i portugués, en algun dialecte occità i en la toponímia de Sardenya (cfr. Corominas DECast, i, 380, i J. Hubschmid en ELH, i, 50).

A Oliva, zona del terme i nom de carrer

diàleg de l'informant

–A la marjal hi ha séquies i llacs denominats bassots.

–Al costat dels quals (bassots) està la sénia des d'on es repartia l'aigua per un sistema de canalitzacions. Jo he anat a regar amb un motoret, abans es feia amb un burret (tracció animal) I més abans... 

PSM

garramatxa

[garamáʧa] o [garamánʧa] subst. f. Troç de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polaina, subjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal.

ETIM.: incerta. Potser en relació indirecta amb de l'oc. ant. ganacha o garnacha 'mantell de pell'.

diàleg de l'informant

Amb mig metre de tela mossolina tallada pel llom és feien, les dues garramatxes. 

"Els de Pego eren tan animals que s'ho ficaven fins i tot per anar a collir".

PSM

colmello

[kolméʎo] subst. m. Grossària d'algunes hortalisses i verdures (pebreres, tomaques…). 

ex. Eixes pebreres tenen massa colmello i no són bones per farcir-les.

ETIM.: incerta. Potser d'un diminutiu del ll. cŭlmen > *culminiculu. Coromines (DCELC II, 835) documenta colmo i la variant colme en el sentit de 'cim d'una muntanya' a la comarca del Maestrat (Artana) i li atribuïx un origen mossàrab. En el nostre sentit específic no en tenim cap referència. Tot i que la forma cast. que s'hi acosta –colmillo– en el sentit d'ullal o clau té una etimologia diferent (del ll. columella).

MCGM, FP

Dins la pell…

–Mare! I el pare?

–Dins la pell

si no l'han pelat!

Expressa amb ironia o exasperació la ignorància o el desinterés per respondre a la pregunta.

A hores d'ara

loc. adv. de temps. Expressa el moment mateix en un sentit ampli en frases afirmatives o de probabilitat.

ex. A hores d'ara ja deuen haver aplegat.

cast. a estas horas, en estos instantes, ahora mismo

Ahí què fan?

–Mare, ahí què fan? 

–Ahí què fan? 

Tallen el rabo 

a tots els que van! 

Tornaveu que vol tallar la curiositat de qui pregunta.

APM

Per un foradet

[peɾ un foɾaét] loc. adv. de mode o instrument De forma amagada; en absència; en el futur.

ex. Ja m'agradaria vore't per un foradet quan sigues mare, a vore si penses com ara.

Sol introduir-se amb el verb agradar en condicional i verbs com ara vore, mirar, guaitar… en infinitu. Expressa amb ironia el desig de comprovar la sinceritat d'assercions o la mutabilitat –suposable– d'actuacions i d'actituds.

taona

[taóna] subst. f. Instrument amb una estructura de fusta  que consistix en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que es posa per l'extrem estret dins l'aigua d'una séquia o d'un bassot i l'altre fora, s'ompli d'aigua, es fa palanca, es trau i es buida als bancals situats més amunt del nivell de l'aigua. 

ETIM.: probablement de l'àrab tāḥūna, ‘molí d'aigua’, per comparació del moviment de la taona de regar amb el de la roda del molí accionada per l'aigua. 

taona (font: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es)

diàleg de l'informant

Reg a taona (Tahona) o reg a carabassí, encara més antic, amb una carabassa buida es poava directament al bassot.

PSM

fulleraca

fulleraca

[fuʎeɾáka] fullaraca, fullaca subst. f. 1. Fullam sec; conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes; conjunt de fulles seques barrejades amb branquilles.

cast. hojarasca.

ex. Arreplegs tota eixa fulleraca i la tires al cremador.

2. fig. Excés de detalls en una narració, de coses accessòries o inútils en una obra d'art, etc.; propòsits o detalls insubstancials; informació irrellevant. 

ex. Quanta fulleraca, Senyor. No diu res de trellat!

ETIM.: derivat intensiu de fulla, amb el sufix poc freqüent -aca i -araca > -eraca, similar al -arasca del castellà hojarasca. 

diàleg de l'informant

Fulla dels arbres quan cau al terra i se seca.

JB

berquelló

[beɾkeʎó] broquet subst. m. Broc llarguer per on aboquen el líquid d'una canterella, d'una ampolla o d'altre recipient; canya tallada per poder abocar amb facilitat un líquid (ví, oli). 

cast.: pico, boquilla

ETIM.: de bec del del cèlt. beccus 'boca dels ocells' amb el sufix diminutiu -elló que dóna bequelló 'boqueta'. La [ɾ] no etimològica pot porcedir d'una contaminació fònica de broc.

PSM

berquelló

fatera

[fatéɾa] cleda, pleta, mallada subst. f. Lloc de pastors; hisenda de camp destinada a la cria de bestiar, principalemt del ramat major. 

cast. hatería, aprisco, redil. 

ETIM.: incerta. Potser construït sobre un aragonesisme fato, des del llatí vulgar *fata, 'vestits' (cf. nòrdic fot). Coromines en dóna pistes indirectes lligant-lo al sentit del castellà 'hato'. El referix al llenguatge de pastors com el pes que carretegen per abrigar-se i menjar. (DECLC III: 914). El sufix -era ens remet al lloc on es deixen els fatos. El castellà en té l'accepció hatería que designa el lloc on es guarixen els pastors i que sembla convenir perfectament amb la bostra accepció. 

A Oliva es conserva en la toponímia Les Fateres, camí i zona als afores del poble.

Fer bous

loc. verbal Referit als infants, jugar  sense control, tenint burrereta; en general, fer molt de desordre i desori.

Fa referència a la situació de desordre i d'avalotament observable als actes de bous al carrer.

MCGM

Anar a tornallom

loc. verbal Fer treballs agrícoles solidaris per tal d'avançar en situacions de necessitat o d'urgència. 

KMV 

diàleg de l'informant

Anar "a tornallom" és quan els llauradors s'ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d'un, demà al de l'altre i així successivament.

Elca

[έɫka] subst. f. Partida i barranc del municipi d’Oliva (Safor), a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera. El nom li ve d'un despoblat, antiga alqueria islàmica, que fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.

N'hi ha un altre en el terme de Salem (La Vall d'Albaida). També és el nom d'una partida de garrofers de la serra de Mostalla (Pego, La Marina Alta).

ETIM.: de l'àrab (al) Halqa 'cercle, redolí' o 'reunió de persones en cercle', o de ^cilqa, nom d’una unitat corresponent a ^cilp 'objecte preciós' (segons J. Coromines a OnCat, IV s. v. Elca).