Ahí què fan?

–Mare, ahí què fan? 

–Ahí què fan? 

Tallen el rabo 

a tots els que van! 

Tornaveu que vol tallar la curiositat de qui pregunta.

APM

Per un foradet

[peɾ un foɾaét] loc. adv. de mode o instrument De forma amagada; en absència; en el futur.

ex. Ja m'agradaria vore't per un foradet quan sigues mare, a vore si penses com ara.

Sol introduir-se amb el verb agradar en condicional i verbs com ara vore, mirar, guaitar… en infinitu. Expressa amb ironia el desig de comprovar la sinceritat d'assercions o la mutabilitat –suposable– d'actuacions i d'actituds.

taona

[taóna] subst. f. Instrument amb una estructura de fusta  que consistix en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que es posa per l'extrem estret dins l'aigua d'una séquia o d'un bassot i l'altre fora, s'ompli d'aigua, es fa palanca, es trau i es buida als bancals situats més amunt del nivell de l'aigua. 

ETIM.: probablement de l'àrab tāḥūna, ‘molí d'aigua’, per comparació del moviment de la taona de regar amb el de la roda del molí accionada per l'aigua. 

taona (font: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es)

diàleg de l'informant

Reg a taona (Tahona) o reg a carabassí, encara més antic, amb una carabassa buida es poava directament al bassot.

PSM

fulleraca

fulleraca

[fuʎeɾáka] fullaraca, fullaca subst. f. 1. Fullam sec; conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes; conjunt de fulles seques barrejades amb branquilles.

cast. hojarasca.

ex. Arreplegs tota eixa fulleraca i la tires al cremador.

2. fig. Excés de detalls en una narració, de coses accessòries o inútils en una obra d'art, etc.; propòsits o detalls insubstancials; informació irrellevant. 

ex. Quanta fulleraca, Senyor. No diu res de trellat!

ETIM.: derivat intensiu de fulla, amb el sufix poc freqüent -aca i -araca > -eraca, similar al -arasca del castellà hojarasca. 

diàleg de l'informant

Fulla dels arbres quan cau al terra i se seca.

JB

berquelló

[beɾkeʎó] broquet subst. m. Broc llarguer per on aboquen el líquid d'una canterella, d'una ampolla o d'altre recipient; canya tallada per poder abocar amb facilitat un líquid (ví, oli). 

cast.: pico, boquilla

ETIM.: de bec del del cèlt. beccus 'boca dels ocells' amb el sufix diminutiu -elló que dóna bequelló 'boqueta'. La [ɾ] no etimològica pot porcedir d'una contaminació fònica de broc.

PSM

berquelló

fatera

[fatéɾa] cleda, pleta, mallada subst. f. Lloc de pastors; hisenda de camp destinada a la cria de bestiar, principalemt del ramat major. 

cast. hatería, aprisco, redil. 

ETIM.: incerta. Potser construït sobre un aragonesisme fato, des del llatí vulgar *fata, 'vestits' (cf. nòrdic fot). Coromines en dóna pistes indirectes lligant-lo al sentit del castellà 'hato'. El referix al llenguatge de pastors com el pes que carretegen per abrigar-se i menjar. (DECLC III: 914). El sufix -era ens remet al lloc on es deixen els fatos. El castellà en té l'accepció hatería que designa el lloc on es guarixen els pastors i que sembla convenir perfectament amb la bostra accepció. 

A Oliva es conserva en la toponímia Les Fateres, camí i zona als afores del poble.

Fer bous

loc. verbal Referit als infants, jugar  sense control, tenint burrereta; en general, fer molt de desordre i desori.

Fa referència a la situació de desordre i d'avalotament observable als actes de bous al carrer.

MCGM

Anar a tornallom

loc. verbal Fer treballs agrícoles solidaris per tal d'avançar en situacions de necessitat o d'urgència. 

KMV 

diàleg de l'informant

Anar "a tornallom" és quan els llauradors s'ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d'un, demà al de l'altre i així successivament.

Elca

[έɫka] subst. f. Partida i barranc del municipi d’Oliva (Safor), a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera. El nom li ve d'un despoblat, antiga alqueria islàmica, que fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.

N'hi ha un altre en el terme de Salem (La Vall d'Albaida). També és el nom d'una partida de garrofers de la serra de Mostalla (Pego, La Marina Alta).

