jaç

[ʤás] 1. Objecte que serveix de llit; llit rudimentari; qualsevol cosa disposada per a jaure-hi damunt.
ex: Durant la guerra dormíem en un jaç.
cast. yacija.
2. Cau d'un animal; lloc on acostuma de jaure un animal.
cast. cama, yacija.
ex: El gos s'ha fet el jaç xafant la brossa.
3. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè servisca de llit a les bèsties i absorbisca llurs excrements.
ex: Mon *uelo li *fea el jaç a l'haca.
cast. cama.
ETIM.: del llat. *jacium, mat. sign.
MCGM

pol

[pɔ̞́ɫ] asfalt subst. m. 1. Material aglomerant de color negre i de consistència sòlida o semisòlida constituït majoritàriament per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli.

ex: No t'acostes a la voreta de la mar, que t'embrutaràs de pol.

cast.: asfalto, chapapote

2. Mescla d'asfalt, betum o quitrà amb arena, calç, etc., usada per a fer paviments o ciment impermeable.

ex: Hi ha un camió abocant pol al caminal.

cast.: asfalto

ETIM.: incerta

diàleg dels informants:

–Quan anem per la platja xafem pol.

‎–"Pol", xapes negres de quitrà per la voreta de la mar.

RM, MCGM

desbravar

[dezβɾaváɾ] esbravar esbraveir v. tr. 1. Fer perdre la bravesa; fer cessar de ser brau; amansir, domar; capar.

ex: Vols desbravar-lo? Endus-te'l a l'hort a cavar.

cast. desbravar, domar, castrar.

2. Esbravar; fer perdre la força interna (de calor, de grau de fermentació, etc.); pron. Perdre la bravesa, desventar-se el vi, la cervesa, la gasosa, etc.: evaporar-se el seu alcohol, gas, etc.

ex: Qui s'ha deixat el tapó obert? La cervesa s'ha desbravat!

cast. esbravar, desventar

ETIM.: de brau, d'origen incert, podria ser el resultat d'una alteració del ll. barbărus 'bàrbar, ferotge' en *barbrus, *babrus, *brabus, més el prefix des- amb de 'llevar', 'desfer'.

diàleg dels informants:

–Es desbraven animals o líquids amb gas, i també persones que són molt "fortes".

–Desbravar-se s'usa tant al Principat com a València. Al Principat diuen més "esbravar-se".

MCGM, FMB

Fer jaç

loc. verbals lligades a l'acció excessiva, sense control, que no s'atén al trellat, a la prudència o al sentit comú.

Fer jaç alguna cosa: desfer-la, trencar-la, esmicolar-la.

ex. El gos havia fet jaç el tapet.

Fer jaç d'alguna cosa: Emprar molt una cosa o repetir una acció amb entusiasme; gastar-la en abundància.

ex. D'ençà que li van regalar la bici se la fa jaç.

Fer-s'ho jaç: gaudir molt amb alguna activitat.

ex. - S'ho fa jaç a la piscina.

Fer-se'n jaç: o menjar sense parar amb gana o amb gust.

ex. Se'n *fea jaç, de menjar faves.

vegeu jaç

MCGM, FMB, CMN, APM

No traure's la pasta de damunt

Referit a una feina o una explicació que es fan difícils d'aclarir, que duren més del compte i són "un núvol" per a qui les ha de realitzar. En paral·lel a la dificultat que hi ha a de llevar-se dels dit alguns tipus de pasta.

vegeu pasta

MCGM

*catxalulo

[kaʧalúlo] subst. m. catxerulo, catxirulo, milotxa, estel 1. Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estés i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal (normalment hexagonal o octogonal), lligat a un cordell o a un fil llarg que es deixa anar perquè s'eleve amb l'impuls de l'aire, servint de distracció i de joc als infants.
ex: A Pasqüa volem els catxalulos.
2. Borratxera.
ex: Portava damunt un bon catxalulo.

