Tu què trobes?

fraseologia Expressió de desaprovació.

ex: Les dotze i encara res! Tu que trobes?

La interrogació sol ser retòrica, de fort valor fàtic. tot i que semble voler implicar l'interlocutor.

vegeu Vols llavor? Tu trobes?

En vols més? …

fraseologia En vols més? Para el cabàs!! Expressió de desànim quan no s'acaba la mala ratxa, per exemple.

ex: Ahir es trenca el cotxe, hui no va la llavadora… En vols més? Para el cabàs!!

MCGM

La gràcia del món!

molt bé! magnific! fraseologia Expressió d'aprovació entusiasta.

ex: Ho has dut? Sí? Escolta, la gràcia del món!

MCGM

Quedar-se com la nóvia del Pinet

Quedar-se esperant infructuosament.
ex: No ha vingut veritat? T'has quedat com la nóvia del Pinet.
La dita completa:
Quedar-se com la nóvia del Pinet, 

amb la cara *llavà i el monyo fet.

cast. compuesta y sin novio.

El Pinet és un barri d'Oliva.

MCGM

verinoca

[veɾinɔ́ka] vulgarismes subst. f. Genitals externs femenins.

ETIM: incerta, pot ser que en relació amb verí, però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.

A Tàrbena hi ha un grup de danses anomenat 'Sa verinoca'.

diàleg de l'informant:

Temps enrere en parlàvem d'aquestes qüestions o d'unes molt semblants sobre la riquesa per anomenar "les vergonyes"... i ara m'ha vingut al cap l'expressió que diu: "Ves i toca't la verinoca" o "Ves i toca't allò que es cull amb cop". I la cançó que fa: "T'has esvarat i has caigut i t'he vist la verinoca, que's un animal pelut amb una cresteta roja".

APM

a tot estirar

A tot tirar loc. adv. de temps. Com més tard, prolongant al màxim la duració. 

ex: A tot estirar, el mes que ve ja podrem collir les taronges.

tirat

[tiɾát] subst. m. Persona molt dolenta i que fa patir als altres. 

ex: Mal fill? Què va! Més encara: és un tirat.

ETIM: del part. pass. de tirar en el sentit de 'fer fora, despatxar'

Tirat en el sentit de 'fet fora', pària. L'ús que es fa a Mallorca segons el DCVB ens remet al sentit original:

Esser un tirat: haver estat desheretat o engegat de casa seva (Palma). 
vegeu arrastrat

MCGM

molló

[moʎó] subst. m. 1. Fita; pedra robusta ficada en terra per a servir d'indicació de límit d'una propietat, d'un país, etc. 

ex: Com que posar un molló enmig d'un hort?

cast. mojón.

2. Pedra posada a una cantonada o a un costat de portal per impedir que els carros en passar freguen la paret.

ex: Vaig rascar la pintura del cotxe en aquell molló.

cast. guardacantón. 

3. Muntó de coses de poca alçada, semblant a una pedra de fita.

4. un molló (de) loc. adv. molt.

ex: Mare, a mi me'n poses un molló, de puré!

cast. montón. 

ETIM: probablement del llatí hispànic *mutŭlōne 'cap de biga, permòdol'.

Vull diners!

tornaveus
–Vull dine(r)s!
–El pare (el burro) en té tres!


–Vull dine(r)s!
–Tira't mà al fogó
i en trauràs un quarteró!

*Vicente…

escarniment
Vicente
mata la gente,
con un cuchillo
mata un chiquillo,
con un puñal
mata un pardal,
con una faca 
mata una vaca.
MCGM

Salvador…

escarniment
Salvador!
La camisa et fa pudor!

Miquel…

escarniment
Miquel de la mel,
bollo, bollo, bollo…
sardina *torrà
pa i *cansalà!

Tinc set!

tornaveus
–Tinc set!
–Pixa i beuràs calentet!

Tinc fred!

tornaveus
–Tinc fred!
–Arrima't a la paret!

Tinc fam!

tornaveus

–Tinc fam!

–Pega un bram!

Què passa?

tornaveus 
–Què passa?
–Una *uela per la plaça
(passa un camió
i l'esclafa).


–Què passa? 
–Un avió per la plaça, 
passa ta uela 
i l'esclafa.
MCGM

No noure

v. No aprendre, no canviar d'actitud. 

ex: Estes són hores? Tu no nous!

ETIM: del llatí nocēre, mat. sign. 