ETIM.: de l'àrab (al) Halqa 'cercle, redolí' o 'reunió de persones en cercle', o de ^cilqa, nom d’una unitat corresponent a ^cilp 'objecte preciós' (segons J. Coromines a OnCat, IV s. v. Elca).

malcregut

[makɾeɣút] malcreguda (f.) [makɾeɣúða] malcreient, desobedient adj. i subst. Que no atén, no complix o no executa allò que li manen. Fa referència especialment als infants.

ex. No puc en ella! És una malcreguda!

ETIM.: del participi passat del verb creure precedit del prefix mal- 'mancat de, que no té'.

vegeu creure 11 i 12

a defora

[aðefɔ́ɾa] loc. adv. de lloc A la part exterior: al camp (per oposició al poble). 

ex: El meu home és a treballar a defora

cast. fuera

ETIM.: del llatí de fŏris, mat. sign. precedit de la prep. de direcció a.

Cal, dins del context, remarcar la diferència semàntica entre defora i fora. defora situa al camp dins del terme de la població; fora expressa fora dels límits territorials de la població: Mon pare se n'ha anat a treballar a defora (a la partida dels Gorgs p. ex.); Mon pare se n'ha anat a treballar fora (a Cullera p. ex.)

El DCVB documenta una variant de l'expressió amb l'art. determinat «Vaig al defora» (Camp de Tarr., Segarra, Urgell).

A Oliva la persistència de l'expressió s'explica per la necessitat d'ubicar la pròpia situació a dins o defora de la muralla. La necessitat de protecció (Pere el Cruel de Castella havia destruït la vila durant la Guerra dels dos Peres al 1368) portà a l'emmurallat complet de la vila del s. XVI fins el s. XVIII. La muralla tenia cinc portals (el de la Mar, el del Molí, el del Raval, el del Pi i el de Santa Anna). Se'n tancaven les portes per la nit al toc d'oració i s'obrien al trencar el dia fins 1730. 

Les represàlies per la presa de partit de la població per l'Arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió (1701-1707) i la voluntat d'eixamplar la població en van accelerar l'enderrocament.

VCP, NMT, FXLI

Diners i paraules!

–Quant t'ha costat? 

–Diners i paraules!
…i raons amb l'amo!

La resposta deixa clara que la pregunta és indiscreta. Remet l'interlocutor a les claus del comerç: el regateig, el tracte –paraules– i el pagament –diners.

RMS, MCGM

*farnir

[faɾníɾ] fornir v. tr. Proveir d'allò que cal o convé tenir. 

ex. El va *farnir a regals; el va deixar ben proveït; li'n va fer molts. 

cast. proveer, abastecer. 

ETIM.: del gòtic frumjan, ‘abastir’, probablement per conducte del fr. fournir (DCVB). 

ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan 'ser útil, profitós' (GDLC).

El pas de [o] a [a] es fa segurament per contaminició de farcir, per tal de marcar l'excés.

MCGM

*cagarnera

[kaɣaɾnéɾa] cadernera subst. f. Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids: Fringilla carduelis L. molt apreciat pel cant i la coloració. Cara de roig fosc amb els costats del cap blancs i la part posterior negra, amb una faixa groga i la coa negra amb taques blanques. Se sol trobar als camps i als horts; s'alimenta de llavors de card i d'altres plantes, i també d'insectes. És cantador i s'adapta a la vida de gàbia.

cast. jilguero. 

ETIM.: de cadernera (metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis), amb contaminació de cagar.

cagarnera (font:viquipèdia)

Andana

[andána] subst. f. Anunci d'una defunció fet pel pregoner anant per tota la població, de cantonada en cantonada i a les cruïlles dels carrers –excepte al carrer del difunt–, amb so de campaneta.

destinataris	Confrares [kofɾáðes] i confraresses [kofɾaðézes], de totes les confraries [kofɾaðíes]!
invitació	el que *vullga assistir a l'enterro
difunt	del nostre germà (-na) …
malnom	el … (la …, de …)
parents	Home de … (dona de …, fill de …, filla de …, germà de …, germana de …)
adreça	Que viu al carrer …
data i hora	és hui a les …
lloc	a la *iglésia de …	en …
acte litúrgic	*en missa!	A continuació la missa!
acte de caritat cristiana	Per caritat un Pare Nostre [padɾenwéstɾo] i un Ave Maria, que Déu vos ho pagarà!
acabament	Descanse en pau

És un costum que s'és perdut a moltes viles valencianes (Benissa, Dénia, Pego…) tot i que és viu a Oliva. 

