divendres, 22 de juliol del 2011

pruna

[pɾúna] subst. f. Fruit de la prunera, que és de forma esfèrica, esferoïdal o ovalada, de grossària que oscil·la entre dos i huit centímetres de diàmetre major, amb endocarpi dur i amb pell de color variable (groga, verda, roja, morada, negrosa).
cast. ciruela.
ETIM.: del llatí prūna, pl. de prūnum, mat. sign.
Fruit de Prunus domestica. És una varietat de *ciriuelo més amargoset, supose que aquesta varietat fou de les primeres que tinguérem.
JC
pruna prunus demestica

dimarts, 19 de juliol del 2011

*baejo

[baéʤo] subst. m. abadejo bacallà Peix Gadus morrhua.
ex.: Encara es pesca *baejo en esta costa?
cast. abadejo.
ETIM.: del cast. abadejo, que prové del llat prer *abbaticulu, dim. de abbate ‘abat'.
diàleg dels informants:
–Em va tallar un bon "péntol" de "baejo", un bon tros
–Ganya de baejo
–L'olor del baejo és l'olor de l'amor!
–Estar sec com un baejo (estar flac, ni tindre un clau)
–Més sec que el baejo.
–T'esgarre com un baejo (abadejo)!
XL, MCGM, JC, CPG, MJLV, CAL

Escola dels cagons

loc. substantiva equivalent a 'parvulari', 'preescolar',  'educació infantil', 'guarderia'. Sol emprar-se com sinònima de costura.
vegeu anar a costura
VCP

costura

[kostúɾa] subst. f. 1. Acte o treball de cosir.
ex.: Totes les vesprades es posaven a la porta  a fer costura i a escoltar la novel·la de la ràdio.
2. Sèrie de punts que uneix dues peces de roba, de cuiro, etc.; lloc on s'uneixen dues peces cosides, i senyal que hi deixa l'operació de cosir.
ex.: No veus que les costures estan mal rematades?
3. Senyal o marca deixada en la pell després de curada una ferida o per una nafra mal curada.
ex.: Tenia la cara plena de costures.
cast. costurón, cicatriz.
4. Escola on les xiquetes aprenen de cosir i altres labors casolanes.
ex.: Ja era hora d'enviar a la xiqueta a costura i que s'ensenyara a fer *algo de trellat per a ajudar a casa.
5. Escola on les xiquetes aprenen de llegir i escriure; escola de xiques en genera.
ex.: I tu, filla, a costura "a aprendre de lletra", com la Mare de Déu!
cast. escuela de niñas.
6. Escola de pàrvuls (tant de xiquets com de xiquetes o en coeducació).
ex.: No tenia més remei que deixar la xiqueta en costura i anar-se'n a fregar escales.
cast. escuela de párvulos
7. L'escola dels infants més menuts es diu escola dels cagons o costura de cagons
ETIM.: del llat. vulg. *consutūra, der. de consutus, -a, -um, participi de consuĕre 'cosir'.
vegeu anar a costura
MCGM, FMB, VCP

