ballador de l'anca

loc. subst. pelvis maluc Os de l'anca; cavitat òssia situada a la part inferior del tronc; en sentit ampli: cintura pelviana.

ex: Veniu corrents que la uela s'ha trencat el ballador de l'anca!

MCGM

enfadós

[aɱfaðós] enfadosa (f.) [aɱfaðósa] enutjós  adj. Que genera enuig o molesta. 

ex: Quina criatura més enfadosa; sempre demanant!

cast. enfadoso, molesto. 

ETIM.: del cast. enfadoso, des del cast. enfadar, der. de l'ant. fado, actual hado 'destí', d'on 'disculpar-se amb el destí; abandonar-se, cansar-se'

eixuts

[aʃúts] subst. pl. Jaç de palla o d'herba seca que posen en els corrals, solls i estables per llevar l'excés d'humitat i també perquè el bestiar en faça fem deixant-hi anar els excrements i l'orina.

vegeu eixut
Els eixuts serveixen per a que el gatxull que es fa en els corrals, establies, etc. impedisca que es puga entrar en aquestos llocs. Els eixuts són: la palla, la serradura, les burrumballes, la brossa etc. Així es feia el fem de corral, mesclant els excrements i els pixums dels animals i també les deposicions humanes en els antics retretes amb els "eixuts". 

El resultat era el fem, com diem a Oliva i que també podriem dir adobs orgànics. 

JMS

Els eixuts són les restes d'herba seca que es posen als galliners o conilleres per a què els animals no xafen els seus excrements, i que barrejats amb els excrements dels animals fan que s'elabore el fem (de conill, gallinassa, ovella, colomina...)

JB

eixut

[aʃút] eixuta (f.) [aʃúta] adj. 1. Privat de l'aigua o altre líquid que ho cobria o que hi estava contingut, o que deuria estar-hi. 
ex: La terra està massa eixuta. Necessitem una miqueta de saó. 

2. Magre, escàs de carn.

ex: Què prim? Prim no, eixut; més encara, flac endurit. 

3. Curt de paraules o d'expressió; que parla o es manifesta poc.

ex: Quin home més eixut. Sí, no… i prou!
cast. enjuto, seco. 

ETIM.: del llatí exsūctu, participi passat de exsūcare 'eixugar'.

No aprofitar ni per a eixuts

loc. verbal Es diu d'una persona mancada d'habilitats i malfaenera . 

ex: No trobarà treball perquè no aprofita per a eixuts. 

vegeu eixuts 

Eixe no serveix ni per a eixuts ni per a banyats. 

En l'expressió que ens ocupa allò de banyats és per a contrastar literàriament. Els banyats no són res. 

Déu ens lliure dels senadors del Senat de Madrid, que sembla que no serveixen ni per a eixuts ni per a banyats.

JMS, JB

espampolar

[espampoláɾ] v. tr. i pron. Obrir de forma exagerada (referit especialment a les orelles).

ex: Tenia una cara bonica però les orelles massa espampolades.

ETIM.: verb format sobre pàmpol del llatí pampĭnu, mat. signif. amb el sufix es– amb el sentit d'extendre.

Fer ulls d'òbila

met. Tindre els ulls ben oberts, fixos; estar desvetlat; no poder dormir.
ex: Estàs cansat però fas ulls d'òbila.
vegeu òbila

enfitar

[aɱfitáɾ] v. tr. i pron. Indigestar, empatxar; estar fart.

ex: Es va enfitar de tant de menjar figues.

cast. ahitar, empachar

ETIM.: del llatí vulgar *infīctare, der. freqüentatiu del llatí infīgĕre 'aficar, omplir, clavar, fixar', participi infixus, vg. infictus, en el sentit de 'enclavat, atapeït'

enfit

[aɱfít] subst. m. Indigestió; empatx produït per excés de menjar o per aliments mal digerits.

cast. empacho. 

ETIM.: del llatí infīctu, ‘aficat, farcit’.

