Fer-ho

loc. verbal en sentit absolut Forma eufèmica per a designar les relacions sexuals i en particular l'acte sexual.

JNG, JM, NLL

Buscar-li les cosconelles

loc. verbal Buscar el punt dèbil o allò que més molesta; fer tranre el mal geni o l'agressivitat.

Ex.: Estic farta perquè només fa que buscar-me les cosconelles.

cosconelles té ací un matís negatiu entre la ironia i la paradoxa.

MCGM

*cómpter

[kónteɾ] vulgarisme subst. m. compte 1. Acció de comptar 2. Atenció, esment, cura. Emprat en moltes locucions i frases fetes.

cast. 1. cuenta 2. cuidado

del llat. compŭtus, mat. sign.

FMB. NLL

cosconelles

[koskonéʎes] subst. f. pl. cosquerelles pessigolles Sensació espasmòdica experimentada en certes parts del cos –les plantes dels peus, les aixelles o la part anterior del coll– en ésser aquests estimulats lleugerament pel tacte superficial, la qual provoca la rialla.

Ex.: I jo vinga riure i ell vinga les cosconelles!

cast. cosquillas.

ETIM.: d'un radical k-s-k de formació expressiva, que és la base de les formes començades en coss- o cosc-.

RM, JE, MCGM

*nyenya

[ɲéɲa] vulgarisme subst. f. llenya Part dura dels vegetals que, tallada i feta trossos, es destinada a fer foc.

del llatí lĭgna, pl. de lĭgnum 'pal, tros de fusta, llenya, fusta'.

JC

*gavinet

[gavinét] * vulgarisme subst. m.. ganivet Instrument que consisteix en una fulla llarga, generalment d'acer, amb una vora afilada, proveït d'un mànec i que serveix per a tallar.

ETIM.: der. d'un probable ant. canif o ganif, del frànc. knif, mat. sign.

DG, XL

Jugar al joc del mut…

Jugar al joc del mut,
el que parla està perdut.
Ma tia m'ho deia quan ens gitàvem, per fer-me callar i dormir.
MCGM

portella

[poɾtéʎa] subst. f. 1. Porta menuda dins d'una altra més gran.

cast. postigo.

2. Porta falsa o de corral.

Ex.: Quan isques, tanca bé la portella, que no s'escapen las gallines.

cast. puerta falsa.
3. Porta posterior o de servici.
Ex.: Entràvem el carro per la portella.

ETIM.: del llatí pŏrta més el sufix -icula 'menuda' que passà al llat. vulg. *pŏrtĕlla, mat. sign.
Era per on entrava l'haca, la mula mecànica, els cabassos, la llenya... (cas de que [les cases] tingueren 2 portes).
MCGM, NLL

Què mana?

Expressió respectuosa per tal de respondre a una cridada feta per un major major al qual se li deu obediència: pares, avis, oncles… La fórmula pressuposa el tractament de vosté, tot i que s'empra sense modificació entre els que fan servir el tractament de tu. 

Ex.: –Antoniet!!

–Què mana??

L'ús se n'està perdent.

palpí

palpina (f.) subst. i adj. palpita palpó, palpeta Que tendència a tocar.ho tot.

Ex.: Seràs palpí! Deixa eixe *búcaro on estava!

ETIM.: postverbal de palpar, del llatí palpāre, mat. sign.

fes

subst. m. Aixada escarpellera, eina per a cavar que té el ferro amb punta o boca estreta per un cap i amb escarpell o tallant per l'altre.

cast. piqueta, azadón

ETIM.: de l'àrab fas, mat. sign.

Eina per a treballar semblant a l'aixada, peró amb dos parts, una per cavar (més estreta que l'aixada) i l´altra per tallar (com un pic).

PSM

esgarrifar

[azɣarifáɾ] v. trans. Provocar una esgarrifança o esgarrifances, especialment una emoció intensa.

cast. espeluznar, escalofriar, estremecer.

Ex.: Les imatge de la tele esgarrifen el més pintat.

v. pron. Tindre tremolor convulsiu per efecte del fred, de la febre, d'una emoció intensa, etc. vegeu esmussar.

