bacora

[bakóɾa] subst. f. 1. figaflor Figa de pell negra, molt primerenca i saborosa. Fruit d'una de tantes varietats de figuera (Ficus carica) que tenim, la bacorera..

cast. breva, macoca.

2. Parts genitals externes de la dona.

Ex.: Mira, saps que et dic? Toca't la bacora.

3. adj. bleda Persona fluixa o inútil per curtor d'enteniment.

Ex.: Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?

cast. breva.

«A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores» (documentada també a Pego);

«A Sant Joan, bacores, | verdes o madures, | però segures» (documentada també a Albaida).

ETIM.: de l'àrab bākûra, mat. sign., derivat de bākûr 'precoç']

‎Madura a finals de juny d'ací l'expressió "Per Sant Joan bacores; verdes o madures però segures". "La figa per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta/madureta, clevillada i picadeta de pardal".

JC

bacores

sumall

[sumáʎ] subst. m. Punt de fuga pel qual regalima l'aigua o qualsevol líquid.

Ex: Haurem de fer tot el mur de nou. Mira quins sumalls!

ETIM.: del radical sum– (vegeu sumar) més el sufix -all, del llat. -ulu, que expressa exigüitat.

Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma. Vocabulari relacionat: traspuar, degotís, gotimall, sumar...

AM

sumar

[sumáɾ] v. intr. traspuar Entrar o eixir un líquid pels porus o trencs molt prims d'un cos.

Ex.: Eixe botijó no és bo. No veus com suma?

cast. recalar, rezumar.

supurar Formar-se i vessar-se pus.

Ex.: Crida el metge. La ferida suma massa.

ETIM.: del mateix radical que el cast. zumo, ‘suc’; de l'àr. hisp. *zúm, i aquest de l'àr. zūm, originat des del gr. ζωμός.

diàleg dels informants:

– Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma.

– Una expressió relacionada: "El qui no suma, se n'ix"

– Jo si que ho havia escoltat.... sumar com a perdre aigua o un líquid d'un espai o recipient....

– Per cert.... nova accepció molt usada a la meua família fa anys... un malet suma.... és a dir tens una ferida que trau pus, o bé algo de líquid per la infecció/inflamació...

AM, JB, MCGM

*acòlic

[akɔ́lik] vulgarisme subst. m. acòlit, escolà, escolanet, El qui serveix la missa. Xiquet que serveix la missa o canta en el cor.

Ex.: Al *retor l'acompanyava un *acoliquet que portava el *sarpasser.

cast. acólito, monaguillo

ETIM.: de acòlit, per aplicació vulgar del sufix -ic; del llatí ecles. acŏlythus, mat. sign.  (< gr. ἀκóλυθος, ‘acompanyador, servidor’).

canyamel

[kaɲamέ̞ɫ] subst. f. canya dolça o canya de sucre Planta arundinàcia (Saccharum officinarum). Planta cultivada de la família de les gramínies, rizomatosa, que fa unes canyes robustes i massisses de les quals s’extrau el sucre.

cast. cañamiel, caña de azúcar, cañaduz.

ETIM.: del llatí canna mĕllis, mat. sign.

Fou un cultiu molt important per al comtat d'Oliva dels segles XV i XVI; s'extreia el suc de la canyamel en els enginys per a produir sucre i productes derivats. Era habitual trobar-ne als porrats o mercadets a tall de llepolia per als més menuts, junt a la regalíssia de bastó. Es pot plantar per fer-ne amb un trocet de canya que tinga almenys un brotet -prominència que ix dalt del nuc-, però aneu en compte que esgota la terra i se'n va com les carabasseres.

JC

canyamel saccharum officnarum

*caputxo

caputxos

[kapúʧo] subst. m. Penitent amb el cap ocult amb una cuculla o cucurulla, membre d'un pas (d'una confraria) de Setmana Santa.

Ex.: Eixirà de *caputxo el divendres Sant?

cast. nazareno

ETIM.: de l'italià cappuccio 'prolongació del coll de la capa de forma cònica per a rebatre sobre el cap', deriv. de cappa.

*retor

[retóɾ] vulgarisme subst. m. rector Sacerdot que regeix una església, i sobretot una parròquia.

Ex.: Han canviat el *retor de Sant Roc.

cast: párroco, cura.

Vulgarment, Capellà, sacerdot, prevere, religiós, encara que no tingai càrrec directiu.

Ex: Pensa que tots els *retors són uns malfaeners.

cast. cura

ETIM.: del llat. rectōre, ‘que regeix’.

JMN, JC

Qui no suma se n'ix

Expressa mala voluntat general, complicitat en un acte o en una situació que li resulta aliena o desagradable a qui la fa servir.