Trencar l'enfit

llevar l'enfit, traure l'enfit Ritual ancestral per combatre la indigestió. S'executa amb una oració i amb un mocador amb una mida determinada, Els continguts en són secrets i tant sols es poden transmetre el Dijous o Divendres sant per una persona que ho sàpia fer. La fe en l'eficàcia del ritu és imprescindible, tant de qui el fa com de qui el rep, per tal que siga efectiu. És més no tots (els que saben l'oració i el ritu) saben llevar l'enfit.  

vegeu enfit i enfitar

NLL, VCP, JM, JNG

menejar

[meneʤáɾ]  v. 1 tr. Moure alguna cosa d'una banda a l'altra. 

ex: No meneges tant el cap, que et faré un trasquiló!

cast. menear, revolver.

2. pron. figurat Obrar de pressa, amb promptitud. 

ex: Si no et meneges et furtarà la nóvia!

cast. menearse. 

3 Moure's, fer diligències, per a aconseguir alguna cosa. 

ex: Si vols la beca, comença a menejar-te!

4 Tractar o intervenir en un assumpte.

ex: No gose menejar-me. No *vullc llançar a perdre el negoci.

cast. menear, manejar. 

ETIM.: variant de manejar amb probable influx de menar.

hipòtesi:

D'un possible verb llatí *manicare, construït amb el subst. manus i la terminació sufixada -icare, que expressa acció.

*relonge

[reɫɔ̞́ɲʤe] vulgarisme relotge rellotge subst. m. Instrument destinat a comptar i a mesurar el pas del temps, a assenyalar l'hora que és i a indicar el compte de les hores i d'altres unitats de temps. 

ex: Mon *uelo em va regalar el seu *relonge de cadena.

cast. reloj. 

ETIM.: del llatí horologĭum, i aquest, del gr. ωρολογιον (hōrológion), mat. sign., comp. de hṓra 'hora' i lógion 'que diu', de légō 'dir', a través de l'orolotge, lo rolotge.

hipòtesi:

El so [n] sembla ser fruit de la dissimilació d'una geminació i d'una metàtesi: [rellɔ̞́ʤe] > [renlɔ̞́ʤe] > [reɫɔ̞́ɲʤe].

Menjar hores

loc. verbal Estar obsessionat amb el temps,mirar sempre el rellotge.

ex: Deixa de mirar el *relonge, pareix que menges hores! 

RM

governar

[goveɾnáɾ] v. tr. 1. Dirigir amb el timó una embarcació; per ext., dirigir un vehicle en general.

ex: Governava la barqueta com un mestre.

cast. gobernar, guiar. 

2. Dirigir la conducta o manera d'obrar (d'una persona o d'una cosa).

ex: La dona el governava per on volia.

cast. gobernar, dirigir. 

3. Dirigir i administrar amb autoritat els afers d'una col·lectivitat, especialment d'un Estat.

ex: Diuen que l'alcalde Sancho governava molt bé l'ajuntament.

cast. gobernar. 

4. Mantenir, alimentar.

ex: Ara et governe jo; quan et governes tu mateix, faràs lo que et done la gana.

cast. mantener. 

ETIM.: del llatí gŭbernare 'dirigir una embarcació amb el timó'.

MCGM

sorolla

[soɾóʎa] atzerola subst. f. Fruit del soroller (Crataegus azarolus). Arbre de 5 a 10 m d'alt, molt lent en créixer però que pot viure 600 anys o més. La fusta és molt dura i apreciada en ebenisteria. Les sorolles, que maduren cap a setembre, són poms arrodonits de 2 a 3 cm de color variable; la polpa és farinosa, de gust dolç i acídul, rics en flavonoides i vitamines A i C. El conreu ja es feia en època dels romans i abans era molt comú a Aragó i a les nostres terres.
cast. acerola 

ETIM.: de l'àrab sarura, mat. sign., potser amb contaminació de soroll.

JC

sorolles

Tindre la butxaca queta

loc. verbal No fer cap despesa; estalviar.
ex: Corren mals temps, ara és mà de tindre la butxaca *queta.
MCGM

Tinc fam!… (1)

-Tinc fam! 

-Unta't el melic amb oli. 

Sembla que aquesta expressió ve de moments històrics en els quals hi ha hagut dificultats per a tenir menjar. 

-Si tens fam unta't el melic amb oli. 