Ex.: Les ungles de la mestra tocaven la pissarra i *mos esgarrifava.

ETIM.: incerta, possiblement es tracta d'una alteració d'uns *escalufrí, *escalifred, variants de calfred

APM

esmussar

[azmusáɾ] v. trans. i pron. 1. Fer menys agut; llevar agudesa al tall o a la punta d'una eina, d'una arma.

Ex.: Este *gavinet està tan esmussat que no talla ni el vent.

cast. embotar.

2. Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d'una cosa àcida, per un soroll estrident, etc. vegeu esgarrifar

Ex.: La pel de la bresquilla m'esmussa.

cast. dar dentera.

ETIM.: de l'italià smussare, ‘amortir l'angle o la punta’. (DCVB)

d'origen expressiu que evoca la idea d'arrodoniment, aplatament, esmussament. (GDLC)

APM

corbellot

[koɾβeʎɔ̞́t] subst. m. Coltell ample i corbat, amb mànec, que serveix per a desbarbar, tallar llenya, podar, esporgar les palmeres, etc.

cast. podón.

ETIM.: derivat augm. de corbella

PSM

desbarbar

[dezβaɾβáɾ] v. trans. Separar la palla de l´arròs;. serrar les garbes d'arròs separant l'espiga del cul o rastoll. 

ETIM.: compost damunt barba amb el prefix privatiu des-.

Mon pare anava a segar l'arròs i feia garbes amb lligasses, després les desbarbaba i deixava eixugant-se la garba amb l'arròs damunt la palla. Ell agafava dos garbes i les portava al carro, hi havia qui les treia amb una plataforma, fins i tot qui les treia amb barqueta.

Finalment es portaven les garbes a la trilladora o a l'era per batre, ell les portava a la trilladora del "Tremendo" que està a la revolteta de la Séquia del Vedat".

Per a desbarbar s´utilitzaba, el corbellot.

PSM

capavallada

[pacavaʎá] subst f. baixada Capavall; inclinació cap avall; pendent; lloc per on baixa algú o alguna cosa.

topònim: Capavallada de Moll: carrer amb una inclinació molt forta.

cast. bajada, declive.

ETIM.: deriv. de la locució (de) cap avall. Documentat també en Mallorca i en Menorca.

DG

El que t'estalvies amb la figa…

El que t'estalvies amb la figa ho pagaràs amb el raïm.
Ho diem en eixes compres o feines que tenen "trampa".
MCGM

Eixir-se'n el pasterol

loc. verbal Eixir-se'n l'intestí per l'anus.
vegeu pasterol
En medicina es coneix com "prolapse rectal". El tractament és quirúrgic.
JNG

pasterol

[posteɾɔ̞́ɫ] subst. f. posterol Prolapse del budell recte.
Ex.: Pobra criatura! Cada volta que fa de ventre, se li n'ix el pasterol.
cast. postifaz.
ETIM.: del llat. posteriŏlu, ‘de darrera’.
JNG

Santa Anneta

subst. f. topònim Nom afectiu del tossal (94 metres sobre el nivell de la mar) a les costeres del qual es troba Oliva i que domina la ciutat. Tossal de Santa Anna. No hi ha informació del nom anterior a la reconquesta cristiana. Dedicat a Santa Anna, esposat de Sant Joaquim i mare de la Verge Maria. Castell de Santa Anna. Al cim del tossal hi ha una construcció militar renaixentista (s. XVI) construïda per combatre els atacs dels pirates barbarescos.  Ermita de Santa Anna: Ermita dedicada a la santa, en ruïna. Eres de Santa Anna: Eres de batre que han desaparegut i que li han donat nom a una escola edificada a la seua superfície.

Als textos que parlen d'ella hi troben variacions de grafia: Santana, Sant'Ana, Santa Ana i Santa Anna (forma normativa). També és coneguda com la *montanyeta.
MAFS

Santa Anna (foto: Oliva, història fotogràfica)

escabussar

[askabusáɾ] v. cabussar 1. tr. Tirar de cap dins l'aigua.