ETIM.: del cast. cachirulo mat. sign. des del llat. vulg. *caccŭlus, i este del llat. caccăbus, 'olla' i per ext. 'fragment de test'.

Tot s’ho creu…

Tot s’ho creu,
pareix la creu.	per baix la creu.
Tot s’ho cala,
pareix Cucala.	per baix l’escala.

Tonadeta de burla per tal d’escarnir un xiquet o una xiqueta massa crèduls.

MCGM

*conxovar-se

[koɲʧováɾse] o [koɲʧaváɾse] v. pron. Convenir-se, pactar-se algunes persones per a un fi, generalment dolent o clandestí.

ex: *Vosatros dos esteu conxavats en contra meua tot per fer-me la punyeta.

cast. conchabarse.

ETIM.: del cast. conchabarse, del llat. conclavāre mat. sign.

JC, FMB, JMN, MCGM

*empleat

[ampleát] subst. i adj. *empleada [ampleá] (f.) 1. Persona ocupada a sou en un servici públic o d'oficina.

ex: Xica, que ben *empleada que està la teua filla!

cast. empleado.

2. Membre del cos de policia municipal (ara policia local).

ex: O te'n vas ara mateix o cride a l'*empleat.

cast. municipal

ETIM.: del cast. empleado, mat. sign.

VCP, JC, SA

pasta

[pásta] subst. f. 1. Massa blana i plàstica formada amb una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o algun altre líquid.

ex: Quan anava a l'obra portava les calderetes de pasta.

cast. pasta.

2. especialment, Massa blana formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos; cast. masa.

ex: Fenyies la pasta del pa. Te'n recordes?

3. pastís; peça dolça de rebosteria.

ex: Ves a ca la Gória i compra una *bandejeta de pastes.

cast. pastel, pastelillo.

4. Cadascuna de les classes de fideus, macarrons i altres sopes fabricades a base de pasta de farina.

ex: M'*agrà més l'arròs que la pasta.

cast. pasta para sopa.

ETIM.: del llatí pasta, mat. sign.

*pasteló

[pasteló] subst. m. Pastís dolç de rebosteria.

ex: Mira, bonica, la tia t'ha fet un *pasteló per al teu sant.

cast. pastel, tarta.

ETIM.: pres del cast. pastelón, augm. de pastel.

vegeu pastís

ACP

pastisset

[pastisét] subst. m. Pastís menut; massa de rebosteria relativament menuda i farcida que es fa per Nadal. Són de moniato, *cabello de ángel, *cacaua o *anmenla.
L'únic "pastisset" salat és el pastisset de mida farcit de morrongo, tomaca i tonyineta i de ceba fregida i pésols. 

cast. pastelillo.

vegeu pastís

ACP, MCGM

pastís

[pastís] subst. m. Massa de pasta de farina, cuita al forn (de mida) o fregida, farcida de ceba i pésols, o de tomaca i morrongo, o de bleda o espinac.

cast. empanadilla.

L'equivalent normatiu pastís té una sèrie de paraules que en designen el tipus específic. El genèric ha estat substituït pel castellanisme *pasteló. i el comerç pastisseria pel castellanisme *pasteleria on es fan i / o es vénen pastes i *pastelons.

ETIM.: del llatí pastīciu, ‘fet de pasta’.

ACP, MCGM, MLC

pastissos (foto: Menjars típics d'Oliva)

Mirar contra el govern

Aquesta expressió es diu quan una persona té la vista que pareix que un ull mira a dreta i l'altre a una altra direcció (que és estràbic) i sobretot que fa cara de pocs amics, cara de no fiar-se d'ell, cara de males intencions... Sempre s'ha de dir aquesta expressió de forma humorística, amb segona intenció.
vegeu *bisco fer mirada

JMS

casar

[kazáɾ] v. tr. i pron.  1. Unir o unir-se en matrimoni.

ex: Es varen casar ahir.