Defectiu emprat amb adv. de negació en present sing. (este no nou o, tu no nous) des de noure intr. ant. Fer mal; danyar. 

diàleg dels informants: 

–Referint-se a 'esta persona no apren, o que no agafa consciència'. 

–No canvia. Continua fent el mateix, li diguen el que li diguen, li passa el que li passe 

–Quan li manes que faça algo i passa del tema. 
–Sinònim d'esmenar-se, a partir de Noure 'fer mal' (per tal que s'esmenen).

MJLV, PF, FXLI

esbadocar

[azbaðokáɾ] v. 1. tr. Badar, obrir (especialment una fruita o una flor); pron. obrir-se o badar-se una fruita com ho fa la magrana.

ex: Ja estan esbadocant-se els melons.

2. Estar esbadocat, estar més obert del que toca. 

ex: Això no t'ho comprarà ningú. No veus que està esbadocat?

cast. abrir. 

ETIM:: derivat de badoc.

MCGM

bodoc

bodocs

[boðɔ́k] subst. m. Relleu de forma redona que serveix d'adorn en alguns brodats.

ex: Allí estava, fent bodocs mentres escoltava la novel·la de la ràdio.

cast.: bodoque

ETIM: De l'àrab hispanic búnduq, avellanas, des de l'àrab clàssic bunduq, i este del grec [κάρυον] ποντικόν, [nou] pòntica). 

diàleg de l'informant:

Fer "bodocs", redolinets amb puntades de fil, elements decoratius en els brodats (centre de floretes...)

MCGM

propaganda

propaganda

[pɾopaɣánda] publicitat subst. f. 1. Manera d'influir en l'opinió pública a fi d'aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, comercials, etc. 

ex: No cal que em faces tanta propaganda que ja m'has convençut!

2 Mitjans (impresos, dibuixos, cartells, etc.) que serveixen per a propagar una cosa.

ex: Només entrar a ca la Malonda hi havia una propaganda de sabó.

ETIM: del llatí propaganda 'allò que ha de ser propagat, que ha de propagar-se', participi de futur passiu, n. pl. de propagare 'propagar', pres concretament de l'expressió Congregatio de propaganda fide, ‘congregació per a propagar la fe’.

doctrina

doctrina

[doktɾína] o [dotɾína] subst. f. 1. Matèria d'ensenyament. 

2. Conjunt de principis en una branca determinada de coneixements.

3. Allò que professa com a ver un savi, una escola, una secta, etc. 

4. Doctrina cristiana, o simplement doctrina: conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als infants i neòfits; per antonomàsia: catequesi de Primera Comunió.

ex: Només acabes la doctrina prendràs la comunió.

5. Catecisme, llibret on es recullen les veritats de la religió cristiana, normalment en forma de preguntes i de respostes.

ex: Agarra la doctrina que sinó el *retor s'enfadarà!

Locucions:

Saber la doctrina: saber les veritats fonamentals de la religió. 

Fer doctrina: ensenyar-la; se catequista. 

Anar a doctrina: assistir a les explicacions del catecisme o doctrina cristiana. 

ETIM: pres del llatí dōctrīna, mat. sign.

escardalenc

[askaɾðaléŋk] escardalenca (f.) [askaɾðaléŋka] adj. 1. Molt prim de cos. 

ex: Està escardalenc. Què no menja?

cast. seco, flaco. 

2. (So) esquerdat, estrident.

ex: Tens la veu massa escardalenca.

cast. estridente.

3. Persona xillona, basta, vulgar. 

ex: La tia escardalenca eixa! Vas al mercat i només la sents a ella!

MCGM

samarro

[samáro] subst. i adj. m. 1. Astut i reservat, difícil d'enganyar.

ex: Xe, quin samarro, no *n'hi ha qui l'enredre.

cast. martagón 

2. toixarrut Home tosc, talòs, rústic, pesat; rude, grosser mentalment, estúpid.

ex: Ahí va eixe samarro! No traurà trellat d'ell.

3. Persona o animal gran i fort.

ex: Em varen dir que era un gos falderet i mal samarro s'ha fet!

ETIM: masculinització de samarra, del basc zamarra, peça de vestir, rústica, feta de pell amb la llana o el pèl de l'animal.
JB

samarrada

[samará] subst. f. Colp donat amb la mà o altra cosa plana.

ex: Li va pegar una samarrada que el va deixar coent.

cast. manotazo. 

vegeu samarro

RMS

Vore per un foradet

[vóɾe peɾ un foɾaét] fraseologia loc. verbal Expressió que denota la desconfiança envers la sinceritat d'un fet o d'una actitud expressada per algú. 

ex: Ja m'agradaria vore-la per un foradet, tant que diu. 