Ex.: El va estibar el va escabussar a la piscina.

cast. chapuzar, zambullir.

2. Posar davall l'aigua o altre líquid, submergir.

Ex.: Escabussa la mà i trau-me un poc de salmorra.

cast. sumergir.

3. tr. Posar algú amb el cap inclinat, de boca-terrosa.

Ex.: El vaig escabussar a terra i li vaig dir: Digues "Mare, em cague".

4. pron. Enfonsar-se de cap dins l'aigua.

Ex.: S'escabussava des de les roques.

3. per extensió Estar capficat.

Ex.: Sempre està escabussat en el llibres.

ETIM.: derivat del llatí caput, ‘cap’, amb el complex sufixal -uss-ar;. La forma escapbussar és efecte d'una regressió al mot primitiu que representa una falsa reproducció etimològica, formant una mena de compost amb cap i un element inexistent bussar que ha estat interpretat com si fóra un verb indicador de ‘ficar’ o ‘llançar’.

cansera

[kanséa] subst. f. Cansament gran.

Ex.: Tens tanta cansera que no pots anar cara a l'aire.

ETIM.: del llat. campsare –mot mariner– 'girar, tombar (un cap) navegant; desviar-se de la ruta', del gr. kámpsai (k£mpsai), aorist de kámptō (k£mptî)  'doblegar'; de 'canvi de rumb' es passà a la idea de ‘cessar de fer (una cosa)’ i, doncs, 'cansar-se'n'. El sufix -era expressa 'estat'.

No acabar de fer

loc. verbal Deixar insatisfet, no agradar del tot.
Ex.: Les sabates que m'he provat no m'acaben de fer.
MCGM

Fer-se el tòfol

loc. verbal Fer el beneit; voler passar desapercebut per tal de no col·laborar.

vegeu tòfol

MCGM

tòfol

[ tɔ́foɫ] subst. m. Home rústic, curt d'enteniment.

Ex.: Eres més tòfol! Que no hi qui done duros a pesseta!

cast. paleto.

ETIM.: Reducció del nom d'home Cristòfol.

MCGM

mec

[mέ̞k] meca (f.) [mέ̞ka] 1. subst. i adj. Bovo, beneitot; estúpid.

Ex.: Estàs mec o què? No veus que t'han furtat l'almorzar?

cast. bobo, tonto.

2. onomatopeia Expressa desaprovació, dubte, amb ironia.

Ex.: I vols fer-ho tu a soles? Mec!

ETIM.: incerta, relacionada segurament amb mè, crit per a cridar els vedells. L'accepció d'estúpid' es troba també en provençal. En 2. sembla voler reproduir el so de la botzina.

cap i tot

loc. adv. Totalment (referit al cos).
Ex.: Me'l vaig vore tapat cap i tot i ben adormit.
Ha generat una sèrie d'improperis com ara: burro cap i tot, animal, cap i tot, cerril, cap i tot...
MCGM

manxador

[maɲʧaóɾ] manxadora (f.) [maɲʧaóɾ] adj. i subst. Que manxa.
1. Aprenent de ferrer encarregat de manxar.
cast. afollador.
2. El qui manxa per donar vent a l'orgue.
cast. entonador.
3. Joc de pedals per fer anar la manxa de l'orgue.
4. Bomba per a unflar les rodes de les bicicletes i dels ciclomotors.
cast.: bombín
ETIM.: vegeu manxa

manxar

[maɲʧáɾ] v. intr. 1. Fer anar la manxa; fer eixir aire amb la manxa.

Ex.: Ell manxava i manxava *hasda que que l'orgue començava a sonar.

cast. soplar, afollar.

2. Fer anar la bicicleta; fer anar el ciclomotor amb els pedals fins que arranque el motor.

Ex.: Manxa, Vicent, que a este pas no arribem.

cast.: pedalear

ETIM.: vegeu manxa

manxa

[máɲʧa] subst. f. 1. Instrument per a fer vent o donar aire, consistent en una caixa que té dues cares rígides i les altres flexibles, i pel moviment alternatiu d'expansió i contracció d'aquestes produeix l'absorció d'aire per un orifici i l'expulsió d'aire per un altre conducte més estret.

cast. fuelle.