2. Disposar dues o més coses de manera que facen joc o tinguen correspondència justa les unes amb les altres.

ex: Portaré el xiquet al dentista. Les dents no li casen.

3. Lligar bé, avenir-se dues o més coses.

ex: Busca que casen bé els colors!

cast. casar.

4. En els jocs infantils o de sort, posar els diners que s'ha de jugar.

ex: As de copes! Et toca casar a tu.

cast. meter.

ETIM.: verb derivat del llat. casa 'edifici habitable'.

VCP

creure

[kɾéwɾe] v. 1. intr. Tindre fe (abs. sense complement 'tindre fe religiosa').

ex: Ell creu. És catòlic practicant.

2. intr. Adherir-se a una cosa com a vera, o a una persona com a veraç (amb el complement introduït amb la preposició en).

ex: Si no crec en mon pare, en qui puc creure?

3. intr. Tindre fe en la realitat, en l'eficàcia, en la probabilitat, d'una cosa.

ex: Creia en la teoria de la evolució.

4. intr. Tindre fe en la veracitat d'algú, en la seua virtut.

ex: Creuré en tu si m'ho demostres.

5. intr p ext Creure en la paraula d'algú.

ex: Crec que no m'enganya.

6. tr. o pron. Tenir (algú) com a veraç en allò que diu.

ex: Es creuen que ella canviarà les coses.

6. tr. Admetre (alguna cosa) com a certa. Creure's una cosa.

ex: Ja creus que és el teu fill?

7. tr. Tindre per veraç, per veritat; opinar, pensar-se.

ex: Creus que la tecnologia ho resol tot.

8. tr. i pron. Imaginar-se, pensar-se.

ex: Em creia que ja no vindria.

9. tr. Considerar, tindre per tal o tal cosa.

ex: Creurà que no és ta casa.

10. tr. Esperar o témer que passarà alguna cosa.

ex: Tots creien que pedregaria.

11. tr. Obeir. Creure els pares, l'oncle, els mestres; fer allò que altre diu que es faça.

ex: Si no creus *als pares, no tindràs Reis.

12. abs. Esta xiqueta, ni creu ni creurà. És massa cabuda.

ETIM.: del llat. crēdĕre; més acusatiu (sense prep.: 'acceptar, assumir, adherir-se'; amb prep. in 'creure' en sentit estricte): totes les accepcions, llevat de 11 i 12;  més datiu sense prep. 'obeir' (11 i 12).
Les accepcions 11 i 12, molt arrelades al parlar tradicional, van perdent vigència davant de obeir.

*escófia

[askfia] còfia escòfia 1. Cobricap lleuger, a manera de gorra, de formes i de grandàries diferents, feta de tela, de randes, de cintes, etc., que se subjecta amb una veta davall la barba i que solia formar part de la indumentària de les criades, de les dones de certes comarques, de les monges d'algunes congregacions, etc.

ex: Posa't l'ascófia, que ve el senyoret.

2. Dona poc intel·ligent, ingènua, de poc caràcter, dit en to despectiu.

ex: Has vist quina escófia? Creu que el cotxe és meu.

cast. cofia.

ETIM.: del llat. tardà cofia, mat. sign, d'origen incert potser germànic; en aràbic kūfiya, traduït en llat. per «capellus», encara que no sembla provenir de l'àrab.
JNC, MLC

minxo

[mínʧo] subst. m. Pa de dacsa, menjar de guerra i postguerra.

Coca de farina de blat dindi amb oli i una sardina (Vall de Gallinera). (DCVB)

malnom d'Oliva

diàleg dels informants:

–Quina gràcia, a la vall de Gallinera els minxos són les coques de dacsa, les nostres coques a la calfó.
–En Castell de Castells els minxos son uns pastissos grans de verdura que els fan fregits, i estan fets en la mateixa pasta de les coques de dacsa.
–Més que pa, ma mare (que no el podia oldre) deia que era més xafat (que no "trumfava"). Era una coqueta allargada, com si fóra un panet, però d'un dit de grossa, i a vegades li feien ditades al mig.

