Tocar buf

loc. verbal Anar a un lloc o fer una visita molt breu.
ex: Va, dona! Acompanya'm! Però si serà tocar buf!
vegeu buf, Visita de metge

buf

[búf] subst. m. 1. Acte de bufar, i l'aire que s'impulsa bufant.
cast. soplo.
2. Espai brevíssim de temps.
ex: És fer buf, i ja està fet!
cast. soplo. 
ETIM: postverbal de bufar.
vegeu bufa

vencillada

[vensiʎá] revinclada subst. f. Torsió forçada i violenta d'una articulació; torcement del turmell caminant.

ex: La vencillada em va fer tan de mal que no podia ni moure'm.

ETIM.: de vencillar 'lligar amb un vencill' i este del llatí vulgar *vincīcŭlum, ‘lligam’ (derivat de vincire, ‘lligar’).

vegeu girada de peu

descapçar

[deskapsáɾ] escapçar v. tr. 1. Tallar el cap.

ex: Va descapçar el pollastre com si no res.

cast. decapitar. 

2. tr. i pron. Tallar o llevar el cap, l'extrem o la part superior d'alguna cosa.

ex: Ahí el tens, descapçant-se els granets davant de l'espill!

cast.: descabezar.

ETIM.: de escapçar, del llatí vulgar *excapitiare, per canvi de prefix (es- (< ex-) a des-).

pigota

[piɣɔ̞́ta] subst. f. 1. verola Malaltia infecciosa contagiosa i a voltes mortal,  caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables; pigota negra: la classe més maligna d'esta malaltia. Actualment es considera extingida.

cast. viruela.

ex: La pigota li va deixar la cara ratada.

2. varicel·la pigota borda: varietat benigna de la dita malaltia, en la qual les pústules són escasses i deixen pocs senyals.

ex: Si té la pigota borda, no el deixes anar a escola.

cast. varicela, viruelas locas.

3. per ext. Marca redona deixada per la vacunació.

ex: Encara tenia al muscle una pigota.

4. per ext. Malalties semblants en animals i plantes.

ETIM.: derivat de piga.

Anar de joca

Modalitat de caça. Caçar a la joca: 

a) Caçar els ocells mentres dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades. 

b) Parar espartets enviscats per agafar-hi ocells quan van a ajocar-se.

c) Caçar a l'aguait.
vegeu jóc

FP

*aparar

[apaɾáɾ] vulgarisme aturar v. 1. tr. Impedir de continuar un moviment, una acció (a algú o a alguna cosa).

cast. parar.

ex: La Guàrdia Civil el va *aparar quan tornava de la platja.

a) refl. o intr. Cessar de moure's, de prosseguir una acció.

ex: Es va *aparar i la va esperar.

2. Rebre una cosa que cau dins les mans o dins algun recipient, sense deixar-la arribar en terra.

ex: Va *aparar la pilota a l'últim moment.

ETIM: del llatí parare 'preparar; fornir'; de la idea de 'preparar' es passà a la de 'posar en una situació determinada, aturar-s'hi, aturar alguna cosa amb un prefix a- de reforçament per tal de distingir-lo de parar 'posar, distribuir, preparar'. Per exemple: la taula 'es para' però el cotxe '*s'apara'. 

Més net que sant Paulí

loc. adv. de mode. Canvi de sentit de l'expressió metafòrica Deixar (algú) més net que a sant Paulí (deixar algú arruïnat). Sant Paulí de Nola es va convertir al cristianisme i va distribuir les seues riqueses entre els pobres. Va passar tota la vida fent obres de caritat.

Passa a significar en sentit comparatiu propi per pèrdua de context: Molt net; sense cap brutícia, sinònim de Més net que una espasa.

cast.: Más limpio que una patena.

MCGM

La bona qüestió és que…

‎fraseologia La bona qüestió és:…/La bona qüestió és que... Estructura introductòria per tal de centrar el contingut principal o el més important del discurs. En estil directe introduïx una pregunta clau; en estil indirecte sol indicar-ne en estil expositiu la informació rellevant de la qüestió.

ex: La bona qüestió és: Pagarà? / La bona qüestió és que no sabem si et tornarà els diners. 

diàleg de l'informant: 

Trobe que emprem aquesta expressió per donar més emfasi al que anem a dir a continuació.