Jo ho recorde de menut, com una ironia o una manera de dir-te que encara no era hora de dinar o sopar i que calia esperar, però estic segur que té un fons més dur...

JB

Sant Miquel s'emporta…

Sant Miquel s'emporta el berenar al cel 

Com que els dies són més curts, ja no cal berenar.

(Festa de sant Miquel, arcàngel: 29 de setembre)

diàleg dels informants 

–Mai ho havia sentit.

–Al Raval ho he sentit tota la vida... des de xiquet... 

–Jo sóc de la Vila, però sempre ho sentit i ma uela ho va dir l'altre dia. 

 JB, NLL, MTI, APM, MCGM

Fer-se mal de voler

loc. verbal Fer alguna cosa, prendre alguna decisió o alguna actitud que fa perdre la confiança, la valoració positiva o les amistats; guanyar-se enemics o adversaris.

ex: Si acceptes la faena d'encarregat et faràs mal de voler.

corcar

[koɾkáɾ] v 1 tr. Rosegar, deteriorar o destruir per l'acció del corcó (la fusta, els grans, etc.). 

ex: Els cucs corcaven l'arròs.

cast. carcomer, agusanar, picar.

2  intr. o pron. Patir l'acció del corc, ser rosegat pel corc; destruir-se pel corc.

ex: Les llentilles es corcaran en el rebost.

cast. carcomerse, picarse, agorgojarse.

3 Cariar-se.

ex: Té tres dents corcades.

4. metafòric. Destruir lentament.

ex: Els videojocs li han corcat el cervell!

cast. corroer, carcomer.

Etim.: derivat de corcó.

corcó

[koɾkó] corc subst. m. 1 Insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc.
ex: Els corcons han rosegat tota la còmoda.

cast. gusano, gorgojo, carcoma. 

2 per extensió Polseta produïda a la fusta per l'acció destructora del corcó.

ex: Hi ha corcó per en terra.

cast. carcoma.

3 per analogia i metafòric. Persona molt treballadora, que no cessa de treballaro que és incansable en el treball.

ex: És un corcó; entra el primer i sempre ix l'últim de la fàbrica.

cast. hormiguita

4 figurat Persona insistent, porfidiosa.

ex: Ell, fent el corcó, no parava de dir-li coses lletges de la nóvia.

ETIM.: derivat de corc, podria ser preromà, relacionat potser amb el llat. corgus, nom d'un animal minúscul, o tal vegada format damunt corcoll (resultat d'un encreuament entre corc i l'aragonès gorgollo 'insecte coleòpter' –cast. gorgojo–) per canvi de sufix.

*taburó

[taβuɾó] tauró subst. m. Nom donat genèricament als peixos selaci selacis de la sèrie dels pleurotremats, del gènere Carcharodon, especialment als de grandària mitjana o grossa, de color gris blavós per l'esquena i blanc pel ventre, i de gran voracitat; per ext., nom d'altres peixos selacis semblants al gènere esmentat.

ex: Els *taburons més coneguts per ací són les tintoreres.

cast. tiburón. 

ETIM.: incerta, com ho és la del cast. tiburón; però segurament d'origen americà; és molt probable que vinga del tupí (idioma indígena de gran part de l'Amèrica meridional) uperú, amb t- aglutinada que correspon al pronom de 3a pers. en funció d'article  per conducte del portugués tubarâo, com raona Corominas DECast.

Desplaçat per *tiburó
Malnom d'Oliva

bugada

[buɣá] o [boɣá] subst. f. vogada 1 Conjunt d'operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.

ex: Qui m'ajuda a fer la bugada?

2 Roba sotmesa a la bugada. 

ex: Estén la bugada.

3 fig Neteja. Sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó.

ex: Hui és dia de bugada.

cast. colada.

ETIM.: d'una forma gal·lo-romànica *būcāta, derivada del gàl·lic būkon, mat. sign. (DCVB)

d'origen incert, probablement del germ., on es troben formes pròximes, especialment el frànc. *bûkôn 'submergir'. (GDLC)

És una paraula en desús entre les generacions més jóvens.

diàleg dels informants: 

–"FER LA BUGADA", trobe que és l'única manera que tenim en valencià/català de dir el que en castellà diuen "hacer la colada". També es diu TINDRE UNA GRAN BUGADA DE ROBA PER LLAVAR... 