MCGM, PSM, CL

*cascavellico

[kaskaβeʎíko] subst. m. Espècie de pruna menudeta i molt pedunculada, que està amb les altres al voltant d'un eix, de manera que semblen cascavellets.

cast. cascabelillo, ciruela de dama.

ETIM.: del cast. cascabel, ‘cascavell’ amb el sufix diminutiu aragonés -ico.

Cascabellicos, escabellicos... Són uns fruits de *ciriueler (Prunus domestica) -*ciriuelos o prunes- no gaire comercials perquè la pell és molt fina i es fan malbé prompte, i perquè són xicotets. Pense que encara se'n poden trobar algun divendres a la plaça. Són molt dolços i aromàtics. Per a fer el *ciriueler s'empelta sobre l'ametler la varietat desitjada.

JC

cascavellicos

Ser donador de faena

Estar sempre preparat per demanar, exigir o fer parlar, però no en grau excessiu. De les criatures es quan ploriquen més del compte, quan cal anar darrere d'elles perquè tot ho palpen, quan els costa adormir-se o quan demanen més atencions. És com un retret carinyós: Mira que és donador de faena!!

MCGM

Qui se'n va de casa…

Qui se'n va de casa, a casa torna. 

Recorda el fill pròdig, que va tornar al seu lloc d'origen, però també expressa la tendència a tornar al lloc d'on hem eixit (per ex. la perruqueria on anàvem i vam deixar d'anar, ara hi tornem).

MCGM

assorrat

[asorát] assorrada (f.) [asorá] adj. 1. Expressa l'estat de depauperació i d'inactivitat provocat per la febre.

Ex.: El xiquet està assorrat. Li ha pujat la calentura.

2. Expressa l'stat de por o d'acovardiment que es manifesta amb la inactivitat.

Ex.: On està? A casa. Assorrat. No vol saber res de ningú.

ETIM.: part. passat de assorrar (ensorrar, sorrar) 'llastar una embarcació amb sorra', format damunt sorra 'arena', del llat. del ll. sabŭrra 'llast, sorra que es carrega en una embarcació', a través de l'ant. saorra.

diàleg dels informants:

–Quan una persona té calenturon es queda assorrada, però també quan està acovardida o té molta por i no gosa menejar-se.

–Assorrat, a Catalunya ho gasten per a dir que alguna cosa a caigut (una casa s'ha assorrat) i supose ve de fer-se un muntó de sorra. pel que estar assorrat seria estar abatut, fet miquetes, fet pols.

MCGM, JL

Portar pegada al faldó

loc. adverbial Referit a una criatura emmarada i que no vol separar-se de la mare i per extensió tindre sempre a prop algú.

MCGM

sumor

[sumóɾ] subst. f. Dolor difús i persistent que no se'n va. Emprat normalmet en diminutiu: sumoreta.

ex.: –Com has quedat *en el mal del *quixal? 

–Estic millor, m'he pres una pastilla però encara note la sumoreta.

ETIM.: incerta.

hipòtesi: substantivació de sumor (1a pers. sing. del pres. d'ind. passiu de sūmō 'prendre') com significant una sensació de 'sensasació de contacte dolorós'. Per analogia pren gènere femení com quasi tots els subst. amb terminació en -or.
vegeu somordor

ACP

Parlar amb to de solfa

loc. adverbial Parlar recriminant i posant-se en pla de superioritat.
MCGM

pebrella

[peβɾéʎa] subst. f. Mata de la família de les labiades (Thymus piperella), de fulles ovades, obtuses, grosses, rígides, glanduloses, i flors purpúries en inflorescències; és molt aromàtica, emprada per a adobar olives.

cast. jedrea, piperela.

ETIM.: del llatí piperĕlla, dim. de pĭper, ‘pebre’.