dilluns, 18 de juliol del 2011

fotre

[fótɾe] v. d'ús vulgar en totes les accepcions. 1tr Tindre relació sexual amb una dona; intr Fer l'acte sexual (és curiosament l'accepció menys amprada, substituïda per follar).
Ex.: Anava a fotre al Gallo Rojo.
cast. hoder, joder.
2tr i pron. Fer, en moltes de les accepcions.
Ex.: Que fots ací?
3tr. Substitueix verbs que signifiquen ‘enganyar’, ‘véncer’, ‘dominar’, ‘sorprendre desagradablement’.
Ex.: Sempre que vas al mercat, et foten.
4. tr. robar, furtar, prendre enganyosament.
Ex.: Li han fotut la moto.
5. pron. Riure's, burlar-se.
Ex.: Et fots de mi perquè he perdut.
6pron. Desinteressar-se, deixar de preocupar-se d'una cosa.
Ex.: Saps què? A partir d'ara me'n fot de tot.
7. pron Fastiguejar-se, deprimir-se, avorrir-se, experimentar intensament una sensació desagradable, aclaparadora, dolenta, etc.
Ex.: Quan li vares dir això, el vares deixar fotut.
8. tr Molestar, perjudicar, etc.
Ex.: No vages fotent-me que tinc bons amics.
9. Substitueix verbs que expressen les idees de ‘llançar’, 'tirar', ‘posar’, 'col·locar'. ‘aplicar’, ‘ficar’, etc.
Ex.: I el cabàs, el fots al carro!
10. Pegar, aplicar una cosa amb violència.
Ex.: Li va fotre una *galtà que el va deixar tremolant.
11. pron. Menjar-se o beure's.
Ex.: Es va fotre tot un meló!
12interj. Fotre! que serveix per a expressar amb energia grossera qualsevol classe de sentiments (admiració, ira, alegria, entusiasme, etc.); també refotre!.  Per eufemisme: fosca!
Ex.: Fotre, quin nas!
13. locNo fotes! No fotem!: es diu en to d'alarma o prevenció davant un possible perill, engany, error, etc.
ETIM.: del llat. vg. fŭttĕre des del llat. cl. fŭtŭere, 'copular, fer el coit'.
diàkeg dels informants:
–"Collins" "Fotre!" (Jo vaig descobrir l'equivalència castellana molt major: "joder". No és el mateix missatge: la nostra sembla més amistosa, no tan seca).
–Fotre niu!!
–"Eixe té parlar de malalt i fotre de bo".
–"Jesús pequé. A qui fotré?"
–Expressions de sorpresa: fotre! fosca!!
LLN, RM, MASF, JM, MCGM

rapafuig

[apafúʧ] adv. de mode De pressa, sense detenir-se; a corre-cuita.
Vore una cosa o una persona a rapafuig: superficialment, de passada. 
Anar de rapafuig a un lloc: anar-hi de passada i sense aturar-s'hi.
ETIM.: compost de l'imperatiu dels verbs rapar-arrapar i fugir.
Fer alguna cosa de rapafuig, fer-la molt de pressa o, com aquell que diu, vist i no vist.
ASM

diumenge, 17 de juliol del 2011

*dotor

[dotóɾ] dotora (f.) adj. i subst. doctor 1. Persona saberuda, que fa el savi, que pretén de saber molt, d'entendre en moltes coses, i que en tot es vol ficar i manar (en sentit absolut, amb un matís negatiu).
Ex.: Ja està el dotor mirant per la finestra. Demà ja el tenim ací donant consells!
2. Persona àgil par a fer o recórrer a jocs de paraules absurdes per resoldre alguna situació o per sentit de l'humor.
Ex.: Seràs dotora! Sempre tens una parauleta per a tot.
ETIM.: pres del llatí doctōre, de doctor, -ōris, íd., der. de docēre (supí doctum) 'ensenyar' amb el superlatiu -or 'el més'.
LLN, RM, MCGM, FMB

dissabte, 16 de juliol del 2011

Qui és?


–Qui és?
–El pare Sant Francesc.
–Què vol?
–Què porta?
–Entrar, que plou.
–Diners.
–Salut i diners.
–Porta diners?
–Doncs ací no hi ha res!

–No.
–Sí.


–*Pués cap al carrer.
–*Pués cap a dins.



MCGM, SA, PSM

covatella

[kovatéa] substfdim. Cova menuda.
topònim: Les Covatelles
ETIM.: del llatí cŏva, var. de cava, ‘buida’ més el sufix -ella (del llat.- ticula 'menuda').

mitjana

[miʤána] subst. f. Terreny inundable vora un riu; arbreda que voreja un riu; terreny poblat d'arbres al qual s'estén l'aigua del riu en temps d'avingudes.
topònim: La Mitjana: antic barranc d'Oliva. (vegeu el comentari de Francesc)
MCGM

divendres, 15 de juliol del 2011

corriola

[koriɔ̞́la] subst. f. politja Cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d'un eix i té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda, a un extrem de la qual obra la potència i a l'altre la resistència.
cast. polea.
ETIM.: d'origen incert, probablement és una alteració de carriola, de la família de carro. (GDLC)
Derivat del radical del llatí cŭrrĕre, ‘córrer’; però no es veu clara la forma llatina que pot haver donat origen al mot català. El sufix -eŏlu -eŏla és diminutiu i s'aplica a radicals substantivals i adjectivals, però no a radicals verbals. Això indueix a pensar que curriola podria venir d'un *currĕolu, ‘carret’, dim. de curru,‘carro’, o tal volta d'una altra forma diminutiva *curricĕolu originada per canvi de sufix de curricŭlu, ‘carret’. (DCVB)
Ferramenta de ferro en forma de cilindre, pel que passa una corda, i serveix per pujar objectes i materials. La majoria de pous tenen corriola; a l´obra ja quasi en desús davant l'aparició del muntacàrregues.
PSM