–Mentre ha viscut ma uela, en casa sempre es deia "bugada". És que ma uela deia bugà i bugada; sa mare, que jo no vaig arribar a conéixer per poc de temps, emprava -ada per tots els acabaments (deia cansalada, papada, bugada..); d'eixa besàvia en parlaven molt a casa, va morir prou major i deixà la seua empremta. 

–En ma casa continua dient-se hui en dia. 

–En ma casa també. Però jo sempre he dit "bugà". I vosaltres? 

–Parla és la lengua parlada, i bugada s'ha sentit pels carrers d'Oliva al llarg de centenars d'anys fins fa uns anys que va entrar en retrocés, a pesar que ara "bugà" es conserva prou i fins i tot alguns podem dir-la sense complexos (conec ollvans que diuen alegrement *sumo al suc de taronja). Si hi ha gent que l'ha sentida vol dir que s'ha parlat i si la gent que l'ha sentida és viva això vol dir que es parla (si fora una paraula que la datarem sols en escrits evidentment no ho seria).

JB, MCGM, MDRP, PE, FMB

…El tio Saorí!

Expressió per tal de respondre a una pregunta òbvia sobre la presència d'algú en algun lloc determinat. Manifesta enuig o ironia. Forma part del joc de resposta ràpida anomenat *dotorada.

ex:

–Qui està ací?

–El tio Saorí!

vegeu *saorí

…Que sóc saorina?

Expressió d'enuig, normalment, davant la pregunta sobre algun objecte perdut o oblidat.

ex: 

–Saps on ho ha deixat?

–Què et penses? Que sóc saorina? 

vegeu *saorí

*saorí

[sawɾí] o [saoɾí] saorina (f.) [saoɾína] saurí subst. Persona que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans, com ara d'un pèndol, endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes sota terra.

ex: Diuen que els *saorins troben de tot.

cast. zahorí. 

ETIM.: de l'àrab zuharí, mat. sign., der. de zúhara 'planeta Venus', de zahar 'brillar', per semblança de procediments entre astròlegs i saurins.

gosar

[gozáɾ] v. tr. o intr. Tindre el coratge suficient per a fer alguna cosa, atrevir-se.

ex: Si goses enganyar-me, ho sabré.

cast. atreverse, osar

ETIM.: del ll. vg. ausare, freqüentatiu de audēre, m. sign., que donà l'ant. osar, al qual s'afegí la g- per resoldre el hiat en fonètica sintàctica (no (g)osar) (ant. ausar i gausar). Segons Coromines, (Vox Rom. ii, 161), aquesta g- prové d'un evitament d'hiat en el grup freqüentíssim no aus, ‘no goso’, que hauria donat per resultat no gaus i la subsegüent modificació del radical aus- en gaus-.

Va sent desplaçat pel predomini del sinònim atrevir-se.
vegeu ausades

*espanlar

[aspanɫáɾ] vulgarisme espatlar v. tr. i pron. 1. Malmetre, fer malbé; posar en mal estat (normalment, a Oliva, una persona)..

ex: Li va clavar un tros de fusta a l'ull i l'ha eixat ben *espanlat.

cast. estropear, estar en mal estado 

2. metafòricament: perdre el juí, no tindre trellat; estar molt malalt.

ex: Estàs poc *espanlat! No digues eixes coses, home!

3. Fer-se mal en una caiguda. 

ex: A vore si caus de l'escala i *t'espanles!

cast. deslomarse. 

ETIM.: format sobre espatla, del llatí tardà spatŭla 'omòplat; espàtula, pala, cullera’, per al·lusió a la forma de l'os principal de l'espatla o esquena.', dimin. de spatha 'pala'.

El so [n] es genera per dissimilació de l'antiga geminació [ll]: antigament [aspállaɾ].

AL

Afaitar en sec

loc. verbal Raure el pèl amb un instrument metàl·lic afilat sense posar a la pell ni aigua ni lubricant.

