fadrí

[faðɾí] fadrina (f.) [faðɾína] subst. i adj. 1. Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa.

ex: Té vint-i-cinc anys i encara és fadrí.

2. Persona soltera, que no s'ha casat mai.

ex: Per atendre sa mare es va quedar fadrí.

3. Crescut, major, gran.

ex: Què fadrina s'ha fet la teua filla!

4. Topònim i vulgarisme Riuet del Fadrí per Riuet d'Alfaradí.

ETIM.: del llatí fratrīnus, derivat dim. de frater ‘germà’; aquest derivat llatí vulgar té representants en altres llengues romàniques, per ex. en el francès medieval fadrin‘ grumet, en el bearnès fadrine ‘dona de mala vida’ etc. d'origen incert, probablement . (DCVB)

d'un ll. vg. *fratrīnus, dimin. de frater 'germà', aplicat a frares mendicants joves o llecs, semblantment a l'oc. ant. frairin 'pobre, mesquí' i el fr. ant. frarin 'pobre, mendicant. (GDLC)

Estar poc bo

loc. verbal No estar encertar, estar molt equivocat, enganyar-se.

ex: Estàs poc bona! No veus que no ho has entés?

La locució activa la ironia: la bondat referida (l'encert, la veritat...) té el com referent a l'error atribuït al receptor; equival a l'exemple, a estás molt equivocada. El verb estar sempre es conjuga en present d'indicatiu que denota el temps de l'elocució. L'entonsció, exclamativa, emfàtica no és pot transferir a l'escrit.

bova

[bɔ́va] boga, voga, balca subst. f. 1. Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les tifàcies (Typha latifolia L. i Typha angustifolia L.), de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles, etc. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent. 

2. Conjunt de fulles d'esta planta que formen un seient de cadira. 

cast. enea, espadaña. 

ETIM.: del gàl·lic. bŭda, a travs del llat.; mat. sign.

‎"Anar a fer bova". Per embovar les cadires. Mon uelo ja major, em va enssenyar a fer-ho amb cordall.
MAFS

cup

[kúp] subst. m. Recipient generalment d'obra sobre el qual es trepija el raïm i on el most es transforma en vi.

cast.: lagar

ETIM.: del llat. tardà hispànic *cūpu 'cubell', der. del ll. cl. cūpa 'bóta gran’.

PSM

acaçar

[akasáɾ] v. tr. 1. Perseguir algú, corrent darrera ell.

cast, perseguir.

ex: Els xiquets s'acacen per tota la casa.

3. Cercar amb sol·licitud i tenacitat una cosa; desitjar, procurar obtenir.

ex: Sempre va acaçant oportunitats.

cast. rebuscar.

ETIM.: del llatí *captiare, ‘caçar’ més el sufix a- que expressa tendència, direcció…

Sinònim de perseguir o anar darrere: el gos acassa el gat, la policia acassa els lladre... Quan els xicons entràvem en l'adolescència escoltàvem molt sovint als coneguts més majors que ens dien: "Què? Ja acaces les xicones?". Acaçar les xicones significava que ja et fixaves en les xiques per eixir amb elles.

JM, ACP

*regolar

[reɣoláɾ] v.redolar rodolar Caure per una superfície inclinada fent voltes sobre si mateix. 

a) intr. 

ex: Fer regolar pedres montanya avall.

b) tr. amb complement directe indicador del lloc inclinat per on es fa la caiguda. 

ex: La pobra dona va regolar per l'escala.

ETIM.: del llatí rŏtŭlāre, 'moure's amb rodes o fent voltes sobre si mateix com una roda'. Hi ha canvi de fricativa intervocàlica dental [ð] a velar [ɣ] potser que per voler acostar el significat a 'gola'.

*revet

[revét] vulgarisme subst. m. rivet Taca o marca de brutícia quan està al voltant del coll o les bocamànegues d'una peca de roba. 

ex: Canvia't de camisa, que eixe revet que portes fa molt lleig. 

ETIM.: de rivet 'cinta o doblec a la vorera d'una peça de vestit com a ornament o com a reforç', de l'àrab ribâṭ ‘tira o faixa de tela’, ‘lligall’.
MCGM

*pètol

[pέtol] o [pétol] vulgarisme subst. m. peto Taca gran i aparent a la roba, sobretot quan és a l'altura del pit. 

ex: Mal pètol portes en la camisola. 

