[fótɾe] v. d'ús vulgar en totes les accepcions. 1. tr Tindre relació sexual amb una dona; intr Fer l'acte sexual (és curiosament l'accepció menys amprada, substituïda per follar).
Ex.: Anava a fotre al Gallo Rojo.
cast. hoder, joder.
2. tr i pron. Fer, en moltes de les accepcions.
Ex.: Que fots ací?
3. tr. Substitueix verbs que signifiquen ‘enganyar’, ‘véncer’, ‘dominar’, ‘sorprendre desagradablement’.
Ex.: Sempre que vas al mercat, et foten.
4. tr. robar, furtar, prendre enganyosament.
Ex.: Li han fotut la moto.
5. pron. Riure's, burlar-se.
Ex.: Et fots de mi perquè he perdut.
6. pron. Desinteressar-se, deixar de preocupar-se d'una cosa.
Ex.: Saps què? A partir d'ara me'n fot de tot.
7. pron Fastiguejar-se, deprimir-se, avorrir-se, experimentar intensament una sensació desagradable, aclaparadora, dolenta, etc.
Ex.: Quan li vares dir això, el vares deixar fotut.
8. tr Molestar, perjudicar, etc.
Ex.: No vages fotent-me que tinc bons amics.
9. Substitueix verbs que expressen les idees de ‘llançar’, 'tirar', ‘posar’, 'col·locar'. ‘aplicar’, ‘ficar’, etc.
Ex.: I el cabàs, el fots al carro!
10. Pegar, aplicar una cosa amb violència.
Ex.: Li va fotre una *galtà que el va deixar tremolant.
11. pron. Menjar-se o beure's.
Ex.: Es va fotre tot un meló!
12. interj. Fotre! que serveix per a expressar amb energia grossera qualsevol classe de sentiments (admiració, ira, alegria, entusiasme, etc.); també refotre!. Per eufemisme: fosca!
Ex.: Fotre, quin nas!
13. loc. No fotes! No fotem!: es diu en to d'alarma o prevenció davant un possible perill, engany, error, etc.
ETIM.: del llat. vg. fŭttĕre des del llat. cl. fŭtŭere, 'copular, fer el coit'.
diàkeg dels informants:
–"Collins" "Fotre!" (Jo vaig descobrir l'equivalència castellana molt major: "joder". No és el mateix missatge: la nostra sembla més amistosa, no tan seca).
–Fotre niu!!
–"Eixe té parlar de malalt i fotre de bo".
–"Jesús pequé. A qui fotré?"
–Expressions de sorpresa: fotre! fosca!!
LLN, RM, MASF, JM, MCGM