En estar en mig de la plasa tots se pararen y tocant los verguers y andadors les campanetes se publicà la andana..., llegint lo dit Antoni Mulet escrivà dita andana y publican-la Alonso Sanchis, verguer y andador ab alta e inteligible veu. doc. Dénia, a 1625 (Chabás, Roc (1887) El Archivo, i, 149).

ETIM.: possiblement d’una simplificació d’una forma no documentada *andan^da derivat de l’acció que fa l’andador (del llatí  *ambŭlātor) ‘Home que està al servei d'una confraria o altra corporació per anar a donar avisos, fer cobrances o complir altres encàrrecs a domicili’ (DCVB).

Diàleg dels informants

– … del nostre germà

Fernando Mas Rodrigues,

Fernando Pebrera,

home de *Viçantica la Garcia.

Serà hui, a les 5 i mitja,

a l'església de Santa Maria.

Descanse en pau.

Així va ser el de mon *huelo

–Abans es deia també "amb missa". Abans els soterrars de diumenges no tenien missa i la missa es feia dilluns. La forma de donar a conéixer el difunt és diversa: se sol afegir el malnom, i una cosa que també s'ha perdut és el domicili del difunt...

–A més, tal com ha dit MLC, es feia referència al malnom de la família per clarificar de qui es tractava.

PSM, FP, MLC, JJ

*desbalafiar

[desbaɫafiáɾ] balafiar v. tr. Gastar supèrfluament, malgastar, dilapidar.

ex. No són dies d'anar desbalafiant *auia!

cast. malgastar.

ETIM.: probablement de l'àr. b al-'âfiya 'amb salut, amb perdó', d'on l'ant. venir a balàfia 'obtenir el perdó un captiu'; d'un primer significat de 'perdonar' es passà a 'fer grans despeses'; el prefix des- que indica 'pèrdua, separació' s'hi afegix popolarment per tal marcar la negativitat de l'acció.

diàleg de l'informant

L'altre dia mon pare va utilitzar la paraula "balafiar" per a explicar-nos que el fill d'un conegut seu havia malgastat tota la fortuna que havia heretat dels pares.

ACP, APB, CMN

Ja s'ha constipat…

Ja s'ha constipat [kostipát] la flor del Xiricull!

Expressió exclamativa irònica Expressa la falta de força o de salut observada en algú. Remet a les flors efímeres de la muntanya i se'n localitza el lloc de creixement al barranc del Xiricull.

Es pot relacionar amb l'expressió 'El delicat / la delicada de Gandia'

vegeu Xiricull

JSP

*conrat

[konrát] conrada (f.) [konrá] colrat -ada adj. 1. Emmorenit, que té color de torrat per l'acció del sol, de la intempèrie, etc.; recremat.

cast. tostado.

2. Envernissat de color d'or vell.

cast. corlado.

colrament subst. m . 3. Eritema, rojor de la pell deguda a l'augment de la sang continguda en els capil·lars del plexe subpapil·lar del derma.

ETIM.: participi passat del verb colrar, ontracció ja molt ant. de colorar.

Malnom d'Oliva

Alça, petaca!

expr. exclamativa irònica Se sol amprar en el llenguatge col·loquial amb ironia en una conversa per tal de desqualificar una asseveració de l'interlocutor.

ex. Alça, petaca!  I tu dius que has fet una carrera?

diàleg de l'informant

Quan es vol fer una brometa a un xiquet, se li assenyala la camisa per baix la barba i amb el dit mantingut a la seua camisa es diu: 

–Tens una taca! [o Mira! Una taca!]. 

El xiquet abaixa el cap intentant mirar la suposada taca, assenyala da amb l'índex i de sobte es diu: 

–Alça petaca!

tot fent-li un colpet suaument a la barbeta amb l'artell mitjà del dit índex.

JC

morrongo

morrongo

[moróŋgo] pebrot de morro de bou subs. m. 1. Varietat de Capsicum annuum. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular.

cast. pimiento morrón, de bonete o de hocico de buey.

ex. Com magradaven les coques de morrongo de la *uela!

2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides.

ex. Li va eixir un bon morrongo.

3. morronga (f.) Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador.

ex. Només és un morrongo i mira tu!