ETIM.: de l'it. petto, ‘pit’, d'on ve també el cast. peto 'Tros de tela que cobreix de cintura en amunt fins al pit'.

XL

volta (3)

[bɔ̞́ɫta] subst. f. revolta Tros de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi de direcció.

ex: Has vist com ha pres la volta? Quina imprudència!

cast. curva

topònim la volta del Segonero

volta (1)

[bɔ̞́ɫta] subst. f. Acció i efecte de girar o de moure's en línia corba al voltant d'un punt o eix; cada trajectòria closa d'un cos que es mou entorn d'un altre cos, d'un centre o d'un eix; acció de recórrer el volt d'un lloc fins a tornar al punt de partença; cada girada completa d'un cos sobre ell mateix; espai recorregut per un mòbil que recorre una línia tancada; porció d'un cos que s'estén en línia corba des d'un punt fins a tornar a trobar-se en el punt mateix; moviment de rotació d'una persona o animal, pel qual canvia de posició fins a quedar en la mateixa que tenia en iniciar el moviment; línia corba; cosa que té forma curvilínia; desviació de la línia recta en un camí; arcada, construcció en forma d'arc; passejada que acaba en el mateix lloc on ha estat començada.

cast. vuelta, revuelta, rodeo, arco.

ETIM.: del llat. vulg. *vŏlvĭta, part. pass. de vŏlvĕre, ‘girar’. (DCVB)

de l'ant. volt -a, participi de l'ant. voldre 'voltar', llat. vŏlvĕre 'fer girar'. (GDLC)

volta (2)

[vɔ̞́ɫta] subst. f. Vegada.

ex: Cada volta estàs més fadrí, bonico!

cast. vez.

ETIM.: del llatí vg. *vŏlvĭta, part. pass. de vŏlvĕre, ‘girar’. (DCVB)

de l'ant. volt -a, participi de l'ant. voldre 'voltar', ll. vŏlvĕre 'fer girar'. (GDLC)

A voltes no és com a vegades

Significa que hi ha coses que poden semblar idèntiques i no ser-ho.

Una volta (que)

loc. adv. de temps Una vegada, tot seguit que.

ex: Una volta que hages *vengut, parlarem; ara no.

Pegar mitja volta

loc. verbal.  Executar un moviment semicircular, pel qual un cos pren la posició oposada a la que tenia o resta en posició contrària a la que tenia en el moment d'iniciar el moviment; tornar arrere; anar-se'n; deixar plantat.

ex: Va pegar mitja volta i els va deixar *en un pam de nassos.

Volta de campana

loc. subst. Moviment circular executat de dalt a baix, o siga, en sentit vertical. Es diu especialment del moviment de capgirament d'un automòbil en un accident.

ex: Varen pegar tres voltes de campana i se'n varen eixir de la carretera,

Pegar cent (o mil) voltes

loc. verbal …a algú fig Ser-li molt superior.
ex: No estigues trista, que tu li pegues mil voltes a eixa.

Pegar la volta

loc. verbal Girar algú o alguna cosa o girar-se i posar-se en moviment en direcció contrària a la d'abans. 

ex: Pega la volta, a veure com et va del darrere.
Tornar.
ex: Pega la volta ara mateix i ves-te'n a casa!

Pegar voltes

loc. verbal …per un lloc Passejar-hi. 

ex: Pegàvem voltes amunt i avall del carrer.

…a alguna cosa fig Meditar-hi molt, considerar-la des de diferents punts de vista.

ex: Li he pegat moltes voltes i crec que el tracte no em convé.

Buscar la volta

loc. verbal …a algú: Buscar la confrontació, buscar-li el punt dèbil.

ex: Sempre va buscant-los la volta i algun dia li faran mal.

Pegar una volta

loc. verbal Eixir algú de casa o del lloc on està per a fer una passejada breu.

ex: Vaig a pegar una volta.
…per un lloc Fer-hi una passejada o una visita breu. 
ex: Cada vesprada pega una volta pel barri.

A voltes

loc. adv. de vegdes No sempre.

barata...