Expressió d'amenaça davant un fet no volgut o per tal de pervindre'l.

ex: Com tornes a furtar-me diners t'afaitaré en sec!

bordar

[boɾðáɾ] udolar v. intr. Fer udols.

ex: El gos no va parar de bordar tota la nit.

cast. aullar.

ETIM.: el germ. bord, ‘vora’ formant del verb abordar 'acometre un vaixell' que passà al mallorquí a bordar 'acometre un gos o altre animal; lladrar'.

Va passar a estar en desús quan el verb brodar va passar a ser *bordar o per metàtesi de la [ɾ] o per incorporació del castellanisme bordar. bordar va ser sustituït pel castellanisme aullar. El verb estava viu a Oliva fins els anys 50 de segle XX.

*bordar

[boɾðáɾ] vulgarisme i castellanisme brodar v. tr. 1. Ornamentar un teixit amb dibuixos fets amb passades d'agulla enfilada.
ex: De menuda anava a *bordar al carrer *l'Iglésia.
2. Afegir ornaments o detalls embellidors.
ex: Encara li falta bordar les inicials a *l'aixuar.
ETIM.: del germ. *bruzdan, mat. sign.

fadrí

[faðɾí] fadrina (f.) [faðɾína] subst. i adj. 1. Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa.

ex: Té vint-i-cinc anys i encara és fadrí.

2. Persona soltera, que no s'ha casat mai.

ex: Per atendre sa mare es va quedar fadrí.

3. Crescut, major, gran.

ex: Què fadrina s'ha fet la teua filla!

4. Topònim i vulgarisme Riuet del Fadrí per Riuet d'Alfaradí.

ETIM.: del llatí fratrīnus, derivat dim. de frater ‘germà’; aquest derivat llatí vulgar té representants en altres llengues romàniques, per ex. en el francès medieval fadrin‘ grumet, en el bearnès fadrine ‘dona de mala vida’ etc. d'origen incert, probablement . (DCVB)

d'un ll. vg. *fratrīnus, dimin. de frater 'germà', aplicat a frares mendicants joves o llecs, semblantment a l'oc. ant. frairin 'pobre, mesquí' i el fr. ant. frarin 'pobre, mendicant. (GDLC)

Estar poc bo

loc. verbal No estar encertar, estar molt equivocat, enganyar-se.

ex: Estàs poc bona! No veus que no ho has entés?

La locució activa la ironia: la bondat referida (l'encert, la veritat...) té el com referent a l'error atribuït al receptor; equival a l'exemple, a estás molt equivocada. El verb estar sempre es conjuga en present d'indicatiu que denota el temps de l'elocució. L'entonsció, exclamativa, emfàtica no és pot transferir a l'escrit.

bova

[bɔ́va] boga, voga, balca subst. f. 1. Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les tifàcies (Typha latifolia L. i Typha angustifolia L.), de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles, etc. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent. 

2. Conjunt de fulles d'esta planta que formen un seient de cadira. 

cast. enea, espadaña. 

ETIM.: del gàl·lic. bŭda, a travs del llat.; mat. sign.

‎"Anar a fer bova". Per embovar les cadires. Mon uelo ja major, em va enssenyar a fer-ho amb cordall.
MAFS

cup

[kúp] subst. m. Recipient generalment d'obra sobre el qual es trepija el raïm i on el most es transforma en vi.

cast.: lagar

ETIM.: del llat. tardà hispànic *cūpu 'cubell', der. del ll. cl. cūpa 'bóta gran’.

PSM

acaçar

[akasáɾ] v. tr. 1. Perseguir algú, corrent darrera ell.

cast, perseguir.

ex: Els xiquets s'acacen per tota la casa.

3. Cercar amb sol·licitud i tenacitat una cosa; desitjar, procurar obtenir.

ex: Sempre va acaçant oportunitats.

cast. rebuscar.

ETIM.: del llatí *captiare, ‘caçar’ més el sufix a- que expressa tendència, direcció…

Sinònim de perseguir o anar darrere: el gos acassa el gat, la policia acassa els lladre... Quan els xicons entràvem en l'adolescència escoltàvem molt sovint als coneguts més majors que ens dien: "Què? Ja acaces les xicones?". Acaçar les xicones significava que ja et fixaves en les xiques per eixir amb elles.