ETIM.: derivat de morro d'origen incert, potser d'una base onomatopeica murr-, expressiva d'una posició dels llavis en forma de botzina. Segons uns, d'una forma llatina o gòtica murrus, mat. sign. segons altres, d'una forma basca murru, mat. sign. El sufix -ngo podria derivar del sufix llatí -nicus 'que pertany o que té forma de'. El diccionari de la RAE només en dona un significat en castellà: gat, col·loquialment.

vegeu pebrera

caramells

[kaɾaméʎs] escarafalls subst. m. pl. Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús.

ex. Quins caramells que fa! Com és d'exagerada, ho fa tot molt gros! 

cast. aspavientos 

ETIM.: del llatí calamĕllu, ‘canyeta’. 

A Mallorca trobem Fer caramell: fugir les cabres en corrua llarga, en forma de processó (DCVB). En valencià, a més Moure un caramell: moure soroll, armar gresca (Val., ap. Aguiló Dicc.).

MCGM

bou

[bɔ̞́w] subst. m. Art de pescar que consisteix en una gran peça de xarxa composta essencialment d'una bossa o depòsit i de dues prolongacions anteriors i laterals que són estirades per dues barques.

ETIM.: del llatí bŏlus, ‘acte de tirar xarxes’

vegeu: *xèrcia, boltix

bou (font: DCVB)

bolitx

[boɫíʧ] subst. m. Art de pescar, de la mateixa forma que l'art de bou, però més menut i de malla més estreta.

cast. boliche.

 ETIM.: del gr. βολίδιον, dim. de βóλος ‘xarxa’, segons Coromines.

vegeu *xèrcia, bou

rompre

[rómpɾe] o [rɔ́mpɾe] v. tr. 1. Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d'una cosa per l'acció d'una força l'efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar).

cast. romper

2. Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.

cast. romper, roturar. 

ex. A la primera llaurada de la temporada rompien la terra amb una aixada o amb un forcat. 

3. Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. 

ex. Al rompre el dia pujàvem al castell per a vore les muntanyes *d'Ivissa. 

ETIM.: del llatí rŭmpĕre, mat. sign. 
En desús i fossilitzat en el sentits 2. i 3. per ser considerat popularment com un castellanisme. Per a la resta d'usos: trencar.

diàleg dels informants 

–De fet, algunes de les partides llaurades per primera vegada pels repobladors rebien el nom de "Rotes".

–Rompre el dia, a la eixida del sol.

PSM, FXLI, FP

dul

[dúl] subst. m. Colp que es fa subjectant i fent pressió al dit polze amb l'índex o al dit índex amb el polze i soltant-lo per tal d'aprofitar-ne l'impuls. Se sol fer per tal d'agredir algú al cap o per a jugar a les boles.
ex. El mestre li va pegar un bon dul perquè no l'atenia.
ETIM.: desconeguda.

dul al joc de boles

cota

[kɔ́ta] subst. m. 1. Vestit que portaven els hòmens i les dones i que arribava des del coll fins a prop dels peus. 

cast. cota, túnica. 

2. Vestidura que s’usava antigament, feta de materials resistents, utilitzada com arma defensiva del cos. Cota d’armes. Cota de malles. 

3. Bata, especialment la que usen els escolans. 

4. Pell de la fava; tavella de les faves tendres.

ex. Patia tanta fam que les faves se les menjava *en cota i tot.

cast. vaina

ETIM.: del germànic fràncic *kotta, 'tela gruixuda de llana' 

Malnom d'Oliva 

diàleg de l'informant 

Malnom de Salvador Llopis Soler, porter del València C.F. campió de Lliga, la temporada 70-71. 

Nascut a Oliva.

PSM

cota (de les faves)

sandenc

[sandέ̞ŋk] saltar i parar, saltar vinyes subst. m. Joc infantil que consistix a saltar els uns per damunt dels altres. El que para està encorbat amb la cintura doblegada i l'altre li salta per damunt tot posant-li les mans sobre l'esquena i obrint les cames sense poder tocar-lo amb elles. Es pot jugar de dos en dos o en equip. En aquest cas el que acaba de saltar es posa a parar fins que li passen per damunt la resta dels companys. 

cast. pídola, potro, burro 

ETIM.: desconeguda.