[baɾáta] conj. amb verbs en infinitiu malgrat Sense tenir en compte que, a pesar que, malgrat. 

ex: Barata haver estudiat molt, no ha tret bones notes.

ETIM.: incerta, potser que la mateixa de baratar

diàleg dels informants:

‎–"Barata agarrar-ho". Trobe que ací hi ha joc de dos significats perquè es diu després de parlar d'una cosa que és barata, de poca vàlua.

–"Barata a agarrar-ho" significa debades, i encara s'utilitza molt.

–Mira quina jupa més barata! - Sí, barata agarrar-ho!

–Encara queda: "barata cançons".

JNG, MCGM, JB, JL, APM

baratar

[baɾatáɾ] v. tr. Donar o rebre una cosa a canvi d'una altra.

cast. cambiar, trocar.

ETIM.: segons Diez EWb 41, del llatí *prattare (< grec πραττειν), ‘comerciar’, ‘obrar’ (cfr. REW 6731); però l'evolució dels sons pr> bar- no s'explica bé. Per això Meyer-Lübke en la 3.a edició del REW 943a, ha acceptat l'ètim ant. nòrdic baratta ‘lluita’, ‘soroll’. Corominas DECast, i, 393 394, exposa les dificultats d'aquesta etimologia i de l'anterior, i s'inclina a acceptar (però amb grans reserves) un origen cèltic: bratos amb el significat originari de ‘engany’. (DCVB)

d'un preromà, probablement cèlt., mrath- 'frau, sedició'. (GDLC)

diàleg dels informants:

‎–"Baratar" Deu estar molt en desús perquè l'acció que significa avui no es realitza. Les nostres mares barataven draps vells i papers per gots i plats. També els xiquets barataven cromos entre ells. En la història econòmica es recorda el substantiu "barata" com a forma arcaica d'intercanvi comercial. Nosaltres només l'empravem com a verb.

–I els iaios diuen als néts: Et baratarem per una caixeta de mistos.

–Jo he realitzat eixa acció, i sóc d'una generació relativament recent. Està clar que va perdent-se, perquè volem. He baratat, entre altres coses, taronges per *credadilles o peix per verdures o caça, depén de l'època de l'any. 

JNG, RM, JC

llobarro

[ʎoβáro] subst. m. 1. Peix teleosti de l'espècie Labrax lupus, de forma rodona, color negrenc per damunt i blanc amb taques fosques pel ventre; es fa de mig metre a un metre de llargada i és de gust exquisit.

cast. lobarro, sollo, róbalo.

2. Peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids (Dicentrarchus labrax), de cos allargat, amb dues aletes dorsals i amb radis espinosos a totes les aletes.

3. Nom donat a altres espècies semblants al llobarro, com ara el llobarro negre.

ETIM.: derivat augm. de llop 'llop gros' que significa el peix per la seua voracitat i força.

llobarro negre 

Llobarro de riu o blas blas (per la traducció mal feta de l'anglés 'black bass') (Micropterus salmoides). És un ultradepredador d'aigua dolça natiu d'Amèrica del Nord inclós en la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més danyines del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (Font: wikipedia). Al nostre territori competeix en totes les espècies fluvials, desplaçant-les del seu hàbitat. Prefereix aigües amb poc corrent.

llobarro negre

*avon

[avón] vulgarisme on, a on adv. de lloc, indica la situació o la direcció del moviment.

ex: A saber *avon la trobaràs.

cast. donde, adonde, en donde. 

a. Precedit de la preposició de, indica el lloc d'on procedeix el moviment.

ex: *D'avon vens a estes hores?

cast. de donde

b. Precedit de la preposició per, el lloc a través del qual o al llarg del qual es realitza el moviment.

ex: Passa *per avon *vullgues.

ETIM.: del llatí ŭnde, amb la preposició ad que en el llatí clàssic tenia el significat de 'lloc de procedència o la cosa que origina un fet', però que en el llatí vulgar i tardà anà prenent els usos i accepcions descrites. 
hipòtesi:
El rebuig d'unir sons vocàlics amb punts i modes d'articulació que no semblaven ser adients va generar a la parla vulgar el so atàvic labiodental [v].

enconar

[aŋkonáɾ] v. tr. i pron.  Irritar, estar molt encès de malícia; prendre mania de forma obsessiva. 

ex: Es va enconar *en aquell xiquet i no el deixava viure.

cast. enconar. 