Endemisme del PV. Qui no l'ha utilitzada per a adobar les "olives xacaes"? Dóna un sabor molt especial a la samorra en general.

PSM, SA, JC

pebrella thymus piperella

pruna

[pɾúna] subst. f. Fruit de la prunera, que és de forma esfèrica, esferoïdal o ovalada, de grossària que oscil·la entre dos i huit centímetres de diàmetre major, amb endocarpi dur i amb pell de color variable (groga, verda, roja, morada, negrosa).

cast. ciruela.

ETIM.: del llatí prūna, pl. de prūnum, mat. sign.

Fruit de Prunus domestica. És una varietat de *ciriuelo més amargoset, supose que aquesta varietat fou de les primeres que tinguérem.

JC

pruna prunus demestica

*baejo

[baéʤo] subst. m. abadejo bacallà Peix Gadus morrhua.

ex.: Encara es pesca *baejo en esta costa?

cast. abadejo.

ETIM.: del cast. abadejo, que prové del llat prer *abbaticulu, dim. de abbate ‘abat'.

diàleg dels informants:

–Em va tallar un bon "péntol" de "baejo", un bon tros

–Ganya de baejo

–L'olor del baejo és l'olor de l'amor!

–Estar sec com un baejo (estar flac, ni tindre un clau)

–Més sec que el baejo.

–T'esgarre com un baejo (abadejo)!

XL, MCGM, JC, CPG, MJLV, CAL

Escola dels cagons

loc. substantiva equivalent a 'parvulari', 'preescolar',  'educació infantil', 'guarderia'. Sol emprar-se com sinònima de costura.
vegeu anar a costura
VCP

costura

[kostúɾa] subst. f. 1. Acte o treball de cosir.

ex.: Totes les vesprades es posaven a la porta  a fer costura i a escoltar la novel·la de la ràdio.

2. Sèrie de punts que uneix dues peces de roba, de cuiro, etc.; lloc on s'uneixen dues peces cosides, i senyal que hi deixa l'operació de cosir.

ex.: No veus que les costures estan mal rematades?

3. Senyal o marca deixada en la pell després de curada una ferida o per una nafra mal curada.

ex.: Tenia la cara plena de costures.

cast. costurón, cicatriz.

4. Escola on les xiquetes aprenen de cosir i altres labors casolanes.

ex.: Ja era hora d'enviar a la xiqueta a costura i que s'ensenyara a fer *algo de trellat per a ajudar a casa.

5. Escola on les xiquetes aprenen de llegir i escriure; escola de xiques en genera.

ex.: I tu, filla, a costura "a aprendre de lletra", com la Mare de Déu!

cast. escuela de niñas.

6. Escola de pàrvuls (tant de xiquets com de xiquetes o en coeducació).

ex.: No tenia més remei que deixar la xiqueta en costura i anar-se'n a fregar escales.

cast. escuela de párvulos

7. L'escola dels infants més menuts es diu escola dels cagons o costura de cagons

ETIM.: del llat. vulg. *consutūra, der. de consutus, -a, -um, participi de consuĕre 'cosir'.

vegeu anar a costura
MCGM, FMB, VCP

fotre

[fótɾe] v. d'ús vulgar en totes les accepcions. 1. tr Tindre relació sexual amb una dona; intr Fer l'acte sexual (és curiosament l'accepció menys amprada, substituïda per follar).

Ex.: Anava a fotre al Gallo Rojo.

cast. hoder, joder.

2. tr i pron. Fer, en moltes de les accepcions.

Ex.: Que fots ací?

3. tr. Substitueix verbs que signifiquen ‘enganyar’, ‘véncer’, ‘dominar’, ‘sorprendre desagradablement’.

Ex.: Sempre que vas al mercat, et foten.

4. tr. robar, furtar, prendre enganyosament.

Ex.: Li han fotut la moto.

5. pron. Riure's, burlar-se.

Ex.: Et fots de mi perquè he perdut.

6. pron. Desinteressar-se, deixar de preocupar-se d'una cosa.