PSM

sandenc (Jan Brueghel el Vell. 1560)

borroner

[boronéɾ] borronera (f.) [boronéɾa] subst. Persona que tracta i que ven borra destinada a fer o a reomplir matalafs.

Etim.: derivat de borra.

Antic malnom d'Oliva: Borronera

vegeu matalaf, borra

matalaf

matalaf

[mataláf] matalàs, matalap subst. m. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, farcit i ple de borra, llana, crin, ploma, escuma de niló d'altra cosa blana, que serveix ordinàriament, estés sobre un llit, damunt del somier, per a jaure-hi. 

ex. Els pobrets dormíem en màrfegues o en matalafs de borra plens de bonys.

cast. colchón. 

ETIM.: de l'àr. maṭraḥ 'coixí gran, sobretot per a asseure's a terra', der. de ṭáraḥ 'va gitar'. El fonema [-f] sembla ser la interpretació romànica de l'aspiració -ḥ.
vegeu borra

Xiquetes, xiquetes…

Xiquetes, xiquetes
veniu a sopar.
Deixeu de ju(g)ar.
Demà ju(g)areu.
La Lluna i el Sol
no els acabareu.
Cançó infantil femenina.
TRI

fora

[fɔ̞́ɾa] adv. 1. A la part exterior. 

ex. Quan fa calor, dormim fora. 

cast. fuera. 

2.  amb la prep de 

a. En sentit immaterial, lliure, deslliurat, exempt. 

ex. Jo faig prompte el dinar i *aixína ja estic fora d'anar amb presses. 

b. Equivalent a no caldre, no haver de.

ex. Ves amb el teu cotxe i fora d´esperar a uns i a altres. 

ETIM.: del llatí fŏras, mat. sign.

LLN

Trencar mà

loc. verbal. Practicar, assajar, iniciar-se.

ex. Açò encara no va de bo. Només està trencant mà.

Expressa l'adquisició d'habilitat com una modulació de la mà, concebuda com una part innerte i d'una peça que pren mobilitat articulació per articulació, amb un cert dolor expressat pel tret semàntic que hi ha implícit a l'accepció de 'trencar'.

De Sant Joan a Sant Esteve

loc. adv. temporal  A llarg termini, de tard en tard; molt poc.

Ex: Els veig de Sant Joan a Sant Esteve.
Modifica verbs com ara anar, veure, fer…

Literalment "d'any en any". Del 27 de desembre (Festa de sant Joan Evangelista) fins el 24 de desembre (Festa de sant Esteve) de l'any següent.

XL

curri

[kúri] subst. m. Estil de pesca, que consistix a lligar hamets parats al llarg d'un fil i deixar-los arrastrant al ritme de la barca. 

ex. A l'estiu li agradava anar a pescar al curri.

ETIM.: del llatí cŭrrĕre 'córrer' o en aquest cas 'deixar córrer'.

VLO

Casa, la que càpies…

Casa la que càpies, 

terra la que pugues.

Expressió de la valoració de la terra per damunt de l'habitatge segons la mentalitat camperola.

PSM

garrofí

garrofins 1

[garofí] subst. m. 1. Pinyol o llavor de garrofa
2. Garrofa menuda, encara no desenrotllada. 
3. Llegum de la planta Vicia sativa si és de color blanquinosa, en oposició a la veça, que és negrosa 
cast. arvejón, garrubia.
4. fig. Persona molt baixeta, menuda
ETIM.: de l'àrab الخروب (al) kẖarruba, amb el sufix diminutiu -i.
Malnom d'Oliva

garrofins 2

garrofí 3 (vicia sativa)

eriçó

[aɾisó] subst. m. 1. Eriçament. 
ex. La calentura li *fea sentir eriçons.
calfred, esgarrifança 2. Sensació física de la por, de la febre… 
ex. Només de vore-la, m'ha entrat un eriçó!
cast. erizamiento; escalofrío.
ETIM.: derivat de eriçar.
vegeu borró

eriçonar

[aɾisonáɾ] eriçar 1. v. tr. Alçar i posar drets (el pèls, els cabells) com les pues d'un eriçó.

ex. Sempre porta el *monyo tot eriçonat.

v. pron. Sentir por, esglai.

ex. Només de sentir-ho, m'ariçone.

cast. erizar. 

