Fava: puja i calla

xurro va, cavall fort joc Dos capitans fan peus per escollir els membres del seu equip i per a vore quins paguen i quins boten.

Els que paren es posen en filera i formen el burro –de plantó però amb el cos inclinat, tots units entre sí, amb les cames separades amb el cap entre les cames del company de davant per tal d'aguantar el pes dels que boten.

El primer dels que paguen es col·loca recolzat a una paret, i fa de coixí (dret i tocant la paret); sosté amb les mans el cap d’un company que està ajupit amb l’esquena doblada, i que s’agarra de les cuixes del primer. 

Un tercer jugador s’ajup i s’agafa de la mateixa manera de l’anterior. I així la resta del grup. 

Fava, puja i calla

Els de l'altre equip els salten per damunt i s'hi posen a cavall.

Abans de saltar longitudinalment el burro, cada u diu com a avís la fórmula:

Fava: puja i calla

Favó: puja a l'escaló

Fava que *s'escagatxa, 

no val res..(no vale nada)

I corre per tal d'impulsar-se; i bota com més avant millor.

Després de saltar tots, l’últim d’ells diu la fórmula Fava: puja i calla a vista de qui fa de coixí alhora que, amb una mà, se n’assenyala l’altra (fava) o el colze (puja) o el muscle (calla). 
Si l'últim que està ajupit ho endevina (i ho diu en veu alta), els que acaben de botar paguen. Si no ho encerta, estos tornen a saltar.
Si un saltador toca terra o cau a terra després del salt, es mou damunt o s’enganxa del burro per no caure, els equips canvien de lloc.

Si el burro es plega i perd la posició per no poder aguantar el pes dels que salten, l'equip que para perd i es reinicien els salts.

A Oliva la fórmula a poc a poc va anar fent-se 'a la castellana' (Xurro va! a l'hora de saltar i Xurro, media manga, mangotero! *andivina-me-la, salero! en acabant), tot i que en algunes colles se seguia fent en valencià.

PSM

sària

sària

[sáɾia] sàrria subst. f.  Recipient d'espart o de palma, d'un metre a huit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bèstia de càrrega, per a transportar les coses més diverses, com ara fruita, verdures, aviram, terra, herba, fem, etc.

cast. sera, serón.

ETIM.: incerta; s'ha considerat probable un origen gòtic *sahrja, però darrerament Coromines prefereix partir d'una forma ibèrica (proto-basca) *sarea; vegeu Corominas DECast, s. v. sera, i Congr. Barc. 408. (DCVB)

D'origen incert, possiblement d'un preromà hispànic relacionat amb el basc zare 'cistell, panera' (ant. i amb article çárea) i potser amb el lusità sare, aplicat en inscripcions sepulcrals a una cista o sarcòfag semblants a un cove (GDLC).

hipòtesi: De l'àr. hisp. šaira, 'cabàs'.

diàleg de l'informant

Peça d'espart, que és colocava damunt l'albarda per transportar coses (fruita, fem), per a transportar taronges s'utilitzava l'anganell.

PSM

vegeu *sariero

*sariero

[saɾiéɾo] sariera (f) [saɾiéɾa] sarrier, sarier subs. Qui fa sàries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.

cast. espartero.

Malnom d'Oliva
dàleg de l'informant

Sariero: persona que treballa l'espart fent sàries. A Oliva n'hi havia dos: un al barri de Sant Francesc i l'altre a la carretera.

PSM
vegeu sària

anganell

[aŋganéʎ] o [aŋganéʎs] arganell subst. m. Cistella. pl. anganells Ormeig de fusta compost de dues o de quatre cistelles de malla ampla, fet generalment de castanyer o d'espart, que hom col·loca a cada costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passen per damunt l'albarda.

ETIM.:   del ll. vg. *angariĕllas dim. de angarĭas, ‘sella per a transport’.

diàleg de l'informant:

Per transportar taronges s'utilitzava l'anganell, estructura de fusta, que és posava damunt de l'albarda dividida en quatre parts, dos a cada costat, de tal forma que el animal carregava sis cabassos  dos a l'albarda i quatre a l'anganell. Quan no hi havia camí de carro, treien les taronges així per la senda, fins al camí de carro. Després va aparéixer la carretilla i va desaparéixer l'anganell.