Expressa la imatge d'algú espiant sense ser vist, darrere d'un barandat, per un forat on pot observar l'actitud o el fet sense la influència de la pròpia presència.

Gallina vella...

Gallina vella fa bon caldo.

Dita que remet a la bondat de les coses antigues i a la valoració positiva de les persones majors. En comparança amb el valor culinari de la carn de gallina per tal de donar-li substància i gust al caldo.

JBM

rescaldada

[reskaldà] escalfor, sufocació subst. f. Calor sufocant, aire molt calent; calorada; sensació psicofísica de calor produïda per la timidesa o per un pensament sobtat o colpidor. 

ex: M'ha vingut una rescaldada i me n'he *enrecordat que m'he deixat el dinar al foc! 

cast.: sofocón. 

ETIM: construïda sobre el verb cast rescaldar 'tornar a escaldar' amb el sufix f. -ada de participi de passat. 

diàleg de l'informant: 

Fer memòria de sobte d'algun fet que requereix una certa urgència d'acció. Supose que fa al·lusió a la calorada que et ve en vore't immers/a en una situació així de responsabilitat, havies de fer una cosa necessàriament i... "com la mort de cent anys" (expressió molt emprada al meu voltant) se t'havia oblidat! 

APM

papar

[papáɾ] v. 1. tr. Engolir sense mastegar. 

ex: Papava sense tocar vora.

cast.: tragar

2. tr. vulgarisme Menjar.

ex: Se n'ha anat a papar.

cast.: jalar

3. pron. vulgarisme Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació.

ex: Es posa davant de la tele i s'ho papa tot.

cast.: tragarse

4. tr. No entendre

ex: És canviar al francés i no papar-ne ni una.

cast.: no entender ni papa

5. pron. Creure qualsevol cosa.

ex: És molt simple. Ja li pots dir una bola que s'ho papa tot. 

ETIM: del llatí pappare 'menjar'

pap

pap (1)

[páp] subst. m. 1. Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la gola i l'estómac; expansió voluminosa terminal de l'esòfag, on s'emmagatzemen els aliments. 

ex: El pardalet tenia el pap ple de llavoretes.

cast.: buche

2. per extensió. Part compresa entre la barba i el coll. 

ex: Què gros s'ha fet! Mira quin pap… I quina panxa!

cast. papera, lamparón. 

3. per extensió.Ventrell, estómac de persona o d'animal.

ex: I ell, al pap! No para mai de menjar!

ETIM: derivat del llatí infantil pappare 'menjar'.

pap (2)

retxitxinat

[reʧiʧinat] retxitxinada (f.) adj. Recuit, passat. 

ex: Me'n vaig a pel dinar que el tindré retxitxinat... 

ETIM: construït amb xixina 'carn picolada' (amb el prefix re- 'més que…, dues vegades' i el sufix -at/-ada de participi de passat) probablement des del cast. chichina. evolució de cecina, i aquest, del llatí vulgar caro *siccina 'carn assecada' (GDLC); o del nahua chichina, 'chupar algo o tomar sahumerio de olores con cañas' que passa al castellà col·loquial d'Hondures com 'excrement humà' (DRAE).
També escrit: rexixinat.

diàleg de l'informant: 

Quan el menjar està passat, l'arròs esclatat o el bullit gelat. 

APM

*assataiguat

[asataigwát] *assataiguada (f.) [asataigwá] sotaiguat adj. Assaciat; estar sense tindre ganes de menejar-se (moure's) ni fer cap exercici; estar molt relaxat. 

ex: Al ple de migdia, en acabant de dinar? I vols que *mo'n anem? No puc. Estic *assataiguat!

ETIM:  de sotaiguar (de sota- i aigua) 'submergir sota l'aigua; regar o mullar un bancal, un terreny, etc., l'aigua que passa pel del costat', amb influència, potser, del més usual assorrar, amb harmonia assota- > asssata- per lexicalització, és a dir per pèrdua de significació de sota 'baix'. 