font

[fɔ́nt] subst. f. 1. Lloc on l'aigua subterrània brolla o ix a la superfície de la terra.
2. Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d'una o més canals o aixetes per on ix l'aigua.
ETIM.: del llat. fŏnte, mat. sign.
Fonts d'Oliva i del terme:
Font de l'Om
Font del Garrofer
Font de Maria Rosa
Font del Rubiol
Font de Puça
Font del Xiricull
Font de Sant Antoni
Font del Merdero (Al carrer Serrans)
Font d'Isquierdo (o dels Tramussos)
Font del Bon Any (Està situada al Camí/avinguda de la Font d'en Carròs, es diu del bon any, per què mon pare i la meua àvia deien que només eixia o brollava els anys més plujosos.)
Font *Salà (La Font Salà, és una font igual com les altres, el que passa és que al tindre més iode del normal li dona eixe toc de saladet, però és un salat diferent a de la sal de la mar. Ara en l'estiu és quan més naix aigua. / Sofre , té sofre)
Font del Rotovero (De Ròtova. Cal recordar que en un espai molt pròxim, a l'inici d'una pujada que hi ha paral·lela al carrer Eres de Quan, hi havia una font, on molta gent del poble anava a poar i se l'emportava amb marraixes per a beure a casa.... Pel que recorde de menut, sembla que es van fer analítiques en un moment donat i la font va ser closa per higiene.)
PF, PSM, FMB, MCGM, NLL, CMN, AM, JB, MAFS

bestreta

[bestréta] subst. f. Acte de bestraure o aportar capital per endavant.
cast. anticipo
De bestreta o a la bestreta: per endavant.
ETIM.: format pel part. passat de bestraure; del llat. vulg. *tracĕre, des del llatí trahĕre, ‘arrossegar’, ‘estirar’ amb el prefix bes- (del llat. bĭs, ‘dues vegades’).
diàleg dels informants:
–L'expressió "a la bestreta" la feia servir ma mare en el mateix sentit que té actualment i que sembla un cultisme d'importació.
–"Patir de bestreta", abans de que et vinga el mal anar penedint-te.
JNG, MCGM

dijous, 14 de juliol del 2011

Fer-ho

loc. verbal en sentit absolut Forma eufèmica per a designar les relacions sexuals i en particular l'acte sexual.
JNG, JM, NLL

Buscar-li les cosconelles

loc. verbal Buscar el punt dèbil o allò que més molesta; fer tranre el mal geni o l'agressivitat.
Ex.: Estic farta perquè només fa que buscar-me les cosconelles.
cosconelles té ací un matís negatiu entre la ironia i la paradoxa.
MCGM

*cómpter

[kónteɾ] vulgarisme subst. m. compte 1. Acció de comptar 2. Atenció, esment, cura. Emprat en moltes locucions i frases fetes.
cast. 1. cuenta 2. cuidado
del llat. compŭtus, mat. sign.
FMB. NLL

cosconelles

[koskonéʎes] subst. f. pl. cosquerelles pessigolles Sensació espasmòdica experimentada en certes parts del cos –les plantes dels peus, les aixelles o la part anterior del coll– en ésser aquests estimulats lleugerament pel tacte superficial, la qual provoca la rialla.
Ex.: I jo vinga riure i ell vinga les cosconelles!
cast. cosquillas.
ETIM.: d'un radical k-s-k de formació expressiva, que és la base de les formes començades en coss- o cosc-.
RM, JE, MCGM

*nyenya

[ɲéɲa] vulgarisme subst. f. llenya Part dura dels vegetals que, tallada i feta trossos, es destinada a fer foc.
del llatí lĭgna, pl. de lĭgnum 'pal, tros de fusta, llenya, fusta'.
JC