2. manxa (o manxes) de l'orgue: la que serveix per a donar aire als canons d'un orgue.
ETIM.: del llatí mantĭca, ‘saquet’.
Les dues manxes de l'orgue de la parròquia de Santa Maria destruït durant la guerra civil de 1938 encara es troben tancades dins d'una caseta a la teulada del temple.

Fer goleta

loc. verbal Produir enveja, normalment d'aliments i llepolies; tot i que també de productes o de situacions dignes d'enveja.
Ex.: –Goleta! Mira quin pastisset m'ha donat la mare! 
–No cal que em faces goleta. No m'agraden.
vegeu gola 4.
AL, MCGM

gola

[góla] subst. f. 1. Part anterior del coll; espai comprés entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.

Ex.: M'he alçar *en mal de gola.

cast. garganta.

2. Obertura i passatge d'entrada.

Ex.: Va parar la barca a la gola del port.

cast. boca, embocadura.

3. Extremitat d'una séquia mare que desemboca a la mar. Séquia que recull aigua sobrera i se l'enduu a una altra banda. Topònim d'Oliva: La Goleta: desembocadura de la Séquia Mare a la mar al punt ho ara hi ha el port esportiu d'Oliva.

4. Apetit desordenat de menjar i beure.

vegeu fer goleta

cast. gula
ETIM.: del llat. gŭla, mat. sign. 

AL, JC, CPG, MCGM, SA

certelló

[seɾteʎó] certellona (f.) [seɾteʎóna] adj. Persona que parla i actua com si sempre tinguera raó, encara que no fóra així.
Ex.: Seràs certelló! Tu sempre roda i roda… La raó *pa tu!
ETIM.: del llat. cĕrtu 'cert, veritat' més l'infix diminutiu -ell i el sufix diminutiu -ó.
MCGM

catxutxo

[kaʧúʧo] catxutxa (f.) [kaʧúʧa] adj. dim. de catxo.
Ex.: Eixa flor està catxutxa.
SA, MCGM

catxo

[káʧo] catxa (f.) [káʧa] adj. Ajupit, inclinat cap a terra, abaixat de la part superior, esclafat.

Ex.: Des de que ha mort la dona, sempre el veus *en el cap catxo.

cast. bajo, gacho.

ETIM:.: pres de l'aragonès cacho, cast. gacho, mat. sign. 

Ja plou, ja plou…

Ja plou, ja plou,
ja plou, caragol,
la lluna i el sol.
Ja plou aigua menudeta	Ja plou aigua xicoteta
la barqueta se'n va al vol	la barqueta se'n va al port
com si fóra Marieta
que el seu nóvio no la vol
Ja plou i plourà,
farem un replà
de plata i romer,	de pedra i morter
catxutxo, catxutxo
com un garrofer.

MCGM, SA, PSM

Carracuca

Personatge literari popular a tot Espanya al qual es fa servir en nombroses expressions de caràcter negatiu, pintoresc, excessiu o burlesc del nostre llenguatge. Hi ha moltes frases i expressions on es realitzen comparacions exagerades amb ell, com per exemple: "Està més mort que Carracuca", "Tinc més fam que Carracuca", "Està més a soles que Carracuca", "És més vell que Carracuca", "Es més llest que Carracuca", "És més lleig que Carracuca", "Està més perdut que Carracuca"…

Apareix a l'obra de teatre La sombra de Carracuca! de Constantí Llombart, estrenada a València el 1876. En aquesta obra el personatge figurava com mort, encara que després realitzava aparicions retrospectives a l'escenari.
AL, LLN

Ser una Poala

Referit a una mala dona, amb mala vida o mals propòsits.

Per deformació: "ser una peala".