PSM

vegeu anganell a Eines de llengua

Com pera en tabac

loc. adv. de mode i/o comparatiu. Molt bé, molt còmodament, molt a gust.
exx. Mira-la! Ací la tens, la marquesa, com pera en tabac… sense fer-ne brot!

diàleg de l'informant

"Estar com la pera en "lo" tabac", (aixina ho deien els meus uelos), una persona quan viu rodejada d'atencions, amabilitats, no li deixen fer grans esforços i està ben "conreada".

MCGM
vegeu tabaquet

ajocar-se

[aʤokáɾse] v. 1. pron. Posar-se les gallines o els ocells en el lloc on han de dormir; per ext., retirar-se a dormir un animal qualsevol o una persona; ajaçar-se, posar-se a un lloc per dormir.

ex. S'ajocava com les gallines… *en el sol fora!

cast. recogerse, acostarse. 

2. Ajupir-se; posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons.

ex. Ajoca't que ja vénen!

3. tr. acotar (el cap), abaixar-lo fins a tocar el pit amb la barba.
ex. Ajoca el cap i t'afaitaré el bascoll!

ETIM.: format damunt jóc o joca, ‘lloc on dormen les gallines’ des del germ. frànc. juk 'jou; perxa per a objectes'.

tabaquet

[taβakét] tabac de cosir subst. m. 1. Cistelleta o panereta normalmet redona, més ampla que alta, generalment amb tapadora, per a tindre objectes de treball d'agulla (coses de cosir) de les dones.

ex. Allí la tenies. A la porta de casa, *en el tabaquet al costat i sentint la novel·la de la ràdio.

cast. costurero

2. Cistelleta per a tindre el pa, fruita, flors…

3. Cistelleta per a recollir la col·lecta a missa.

cast. cestita.

ETIM.: de l'àr. vg. hispànic ṭabaq 'safata; covenet' amb un sufix diminutiu -et.

PSM

Com figues en cofí

loc. adv. comparativa i de mode De gom a gom; ple en excés.

ex. Baixàvem a la platja en el cotxe de Coot i anàvem com figues en cofí.

diàleg de l'informant

Hui he sentit que "semblaven figues en cofí" per dir que un lloc estava pleníssim de gent. He preguntat, i el cofí era l'espècie de panera on es col·locaven les figues seques per vendre-les.

MCGM

vegeu cofí

cofí

[kofí] subst. m. Cistella o cabàs pla redó de poca alçada, d'espart o de palma per a contenir figues, panses, peix o altra cosa o com l'usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les. 

cast. serijo, cofín, esportín. 

ETIM.: de cofa, des de l'àr. qúffa 'cabàs' amb un sufix llatí o romànic -ĭnus (GDLC); del llatí cophĭnus, ‘cove’ (DCVB).

MCGM
vegeu Com figues en cofí

llença

[ʎénsa] subst. f. 1. ant. Cordell o veta de lli.

2. Cordell o fil amb què els constructors prenen la línia recta per a pujar dreta una paret.

ex. Mulles la llença en blavet, l'ateses, la pinces i… la soltes. Ja tens la ratlla feta!

cast. tendel.

ETIM.: del llatí lĭntĕa, mat. sign. que a 1.

*assisser

[asiséɾ] necesser subst. m. Estoig on es guarden els estris propis d'un treball determinat, especialment d'afaitar o de pentinar-se.
ex. Mare! Ha vist el meu assisser?
cast. neceser. 

ETIM.: pres del fr nécessaire, ‘necessari’. 
hipòtesi de la caiguda de la n-:  en etapes diferents de l'evolució de l'idiona hi ha molts fenòmens ben documentats de fluctuació de fomenes de l'article que s'incorporen al subst. (p. ex. la nou > *l'anou) o del subst. que se n'eliminen per considerar-los una part integrant de l'article (p. ex. el ben documentat l'obisbe > lo bisbe). Normalment solen ser fonemes vocàlics. En el nostre cas la confusió vindria donada pel fonema consonàntic /n/ de l'article indefinit un dins de la cadena [un/neseséɾ] >  [un/aseséɾ] >  [un/asiséɾ] i lògicament  [l/asiséɾ]

diàleg de l'informant 

bagulet (cast. plumier) pels estris escolars o pels d'endreçar-nos (cast. neceser). 