*gavinet

[gavinét] * vulgarisme subst. m.. ganivet Instrument que consisteix en una fulla llarga, generalment d'acer, amb una vora afilada, proveït d'un mànec i que serveix per a tallar.
ETIM.: der. d'un probable ant. canif o ganif, del frànc. knif, mat. sign.
DG, XL

Jugar al joc del mut…

Jugar al joc del mut,
el que parla està perdut.
Ma tia m'ho deia quan ens gitàvem, per fer-me callar i dormir.
MCGM

dimecres, 13 de juliol del 2011

portella

[poɾtéʎa] subst. f. 1. Porta menuda dins d'una altra més gran.
cast. postigo.
2. Porta falsa o de corral.
Ex.: Quan isques, tanca bé la portella, que no s'escapen las gallines.
cast. puerta falsa.
3. Porta posterior o de servici.
Ex.: Entràvem el carro per la portella.
ETIM.: del llatí pŏrta més el sufix -icula 'menuda' que passà al llat. vulg. *pŏrtĕlla, mat. sign.
Era per on entrava l'haca, la mula mecànica, els cabassos, la llenya... (cas de que [les cases] tingueren 2 portes).
MCGM, NLL

Què mana?

Expressió respectuosa per tal de respondre a una cridada feta per un major major al qual se li deu obediència: pares, avis, oncles… La fórmula pressuposa el tractament de vosté, tot i que s'empra sense modificació entre els que fan servir el tractament de tu
Ex.: –Antoniet!!
–Què mana??
L'ús se n'està perdent.

palpí

palpina (f.) subst. i adj. palpita palpó, palpeta Que tendència a tocar.ho tot.
Ex.: Seràs palpí! Deixa eixe *búcaro on estava!
ETIM.: postverbal de palpardel llatí palpāremat. sign.

fes

subst. m. Aixada escarpellera, eina per a cavar que té el ferro amb punta o boca estreta per un cap i amb escarpell o tallant per l'altre.
cast. piqueta, azadón
ETIM.: de l'àrab fas, mat. sign.
Eina per a treballar semblant a l'aixada, peró amb dos parts, una per cavar (més estreta que l'aixada) i l´altra per tallar (com un pic).
PSM

esgarrifar

[azɣarifáɾ] v. trans. Provocar una esgarrifança o esgarrifances, especialment una emoció intensa.
cast. espeluznar, escalofriar, estremecer.
Ex.: Les imatge de la tele esgarrifen el més pintat.
v. pron. Tindre tremolor convulsiu per efecte del fred, de la febre, d'una emoció intensa, etc. vegeu esmussar.
Ex.: Les ungles de la mestra tocaven la pissarra i *mos esgarrifava.
ETIM.: incerta, possiblement es tracta d'una alteració d'uns *escalufrí, *escalifred, variants de calfred
APM

esmussar

[azmusáɾ] v. trans. i pron. 1. Fer menys agut; llevar agudesa al tall o a la punta d'una eina, d'una arma.
Ex.: Este *gavinet està tan esmussat que no talla ni el vent.
cast. embotar.
2. Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d'una cosa àcida, per un soroll estrident, etc. vegeu esgarrifar
Ex.: La pel de la bresquilla m'esmussa.
cast. dar dentera.
ETIM.: de l'italià smussare, ‘amortir l'angle o la punta’. (DCVB)
d'origen expressiu que evoca la idea d'arrodoniment, aplatament, esmussament. (GDLC)
APM

corbellot

[koɾβeʎɔ̞́t] subst. m. Coltell ample i corbat, amb mànec, que serveix per a desbarbar, tallar llenya, podar, esporgar les palmeres, etc.
cast. podón.
ETIM.: derivat augm. de corbella
PSM

desbarbar

[dezβaɾβáɾ] v. trans. Separar la palla de l´arròs;. serrar les garbes d'arròs separant l'espiga del cul o rastoll. 
ETIM.: compost damunt barba amb el prefix privatiu des-.
Mon pare anava a segar l'arròs i feia garbes amb lligasses, després les desbarbaba i deixava eixugant-se la garba amb l'arròs damunt la palla. Ell agafava dos garbes i les portava al carro, hi havia qui les treia amb una plataforma, fins i tot qui les treia amb barqueta.
Finalment es portaven les garbes a la trilladora o a l'era per batre, ell les portava a la trilladora del "Tremendo" que està a la revolteta de la Séquia del Vedat".
Per a desbarbar s´utilitzaba, el corbellot.
PSM

capavallada

[pacavaʎá] subst f. baixada Capavall; inclinació cap avall; pendent; lloc per on baixa algú o alguna cosa.
topònim: Capavallada de Moll: carrer amb una inclinació molt forta.
cast. bajada, declive.
ETIM.: deriv. de la locució (de) cap avall. Documentat també en Mallorca i en Menorca.
DG