JM, ACP

*regolar

[reɣoláɾ] v.redolar rodolar Caure per una superfície inclinada fent voltes sobre si mateix. 

a) intr. 

ex: Fer regolar pedres montanya avall.

b) tr. amb complement directe indicador del lloc inclinat per on es fa la caiguda. 

ex: La pobra dona va regolar per l'escala.

ETIM.: del llatí rŏtŭlāre, 'moure's amb rodes o fent voltes sobre si mateix com una roda'. Hi ha canvi de fricativa intervocàlica dental [ð] a velar [ɣ] potser que per voler acostar el significat a 'gola'.

*revet

[revét] vulgarisme subst. m. rivet Taca o marca de brutícia quan està al voltant del coll o les bocamànegues d'una peca de roba. 

ex: Canvia't de camisa, que eixe revet que portes fa molt lleig. 

ETIM.: de rivet 'cinta o doblec a la vorera d'una peça de vestit com a ornament o com a reforç', de l'àrab ribâṭ ‘tira o faixa de tela’, ‘lligall’.
MCGM

*pètol

[pέtol] o [pétol] vulgarisme subst. m. peto Taca gran i aparent a la roba, sobretot quan és a l'altura del pit. 

ex: Mal pètol portes en la camisola. 

ETIM.: de l'it. petto, ‘pit’, d'on ve també el cast. peto 'Tros de tela que cobreix de cintura en amunt fins al pit'.

XL

volta (3)

[bɔ̞́ɫta] subst. f. revolta Tros de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi de direcció.

ex: Has vist com ha pres la volta? Quina imprudència!

cast. curva

topònim la volta del Segonero

volta (1)

[bɔ̞́ɫta] subst. f. Acció i efecte de girar o de moure's en línia corba al voltant d'un punt o eix; cada trajectòria closa d'un cos que es mou entorn d'un altre cos, d'un centre o d'un eix; acció de recórrer el volt d'un lloc fins a tornar al punt de partença; cada girada completa d'un cos sobre ell mateix; espai recorregut per un mòbil que recorre una línia tancada; porció d'un cos que s'estén en línia corba des d'un punt fins a tornar a trobar-se en el punt mateix; moviment de rotació d'una persona o animal, pel qual canvia de posició fins a quedar en la mateixa que tenia en iniciar el moviment; línia corba; cosa que té forma curvilínia; desviació de la línia recta en un camí; arcada, construcció en forma d'arc; passejada que acaba en el mateix lloc on ha estat començada.

cast. vuelta, revuelta, rodeo, arco.

ETIM.: del llat. vulg. *vŏlvĭta, part. pass. de vŏlvĕre, ‘girar’. (DCVB)

de l'ant. volt -a, participi de l'ant. voldre 'voltar', llat. vŏlvĕre 'fer girar'. (GDLC)

volta (2)

[vɔ̞́ɫta] subst. f. Vegada.

ex: Cada volta estàs més fadrí, bonico!

cast. vez.

ETIM.: del llatí vg. *vŏlvĭta, part. pass. de vŏlvĕre, ‘girar’. (DCVB)

de l'ant. volt -a, participi de l'ant. voldre 'voltar', ll. vŏlvĕre 'fer girar'. (GDLC)

A voltes no és com a vegades

Significa que hi ha coses que poden semblar idèntiques i no ser-ho.

Una volta (que)

loc. adv. de temps Una vegada, tot seguit que.

ex: Una volta que hages *vengut, parlarem; ara no.

Pegar mitja volta

loc. verbal.  Executar un moviment semicircular, pel qual un cos pren la posició oposada a la que tenia o resta en posició contrària a la que tenia en el moment d'iniciar el moviment; tornar arrere; anar-se'n; deixar plantat.

ex: Va pegar mitja volta i els va deixar *en un pam de nassos.

Volta de campana

loc. subst. Moviment circular executat de dalt a baix, o siga, en sentit vertical. Es diu especialment del moviment de capgirament d'un automòbil en un accident.

ex: Varen pegar tres voltes de campana i se'n varen eixir de la carretera,

Pegar cent (o mil) voltes

loc. verbal …a algú fig Ser-li molt superior.
ex: No estigues trista, que tu li pegues mil voltes a eixa.