MCGM, FXLI

Dos viris viris…

Dos viris viris,

dos vares vares, 

un matamosques 

i quatre *fangaes.

resposta: el bou

CMN

tenor

[tenóɾ] caliu subst. f. Calor o ardor tènue, d'un foc moderat. 

ex: Quan t'acostes al forn… Quina tenoreta més bona!

cast.: rescoldo 

ETIM: del llatí tenor, -ōris 'curs ininterromput' derrivat de tenēre 'tenir/tindre'.

margalló

margalló (font: Rafa Llodrà)

[maɾɣaʎó] bargalló subst. m. 1. Arbre dioic de la família de les palmes, de la categoria de les arecàcies (Chamaerops humilis L.).

cast. palmito, margallón. 

2. Lluc (medul·la o tronxo) tendre d'esta planta, que és comestible. 

ETIM: d'origen incert, potser relacionada amb barballó, o potser d'un ant. *(a)bregalyon, der. del llatí vulgar *africanione 'planta africana', variant de bargalló, que ho és també de barballó. 

Es una palmera que pot arribar fer un a dos metres d'altària, però sol tindre el tronc davall terra; té el tronc revestit de protuberàncies triangulars; de fulles grans (palmes) en forma de ventall (palmito), amb pecíols proveïts d'espines, agullonats; de flors grogues, en raïms densos; i de fruits semblants als dàtils, de color verd-rogenc. 

Les fulles d'esta planta palmàcia s'usaven antigament per a la confecció de graneres, d'estores, de cabassos i d'altres productes d'ús domèstic.

Ni té os ni espina…

Ni té os ni espina

i baix del llençol s'enfila...

Què és?

resposta: la pasta bona de fer coques

comentari d'una informant:

Què bo! No havia caigut i mira que és una de les imatges que més gravades tinc de la meua infància! La pasta de les coques fermentant dins del llit!

SA, APM

florí

[floɾí] vulgarisme subst. m. 1. Òrgans genitals externs femenins.

ex: Mira, bonica... no *vullc saber res més! I saps què et dic? Ves i toca't el florí! 
2. Persona, normalment una dona, ingènua, crèdula o amb poca capacitat psíquica.
ex: Seràs florí! No veus que volia prendre't el pèl?

ETIM.: Potser de l'italià fiorino, moneda marcada inicialment amb la flor de lis, emblema dels Mèdici de Florència. Tot i que també pot haver estat construït sobre flor (tot i que siga femení) amb el sufix diminutiu -í, per relació metafòrica afectiva.

El DCVB ressenya que en valencià significa anus, sense aportar cap més informació.
vegeu figa, figot, bacora

paradora

paradores

[paɾaóɾa] o [apaɾaóɾa] rater, ratera, ratonera, ratolinera, parany subst. f. Parany per a agafar rates i ratolins; parany per a agafar ocells (pardals).
ex: Va parar tres paradores i van caure dos ratolins. 

cast.: ratonera, armadijo trampa para ratones; tampa para pájaros. 
ETIM: del llatí parāre, 'posar una cosa en disposició de funcionar' amb el sufix -dora 'que servix per a'.

fogó

[foɣó] subst. m. Anus, forat del cul: per extensió, zona perineal.
ex: El xiquet no para de rascar-se el fogó… no tindrà cucs?
ETIM: de fŏcu, que en el llenguatge clàssic significava ‘foguer’ o 'llar'.
CMN, GB

lliura

[ʎíwɾa] subst f. Unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 400 grams. 1 lliura = 453,59237 grams.

cast. libra. 

ETIM: del llatí lībra, ‘pes de dotze onces’, ‘balança’.

vegeu onça

onça

[ónsa] o [ónza] unça subst. f Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats; pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 1 onça = 28,3495231 grams

cast. onza

ETIM: del llatí ŭncĭa, mat. sign.

Tindre mans de segó

loc. verbal Referida a la falta de destresa o d'habilitat manual.

ex: Té mans de segó! És agarrar un plat i… a terra!

Per analogia a la falta de consistència de les pallorfes (pellorfes) de segó. 
vegeu segó (1)

segó (2)

pa de *segó (font: Viquipèdia)

[seɣó] sègol, ségle subst. m. Planta herbàcia gramínia anual, semblant al blat, però de qualitat inferior; (Secale cereale), de canya d'un metre fins en dos, de fulles linears, primes i planes i d'espiga llarga, que constitueix un cereal molt apte per a la muntanya.

cast. centeno.