ETIM.: pres del mateix verb cast. enconar del llat. inquināre, tacar, contaminar, corrompre, en llat. vulg. 'aviciar'. 
diàleg dels informants:

–L'expressió d'enconar jo sempre l'he relacionada amb la intenció de dir que una persona ha pres una voluntat certament obsessiva per alguna cosa o per algú. 
–*anconat és una persona amb una obsessió que pot tornar-se patològica:. Neruròtic obsessiu, monomania (com la poesia de El corb de Poe).

APM, FMB, JNG

Com tinc el monyet rullet…

Tan xicotet que sóc, i tinc el monyet rullet, si em diuen a qui semble, jo diré que al Jesuset.

Tan xicoteta que sóc i tinc el cabell rullet, si em pregunten a qui semble jo diré que a Jesuset.

Durant les festes del carrer del Ninyo, a mitjans del segle passat, mon pare em contava que va dir el verset,  un verset que després he oït a moltes cases d'Oliva entre els més menuts. 

MASF, MCGM

Nota: El nom complet del carrer és del Niño Jesús de Praga, que és una imatge devocional pròpia de l'orde dels Carmelitans Descalços.

Festes del Carrer Ninyo, anys 50 (font: Oliva, història fotogràfica)

De gaidó

[deɣaјðó] loc. adv. de gairó, de gairell, de garrell, de caire Obliquament, de costat, tort. 

Ex: No veus ue la biga està de gaidó?

cast. de soslayo, de lado, de canto, sesgadamente..

ETIM.: la més ant. formada amb el substantiu gaidó 'palanca basculant d'una poalanca (cast: cigüeñal)', de l'àr. valencià ġaiḍûn.
Una cosa està "de gaidó" vol dir que està torta.
VCP

Fer-se compte

loc. verbal Figurar-se, assumir, abastar aproximadament. 
ex: Fes-te compte que no estic ací.
cast. hacerse la idea.
MCGM

Pet de rabosa

loc. subst. bufa de rabosa Posta de la Mantis religiosa, coneguda formalment com ooteca. Es veu molt pel camp, en llocs molt diversos: canals de reg (és on podem trobar-les millor), rames d'arbres, tiges de plantes, murs i parets...

vegeu salta-campanes

JC

pet de rabosa ootheca

saltacampanes

[sáɫtakampánes] pregadéu plegamans revolta-campanes Insecte ortòpter de la família dels màntids, de l'espècie Mantis religiosa, de forma llarguera, amb les potes de davant molt robustes, les quals posa plegades davant el cap. El mascle és més menut que la femella.

cast. santateresa.
vegeu pet de rabosa

JC

salta-campanes mascle mantis religiosa

vedat

[veðát] subst. m. 1. Lloc on està prohibit d'entrar, i sobretot de caçar-hi.

cast. vedado.

2. Séquia del Vedat topònim Séquia i partida al sud del sud del terme d'Oliva: lloc de pesca regulada.

Séquia del Vedat (foto: Oliva, Història fotogràfica)

3. Glotis, extrem superior de la larinx, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta.

vegeu anar-se'n pel vedat

ETIM.: postverbal del llat. vĕtāre 'impedir', 'prohibir'.

sort

[sɔ̞́ɾt] subst. f. 1. Atzar o cas fortuit al qual es confia o del qual depén la decisió d'alguna cosa. 

ex: Guanyaríem si tinguérem la sort a favor.

2. Fat; destí prefixat, ineludible; lectura o endevinació d'aquest destí per signes exteriors.

ex: Això és la sort. No depén ni de tu ni de mi.

3. Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decidix la condició bona o roïna escaiguda a cada home.

ex: Ric per família? No crec. tot ha *segut qüestió de sort.

4. especialment, atzar feliç, bona sort.

ex: Quina sort! No *mos havíem vist des de fa trenta anys!

cast. suerte.

5. Cadascuna de les porcions en què es divideix un conjunt de coses, segons les classes o qualitats d'aquestes.

cast. lote, suerte, partida.