Pegar la volta

loc. verbal Girar algú o alguna cosa o girar-se i posar-se en moviment en direcció contrària a la d'abans. 

ex: Pega la volta, a veure com et va del darrere.
Tornar.
ex: Pega la volta ara mateix i ves-te'n a casa!

Pegar voltes

loc. verbal …per un lloc Passejar-hi. 

ex: Pegàvem voltes amunt i avall del carrer.

…a alguna cosa fig Meditar-hi molt, considerar-la des de diferents punts de vista.

ex: Li he pegat moltes voltes i crec que el tracte no em convé.

Buscar la volta

loc. verbal …a algú: Buscar la confrontació, buscar-li el punt dèbil.

ex: Sempre va buscant-los la volta i algun dia li faran mal.

Pegar una volta

loc. verbal Eixir algú de casa o del lloc on està per a fer una passejada breu.

ex: Vaig a pegar una volta.
…per un lloc Fer-hi una passejada o una visita breu. 
ex: Cada vesprada pega una volta pel barri.

A voltes

loc. adv. de vegdes No sempre.

barata...

[baɾáta] conj. amb verbs en infinitiu malgrat Sense tenir en compte que, a pesar que, malgrat. 

ex: Barata haver estudiat molt, no ha tret bones notes.

ETIM.: incerta, potser que la mateixa de baratar

diàleg dels informants:

‎–"Barata agarrar-ho". Trobe que ací hi ha joc de dos significats perquè es diu després de parlar d'una cosa que és barata, de poca vàlua.

–"Barata a agarrar-ho" significa debades, i encara s'utilitza molt.

–Mira quina jupa més barata! - Sí, barata agarrar-ho!

–Encara queda: "barata cançons".

JNG, MCGM, JB, JL, APM

baratar

[baɾatáɾ] v. tr. Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra.

cast. cambiar, trocar.

ETIM.: segons Diez EWb 41, del llatí *prattare (< grec πραττειν), ‘comerciar’, ‘obrar’ (cfr. REW 6731); però l'evolució dels sons pr> bar- no s'explica bé. Per això Meyer-Lübke en la 3.a edició del REW 943a, ha acceptat l'ètim ant. nòrdic baratta ‘lluita’, ‘soroll’. Corominas DECast, i, 393 394, exposa les dificultats d'aquesta etimologia i de l'anterior, i s'inclina a acceptar (però amb grans reserves) un origen cèltic: bratos amb el significat originari de ‘engany’. (DCVB)

d'un preromà, probablement cèlt., mrath- 'frau, sedició'. (GDLC)

diàleg dels informants:

‎–"Baratar" Deu estar molt en desús perquè l'acció que significa avui no es realitza. Les nostres mares barataven draps vells i papers per gots i plats. També els xiquets barataven cromos entre ells. En la història econòmica es recorda el substantiu "barata" com a forma arcaica d'intercanvi comercial. Nosaltres només l'empravem com a verb.

–I els iaios diuen als néts: Et baratarem per una caixeta de mistos.

–Jo he realitzat eixa acció, i sóc d'una generació relativament recent. Està clar que va perdent-se, perquè volem. He baratat, entre altres coses, taronges per *credadilles o peix per verdures o caça, depén de l'època de l'any. 

JNG, RM, JC

llobarro

[ʎoβáro] subst. m. 1. Peix teleosti de l'espècie Labrax lupus, de forma rodona, color negrenc per damunt i blanc amb taques fosques pel ventre; es fa de mig metre a un metre de llargada i és de gust exquisit.

cast. lobarro, sollo, róbalo.

2. Peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids (Dicentrarchus labrax), de cos allargat, amb dues aletes dorsals i amb radis espinosos a totes les aletes.