ETIM: del llatí secăle, mat. sign.
A Oliva se solen confondre sègol i segó sobretot quan es fa referència al pa. El pa negre i el de segó (integral) solien rebre el genèric 'pa de segó' i es recorda com senyal d'alimentació de baixa qualitat pròpia del temps de la fam.

camp de sègol (font: Viquipèdia) 

segó (1)

segó (font: Viquipèdia)

[seɣó] subst. m. Conjunt de pells mòltes dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta o de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals.

cast. salvado. 

ETIM: d'origen discutit, molt probablement del llatí secŭndu, ‘segon’ (per ser resultat de la segona porgadura del gra o d'una segona mòlta). 

Un mig armut i quatre onces

Expressió irònica per tal d'expressar que alguna cosa pesa poc.

ex: –Pesa molt?

–Ni se sabe! Un *migermut i quatre *onzes! 

vegeu *mig armut i onça

diàleg de l'informant

Ho deia ma uela, crec, que quan agarrava una cosa de poc pes i algú preguntava si pesava.

MCGM

*mig armut

mig armut

[miʧaɾmút] o [miʧeɾmút] mig almud, mig armud subst. m. Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països.

vegeu *armut

*armut

*armut

[aɾmút] almud, armud subst. m. Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països. L'almud o armud valencià és la quarta part de la barcella i equival a un poc més de quatre litres; cada almud conté 4 quarteronets, i cada quarteronet 8 mesuretes; segons l'antiga mesura de València l'almud era la quaranta-huitena part del cafís.

ETIM: de l'àrab hispànic al-mudd, (المد) mat. sign.

Estar trencat de color

loc. verbal Resultat de qui es troba malament de salut; resultat de no haver pres gens el sol. 

ex: Em va dir que sentia *agonieta. I la veritat és que estava trencat de color.

MCGM

capsot

[kapsɔ́t] subst. m. 1. Persona que té el cap gros.

ex: És fàcil de reconéixer. Si veu un capsot, és ell. 

cast. cabezudo.

2. Efecte de cap gros que fan els cabells llargs o mal pentinats.

ex: A vore quan et talles el monyo! *En eixe capsot pareixes un *bitel (Beatle).

cast. cabezón.

3. Taronja bufada o que té la pell molt grossa.

ex: Mira, d'eixos capsots no en trauràs ni un duro!

ETIM.: derivat augmentatiu del radical capç-, que expressa la idea de ‘cap’ (cfr. capçana, capcer, etc.). 

MML

Fer-se estopa

loc. verbal Referit als aliments mastegats que tenen molta fibra i que són difícils d'engolir.

ex: Mira, no me la puc menjar! Esta carn es fa estopa en la boca!

vegeu estopenc

estopenc

[estopéŋk] estopenca (f.) [estopéŋka] adj. 1. Fet d'estopa.

ex: El fregall era estopenc.

cast. estopeño.

2. Que sembla estopa; tou, flonjo.

ex: Què *roïn està esta taronja, està estopenca!

cast. estoposo.

ETIM: d'estopa del llatí stŭppa, 'part basta que es separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los' amb el sufix -enc 'que està fet o que sembla'.

vegeu surenc

RMM

surenc

[suɾéŋk] surenca (f.)  [suɾéŋka] adj. 1. Semblant a suro; sec o dur com suro. 

ex: Este formatge surenc no val res!

2. f.  Taronja sense suc que recorda la textura del suro.

ex: Eixes taronges del racó són de repom. Estan surenques.

ETIM: de suro (del llatí sūbĕre 'Part exterior de la crosta de l'alzina surera' amb el sufix -enc 'que està fet o semblant a'.

MCGM, MML

carraca

[karáka]  subst. f. 1.Vaixell sense qualitats marineres, lent o molt vell. 

ex: Encara tens aquella carraca al club nàutic?

2. [p. ext.] Vehicle lent i atrotinat. 

ex: I ell, carretera amunt carretera avall *en aquella carraca!

3. [p. ext.] Objecte atrotinat i inútil, andròmina; objecte i cosa que ja no podem utilitzar. 

ex: Mare! Quina carraca de llavadora! A vore quant te'n compres una nova. 

ETIM: segurament de l'aràbic ḥarrak ‘barca’; nom donat a una classe de vaixell de gran tonatge, propi del segle XIII, destinat a la càrrega i el transport de tropes. 

MCGM

Xacarracatxac…

Xacarracatxac, ma uela va a missa 

xacarracatxac, no porta camisa 

xacarracatxac, si en porta o no en porta 

xacarracatxac, a tu res t'importa! 

APM

A la rebolica…

‎A la rebolica, 

si em pica 

o no em pica.