MCGM

enerta

[enέɾta] Alerta! interj. imperativa per recomanar vigilància i atenció o per amenaçar.

ex: Enerta que tornes a agarrar-me *dinés sense haver-me'ls demanat!

cast. ¡cuidado!

ETIM: de l'italià all'erta (erta, del llatí er[e]cta), ‘en lloc elevat’ per a vigilar'. Sembla una forma paral·lela amb canvi del grup preposició+article (al) per la preposició (en). Tot i que també pot ser per confusió o per corrupció atribuïble a l'ús. Cal denotar que hi trobem una excepció a la regla general que fa que en valencià els inicis àtons en [en-] passen a pronunciar-se [an-].

Anar al joqueró

loc. verbal vulgarisme Gitar-se, anar-se'n al llit, anar a dormir.

ex: Xiquets, ja és ben tard; me'n vaig al joqueró.

vegeu joqueró

joqueró

[ʤokeɾó] vulgarisme subst. m. Llit; lloc on es dorm.

ex: Hale! Prou per hui! Tots al joqueró! 

ETIM: del fràncic juk, ‘pal on es posen les gallines’ amb l'infix -er- que sol expressar conjunt i el sufix. augmentatiu/afectiu -ó.

vegeu jóc

ajocar-se

[aʤokáɾse] v. 1. pron Posar-se les gallines o ocells en el lloc on han de dormir.

ex: Les gallines s'ajoquen encara *en el sol fora..

cast. recogerse.

2. pron per ext. Retirar-se a dormir (un animal qualsevol o una persona).

ex: Sempre s'ajoca en acabant de sopar.

cast. acostarse.

3. Agotzonar-se, ajupir-se, posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons.

ex: Ajoca't que *el voran!

cast. ponerse en cuclillas

nota: La 3a pers. del sing. i del plur. del Pres. Ind. així com l'Imp. solen alterar la pronunciació de [-ó-] a [-ɔ́-]  [saʤóka] / [saʤɔ́ka] i [saʤóken] / [saʤɔ́ken].

vegeu jóc
diàleg de l'informant:
Estar ajocat: quan algú està febrós i amb poca gana de rebombori.
NMT

jóc

[ʤók] joca subst. m. Lloc on acostumen dormir; es diu pròpiament dels ocells i aviram, i per ext., dels altres animals i de les persones. 
ex: Quan va vore que totes les gallines eren al jóc se'n va tornar a casa. 
ETIM: del germ. fràncic juk 'jou; perxa per a objectes, pal on es posen les gallines'.

Estar *enuelat

[estáɾ anwelát] loc. verbal Estar envellit (físicament i/o psíquicament).

ex: L'he vist pel carrer i està molt *enuelat!

vegeu *uelo

Fer-se *uelo

loc. verbal Envellir.
ex: Mon pare s'ha fet *uelo a la carrera.
vegeu *uelo

nyespla

*nyespla

[ɲéspla] nespra nespla, nyespra subst. f. 1. Fruit del nesprer o nespler, de forma redona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat; comestible quan és passat o molt madur.

cast. níspola, níspero. 

2. fig. Colp violent, normalment donat amb la mà tancada, especialment el que es dóna en agressió.
ex: Li va arrear una nyespla tan forta que el va tombar de tòs.

ETIM: del llatí vulgar nespĭla, neutre pl., des del llatí clàssic mespĭlum, i aquest, del gr. mespílon (μέσπιλον), nom de l'arbre, i mespílē (μεσπίλη), nom del fruit, amb alteració popular de m- en n- per dissimilació de la m- davant la -p-, i finalment amb palatalització de la n- > [ɲ].