6. Peça de terra; porció de terreny més o menys petita, que no forma masia.

cast. suerte.

7. Les Sorts topònim Nom de partides de terra, a Oliva passats els Gorgs i abans d'arribar a le séquia del Vedat.

ETIM.: del llat. sŏrte, de sors, sŏrtis, mat. sign.
PSM

Amb les mans llavades

loc. adv. de mode Sense cap preocupació o sense voler "embrutar-se" en un assumpte; també denota la presa de decisions i el fet d'assumir responsabilitats pel compte propi, sense el suport o l'autorització de ningú.
vegeu llavar-se les mans

JC, MCGM

Amb la cara llavada

loc adv. de mode Referència a l'actitud d'una persona fresca i descarada.

El rostre és el símbol de la forma de ser de la persona. La cara llavada pot expressar una actitud de sinceritat. En el nostre cas l'expressió en denota un excés que arriba al desvergonyiment.

MCGM

Llavar-se les mans

loc. verbal Desentendre's d'un problema i no voler implicar-se.

L'acte de llavar-se és un gest simbòlic de purificació i de distanciament. Desprendre's del que puga quedar agarrat a la pell de les mans que són l'instrument de l'activitat.

JC, MCGM

Estar sentit

loc. verbal Referit al menjar, tindre un punt massa alt de sal sense arribar a estar salat.

testet

[testét] subst. m. colló ou Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
ex: T'ensobinaré la cara com vages tocant-me els testets...
ETIM.:  hipòtesi: d'una forma romanç *test del llat.  testis 'testimoni' més el sufix diminutiu –et. Forma alternativa de testicle que és la forma directa del llat. testĭcŭlus, de testis amb diminutiu -cŭlu.
GB, RM, MCGM, JC, JB

barjoles

[baɾʤɔ́les] subst. f. pl. maçoles. Instrument de fusta, compost de diverses peces articulades que en posar-se en moviment es topen produint un so sec i estrident, i serveix per substituir les campanes en les funcions religioses del Dijous i Divendres sant.

ex: Encara es poden vore les barjoletes al campanar de Santa Maria.

cast. matracas, carraca

Var. form.: maçoles, batjoles, batzoles (segons els pobles)

ETIM.: sembla variant de maçoles, mat. sign. (DVCB)

hipòtesi:

Probablement del llat medieval *baticula, variant de *bataculu que dóna batall 'maça de ferro de la campana'. Caldria documentar la paraula original *batiola.

diàleg dels informants:

–Les barjoles (en castellà carracas) eren unes fustes que es posaven a les campanes en temps de Setmana santa, ja que no es podien fer sonar les campanes i per cridar a la gent posaven fustes que feien de reclam.

–La barjola és una caixa de fusta amb ansa. No sonava metal·lic, més bé sonava un poc fúnebre (es tocava des de Dijous sant en lloc de la campaneta a l'hora de la consagració, i les campanes tornaven a tocar Dissabte de glòria). Però jo escoltava "badsola" i no barjola (o en plural)

–La riquesa de la llengua oral fa que una mateixa paraula en un mateix poble la diguem de diferents formes. Interessant!

–Es podien posar als campanars i […] n'hi havia de portàtils.

RM, MLC

esquerre

[askέre] subst. i adj. m. i f. Situat a la banda oposada a la dreta.

ex: L'esquerre: la mà esquerre; la direcció esquerre…
cast. izquierdo, izquierda

ETIM.: del basc ezker, mat. sign.

Estar a la que salta

loc. verbal Estar atent per a aprofitar qualsevol ocasió.
vegeu saltar

Saltar a la vista

loc. verbal Oferir-se sobtadament i clarament a la vista, al pensament.
vegeu saltar

Saltar-li un ull

loc. verbal Ferir algú en un ull o traure-li a algú un ull de l'òrbita.
vegeu saltar

Et vull tant que…

Et vull tant que et trac un ull.

Es diu per tal de fer referència a una relació aparentment favorable que no obstant això perjudica.
vegeu saltar-li un ull

saltar

[saɫtáɾ] v. tr. 1. Llançar-se amunt verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquen a terra. (en desús perquè es considera, de forma errònia, que és un castellanisme. Substituït per botar).

ex: Jugavem a saltar a la pata coixa.