No ho he vist mai escrit i no ho trobe enlloc. 

MCGM

quebrassa

[kaβɾása] crebassa subst. f. Clavill, obertura estreta i llarga, produïda a la terra, en un cos o a la pell per sequedat, pel fred, per la vellura, per malaltia per un agent patològic, etc. 

ex. Tot els hiverns, la mateixa. Les mans plenes de quebrasses!

cast. grieta.

ETIM.: metàtesi de crebassa, del llatí *crepacĕa, mat. sign., derivat de crepare ‘rebentar’. 

diàleg de l'informant

Clavill que és fa a la pell de les mans per que estan tendres o per que fa molt de fred. La millor manera d'evitar-ho és pixar-se les mans, o tapar les cabrasses amb "esparadrap".

Clavill que és fa a la terra per falta d'aigua. 

PSM

vegeu clavill

Déu provirà

loc. interjectiva exclamativa. Equivalent a la forma normativa 'Tant de bo!' i a 'Si Déu vol!'. ex. Ja m'agradaria a mi! Déu provirà! 

cast. ¡Ojalá! ¡Si Dios quiere! ¡Dios lo quiera! 

loc. desiderativa 

ex. Tu, fes-ho bé i en acabant Déu provirà. 

cast. Dios proveerá, Dios dirá

ETIM.: de proveir > *provir, del ll. provĭdēre 'atendre a, procurar allò que hom necessita, resoldre' Remet a l'atenció que Déu (la divina providència) posa a atendre allò que li correspon a l'home segons el seu pla i segons els mèrits d'aquest. 

NOTA. La forma ojalà [oχalá] – de l'àrab hispànic (l)aw šá lláh, 'si Déu vol' ha anat implantant-se amb força per influència del cast. tot i que el rastre de la incorporació recent es troba en la forma peculiar d'articular-la d'algunes persones no alfabetitzades en castellà que en feien *ocala [okála]. Cal reordar el rebuig del sistema fonètic de la nostra llengua als sons castellans [χ] –interpretat com [k]– i [θ] –interpretat com [s]–.

diàleg de l'informant 

Déu provirà. Expressió que fa entendre que el Nostre Senyor, en una situació mala, no deixarà que es compliquen les coses. 

AST

rinxo

[ríɲʧo] prep. Ran, a la vora

a rinxo loc. adv. de lloc o de mode Ben a la vora, quasi tocant.

Ex: Veus aquell pardal que vola a rinxo terra? 

cast. cerca de, a ras

ETIM.: desconeguda; només documentada a la Safor. 

diàleg de l'informant
Una expressió que ja no escolte massa: "a rinxo" per expressar "a la vora de", "tocant a". 
- La pilota ha passat a rinxo del pal 
- Cus-li el vivet a rinxo del sesgo 
- Te una piga a rinxo del nas.
APM

NOTA: Jose Grargallo Gregori documenta 'A rinxo ranxo': Quasi tocant, quasi a nivell d'alguna cosa a http://www.elrefranyer.com/ref/a-rinxo-ranxo

ramutxa

[ramúʧa] ramulla subst. f.  Rama menuda, conjunt de branques primes.

ex. Si lleves la ramutxa, l'arbre respira millor.

cast. ramojo, escamojo.

ETIM.: der. de rama,  a partir de ramus 'branca' que, per formació analògica del ll. folia, pl. de folium 'fulla' amb un sufix fossilitzat diminutiu despectiu -utxa (por ser per contacte amb el sufix cast. -ucho).

ramutxa

*gargal

[gaɾɣáɫ] gregal subst. m. Vent del nord-est, que sol ser fred i sec.

cast. gregal. 

ETIM.: del ll vlg *graecāle, de Grècia, ‘pertanyent als grecs’. der. de grec (en cat. ant. vent grec), denominació nascuda segurament a Sicília i sud d'Itàlia on el nom del vent es justificava per la situació de Grècia respecte a aquelles terres (GDLC).