ETIM.: derivat de eriçar, del llatí erīcĕare, mat. sign. amb -on- epetètic per analogia amb una forma femenina d'eriçó > eriçona.

vegeu aborronar-se

*cutxillador

cutxillador (font: Barullo)

[kuʧiʎaóɾ] espadatxí subst. m. Persona hàbil a manejar l'espasa i amiga de desafiaments. 

ex. Anàvem al cine Gran via a vore pel·lícules de *cutxilladors.

cast. espadachín 

ETIM.: del cast. acuchillador, pot ser per influència d'una forma antiga més genuïna acoltellador 'que acoltella', és a dir que fa colps de coltell 'daga'; o colteller 'daguer'.
diàleg de l'informant. 
També he oït cutxillador per nomenar els calçotets de camal llarg, felpats i molt calents.
MCGM

claümada

[klaumà] Colp d'ullal, ullalada, clavada subst. f. Mossegada amb els ullals, amb els claus; acte i efecte de mossegar amb els claus; senyal, ferida o lesió produïda amb les dents incisives sobretot les dels carnívors.

ex. La pobra criatura tenia un bona claümada a la mà!

cast. colmillazo, colmillada.

vegeu claümar

claümar

[klaumáɾ] v. Mossegar amb els ullals, amb els claus; deixar senyal, ferida o lesió produïda amb les dents incisives. Referit sobretot al mos dels carnívors.

ex. No et fies d'eixe gos que adés m'ha claümat el braç! 

cast. dentellear

ETIM.: v. de la 2a conj. construït sobre el subst. clau, 'ullal –dent incisiva', amb un trencament del diftong i una -m- epentètica no explicable per ara.

Al bè

loc. adv. de mode i de lloc Portar algú –un infant normalment– a cavall amb les cames passades per la part de davant del pit tot agafant-li el portador les mans amb les pròpies mans; a l'esquena, en llenguatge infantil.

Modifica verbs com ara: dur, portar, anar, pujar, estar…
ex: Vine i el pare et durà al bé!
L'origen de l'expressió va lligada a la forma de portar els anyells al coll tot subjectant-los les potes amb les mans.

vegeu cametes al coll, bè
PFS

Bè, borreguet…

Bè, borreguet,

que la mare no té llet.

La poqueta que tenia

l'ha beguda este xiquet!

Cançó destinada a infants molt menuts. Se sol cantar tot fent saltar de manera suau el xiquet assegut sobre una cama de l'adult.
RMM, PSM

Cametes al coll

loc. adv. de mode Portar un infant (normalment) a cavall amb les cames passades per la part de davant del pit tot agafant-li el portador les manetes amb les pròpies mans.

Modifica verbs com ara: dur, portar, anar, pujar, estar…
cast. A horcajadas

vegeu Al bè

JB, RMM

Cametes al coll (font: http://rubenlapuente.blogia.com)

cacauer

[kakáwéɾ]  cacauera (f.) [kakáwéɾa]  subs. 1. Venedor de cacaues. Vulgarment: *cacauero.

ex. Ja no passa el *cacauero pels carrers.

cast. cacahuetero.

2. Persona que canta de nas o malament, en referència a la veu de reclam del venedor de cacaues.

ex. Què canta bé? però si és un *cacauero!

Malnom d'Oliva.

vegeu cacaua, cacauera

cacauera

[kakáwéɾa] subst. f. Planta herbàcia lleguminosa anual procedent d'Amèrica, de la família de les papilionàcies (Arachis hypogea), de fulles pinnades, piloses, de flors grogues i de fruit que madura sota terra en forma de beines amb diversos grans.

cast. cacauete, maní

cacauera (font: Infojardín)

vegeu cacaua, cacauer

cacaua

[kakáwa] cacau, cacauet  subst. f. 1. Fruit i llavor de la cacauera consistent en un llegum de clovella forta i gratellosa i de bessons blancs, arredonits, oliosos i amb un punt de dolçor; la solen menjar torrada o fregida amb sal.

ex. Va! Posa'm una cervesa i un platet de cacaues.

cast. cacahuete, maní.

2. vulgarisme Penis, sobretot en llenguatge infantil.

ex. Ai, el meu xic, que va *en la cacaueta a l'aire!
3. Expressió de sorpresa o d'aquiescència, amb ironia.
ex. Ah, cacaua! Ara sí que l'hem feta bona!