El nesprer és un petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies (Mespilus germanica), de fulles lanceolades, flors blanques i solitàries i de fruits bruns comestibles. El fruit d'aquesta espècie ha anat estant substituït a les nostres terres pel el de la Eriobotrya japonica, arbre fruiter de la família Rosaceae, originari del sud-est de Xina, introduït a Japó on es va naturalitzar. En l'actualitat quan parlem de nespra es dóna per entés que es parla de la japonesa.
La llengua oral fa servir el castellanisme *níspero per tal de designar el fruit i *nisperoner pel que fa a l'arbre. nyespla només s'empra per designar el colp.

LLN

alarb

[aláɾp]  subst. m. 1. Nadiu de l'Aràbia, àrab.

2. fig. Persona inculta, salvatge, feréstega, esquerpa, intractable.

3. fig.  Persona profitosa; ser un aprofitat.

ETIM: de l'àrab al-ʿarabi (العربية), 'àrab'.

diàleg de l'informant:

És un "alarb", si t'encantes amb ell "no les tastes", "es faria amb tot". Ma uela ho deia a una persona profitosa i a més, ràpida en eixe comportament.

MCGM

Vore fins a l'entrevill

loc. verbal Veure allò que és amagat a dins del cos (se sol dir quan algú badalla obrint la boca exageradament).

ex: Xica, quins badalls! T'he vist *hasta l'entrevill!

vegeu entrevill

ER

Fer ulls de mújol

loc. verbal Fer uns ulls ben oberts; fer o tindre ulls inexpressius.

ex: Em mirava sense dir res: *fea ulls de mújol!

vegeu mújol

mújol

[múʤoɫ] llíssera subst. m. Peix de l'espècie Mugil cephalus, semblant a la llissa, amb el cap pla i la boca menuda.

cast. mujol

ETIM: del llatí mugĭle, mat. sign.

mújol

ca

[ká] prep. Forma apocopada del mot casa.

ex: La tonyna és de ca la Jòrdissa?
Equival al chez francés que expressa l'entorn pròxim, l'àmbit, més que no l'edifici.

Vols llavor?

fraseologia Vols llavor? o Vols llavor o l'enrame? Expressió de desaprovació intensa.

ex: Vols llavor? T'ho hauries imaginat? No podem arribar a més!
vegeu Tu què trobes?

MCGM

Tu què trobes?

fraseologia Expressió de desaprovació.

ex: Les dotze i encara res! Tu que trobes?

La interrogació sol ser retòrica, de fort valor fàtic. tot i que semble voler implicar l'interlocutor.

vegeu Vols llavor? Tu trobes?

En vols més? …

fraseologia En vols més? Para el cabàs!! Expressió de desànim quan no s'acaba la mala ratxa, per exemple.

ex: Ahir es trenca el cotxe, hui no va la llavadora… En vols més? Para el cabàs!!

MCGM

La gràcia del món!

molt bé! magnific! fraseologia Expressió d'aprovació entusiasta.

ex: Ho has dut? Sí? Escolta, la gràcia del món!

MCGM

Quedar-se com la nóvia del Pinet

Quedar-se esperant infructuosament.
ex: No ha vingut veritat? T'has quedat com la nóvia del Pinet.
La dita completa:
Quedar-se com la nóvia del Pinet, 

amb la cara *llavà i el monyo fet.

cast. compuesta y sin novio.

El Pinet és un barri d'Oliva.

MCGM

verinoca

[veɾinɔ́ka] vulgarismes subst. f. Genitals externs femenins.

ETIM: incerta, pot ser que en relació amb verí, però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.

A Tàrbena hi ha un grup de danses anomenat 'Sa verinoca'.

diàleg de l'informant:

Temps enrere en parlàvem d'aquestes qüestions o d'unes molt semblants sobre la riquesa per anomenar "les vergonyes"... i ara m'ha vingut al cap l'expressió que diu: "Ves i toca't la verinoca" o "Ves i toca't allò que es cull amb cop". I la cançó que fa: "T'has esvarat i has caigut i t'he vist la verinoca, que's un animal pelut amb una cresteta roja".

APM

a tot estirar

A tot tirar loc. adv. de temps. Com més tard, prolongant al màxim la duració. 

ex: A tot estirar, el mes que ve ja podrem collir les taronges.

tirat

[tiɾát] subst. m. Persona molt dolenta i que fa patir als altres. 

ex: Mal fill? Què va! Més encara: és un tirat.