ACP

bassot

[basɔ́t] toll subst. m. Bassa gran d'aigua dolça; bassa gran.

ETIM.: augmentatiu de bassa; d'origen preromà protohispànic, probablement preindoeuropeu (probablement ibèric?) *balsa o *barsa, que presenta derivacions en català, castellà i portugués, en algun dialecte occità i en la toponímia de Sardenya (cfr. Corominas DECast, i, 380, i J. Hubschmid en ELH, i, 50).

A Oliva, zona del terme i nom de carrer

diàleg de l'informant

–A la marjal hi ha séquies i llacs denominats bassots.

–Al costat dels quals (bassots) està la sénia des d'on es repartia l'aigua per un sistema de canalitzacions. Jo he anat a regar amb un motoret, abans es feia amb un burret (tracció animal) I més abans... 

PSM

garramatxa

[garamáʧa] o [garamánʧa] subst. f. Troç de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polaina, subjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal.

ETIM.: incerta. Potser en relació indirecta amb de l'oc. ant. ganacha o garnacha 'mantell de pell'.

diàleg de l'informant

Amb mig metre de tela mossolina tallada pel llom és feien, les dues garramatxes. 

"Els de Pego eren tan animals que s'ho ficaven fins i tot per anar a collir".

PSM

colmello

[kolméʎo] subst. m. Grossària d'algunes hortalisses i verdures (pebreres, tomaques…). 

ex. Eixes pebreres tenen massa colmello i no són bones per farcir-les.

ETIM.: incerta. Potser d'un diminutiu del ll. cŭlmen > *culminiculu. Coromines (DCELC II, 835) documenta colmo i la variant colme en el sentit de 'cim d'una muntanya' a la comarca del Maestrat (Artana) i li atribuïx un origen mossàrab. En el nostre sentit específic no en tenim cap referència. Tot i que la forma cast. que s'hi acosta –colmillo– en el sentit d'ullal o clau té una etimologia diferent (del ll. columella).

MCGM, FP

Dins la pell…

–Mare! I el pare?

–Dins la pell

si no l'han pelat!

Expressa amb ironia o exasperació la ignorància o el desinterés per respondre a la pregunta.

A hores d'ara

loc. adv. de temps. Expressa el moment mateix en un sentit ampli en frases afirmatives o de probabilitat.

ex. A hores d'ara ja deuen haver aplegat.

cast. a estas horas, en estos instantes, ahora mismo

Ahí què fan?

–Mare, ahí què fan? 

–Ahí què fan? 

Tallen el rabo 

a tots els que van! 

Tornaveu que vol tallar la curiositat de qui pregunta.

APM

Per un foradet

[peɾ un foɾaét] loc. adv. de mode o instrument De forma amagada; en absència; en el futur.

ex. Ja m'agradaria vore't per un foradet quan sigues mare, a vore si penses com ara.

Sol introduir-se amb el verb agradar en condicional i verbs com ara vore, mirar, guaitar… en infinitu. Expressa amb ironia el desig de comprovar la sinceritat d'assercions o la mutabilitat –suposable– d'actuacions i d'actituds.

taona

[taóna] subst. f. Instrument amb una estructura de fusta  que consistix en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que es posa per l'extrem estret dins l'aigua d'una séquia o d'un bassot i l'altre fora, s'ompli d'aigua, es fa palanca, es trau i es buida als bancals situats més amunt del nivell de l'aigua. 

ETIM.: probablement de l'àrab tāḥūna, ‘molí d'aigua’, per comparació del moviment de la taona de regar amb el de la roda del molí accionada per l'aigua. 

taona (font: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es)

diàleg de l'informant

Reg a taona (Tahona) o reg a carabassí, encara més antic, amb una carabassa buida es poava directament al bassot.

PSM

fulleraca

fulleraca

[fuʎeɾáka] fullaraca, fullaca subst. f. 1. Fullam sec; conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes; conjunt de fulles seques barrejades amb branquilles.

cast. hojarasca.

ex. Arreplegs tota eixa fulleraca i la tires al cremador.