Documentat a Amo y señor o La refeanera valensiana d'Estanislau Alberola i a L'agüela Puala de Constantí Llombart.
diàleg dels informants:
–Ser una bona Poala és equivalent a "ser una bona penyora" però més fort i més lleig (TR, 81 anys).
–La uela Poala.. ho déiem molt també, sobre tot a les xiquetes "güendes" i que tenien eixides de més majors.. I continuava: eres la uela Poala, però a mi no em poaràs.
–Me'n recorde que acabava la historieta dient : "Eres, eres i seràs, tu eres la uela Poala però a mi no em poaràs"
–Lo de la uela Poala es part de una jota
JDMM, CMN, MCGM

serrat

[serát] serrada (f.) [serà] adj.  1. Espés, clos (parlant de barba, vegetació, etc.). 

Ex.: Era un home prou cerrat de barba.

2. fig. Clos, absolut (referit a manera de parlar). Parlar serrat: parlar una llengua amb tot l'accent propi dels nadius, de manera poc intel·ligible per als forasters.

cast. cerrado.

ETIM.: del verb serrar, del llatí serare, ‘tancar’, amb la r canviada en rr per analogia d'altres mots com ara el cast. cerrar.

Documentat en Ramon Llull i Narcís Oller amb la la grafia cerrat.

CMN, VCP

esportí

[aspoɾtí] subst. m. 1 Cabàs o cofí d'espart molt pla.

2. Recipient de forma rodona i molt planet format per dos discs d'espart cosits per les vores, un dels quals té una obertura central i circular dins el qual es posa la pasta d'oliva per premsar-la.

cast. esportín, capacho.

Etim.: derivat dim. de esporta, del llatí spŏrta, mat. sign.

‎"Esportí", una espècie d'estoreta redona per on passava l'oli a l'almàssera, n'hi havia molts, uns damunt dels altres per completar el procés.

MCGM

Ser una bleda de mal oratge

Tindre mala salut. 

La bleda que creix quan fa mal oratge en lloc de verda pren un to marró.

Quedar-se com la nóvia del Pinet…

Quedar-se com la nóvia del Pinet,
amb la cara llavà i el monyo fet.
Quedar-se fadrina, matxutxa. Quedar-se preparada per alguna cosa que no arriba mai.
cast.: compuesta y sin novio
MCGM

matxutxo

taronja matxutxa

[maʧúʧo] matxutxa (f.) subst. i adj. 1. Fadrí o fadrina granats.

ex.: Si no trobe una bona xica, preferisc quedar-me matxutxo.

cast. machucho.
2. adj. f. Dit de la taronja vella deixada en un lloc ben ventilat per fer que genere més suc.
ex: Què bones estaven les taronges matxutxes!
ETIM.: probablement del cast. muchacho amb metàtesi vocàlica u > a - a > u.

Quan el/la fadrí/na, ja tenen una edat considerable, i "és queden per a vestir sants".

PSM, JM

Tindre desmai

loc. verbal hiperbòlica Tindre molta gana fins al punt de sentir molèstia física.

vegeu desmai

Estar demaiat

loc. verbal hiperbòlica Tindre molta gana, quasi fitant amb la fam severa.

vegeu desmaiar i desmai

JC, PCV

desmai

[dezmáј] subst. m. 1. Síncope, pèrdua dels sentits transitòria, acompanyada a vegades de convulsions.

Ex.: Quin sobresalt! Li va entrar un desmai i no sabíem què fer.

2. Mancament de les forces vitals; defalliment.

Ex.: Tinc un desmai que no és de fam.

3. per extensió: gana intensa de menjar que comporta un cert defalliment (és l'ús mes freqüent a Oliva).

Ex.: Quin desmai! Quan dinem?

cast. desmayo.

ETIM.: derivat postverbal de desmaiar.

desmaiar

dezmaјáɾ v. 1. refl. Sofrir un síncope, perdre els sentits transitòriament.

Ex.: S'ha desmaiat quan mirava aquella pel·lícula de por.

cast. desmayarse.

2. trans. per extensió: induir una gana forta de menjar.

Ex.: Dóna'm el pa! Vols fer-me desmaiar?