3. Nom donat a altres espècies semblants al llobarro, com ara el llobarro negre.

ETIM.: derivat augm. de llop 'llop gros' que significa el peix per la seua voracitat i força.

llobarro negre 

Llobarro de riu o blas blas (per la traducció mal feta de l'anglés 'black bass') (Micropterus salmoides). És un ultradepredador d'aigua dolça natiu d'Amèrica del Nord inclós en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyines del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (Font: wikipedia). Al nostre territori competeix en totes les espècies fluvials, desplaçant-les del seu hàbitat. Prefereix aigües amb poc corrent.

llobarro negre

*avon

[avón] vulgarisme on, a on adv. de lloc, indica la situació o la direcció del moviment.

ex: A saber *avon la trobaràs.

cast. donde, adonde, en donde. 

a. Precedit de la preposició de, indica el lloc d'on procedeix el moviment.

ex: *D'avon vens a estes hores?

cast. de donde

b. Precedit de la preposició per, el lloc a través del qual o al llarg del qual es realitza el moviment.

ex: Passa *per avon *vullgues.

ETIM.: del llatí ŭnde, amb la preposició ad que en el llatí clàssic tenia el significat de 'lloc de procedència o la cosa que origina un fet', però que en el llatí vulgar i tardà anà prenent els usos i accepcions descrites. 
hipòtesi:
El rebuig d'unir sons vocàlics amb punts i modes d'articulació que no semblaven ser adients va generar a la parla vulgar el so atàvic labiodental [v].

enconar

[aŋkonáɾ] v. tr. i pron.  Irritar, estar molt encès de malícia; prendre mania de forma obsessiva. 

ex: Es va enconar *en aquell xiquet i no el deixava viure.

cast. enconar. 

ETIM.: pres del mateix verb cast. enconar del llat. inquināre, tacar, contaminar, corrompre, en llat. vulg. 'aviciar'. 
diàleg dels informants:

–L'expressió d'enconar jo sempre l'he relacionada amb la intenció de dir que una persona ha pres una voluntat certament obsessiva per alguna cosa o per algú. 
–*anconat és una persona amb una obsessió que pot tornar-se patològica:. Neruròtic obsessiu, monomania (com la poesia de El corb de Poe).

APM, FMB, JNG

Com tinc el monyet rullet…

Tan xicotet que sóc, i tinc el monyet rullet, si em diuen a qui semble, jo diré que al Jesuset.

Tan xicoteta que sóc i tinc el cabell rullet, si em pregunten a qui semble jo diré que a Jesuset.

Durant les festes del carrer del Ninyo, a mitjans del segle passat, mon pare em contava que va dir el verset,  un verset que després he oït a moltes cases d'Oliva entre els més menuts. 

MASF, MCGM

Nota: El nom complet del carrer és del Niño Jesús de Praga, que és una imatge devocional pròpia de l'orde dels Carmelitans Descalços.

Festes del Carrer Ninyo, anys 50 (font: Oliva, història fotogràfica)

De gaidó

[deɣaјðó] loc. adv. de gairó, de gairell, de garrell, de caire Obliquament, de costat, tort. 

Ex: No veus ue la biga està de gaidó?

cast. de soslayo, de lado, de canto, sesgadamente..

ETIM.: la més ant. formada amb el substantiu gaidó 'palanca basculant d'una poalanca (cast: cigüeñal)', de l'àr. valencià ġaiḍûn.
Una cosa està "de gaidó" vol dir que està torta.
VCP

Fer-se compte

loc. verbal Figurar-se, assumir, abastar aproximadament. 
ex: Fes-te compte que no estic ací.
cast. hacerse la idea.
MCGM

Pet de rabosa

loc. subst. bufa de rabosa Posta de la Mantis religiosa, coneguda formalment com ooteca. Es veu molt pel camp, en llocs molt diversos: canals de reg (és on podem trobar-les millor), rames d'arbres, tiges de plantes, murs i parets...

vegeu salta-campanes

JC

pet de rabosa ootheca

saltacampanes

[sáɫtakampánes] pregadéu plegamans revolta-campanes Insecte ortòpter de la família dels màntids, de l'espècie Mantis religiosa, de forma llarguera, amb les potes de davant molt robustes, les quals posa plegades davant el cap. El mascle és més menut que la femella.

cast. santateresa.
vegeu pet de rabosa

JC

salta-campanes mascle mantis religiosa