ETIM: del part. pass. de tirar en el sentit de 'fer fora, despatxar'

Tirat en el sentit de 'fet fora', pària. L'ús que es fa a Mallorca segons el DCVB ens remet al sentit original:

Esser un tirat: haver estat desheretat o engegat de casa seva (Palma). 
vegeu arrastrat

MCGM

molló

[moʎó] subst. m. 1. Fita; pedra robusta ficada en terra per a servir d'indicació de límit d'una propietat, d'un país, etc. 

ex: Com que posar un molló enmig d'un hort?

cast. mojón.

2. Pedra posada a una cantonada o a un costat de portal per impedir que els carros en passar freguen la paret.

ex: Vaig rascar la pintura del cotxe en aquell molló.

cast. guardacantón. 

3. Muntó de coses de poca alçada, semblant a una pedra de fita.

4. un molló (de) loc. adv. molt.

ex: Mare, a mi me'n poses un molló, de puré!

cast. montón. 

ETIM: probablement del llatí hispànic *mutŭlōne 'cap de biga, permòdol'.

Vull diners!

tornaveus
–Vull dine(r)s!
–El pare (el burro) en té tres!


–Vull dine(r)s!
–Tira't mà al fogó
i en trauràs un quarteró!

*Vicente…

escarniment
Vicente
mata la gente,
con un cuchillo
mata un chiquillo,
con un puñal
mata un pardal,
con una faca 
mata una vaca.
MCGM

Salvador…

escarniment
Salvador!
La camisa et fa pudor!

Miquel…

escarniment
Miquel de la mel,
bollo, bollo, bollo…
sardina *torrà
pa i *cansalà!

Tinc set!

tornaveus
–Tinc set!
–Pixa i beuràs calentet!

Tinc fred!

tornaveus
–Tinc fred!
–Arrima't a la paret!

Tinc fam!

tornaveus

–Tinc fam!

–Pega un bram!

Què passa?

tornaveus 
–Què passa?
–Una *uela per la plaça
(passa un camió
i l'esclafa).


–Què passa? 
–Un avió per la plaça, 
passa ta uela 
i l'esclafa.
MCGM

No noure

v. No aprendre, no canviar d'actitud. 

ex: Estes són hores? Tu no nous!

ETIM: del llatí nocēre, mat. sign. 

Defectiu emprat amb adv. de negació en present sing. (este no nou o, tu no nous) des de noure intr. ant. Fer mal; danyar. 

diàleg dels informants: 

–Referint-se a 'esta persona no apren, o que no agafa consciència'. 

–No canvia. Continua fent el mateix, li diguen el que li diguen, li passa el que li passe 

–Quan li manes que faça algo i passa del tema. 
–Sinònim d'esmenar-se, a partir de Noure 'fer mal' (per tal que s'esmenen).

MJLV, PF, FXLI

esbadocar

[azbaðokáɾ] v. 1. tr. Badar, obrir (especialment una fruita o una flor); pron. obrir-se o badar-se una fruita com ho fa la magrana.

ex: Ja estan esbadocant-se els melons.

2. Estar esbadocat, estar més obert del que toca. 

ex: Això no t'ho comprarà ningú. No veus que està esbadocat?

cast. abrir. 

ETIM:: derivat de badoc.

MCGM

bodoc

bodocs

[boðɔ́k] subst. m. Relleu de forma redona que serveix d'adorn en alguns brodats.

ex: Allí estava, fent bodocs mentres escoltava la novel·la de la ràdio.

cast.: bodoque

ETIM: De l'àrab hispanic búnduq, avellanas, des de l'àrab clàssic bunduq, i este del grec [κάρυον] ποντικόν, [nou] pòntica). 

diàleg de l'informant:

Fer "bodocs", redolinets amb puntades de fil, elements decoratius en els brodats (centre de floretes...)