Se sol dir quan hi ha desordre. 

MCGM

Vore's a les tres pedretes

loc verbal  Estar apurat i angoixat; no trobar la solució.
ex: Ja em *vec a les tres pedretes, xica. I ara que faré?
MCGM

coixín-coixan

adv. de mode. Caminant com un coix; coixejant, anant amb una coixera lleu.

ex: Li ha xafat el peu i ell, en lloc de queixar-se, se n'ha anat coixín-coixan.

ETIM: per repetició de coix tot afegint-li a cada membre les terminacion -ín i -an que mimetitzen verbalment l'alternança de cada passa.

Caure dimonis de punta

loc. verbal Plaure o pedregar amb molta intensitat i amb força, sobretot amb trons i llamps.

ex: No isques de casa que ara mateix cauen dimonis de punta. *El xoparàs.

també: Ploure a bots i a barrals.

cast: Caer chuscos de punta.

*monflorita

[monfloíɾta] subst. m. Efeminat.

ex: Si ixes vestit *aixina al carrer pensaran que eres un *monflorita. 

ETIM: potser del cast. manflorita des de pres del gr.-llatí hermaphroditus 'Que té els òrgans dels dos sexes'.

A hora horada

[aɔ́ɾaoɾá] loc. adv. de temps Molt tard, a última hora, normalment de la nit.

ex: No m'agrada arribar a hora horada, després vaig tot el dia com cagalló per séquia.

vegeu A deshora

cabiscol

cabiscol

[kaβiskɔ̞́ɫ] capiscol subst. m. 1. Xantre. Director del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic. 
ex: Fa cent anys que no tenim ací un cabiscol.

2. Apel·latiu afectuós donat a un xiquet entremaliat, hiperactiu. 
ex: I tu, cabiscol, no et meneges d'ací!

ETIM: del ll. caput scholae (cantorum) 'cap d'escola (de cantors).
diàleg de l'informant

Cabiscol: a mi m'ho dien quan sempre anava trafegant en mig de tots sense fer res. Llavors algú em dia, per exemple: "Tu, cabiscol, a vore vine cap ací i fes...".

JM

estesa

[astéza] subst. f. 1. Conjunt de roba o altres coses posades a estendre perquè s'eixuguen, s'assolellen, s'oregen, etc.

ex: Fa unes esteses…! Clar, *en tant de fill!

cast. tendido. 

2. Conjunt de coses escampades o espargides per terra o en sentit predominantment horitzontal.

ex: I aquelles esteses de cacaues al sol, a la porta de casa… Te'n recordes?

cast. tendalera. 

ETIM.: forma femenina de estés, participi passat del verb estendre.

MCGM

estesa (font: Nati Almao)

Caldera vella, bonys i forats

1. Referència a la vellesa: estat de salut minvant i ple d'alifacs.

2. Referència a la sort: mala sort generalitzada. 

En valencià, també: Caldera vella, bony o forat.

cast: A perro flaco todo son pulgas.

Anar ert com un fus

loc. verbal Estar molt segur de la pròpia actitud, sentir-se pagat de la pròpia situació; ser intransigent; ser superb. 

cast: Ser más tieso que el palo de una escoba.
vegeu fus

MMN, MCGM, KMV, XL, APM, JMN, CMN

Paret amunt…

Paret amunt,

paret avall,

*en el tabalet al cul.

resposta: El caragol

CMN

enxitxarronar-se

[anʧiʧaronáɾse] o [anʧiʧoronáɾse] v. pron. Manifestar una postura o una presa de decisió inflexible i poc racional envers a alguna persona o alguna idea, com una mena d'obsessió.

ex: A vore qui el fa canviar! S'ha enxitxarronat en anar-se'n i… mira!

ETIM: incerta. Potser en relació amb *xitxarra (cigala) per analogia amb la repetició monocord i obsessiva del so emés per l'insecte; també pot estar lligada amb el verb cast. achicharrar 'recremar' per analogia amb l'estat irreversible d'allò cremat excessivament. 

MCGM

companejar

[kompaneʤáɾ] v. tr. 1 Acompanyar amb pa (un menjar). 

ex: A voltes companeja les postres. 

2 Distribuir i repartir millor el menjar i també altres elements, per estirar-los i traure el màxim profit. 

ex: Has sabut companejar-te la sobrassada i n'has menjat tota la setmana.

cast.compartir, economizar

ETIM: derivat de companatge, amb canvi del sufix -atjar en -ejar.

MCGM