El que t'estalvies amb la figa…

El que t'estalvies amb la figa ho pagaràs amb el raïm.
Ho diem en eixes compres o feines que tenen "trampa".
MCGM

Eixir-se'n el pasterol

loc. verbal Eixir-se'n l'intestí per l'anus.
vegeu pasterol
En medicina es coneix com "prolapse rectal". El tractament és quirúrgic.
JNG

pasterol

[posteɾɔ̞́ɫ] subst. f. posterol Prolapse del budell recte.
Ex.: Pobra criatura! Cada volta que fa de ventre, se li n'ix el pasterol.
cast. postifaz.
ETIM.: del llat. posteriŏlu, ‘de darrera’.
JNG

dimarts, 12 de juliol del 2011

Santa Anneta

subst. f. topònim Nom afectiu del tossal (94 metres sobre el nivell de la mar) a les costeres del qual es troba Oliva i que domina la ciutat. Tossal de Santa Anna. No hi ha informació del nom anterior a la reconquesta cristiana. Dedicat a Santa Anna, esposat de Sant Joaquim i mare de la Verge Maria. Castell de Santa Anna. Al cim del tossal hi ha una construcció militar renaixentista (s. XVI) construïda per combatre els atacs dels pirates barbarescos.  Ermita de Santa Anna: Ermita dedicada a la santa, en ruïna. Eres de Santa Anna: Eres de batre que han desaparegut i que li han donat nom a una escola edificada a la seua superfície.
Als textos que parlen d'ella hi troben variacions de grafia: Santana, Sant'Ana, Santa Ana i Santa Anna (forma normativa). També és coneguda com la *montanyeta.
MAFS
Santa Anna (foto: Oliva, història fotogràfica)

escabussar

[askabusáɾ] v. cabussar 1. tr. Tirar de cap dins l'aigua.
Ex.: El va estibar el va escabussar a la piscina.
cast. chapuzar, zambullir.
2. Posar davall l'aigua o altre líquid, submergir.
Ex.: Escabussa la mà i trau-me un poc de salmorra.
cast. sumergir.
3. tr. Posar algú amb el cap inclinat, de boca-terrosa.
Ex.: El vaig escabussar a terra i li vaig dir: Digues "Mare, em cague".
4. pron. Enfonsar-se de cap dins l'aigua.
Ex.: S'escabussava des de les roques.
3. per extensió Estar capficat.
Ex.: Sempre està escabussat en el llibres.
ETIM.: derivat del llatí caput, ‘cap’, amb el complex sufixal -uss-ar;. La forma escapbussar és efecte d'una regressió al mot primitiu que representa una falsa reproducció etimològica, formant una mena de compost amb cap i un element inexistent bussar que ha estat interpretat com si fóra un verb indicador de ‘ficar’ o ‘llançar’.

cansera

[kanséa] subst. f. Cansament gran.
Ex.: Tens tanta cansera que no pots anar cara a l'aire.
ETIM.: del llat. campsare –mot mariner– 'girar, tombar (un cap) navegant; desviar-se de la ruta', del gr. kámpsai (k£mpsai), aorist de kámptō (k£mptî)  'doblegar'; de 'canvi de rumb' es passà a la idea de ‘cessar de fer (una cosa)’ i, doncs, 'cansar-se'n'. El sufix -era expressa 'estat'.