MCGM

propaganda

propaganda

[pɾopaɣánda] publicitat subst. f. 1. Manera d'influir en l'opinió pública a fi d'aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, comercials, etc. 

ex: No cal que em faces tanta propaganda que ja m'has convençut!

2 Mitjans (impresos, dibuixos, cartells, etc.) que serveixen per a propagar una cosa.

ex: Només entrar a ca la Malonda hi havia una propaganda de sabó.

ETIM: del llatí propaganda 'allò que ha de ser propagat, que ha de propagar-se', participi de futur passiu, n. pl. de propagare 'propagar', pres concretament de l'expressió Congregatio de propaganda fide, ‘congregació per a propagar la fe’.

doctrina

doctrina

[doktɾína] o [dotɾína] subst. f. 1. Matèria d'ensenyament. 

2. Conjunt de principis en una branca determinada de coneixements.

3. Allò que professa com a ver un savi, una escola, una secta, etc. 

4. Doctrina cristiana, o simplement doctrina: conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als infants i neòfits; per antonomàsia: catequesi de Primera Comunió.

ex: Només acabes la doctrina prendràs la comunió.

5. Catecisme, llibret on es recullen les veritats de la religió cristiana, normalment en forma de preguntes i de respostes.

ex: Agarra la doctrina que sinó el *retor s'enfadarà!

Locucions:

Saber la doctrina: saber les veritats fonamentals de la religió. 

Fer doctrina: ensenyar-la; se catequista. 

Anar a doctrina: assistir a les explicacions del catecisme o doctrina cristiana. 

ETIM: pres del llatí dōctrīna, mat. sign.

escardalenc

[askaɾðaléŋk] escardalenca (f.) [askaɾðaléŋka] adj. 1. Molt prim de cos. 

ex: Està escardalenc. Què no menja?

cast. seco, flaco. 

2. (So) esquerdat, estrident.

ex: Tens la veu massa escardalenca.

cast. estridente.

3. Persona xillona, basta, vulgar. 

ex: La tia escardalenca eixa! Vas al mercat i només la sents a ella!

MCGM

samarro

[samáro] subst. i adj. m. 1. Astut i reservat, difícil d'enganyar.

ex: Xe, quin samarro, no *n'hi ha qui l'enredre.

cast. martagón 

2. toixarrut Home tosc, talòs, rústic, pesat; rude, grosser mentalment, estúpid.

ex: Ahí va eixe samarro! No traurà trellat d'ell.

3. Persona o animal gran i fort.

ex: Em varen dir que era un gos falderet i mal samarro s'ha fet!

ETIM: masculinització de samarra, del basc zamarra, peça de vestir, rústica, feta de pell amb la llana o el pèl de l'animal.
JB

samarrada

[samará] subst. f. Colp donat amb la mà o altra cosa plana.

ex: Li va pegar una samarrada que el va deixar coent.

cast. manotazo. 

vegeu samarro

RMS

Vore per un foradet

[vóɾe peɾ un foɾaét] fraseologia loc. verbal Expressió que denota la desconfiança envers la sinceritat d'un fet o d'una actitud expressada per algú. 

ex: Ja m'agradaria vore-la per un foradet, tant que diu. 

Expressa la imatge d'algú espiant sense ser vist, darrere d'un barandat, per un forat on pot observar l'actitud o el fet sense la influència de la pròpia presència.

Gallina vella...

Gallina vella fa bon caldo.

Dita que remet a la bondat de les coses antigues i a la valoració positiva de les persones majors. En comparança amb el valor culinari de la carn de gallina per tal de donar-li substància i gust al caldo.

JBM

rescaldada

[reskaldà] escalfor, sufocació subst. f. Calor sufocant, aire molt calent; calorada; sensació psicofísica de calor produïda per la timidesa o per un pensament sobtat o colpidor. 

ex: M'ha vingut una rescaldada i me n'he *enrecordat que m'he deixat el dinar al foc! 

cast.: sofocón. 