Ex.: Ja veig, ja veig! Ací qui no suma se n'ix!
diàleg del informants:

– L'expressió "qui no suma, se n'ix" la utilitzem per dir que necessitem tenir alguna vàlvula d'escapament (sumar un poc) per no "eixir-nos-en" (definitivament).
– A ma casa la utilitzem per a dir que tots tenim un defecte o altre, que ningú està "ben acabat".

MCGM, LLN

El pare vicari…

El pare vicari 
tancat a l'armari, 
*juant a pilota 
i resant un rosari. 
Ous ous ous, 
bones festes i bunyols. 
*Pals *retors caragols,
per a *mosatros bunyols
JMN

*andicció

[andiksió] vulgarisme subst. f. injecció, punxada Introducció a l'interior d'un organisme d'una solució o suspensió estèril per mitjà d'una xeringa o un instrument adequat. També es fa servir el subst. punxada.

"Andicció". Quan un va a punxar-se a l'ATS; a Oliva diuen que van a donar-li "l'andicció".

MAFS

Hi ha foc a ca Ximo?

Expressió irònica per tal de destacar la pressa injustificada que té algú.

Fem foc o fugim?

Expressa interrogativa d'indecisió. Invitació a prendre una decisió. 'Afrontem la situació o desistim'.

Fer foc sembla ser un gal·licisme: 'disparar'.

–Què fem: foc o fugim? O bé: –Fem foc o fugim? L’expressió seria d’origen roder... (Toni Cucarella)
VCP

estiuar

[astiwáɾ]  v. intr. estiuejar Passar l'estiu en un lloc determinat distint de la residència usual.

Ex.: Abans baixàvem a estiuar a la mar per sant Jaume.

cast. estivar, veranear.

ETIM.: del llatí preromànic *aestivare format sobre  aestīvu, ‘estivenc’

òbila

[ɔ́βila] subst. f. òliba Ocell de la família dels titònids estrígiformes, de l'espècie Strix flammea; és de plomatge molt fi, groguenc, pintat de blanc-gris i negre en la part superior, i el pit completament blanc, el cap redó, bec curt i corbat de la punta, ulls grossos i brillants, coa ampla i curta, ungles negres; habita pels murs i torres de les esglésies i pels forats de roques, està amagat de dia i ix de l'amagatall quan fa fosca.

cast. lechuza.

ETIM.: del germ. gòt. *uwwĭla, mat. signif.

La gent senzilla creu que les òbiles, pel soroll del cant, xuplen l'oli de les llànties i de les campanes de les esglésies.

òbila strix flammea

aligot

[aliɣɔ́t] subst. m. Àguila jove, encara menuda.

cast. aguilucho. Segons el P. Fullana: milano rojo

met. Poc-trellat, que fa les coses de pressa i sense mirament ni reflexió. Beneitó, «bonachón, babieca, bobalicón» (Martí Gadea. Dicc.).

ETIM.: derivat de àliga,del llatí aquĭla amb el sufix -ot.

Ser un aligot. Estar fet un aligot: ximple, babau, "alevat", "infeliç", "encantat", mec,"bobalicó", "boverot".

MCGM

Jovades

[les ʤováes] Les Jovades topon. Partida i actual polígon industrial. Enclavament ibèric i excavació arqueològica on es varen trobar 30.000 fragments de cadufs (qadus). Segons Coromines és un derivat molt productiu en toponímia. 

A les terres valencianes (Vall de Laguar, Cocentaina, La Font d'En Carròs, Alacant…) arrela d'ençà de les instruccions que dóna Jaume I sobre la forma de repartir la terra entre els conqueridors, compensats mitjançant aquesta mesura agrària, amb centenars d'exemples en les pagines del Llibre del Repartiment.

jovada: Extensió de terra que llaura normalment un parell de bous en un dia.

cast. yugada. 

E nós dixem: Nós uos mostrarem ara a partir la terra, e farets-ho axí com se féu a Maylorques, que d'altra manera no's pot fer: uós baxats la jouada a VI cafiçades, e haurà nom jouada e no u serà, Jaume I, Cròn. 289.

ETIM..: de jova 'parella de bous junyits per a llaurar'. del ll. iŭga, pl. de iŭgu 'jou'.

diàleg dels informants:

– Hi ha partides amb noms interessants. Les Jovades: jovada és el que tarda un coble (en castellà: yunta) de bous a llaurar un camp en un dia. L'animal insígnia de Júpiter (també anomenat Iovis) era el bou.

– Jo he escoltat amb una altra partida. A ma casa sempre s'ha dit, "Si no tens sort tindràs jovades".

– Una jovada s'entenia com la quantitat de terra que podien llaurar dos bous en un dia.

– Jovades també és una unitat de mesura ara no sé exactament quantes fanecades.