2. fig. Respondre d'improvís o interrompent; enfrontar-se a algú.

ex: Era tan susceptible que saltava a la primera.

ETIM.: del llatí saltāre, 'dansar', freqüentatiu de salīre 'saltar; brollar'.

estribanc

[astɾiβaŋk] subst. m. 1. Objecte voluminós i poc útil.

ex: Lleva eixe estribanc d'ahí enmig que molesta. 

2. Moble voluminós.

ex: S'ha comprat un nou butacó i és un estribanc que li ocupa mitja saleta...

ETIM.: incerta.
hipòtesi
Tal vegada de estri 'objecte de qualsevol mena destinat a un treball o ús determinat' i de banc en el sentit de moble gran i poc refinat'; estri,  del provençal o ant. fr. estre (=être), ‘esser’; tal vegada producte d'una regressió de estrument (forma arcaica i dialectal per instrument); banc: del germ. banks, mat. sign. Potser que fóra en un principi equivalent de 'banc de treball'.

L'únic esment documentat es estribancada, localisme d'Eivissa: 'Colp d'espardenya'. 
diàleg de l'informant 
Un objecte gran que sol ser pesat i ocupa molt de lloc és un "astribanc".

APM, RM, MCGM, PSM

torcar

[toɾkáɾ] v. tr. Eixugar o netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície aigua, humitat o alguna matèria pastosa, enganxosa.

ex: Torca bé la taula, que sempre deixes rogles!

pron. Eixugar-se, llevar-se alguna matèria pastosa, enganxosa.

ex: Torca't els mocs, brut!

cast. limpiar.

ETIM.: .: d'un verb llatí vg. *torcare, ‘tòrcer’, derivat de torques, ‘collar, cosa retorçuda’.

En casa emrpem molt l'expressió "torcar" com a sinònim de secar les gotes, llevar la humitat. Per exemple: "Acabe de rentar els plats. Torca'ls abans de guardar-los al caixó". O també: "Passa el drap per la taula i torca-la".

JM

Això m'has dit, xiulit!

Expressió d'incredulitat amb una càrrega forta d'ironia per fer entendre que ja se sabia allò que l'interlocutor ha comunicat o que el qui ho diu no té cap interés per la informació rebuda.

vegeu Això m'has dit a això

MCGM

torcamans

[tɔ́ɾkamáns] subst. m. invariable eixugamans Drap per a eixugar-se les mans.
ex: Quan acabes, passa'm el torcamans.
cast. paño de manos, rodilla.
vulgarisme pl. analògic *torcamansos [tɔ́ɾkamánsos]
ETIM.: compost de l'imperatiu de torcar i del substantiu pl. mans.
vegeu torcar

*daixò

[daʃɔ́] o [deʃɔ́] *daixona (f.) [daʃɔ́na] o [deʃɔ́na] Mot amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem el nom apropiat o quan no volem usar aquest. S'usen com a pronoms, com a substantius (comuns i propis), com a adjectius i com a adverbis.

ex: Passa'm eixe *daixò d'allà.

ETIM.: del demostratiu això prededit pel partitiu d', amb les formes de plural analògic d'aixons i d'aixones.

vegeu això

això

[aʃɔ́] pron. dem. invariable que s'empra absolutament. Aqueixa cosa.

ex: Dóna'm això!

cast. esto, eso.

locucions més freqüents:

a. I això que: serveix per a introduir l'advertència d'un fet que hauria pogut impedir o dificultar el fet que és estat exposat abans, i serveix per expressar millor la importància d'aquest. 

ex: Al final se la va pegar, i això que li havia dit de no córrer.

b. En això: mentres tant, en aquest entremig.

ex: Ella en casa i en això ell al bar.

cast. en esto.

c. Per això: expressa causalitat.

ex: Ella ja ho sabia. Per això no la va experar.

cast. por esto.

d. Això és...: serveix per a introduir una ampliació o formulació més explícita del que s'ha dit abans.

ex: Vosté continue avant. Això és, pel camí més ample, no pel caminal.

cast. esto es, es decir.

e. Això és: equival a l'adverbi 'sí', amb un matís reiteratiu.

ex: –M'has dit que vindràs? 