2. fig. Excés de detalls en una narració, de coses accessòries o inútils en una obra d'art, etc.; propòsits o detalls insubstancials; informació irrellevant. 

ex. Quanta fulleraca, Senyor. No diu res de trellat!

ETIM.: derivat intensiu de fulla, amb el sufix poc freqüent -aca i -araca > -eraca, similar al -arasca del castellà hojarasca. 

diàleg de l'informant

Fulla dels arbres quan cau al terra i se seca.

JB

berquelló

[beɾkeʎó] broquet subst. m. Broc llarguer per on aboquen el líquid d'una canterella, d'una ampolla o d'altre recipient; canya tallada per poder abocar amb facilitat un líquid (ví, oli). 

cast.: pico, boquilla

ETIM.: de bec del del cèlt. beccus 'boca dels ocells' amb el sufix diminutiu -elló que dóna bequelló 'boqueta'. La [ɾ] no etimològica pot porcedir d'una contaminació fònica de broc.

PSM

berquelló

fatera

[fatéɾa] cleda, pleta, mallada subst. f. Lloc de pastors; hisenda de camp destinada a la cria de bestiar, principalemt del ramat major. 

cast. hatería, aprisco, redil. 

ETIM.: incerta. Potser construït sobre un aragonesisme fato, des del llatí vulgar *fata, 'vestits' (cf. nòrdic fot). Coromines en dóna pistes indirectes lligant-lo al sentit del castellà 'hato'. El referix al llenguatge de pastors com el pes que carretegen per abrigar-se i menjar. (DECLC III: 914). El sufix -era ens remet al lloc on es deixen els fatos. El castellà en té l'accepció hatería que designa el lloc on es guarixen els pastors i que sembla convenir perfectament amb la bostra accepció. 

A Oliva es conserva en la toponímia Les Fateres, camí i zona als afores del poble.

Fer bous

loc. verbal Referit als infants, jugar  sense control, tenint burrereta; en general, fer molt de desordre i desori.

Fa referència a la situació de desordre i d'avalotament observable als actes de bous al carrer.

MCGM

Anar a tornallom

loc. verbal Fer treballs agrícoles solidaris per tal d'avançar en situacions de necessitat o d'urgència. 

KMV 

diàleg de l'informant

Anar "a tornallom" és quan els llauradors s'ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d'un, demà al de l'altre i així successivament.

Elca

[έɫka] subst. f. Partida i barranc del municipi d’Oliva (Safor), a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera. El nom li ve d'un despoblat, antiga alqueria islàmica, que fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.

N'hi ha un altre en el terme de Salem (La Vall d'Albaida). També és el nom d'una partida de garrofers de la serra de Mostalla (Pego, La Marina Alta).

ETIM.: de l'àrab (al) Halqa 'cercle, redolí' o 'reunió de persones en cercle', o de ^cilqa, nom d’una unitat corresponent a ^cilp 'objecte preciós' (segons J. Coromines a OnCat, IV s. v. Elca).

malcregut

[makɾeɣút] malcreguda (f.) [makɾeɣúða] malcreient, desobedient adj. i subst. Que no atén, no complix o no executa allò que li manen. Fa referència especialment als infants.

ex. No puc en ella! És una malcreguda!

ETIM.: del participi passat del verb creure precedit del prefix mal- 'mancat de, que no té'.

vegeu creure 11 i 12

a defora

[aðefɔ́ɾa] loc. adv. de lloc A la part exterior: al camp (per oposició al poble). 

ex: El meu home és a treballar a defora

cast. fuera

ETIM.: del llatí de fŏris, mat. sign. precedit de la prep. de direcció a.

Cal, dins del context, remarcar la diferència semàntica entre defora i fora. defora situa al camp dins del terme de la població; fora expressa fora dels límits territorials de la població: Mon pare se n'ha anat a treballar a defora (a la partida dels Gorgs p. ex.); Mon pare se n'ha anat a treballar fora (a Cullera p. ex.)

El DCVB documenta una variant de l'expressió amb l'art. determinat «Vaig al defora» (Camp de Tarr., Segarra, Urgell).