Ex.: Saps què? A partir d'ara me'n fot de tot.

7. pron Fastiguejar-se, deprimir-se, avorrir-se, experimentar intensament una sensació desagradable, aclaparadora, dolenta, etc.

Ex.: Quan li vares dir això, el vares deixar fotut.

8. tr Molestar, perjudicar, etc.

Ex.: No vages fotent-me que tinc bons amics.

9. Substitueix verbs que expressen les idees de ‘llançar’, 'tirar', ‘posar’, 'col·locar'. ‘aplicar’, ‘ficar’, etc.

Ex.: I el cabàs, el fots al carro!

10. Pegar, aplicar una cosa amb violència.

Ex.: Li va fotre una *galtà que el va deixar tremolant.

11. pron. Menjar-se o beure's.

Ex.: Es va fotre tot un meló!

12. interj. Fotre! que serveix per a expressar amb energia grossera qualsevol classe de sentiments (admiració, ira, alegria, entusiasme, etc.); també refotre!.  Per eufemisme: fosca!

Ex.: Fotre, quin nas!

13. loc. No fotes! No fotem!: es diu en to d'alarma o prevenció davant un possible perill, engany, error, etc.

ETIM.: del llat. vg. fŭttĕre des del llat. cl. fŭtŭere, 'copular, fer el coit'.

diàkeg dels informants:

–"Collins" "Fotre!" (Jo vaig descobrir l'equivalència castellana molt major: "joder". No és el mateix missatge: la nostra sembla més amistosa, no tan seca).

–Fotre niu!!

–"Eixe té parlar de malalt i fotre de bo".

–"Jesús pequé. A qui fotré?"

–Expressions de sorpresa: fotre! fosca!!

LLN, RM, MASF, JM, MCGM

rapafuig

[apafúʧ] adv. de mode De pressa, sense detenir-se; a corre-cuita.

Vore una cosa o una persona a rapafuig: superficialment, de passada. 

Anar de rapafuig a un lloc: anar-hi de passada i sense aturar-s'hi.

ETIM.: compost de l'imperatiu dels verbs rapar-arrapar i fugir.

Fer alguna cosa de rapafuig, fer-la molt de pressa o, com aquell que diu, vist i no vist.

ASM

*dotor

[dotóɾ] dotora (f.) adj. i subst. doctor 1. Persona saberuda, que fa el savi, que pretén de saber molt, d'entendre en moltes coses, i que en tot es vol ficar i manar (en sentit absolut, amb un matís negatiu).

Ex.: Ja està el dotor mirant per la finestra. Demà ja el tenim ací donant consells!

2. Persona àgil par a fer o recórrer a jocs de paraules absurdes per resoldre alguna situació o per sentit de l'humor.

Ex.: Seràs dotora! Sempre tens una parauleta per a tot.

ETIM.: pres del llatí doctōre, de doctor, -ōris, íd., der. de docēre (supí doctum) 'ensenyar' amb el superlatiu -or 'el més'.

LLN, RM, MCGM, FMB

Qui és?

–Qui és?
–El pare Sant Francesc.
–Què vol?			–Què porta?
–Entrar, que plou.		–Diners.	–Salut i diners.
–Porta diners?		–Doncs ací no hi ha res!
–No.	–Sí.
–*Pués cap al carrer.	–*Pués cap a dins.

MCGM, SA, PSM

covatella

[kovatéa] subst. f. dim. Cova menuda.

topònim: Les Covatelles

ETIM.: del llatí cŏva, var. de cava, ‘buida’ més el sufix -ella (del llat.- ticula 'menuda').

mitjana

[miʤána] subst. f. Terreny inundable vora un riu; arbreda que voreja un riu; terreny poblat d'arbres al qual s'estén l'aigua del riu en temps d'avingudes.

topònim: La Mitjana: antic barranc d'Oliva. (vegeu el comentari de Francesc)

MCGM