ETIM: construïda sobre el verb cast rescaldar 'tornar a escaldar' amb el sufix f. -ada de participi de passat. 

diàleg de l'informant: 

Fer memòria de sobte d'algun fet que requereix una certa urgència d'acció. Supose que fa al·lusió a la calorada que et ve en vore't immers/a en una situació així de responsabilitat, havies de fer una cosa necessàriament i... "com la mort de cent anys" (expressió molt emprada al meu voltant) se t'havia oblidat! 

APM

papar

[papáɾ] v. 1. tr. Engolir sense mastegar. 

ex: Papava sense tocar vora.

cast.: tragar

2. tr. vulgarisme Menjar.

ex: Se n'ha anat a papar.

cast.: jalar

3. pron. vulgarisme Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació.

ex: Es posa davant de la tele i s'ho papa tot.

cast.: tragarse

4. tr. No entendre

ex: És canviar al francés i no papar-ne ni una.

cast.: no entender ni papa

5. pron. Creure qualsevol cosa.

ex: És molt simple. Ja li pots dir una bola que s'ho papa tot. 

ETIM: del llatí pappare 'menjar'

pap

pap (1)

[páp] subst. m. 1. Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la gola i l'estómac; expansió voluminosa terminal de l'esòfag, on s'emmagatzemen els aliments. 

ex: El pardalet tenia el pap ple de llavoretes.

cast.: buche

2. per extensió. Part compresa entre la barba i el coll. 

ex: Què gros s'ha fet! Mira quin pap… I quina panxa!

cast. papera, lamparón. 

3. per extensió.Ventrell, estómac de persona o d'animal.

ex: I ell, al pap! No para mai de menjar!

ETIM: derivat del llatí infantil pappare 'menjar'.

pap (2)

retxitxinat

[reʧiʧinat] retxitxinada (f.) adj. Recuit, passat. 

ex: Me'n vaig a pel dinar que el tindré retxitxinat... 

ETIM: construït amb xixina 'carn picolada' (amb el prefix re- 'més que…, dues vegades' i el sufix -at/-ada de participi de passat) probablement des del cast. chichina. evolució de cecina, i aquest, del llatí vulgar caro *siccina 'carn assecada' (GDLC); o del nahua chichina, 'chupar algo o tomar sahumerio de olores con cañas' que passa al castellà col·loquial d'Hondures com 'excrement humà' (DRAE).
També escrit: rexixinat.

diàleg de l'informant: 

Quan el menjar està passat, l'arròs esclatat o el bullit gelat. 

APM

*assataiguat

[asataigwát] *assataiguada (f.) [asataigwá] sotaiguat adj. Assaciat; estar sense tindre ganes de menejar-se (moure's) ni fer cap exercici; estar molt relaxat. 

ex: Al ple de migdia, en acabant de dinar? I vols que *mo'n anem? No puc. Estic *assataiguat!

ETIM:  de sotaiguar (de sota- i aigua) 'submergir sota l'aigua; regar o mullar un bancal, un terreny, etc., l'aigua que passa pel del costat', amb influència, potser, del més usual assorrar, amb harmonia assota- > asssata- per lexicalització, és a dir per pèrdua de significació de sota 'baix'. 

MCGM, FXLI

Dos viris viris…

Dos viris viris,

dos vares vares, 

un matamosques 

i quatre *fangaes.

resposta: el bou

CMN

tenor

[tenóɾ] caliu subst. f. Calor o ardor tènue, d'un foc moderat. 

ex: Quan t'acostes al forn… Quina tenoreta més bona!

cast.: rescoldo 

ETIM: del llatí tenor, -ōris 'curs ininterromput' derrivat de tenēre 'tenir/tindre'.

margalló

margalló (font: Rafa Llodrà)

[maɾɣaʎó] bargalló subst. m. 1. Arbre dioic de la família de les palmes, de la categoria de les arecàcies (Chamaerops humilis L.).

cast. palmito, margallón. 

2. Lluc (medul·la o tronxo) tendre d'esta planta, que és comestible. 

ETIM: d'origen incert, potser relacionada amb barballó, o potser d'un ant. *(a)bregalyon, der. del llatí vulgar *africanione 'planta africana', variant de bargalló, que ho és també de barballó. 