ETIM.: de esmaiar, per canvi de prefix. del fr. ant. esmaiier 'pertorbar, inquietar, espantar-se', provinent d'un germ *izmagan o del ll. vg. *exmagare 'privar de forces', der. del germ. magan 'tenir força'.

boçar

[bosáɾ] v. tr. vomitar Traure per la boca.

Ex.: Estava que boçava de sentir-la parlar sempre de *dinés.

cast. vomitar, arrojar.

Només viva a l'expressió: Estar "que boça". vegeu butzar

ETIM.: possiblement del cast. ant. bossar, íd., tret de rebossar, i aquest, del ll. reversare 'treure de dins a fora'.

CMN, MCGM

*arrojar

[arocáɾ] v. trans. vomitar perbocar boçar Traure convulsivament per la boca les matèries contingudes en l'estómac, i per ext., les d'altres vísceres, com el pulmó.

Ex.: I ella, vinga els ois i vinga *arrojar. I ell ni tec.

cast.: vomitar, arrojar

ETIM.: castellanisme, el llat. *rotulāre, de rotŭlus, 'corró'.

coloq. vomitar (‖ lo contenido en el estómago). DRAE

És un castellanisme "jove" perquè ja fa temps que es diu amb la j castellana.

JC, MCGM

Mare compre'm unes sandàlies!

Mare compre'm unes sandàlies!
compre-me-les ben boniques,
del color del sandunguero,
pa vore si enamore a Belmonte o a Granero.
Mare compre'm unes sandàlies!
compre-me-les ben boniques,
del color del sandunguero,
pa vore si enamore a Jesús «el Gallinero».
Mare jo ja no vull sandàlies,
que vull unes sabates de xerol,
pa vore si enamore
al meu nóvio que no em vol.
Tereseta «la Gallona»
porta el monyo «a lo torero»,
gallinetes i porquets,
i corders al matadero!
diàleg dels informants
– Teresa la gallona era amiga de ma mare, son pare tenia vaques i ja no sé res més...
– Vivia enfront de ma casa en Sant Francesc, junt al Riuet dels Frares, a l'altre costat del carrer del Charter.
MAFS, XL

agonia

[aɣonía] subst. f. angoixa 1. Opressió de l'ànima.

Ex.: *En este xiquet, tot són agonies.

cast. agonía, congoja.

2. agonia Congoixa que caracteritza els darrers moments de la vida.

Ex.: No vages. Està en plena agonia.

cast. agonía.

3. desmai Cobriment de cor.

Ex.: Li va entrar una agonieta i va caure a terra.

cast. desmayo.

4. angúnia nàusea Moviments de nàusea.

Ex.: Porta'm una safa! Ai, mare, quina agonia!

cast. arcadas, náuseas.

5. hiperbòlic Fer agonia.

Ex.: Ja fas agonia, sempre parlant de *lo mateix!

ETIM.: pres del baix llat. i llatí ecles. agōnia 'angoixa mortal' des del grec. ἀγωνία, 'combat'.

RPM, MCGM

Fer agonia

loc. verbal Dit d'una persona que fa fàstic o de una cosa que oprimeix, d'un fet o una circumstància que produeix una impressió de desplaença insuportable.
Ha estat substituït per la forma *donar… del castellà des de fa poc.

canyada

[kaɲá] subst. f. 1. Multitud de canyes. Vall estreta plantada de canyes.

2. Colp pegat amb una canya.

Ex.: Li va arrear una *canyà que el va tombar a terra.

cast. cañazo.

3. col·loquial Un pagament excessiu.

Ex.: No torne a eixe bar. M'han pegat una *canyà que m'han deixat tremolant!

4. nom de lloc: camí de les canyades [kamíleskaɲáes] (entre Oliva i la platja).

ETIM.: derivat per canya, del ll. canna més el sufix -ada que expressa conjunt. Els topònims Canyada solen correspndre al cast. Cañada amb el significat de ‘vall estreta’, ‘faixa de terreny on creixen canyes’ o a 'vía para los ganados' DRAE.