      –Això és.

f. Això és!: serveix per a expressar dubte, escepticisme o desaprovació. Equival a 'Què va!' o indirectament a l'adverbi de negació.

ex: Això és! I vols que m'ho crega?

g. Això sí: serveix per introduir una fórmula adverbial explicativa de la proposició anterior.

ex: Clar que m'ho varen donar. Això sí, massa tard.

cast. eso sí.

h. Això sí!: serveix per a expressar desaprovació o negació.

ex: –Ho pague jo. 

      –Això sí!

cast. ¡Qué va! ¡Ni pensarlo!

i. Això m'has dit!: serveix per a expressar sorpresa; dit amb ironia, equival a Ja ho sabia.

ex: –…i no estaven casats! 

      –Això m'has dit!

cast. ¡No me digas!

j. Això!: té un valor expressiu semblant a això m'has dit!

ex: –El meló esvava podrit. 

      –Això!

cast. ¡No!

k. I això?: serveix per a sol·licitar una explicació o una explicitació de la informació donada per l'interlocutor.

ex: –No necessite els teus diners. 

     –I això?

cast. ¿Cómo? ¿Por què?

l. D'això res: serveix per a llevar-li importància a una acció o equival a l'adverbi no.

ex: –Te n'estic molt agraït. 

     –D'això res, home!

cast. no importa, es lo de menos, no.

m. Això és: expressa afirmació o aprovació completa.

ex: –I dius que Maria t'ho ha dit? 

     –Això és.

cast. eso es, eso mismo, sí señor

n. Això no: expressa desaprovació.

ex: Això no. No vages per eixe camí, que et veig vindre!

o. A més d'això: equival a ‘endemés’, 'a més', 'a més a més'.

ex: I a més d'això li regalaré el cotxe!

cast. además.

p. I això?: serveix per demanar la raó d'una cosa que no es comprén.

ex: I això? Què no t'ha agradat la paella?

q. Això era...: fórmula per iniciar la narració d'una rondalla o un acudit. També diuen «això era i no era...» o «això era una volta...».
Cal tindre en compte la dificultat que hi ha de portar a l'escrit estes locucions sense denotar-ne gràficament els graus de formalitat ni la força de la ironia o de la serietat donats per un ventall molt ric d'entonacions només interpretables en el context.

Var. form. i sinòn.: *xò, *assò

ETIM.: del llatí vg. ĭpsu-hŏc, equivalent al clàssic hŏc, amb la mateixa vàlua de demostratiu neutre.
MCGM, JC
La paraula "això" com expressió de sorpresa o incredulitat. Voldria saber si la forma tan peculiar que tenim de dir-la (amb una entonació molt marcada) en este context és peculiar d'Oliva o està més estesa. Ja m'enteneu:

- Si algú fa alguna cosa que no toca (t'has posat la camisola de l'inrevés, has tombat el got d'aigua...): "aaaaaixò!".
- Quan no t'acabes de creure alguna cosa que et diuen: "El tio Enrique s'ha mort? Això!".
JM

filassa

[filása] subst. f. 1. Conjunt de matèria textil que s'ha de filar o que s'ha filat

ex: Deixa la filassa i demà ja vorem què fem *en ella.

2. Fil després de la roba per gastament o ser mal teixida.

ex: Quina filassa va amollant eixe drap del *pisso.

cast. hilaza.

ETIM.: del llatí fīlācĭa, ‘conjunt de fils o de coses a filar’.

MCGM

Més amunt

loc. subst. Cambra

Diàleg dels informants:

–Sabia que aquesta expressió s'utilitzava en alguns llocs de la comarca entre l'Alqueria i Bellreguard, però no tenia notícies fins ara que a Oliva s'utilitzara...

–Jo sols ho he sentit en Oliva

–Jo també la utilitze.

–Efectivament a ma casa se li ha dit cambra, però també he escoltat puja dalt del més amunt (perquè de vegades la cambra és la part de la casa que hi ha a sota del terrat, però sota de la cambra estan les habitacions, i en algunes cases hi havia el terradet -una espècie de terrassa on es podia estendre la roba per no haver de pujar al terrat-). Aleshores, a la casa hi havia dalt (on estaven les habitacions i el terradet), i dalt de(l) més amunt que era el que comuntment coneixem per cambra.