No acabar de fer

loc. verbal Deixar insatisfet, no agradar del tot.
Ex.: Les sabates que m'he provat no m'acaben de fer.
MCGM

Fer-se el tòfol

loc. verbal Fer el beneit; voler passar desapercebut per tal de no col·laborar.
vegeu tòfol
MCGM

tòfol

[ tɔ́foɫ] subst. m. Home rústic, curt d'enteniment.
Ex.: Eres més tòfol! Que no hi qui done duros a pesseta!
cast. paleto.
ETIM.: Reducció del nom d'home Cristòfol.
MCGM

mec

[mέ̞k] meca (f.) [mέ̞ka] 1. subst. i adj. Bovo, beneitot; estúpid.
Ex.: Estàs mec o què? No veus que t'han furtat l'almorzar?
cast. bobo, tonto.
2. onomatopeia Expressa desaprovació, dubte, amb ironia.
Ex.: I vols fer-ho tu a soles? Mec!
ETIM.: incerta, relacionada segurament amb , crit per a cridar els vedells. L'accepció d'estúpid' es troba també en provençal. En 2. sembla voler reproduir el so de la botzina.

cap i tot

loc. adv. Totalment (referit al cos).
Ex.: Me'l vaig vore tapat cap i tot i ben adormit.
Ha generat una sèrie d'improperis com ara: burro cap i totanimal, cap i tot, cerril, cap i tot...
MCGM

manxador

[maɲʧaóɾ] manxadora (f.) [maɲʧaóɾ] adj. i subst. Que manxa.
1. Aprenent de ferrer encarregat de manxar.
cast. afollador.
2. El qui manxa per donar vent a l'orgue.
cast. entonador.
3. Joc de pedals per fer anar la manxa de l'orgue.
4. Bomba per a unflar les rodes de les bicicletes i dels ciclomotors.
cast.: bombín
ETIM.: vegeu manxa

manxar

[maɲʧáɾ] v. intr. 1. Fer anar la manxa; fer eixir aire amb la manxa.
Ex.: Ell manxava i manxava *hasda que que l'orgue començava a sonar.
cast. soplar, afollar.
2. Fer anar la bicicleta; fer anar el ciclomotor amb els pedals fins que arranque el motor.
Ex.: Manxa, Vicent, que a este pas no arribem.
cast.: pedalear
ETIM.: vegeu manxa

dilluns, 11 de juliol del 2011

manxa

[máɲʧa] subst. f. 1. Instrument per a fer vent o donar aire, consistent en una caixa que té dues cares rígides i les altres flexibles, i pel moviment alternatiu d'expansió i contracció d'aquestes produeix l'absorció d'aire per un orifici i l'expulsió d'aire per un altre conducte més estret.
cast. fuelle.
2. manxa (o manxes) de l'orgue: la que serveix per a donar aire als canons d'un orgue.
ETIM.: del llatí mantĭca, ‘saquet’.
Les dues manxes de l'orgue de la parròquia de Santa Maria destruït durant la guerra civil de 1938 encara es troben tancades dins d'una caseta a la teulada del temple.

Fer goleta

loc. verbal Produir enveja, normalment d'aliments i llepolies; tot i que també de productes o de situacions dignes d'enveja.
Ex.: –Goleta! Mira quin pastisset m'ha donat la mare! 
–No cal que em faces goleta. No m'agraden.
vegeu gola 4.
AL, MCGM

gola

[góla] subst. f. 1. Part anterior del coll; espai comprés entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.
Ex.: M'he alçar *en mal de gola.
cast. garganta.
2. Obertura i passatge d'entrada.
Ex.: Va parar la barca a la gola del port.
cast. boca, embocadura.
3. Extremitat d'una séquia mare que desemboca a la mar. Séquia que recull aigua sobrera i se l'enduu a una altra banda. Topònim d'Oliva: La Goleta: desembocadura de la Séquia Mare a la mar al punt ho ara hi ha el port esportiu d'Oliva.
4. Apetit desordenat de menjar i beure.
cast. gula
ETIM.: del llat. gŭla, mat. sign. 
AL, JC, CPG, MCGM, SA

certelló

[seɾteʎó] certellona (f.) [seɾteʎóna] adj. Persona que parla i actua com si sempre tinguera raó, encara que no fóra així.
Ex.: Seràs certelló! Tu sempre roda i roda… La raó *pa tu!
ETIM.: del llat. cĕrtu 'cert, veritat' més l'infix diminutiu -ell i el sufix diminutiu -ó.
MCGM