A Oliva la persistència de l'expressió s'explica per la necessitat d'ubicar la pròpia situació a dins o defora de la muralla. La necessitat de protecció (Pere el Cruel de Castella havia destruït la vila durant la Guerra dels dos Peres al 1368) portà a l'emmurallat complet de la vila del s. XVI fins el s. XVIII. La muralla tenia cinc portals (el de la Mar, el del Molí, el del Raval, el del Pi i el de Santa Anna). Se'n tancaven les portes per la nit al toc d'oració i s'obrien al trencar el dia fins 1730. 

Les represàlies per la presa de partit de la població per l'Arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió (1701-1707) i la voluntat d'eixamplar la població en van accelerar l'enderrocament.

VCP, NMT, FXLI

Diners i paraules!

–Quant t'ha costat? 

–Diners i paraules!
…i raons amb l'amo!

La resposta deixa clara que la pregunta és indiscreta. Remet l'interlocutor a les claus del comerç: el regateig, el tracte –paraules– i el pagament –diners.

RMS, MCGM

*farnir

[faɾníɾ] fornir v. tr. Proveir d'allò que cal o convé tenir. 

ex. El va *farnir a regals; el va deixar ben proveït; li'n va fer molts. 

cast. proveer, abastecer. 

ETIM.: del gòtic frumjan, ‘abastir’, probablement per conducte del fr. fournir (DCVB). 

ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan 'ser útil, profitós' (GDLC).

El pas de [o] a [a] es fa segurament per contaminició de farcir, per tal de marcar l'excés.

MCGM

*cagarnera

[kaɣaɾnéɾa] cadernera subst. f. Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids: Fringilla carduelis L. molt apreciat pel cant i la coloració. Cara de roig fosc amb els costats del cap blancs i la part posterior negra, amb una faixa groga i la coa negra amb taques blanques. Se sol trobar als camps i als horts; s'alimenta de llavors de card i d'altres plantes, i també d'insectes. És cantador i s'adapta a la vida de gàbia.

cast. jilguero. 

ETIM.: de cadernera (metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis), amb contaminació de cagar.

cagarnera (font:viquipèdia)

Andana

[andána] subst. f. Anunci d'una defunció fet pel pregoner anant per tota la població, de cantonada en cantonada i a les cruïlles dels carrers –excepte al carrer del difunt–, amb so de campaneta.

destinataris	Confrares [kofɾáðes] i confraresses [kofɾaðézes], de totes les confraries [kofɾaðíes]!
invitació	el que *vullga assistir a l'enterro
difunt	del nostre germà (-na) …
malnom	el … (la …, de …)
parents	Home de … (dona de …, fill de …, filla de …, germà de …, germana de …)
adreça	Que viu al carrer …
data i hora	és hui a les …
lloc	a la *iglésia de …	en …
acte litúrgic	*en missa!	A continuació la missa!
acte de caritat cristiana	Per caritat un Pare Nostre [padɾenwéstɾo] i un Ave Maria, que Déu vos ho pagarà!
acabament	Descanse en pau

És un costum que s'és perdut a moltes viles valencianes (Benissa, Dénia, Pego…) tot i que és viu a Oliva. 

En estar en mig de la plasa tots se pararen y tocant los verguers y andadors les campanetes se publicà la andana..., llegint lo dit Antoni Mulet escrivà dita andana y publican-la Alonso Sanchis, verguer y andador ab alta e inteligible veu. doc. Dénia, a 1625 (Chabás, Roc (1887) El Archivo, i, 149).

ETIM.: possiblement d’una simplificació d’una forma no documentada *andan^da derivat de l’acció que fa l’andador (del llatí  *ambŭlātor) ‘Home que està al servei d'una confraria o altra corporació per anar a donar avisos, fer cobrances o complir altres encàrrecs a domicili’ (DCVB).

Diàleg dels informants

– … del nostre germà

Fernando Mas Rodrigues,

Fernando Pebrera,

home de *Viçantica la Garcia.

Serà hui, a les 5 i mitja,

a l'església de Santa Maria.

Descanse en pau.

Així va ser el de mon *huelo

–Abans es deia també "amb missa". Abans els soterrars de diumenges no tenien missa i la missa es feia dilluns. La forma de donar a conéixer el difunt és diversa: se sol afegir el malnom, i una cosa que també s'ha perdut és el domicili del difunt...