PE, MLC, JB, NLL

trespol

[tɾespɔ̞́ɫ] subst. m. 1. Paviment fet de mescla, no enrajolat.

ex: Arruixa el trespol, que s'alça pols.

2. Sostre d'una habitació; superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable (en oposició al sòl o paviment).

ex: Es va quedar adormit mirant el trespol.

cast. techo.

3. Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes.

ex: Tinc una barraqueta que no té trespol i a la matinadeta ja li pega el sol.

cast. techumbre.

ETIM.: d'origen incert, potser del llat. ĭnterpŏlare 'refer alguna cosa', que hauria donat entrepolar amb el sentit de 'refer un sostre o paviment'; caiguda la primera síl·laba en-, el verb hauria pogut prendre una -s- per influx de molts verbs en tras-; i d'aquí trespol. (GDLC)

El sostre, d'una habitació o lo que limita el buit de la cambra, ma uela tota la vida ha dit que la seua caseta no té trespol. També em diu ma uela ara que és un tipo de paviment, fet de mescla sense rajoles.

JMN

Drap del *pisso

loc. subst. Drap de fregar o de llavar: el que serveix per a fregar el terra.
cast: trapo, paño
vegeu *pisso
MCGM

*pisso

[píso] subst. f. castellanisme 1. terra sòl Paviment, i en general el sòl o superfície per on es camina.

ex: Deixa les coses en el *pisso.

2. pis replà Cadascuna de les divisions horitzontals d'un edifici.

ex: Vivia en una casa d'un *pisso.

3. pis apartament departament Cadascun dels compartiments superposats que formen un edifici, llevat de la planta baixa.

ex: A vore quan veniu a vore el meu *pisso.

ETIM.: del verb pisar, del llat. vulg. pinsare, freqüentatiu del ll. cl. pinsĕre 'pegar, batre'.

MCGM

xem

[ʧém] subst. m. Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com siga possible, equivalent a dotze centímetres aproximadament.

ex: Li va posar Xem al gosset perquè era molt menudet.

cast. jeme

ETIM.: del grec a través del llat. semis, 'mitat'.

Onofre Pou (1575): Thesaurus Puerilis: “De les medides de la terra”: distancia entre lo dit gros y segon estesos, ques diu en Valencia xem: en Catalunya forc.

MCGM, AM

matadura

[mataúɾa] subst. f. Nafra o ferida causada al cos d'una persona o d'un animal de càrrega pels guarniments.

ex: Quina pena! El veus passar, sempre ple de matadures.

cast. matadura.

ETIM.: derivat de matar amb el sufix -(t)ura 'conjunt', 'extensió', 'lloc'.

morat

[moɾát] morada (f.) [moɾá] 1. adj. De color entre roig i blau.

ex: Eixia *en una vesta *morà.

cast. morado.

2. subst. m. Taca produïda a la pell per l'extravasació de la sang a causa d'una contusió.

ex: Quin morat més lleig tens a la galta?

cast. cardenal.

ETIM.: derivat de móra, per esser entre roig i blau el color d'aquesta fruita.

vegeu moradura, *blaüra

FMB, PSM

moradura

[moɾaúɾa] subst. f. morat, Equimosi.

ex: Sempre porta els genolls plens de moradures.

cast. cardenal.

ETIM.: de morat més el sufix -ura.

vegeu blaüra, morat

FMB, PSM

*blaüra

[blaúɾa] subst. f. blau blavura Taca blava produïda al cos pel vessament que produeix un colp violent. 
ex: Estava ple de talls i de blaüres.
cast. cardenal.
ETIM.: formada sobre blau, del germànic blāo, amb el sufix -(t)ura 'conjunt', 'extensió', 'lloc'.
vegeu moradura, morat
FMB, PSM

Ser l'últim pet de l'orgue

loc. verbal No ser important. Es diu de qui té una opinió o una actuació irrellevant per ser l'últim en importància en un lloc o en un col·lectiu.

hipòtesis:

a. pet: l'últim soroll dissonat de l'orgue.

b. pet: el xiulit és menut dels tots els tubs de l'orgue (cast. pito).
MLC, JB