Es una palmera que pot arribar fer un a dos metres d'altària, però sol tindre el tronc davall terra; té el tronc revestit de protuberàncies triangulars; de fulles grans (palmes) en forma de ventall (palmito), amb pecíols proveïts d'espines, agullonats; de flors grogues, en raïms densos; i de fruits semblants als dàtils, de color verd-rogenc. 

Les fulles d'esta planta palmàcia s'usaven antigament per a la confecció de graneres, d'estores, de cabassos i d'altres productes d'ús domèstic.

Ni té os ni espina…

Ni té os ni espina

i baix del llençol s'enfila...

Què és?

resposta: la pasta bona de fer coques

comentari d'una informant:

Què bo! No havia caigut i mira que és una de les imatges que més gravades tinc de la meua infància! La pasta de les coques fermentant dins del llit!

SA, APM

florí

[floɾí] vulgarisme subst. m. 1. Òrgans genitals externs femenins.

ex: Mira, bonica... no *vullc saber res més! I saps què et dic? Ves i toca't el florí! 
2. Persona, normalment una dona, ingènua, crèdula o amb poca capacitat psíquica.
ex: Seràs florí! No veus que volia prendre't el pèl?

ETIM.: Potser de l'italià fiorino, moneda marcada inicialment amb la flor de lis, emblema dels Mèdici de Florència. Tot i que també pot haver estat construït sobre flor (tot i que siga femení) amb el sufix diminutiu -í, per relació metafòrica afectiva.

El DCVB ressenya que en valencià significa anus, sense aportar cap més informació.
vegeu figa, figot, bacora

paradora

paradores

[paɾaóɾa] o [apaɾaóɾa] rater, ratera, ratonera, ratolinera, parany subst. f. Parany per a agafar rates i ratolins; parany per a agafar ocells (pardals).
ex: Va parar tres paradores i van caure dos ratolins. 

cast.: ratonera, armadijo trampa para ratones; tampa para pájaros. 
ETIM: del llatí parāre, 'posar una cosa en disposició de funcionar' amb el sufix -dora 'que servix per a'.

fogó

[foɣó] subst. m. Anus, forat del cul: per extensió, zona perineal.
ex: El xiquet no para de rascar-se el fogó… no tindrà cucs?
ETIM: de fŏcu, que en el llenguatge clàssic significava ‘foguer’ o 'llar'.
CMN, GB

lliura

[ʎíwɾa] subst f. Unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 400 grams. 1 lliura = 453,59237 grams.

cast. libra. 

ETIM: del llatí lībra, ‘pes de dotze onces’, ‘balança’.

vegeu onça

onça

[ónsa] o [ónza] unça subst. f Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats; pes equivalent a la dotzena part d'una lliura. 1 onça = 28,3495231 grams

cast. onza

ETIM: del llatí ŭncĭa, mat. sign.

Tindre mans de segó

loc. verbal Referida a la falta de destresa o d'habilitat manual.

ex: Té mans de segó! És agarrar un plat i… a terra!

Per analogia a la falta de consistència de les pallorfes (pellorfes) de segó. 
vegeu segó (1)

segó (2)

pa de *segó (font: Viquipèdia)

[seɣó] sègol, ségle subst. m. Planta herbàcia gramínia anual, semblant al blat, però de qualitat inferior; (Secale cereale), de canya d'un metre fins en dos, de fulles linears, primes i planes i d'espiga llarga, que constitueix un cereal molt apte per a la muntanya.

cast. centeno.

ETIM: del llatí secăle, mat. sign.
A Oliva se solen confondre sègol i segó sobretot quan es fa referència al pa. El pa negre i el de segó (integral) solien rebre el genèric 'pa de segó' i es recorda com senyal d'alimentació de baixa qualitat pròpia del temps de la fam.

camp de sègol (font: Viquipèdia) 

segó (1)

segó (font: Viquipèdia)

[seɣó] subst. m. Conjunt de pells mòltes dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta o de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals.

cast. salvado. 

ETIM: d'origen discutit, molt probablement del llatí secŭndu, ‘segon’ (per ser resultat de la segona porgadura del gra o d'una segona mòlta).