–A més, tal com ha dit MLC, es feia referència al malnom de la família per clarificar de qui es tractava.

PSM, FP, MLC, JJ

*desbalafiar

[desbaɫafiáɾ] balafiar v. tr. Gastar supèrfluament, malgastar, dilapidar.

ex. No són dies d'anar desbalafiant *auia!

cast. malgastar.

ETIM.: probablement de l'àr. b al-'âfiya 'amb salut, amb perdó', d'on l'ant. venir a balàfia 'obtenir el perdó un captiu'; d'un primer significat de 'perdonar' es passà a 'fer grans despeses'; el prefix des- que indica 'pèrdua, separació' s'hi afegix popolarment per tal marcar la negativitat de l'acció.

diàleg de l'informant

L'altre dia mon pare va utilitzar la paraula "balafiar" per a explicar-nos que el fill d'un conegut seu havia malgastat tota la fortuna que havia heretat dels pares.

ACP, APB, CMN

Ja s'ha constipat…

Ja s'ha constipat [kostipát] la flor del Xiricull!

Expressió exclamativa irònica Expressa la falta de força o de salut observada en algú. Remet a les flors efímeres de la muntanya i se'n localitza el lloc de creixement al barranc del Xiricull.

Es pot relacionar amb l'expressió 'El delicat / la delicada de Gandia'

vegeu Xiricull

JSP

*conrat

[konrát] conrada (f.) [konrá] colrat -ada adj. 1. Emmorenit, que té color de torrat per l'acció del sol, de la intempèrie, etc.; recremat.

cast. tostado.

2. Envernissat de color d'or vell.

cast. corlado.

colrament subst. m . 3. Eritema, rojor de la pell deguda a l'augment de la sang continguda en els capil·lars del plexe subpapil·lar del derma.

ETIM.: participi passat del verb colrar, ontracció ja molt ant. de colorar.

Malnom d'Oliva

Alça, petaca!

expr. exclamativa irònica Se sol amprar en el llenguatge col·loquial amb ironia en una conversa per tal de desqualificar una asseveració de l'interlocutor.

ex. Alça, petaca!  I tu dius que has fet una carrera?

diàleg de l'informant

Quan es vol fer una brometa a un xiquet, se li assenyala la camisa per baix la barba i amb el dit mantingut a la seua camisa es diu: 

–Tens una taca! [o Mira! Una taca!]. 

El xiquet abaixa el cap intentant mirar la suposada taca, assenyala da amb l'índex i de sobte es diu: 

–Alça petaca!

tot fent-li un colpet suaument a la barbeta amb l'artell mitjà del dit índex.

JC

morrongo

morrongo

[moróŋgo] pebrot de morro de bou subs. m. 1. Varietat de Capsicum annuum. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular.

cast. pimiento morrón, de bonete o de hocico de buey.

ex. Com magradaven les coques de morrongo de la *uela!

2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides.

ex. Li va eixir un bon morrongo.

3. morronga (f.) Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador.

ex. Només és un morrongo i mira tu!

ETIM.: derivat de morro d'origen incert, potser d'una base onomatopeica murr-, expressiva d'una posició dels llavis en forma de botzina. Segons uns, d'una forma llatina o gòtica murrus, mat. sign. segons altres, d'una forma basca murru, mat. sign. El sufix -ngo podria derivar del sufix llatí -nicus 'que pertany o que té forma de'. El diccionari de la RAE només en dona un significat en castellà: gat, col·loquialment.

vegeu pebrera

caramells

[kaɾaméʎs] escarafalls subst. m. pl. Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús.

ex. Quins caramells que fa! Com és d'exagerada, ho fa tot molt gros! 

cast. aspavientos 

ETIM.: del llatí calamĕllu, ‘canyeta’. 

A Mallorca trobem Fer caramell: fugir les cabres en corrua llarga, en forma de processó (DCVB). En valencià, a més Moure un caramell: moure soroll, armar gresca (Val., ap. Aguiló Dicc.).