ETIM.: des del cast. cacahuete, d'origen americà, del nàhuatl tlalkakáwatl 'cacau de terra', comp. de tlal·li 'terra' i kakáwatl 'cacau', en femení.
VCP, LLN

cacaues

vegeu cacauera, cacauer

cagarritó

[kaɣaritó] cagarrita subst. m. 1. Excrement o trosset d'excrement, especialment el de forma arredonida o cilíndrica produït per animals menuts. 

ex. Quin desastre! El rebost, ple de cagarritons de ratolí! 

2. Qualsevol matèria que s'hi assemble en la forma o en la textura. 

ex. Prenia una medicina que era com cagarritons. 

cast. cagarruta. 

ETIM.: del llatí cacāre 'avacuar el cos', en rel. amb l'adj. grec κακός, -ή, -όν 'roïn, dolent, horrend, desagradable', en neutre plural κακά. la forma infixada expressiva despectiva -rrit- i el sufix diminutiu -ó.

vinçós

[vinsós] vinçosa (f.) [vinsóza] adj. Que té vinces.

ex: Aquella carn era tan vinçosa que no hi havia qui la rosegara. 

ETIM.: de vinça amb el sufix -ós /-osa que expressa 'tindre la propietat de ser'. 

vegeu vinça

vinça

[vínsa] subst. f. 1.Veta o aigua; porció d'una cosa de color, forma o consistència diferent de la resta, com ara vinça de sang, de cansalada, de fusta, de terreny, etc. 

ex. Has vist *en eixe tallat? *N'hi ha una vinça de terra més fosca.

cast. veta.

2. Tendó; tel de la carn.

ex. No *vullc que me'n talles d'eixa [carn], que té massa vinces. 

3. Estella fina de la fusta.

ex. Quin dolor! S'havia clavat una vinça.

ETIM.: der. d'un verb ll. vg. *vĭnctiare (*vinçar) 'lligar', i aquest, del ll. vĭncīre, íd.; el sentit inicial degué ser 'lligam', després 'fibra, veta'.

Baix postetes

loc. adv. de lloc En un lloc que no es vol revelar, com un lloc amagat sota unes posts. Activa la ironia per tal de manifestar: No res t'importa!

diàleg dels informants:

–A ma casa sempre s'ha dit responent a On estàs?? i no tenies ganes de donar explicacions.

–He preguntat a mon pare sobre el significat de "baix postetes" i m'ha recitat esta cançoneta. Es col.locaven dos xiquets, d'esquena a esquena, amb els braços entrellaçats; l'un doblegava el cos, quedant l'altre enlaire, i li deia el primer: 

 –A on estàs? 

–Baix postetes. 

–Què menges? 

–Farinetes. 

–Què beus? 

–*Auia de la mar. 

–Que es torne a voltejar. 

Després es canviava el torn, el de dalt passava baix, i seguien el joc.

XL, PFS, MCGM

La setmana dels quatre dijous

loc. adv. temporal En un temps indeterminat o incert; no mai.
ex. Ens veurem en la setmana dels quatre dijous! 
informació de l'informant:
S'utilitza per referir-se a una cita complicada amb algú, mai es troba el moment idoni per a quedar...
JUV

podrimer

[poðɾiméɾ] podrimener subst. m. 1. Conjunt de coses podrides, corrompudes, brutes (en sentit material i moral). 

ex. El món de la política és un podrimer! 

2. Lloc on es troben o on estan dipositades aquestes coses. 

ex. La pallissa estava feta un podrimer. 

cast. pudridero, cochambrería, sentina, estercolero. 

ETIM.: der. d'un ll. vg. *putrīmen, -īnis, alteració del ll. putrēdo, -ĭnis 'putrefacció, corrupció', der. de putrēre 'podrir'.

calitja

[kalíʤa] xafogor subst. f. Ardor de l'ambient; aire ambient carregat de calor humida. 
ex: Fa una calitja que no que no hi ha qui *ixca al carrer! 
ETIM.: del ll. calīgĭne 'tenebres; boira'.
vegeu fosquissa

ventolera

[ventoɫéɾa] ventada subst. f. 1. Colp de vent fort i sobtat; període breu de colps de vent forts i irregulsrs. 
ex: Veges tu! Quina ventolera s'ha girat! 
2. Acte o actitud irreflexiva. 
ex. Li va entrar la ventolera i ho va comprar. 
cast.: ventola, ventolera. 
ETIM.: Del llat. vulg. *ventularia (de *eventulāre, per eventilāre, per infl. de ventŭlus).