MCGM

bou

[bɔ̞́w] subst. m. Art de pescar que consisteix en una gran peça de xarxa composta essencialment d'una bossa o depòsit i de dues prolongacions anteriors i laterals que són estirades per dues barques.

ETIM.: del llatí bŏlus, ‘acte de tirar xarxes’

vegeu: *xèrcia, boltix

bou (font: DCVB)

bolitx

[boɫíʧ] subst. m. Art de pescar, de la mateixa forma que l'art de bou, però més menut i de malla més estreta.

cast. boliche.

 ETIM.: del gr. βολίδιον, dim. de βóλος ‘xarxa’, segons Coromines.

vegeu *xèrcia, bou

rompre

[rómpɾe] o [rɔ́mpɾe] v. tr. 1. Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d'una cosa per l'acció d'una força l'efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar).

cast. romper

2. Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.

cast. romper, roturar. 

ex. A la primera llaurada de la temporada rompien la terra amb una aixada o amb un forcat. 

3. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. 

ex. Al rompre el dia pujàvem al castell per a vore les muntanyes *d'Ivissa. 

ETIM.: del llatí rŭmpĕre, mat. sign. 
En desús i fossilitzat en el sentits 2. i 3. per ser considerat popularment com un castellanisme. Per a la resta d'usos: trencar.

diàleg dels informants 

–De fet, algunes de les partides llaurades per primera vegada pels repobladors rebien el nom de "Rotes".

–Rompre el dia, a la eixida del sol.

PSM, FXLI, FP

dul

[dúl] subst. m. Colp que es fa subjectant i fent pressió al dit polze amb l'índex o al dit índex amb el polze i soltant-lo per tal d'aprofitar-ne l'impuls. Se sol fer per tal d'agredir algú al cap o per a jugar a les boles.
ex. El mestre li va pegar un bon dul perquè no l'atenia.
ETIM.: desconeguda.

dul al joc de boles

cota

[kɔ́ta] subst. m. 1. Vestit que portaven els hòmens i les dones i que arribava des del coll fins a prop dels peus. 

cast. cota, túnica. 

2. Vestidura que s’usava antigament, feta de materials resistents, utilitzada com arma defensiva del cos. Cota d’armes. Cota de malles. 

3. Bata, especialment la que usen els escolans. 

4. Pell de la fava; tavella de les faves tendres.

ex. Patia tanta fam que les faves se les menjava *en cota i tot.

cast. vaina

ETIM.: del germànic fràncic *kotta, 'tela gruixuda de llana' 

Malnom d'Oliva 

diàleg de l'informant 

Malnom de Salvador Llopis Soler, porter del València C.F. campió de Lliga, la temporada 70-71. 

Nascut a Oliva.

PSM

cota (de les faves)

sandenc

[sandέ̞ŋk] saltar i parar, saltar vinyes subst. m. Joc infantil que consistix a saltar els uns per damunt dels altres. El que para està encorbat amb la cintura doblegada i l'altre li salta per damunt tot posant-li les mans sobre l'esquena i obrint les cames sense poder tocar-lo amb elles. Es pot jugar de dos en dos o en equip. En aquest cas el que acaba de saltar es posa a parar fins que li passen per damunt la resta dels companys. 

cast. pídola, potro, burro 

ETIM.: desconeguda.

PSM

sandenc (Jan Brueghel el Vell. 1560)

borroner

[boronéɾ] borronera (f.) [boronéɾa] subst. Persona que tracta i que ven borra destinada a fer o a reomplir matalafs.

Etim.: derivat de borra.

Antic malnom d'Oliva: Borronera

vegeu matalaf, borra

matalaf

matalaf

[mataláf] matalàs, matalap subst. m. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, farcit i ple de borra, llana, crin, ploma, escuma de niló d'altra cosa blana, que serveix ordinàriament, estés sobre un llit, damunt del somier, per a jaure-hi. 

ex. Els pobrets dormíem en màrfegues o en matalafs de borra plens de bonys.

cast. colchón. 

ETIM.: de l'àr. maṭraḥ 'coixí gran, sobretot per a asseure's a terra', der. de ṭáraḥ 'va gitar'. El fonema [-f] sembla ser la interpretació romànica de l'aspiració -ḥ.
vegeu borra