– 1 jovada = 6 cafissades = 36 fanecades.

VCP, MLC, JL

*alevat

[alevát] alevada (f.) [alevá] subst., adj. i adv. de manera 1. Elevat, abstret en la contemplació d'alguna cosa.

Ex.: Allí el tens. Està *alevat mirant les *estreles.

2. Beneït, simplot.

Ex.: És un *alevat que no entén res.

cast. extasiado, pasmado, alelado

ETIM.: pres del participi passat *elevatu del verb llatí ēlĕvare, mat. sign.

‎"Ser un alevat". Una persona sense estudis o boverot.

MAFS

pera de la reina

És una pera menuda, grogueta, molt dolça, i madura pel mes de juny.

També anomenada pera de sant Joan, de la terra o del *terreno.

Documentada també a: Cast., Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Sanet. (DCVB)

ETIM.: del llatí vg. pĭra, var. del clàssic pĭrum, mat. sign.

Cal investigar perquè "de la reina".

El DCVB sembla dissociar-la de la pera de sant Joan, a la qual defineix a banda: Pera de sant Joan: la que madura aproximadament per la festa d'aquest sant, a la darreria de juny; es diu més o menys pertot i en alguna comarca se'n diu pera santjoanenca (Llucena).
AM, MAFS, NLL, JB

peres de la reina

a mos redó

[a mɔ́s reðó] o [a mɔreðó] loc. adv. de manera. Amb gana, sense prejudicis. El mos redó és la marca circular de les dents sobre la menja. Es contraposa a amb la punta de les dents, que denota desgana o desconfiança.

S'empra en sentit literal referit a l'acte de menjar:

Ex.: Es menjava el pa a mos redó.

O en sentit figurat:

Ex:: Vol menjar-se la vida a mos redó.

Rebollet

[reβoʎét] 1. topon. Despoblat i antic castell que estava situat en terme de Rafelcofer (Horta de Gandia). E sobre açò assetiaren Rebolet e preseren-lo, Jaume I, Cròn. p. 328. E puix pres Bayrén... e Vilallonga e Rebollet e Gallinera, Muntaner Cròn., c. 9. (DCVB)

2. subst. m. Bosc de rebolls; conjunt d'alzines o roures tallats i que han tornat brotar.

cast.carrascal, rebolledo.

ETIM.: del llatí *repullētu, ‘rebollar’.

refillol

[refiʎɔ́ɫ] subst. m. 1. Brot.

cast. renuevo, vástago.

2. Floc de cabells que penja sobre el front; mata de cabell que no es pot incorporar al sentit del pentinat.

cast. rizo, remolino.

ETIM.: del llatí fīliŏlu, ‘fillet’ amb el prefix re- que expressa reiteració.

vegeu *revetxí.
RMS

*revetxí

[revetʃí] subst. m. reveixí. vegeu refillol

ETIM.: probablement d'una forma llatina *reversīnu, derivada de revĕrsus ‘revés, contrari’. Documentat també a Mallorca.

No està recollit en el diccionari però anomenem reveixí (no normativament sovint pronunciem *revetxí/revetxinat*) els brots laterals que ixen de certes plantes com les tomaqueres (i que s'han de retirar clar).

AM

*revetxinar

[revetʃináɾ] o [reβetʃináɾ] reveixinar v. tr. 1. Girar en direcció contrària a la normal; caragolar violentament; trencar *revetxins; arrancar.
ex: Mon pare em portava tots els anys a *revetxinar tomaques.

2. v. passiu estar *revetxinat: estar passat; estar comentat execissivament.

ETIM: derivat de *revetxí (reveixí).

diàleg dels informants:

– Jo també he sentit dir a ma casa que una cosa "estava revetxinada" quan se n'havia passat o que ja se n'havia parlat d'ella massa vegades.

– També es rebetxinen algunes plantes,però ara no sé exactament a què es refereix, però també ho he escoltat.

– Revetxinar.... trencar els brots no volguts de certes plantes... tomaqueres sobretot...

AM, MCGM,  RM, JB, XL

com ell assoles

loc. adv. de quantitat superlativa, amb aspecte comparatiu
Ex: És cabut com ell assoles.

*caixco

[káʃko] exclamació  Expressa insistència, repetició, tossudesa, sorpresa.
ETIM.: 1a pers. sing. pres. ind. de *caixcar, amb acabament -o.

diàleg dels informants:

– *Caixco al bombo! Roda i volta ell/ella ahí!

– A Gandesa (sud de Tarragona) menjaven sardines de caixco. A Oliva ho he sentit més en la frase *caixco ahí!!

– "Ja anem amb la mateixa cançó !" (seria "*caixco", sempre repetint-te).

– "Ni por ésas", tu "a la teua" i *caixco.

– Nyas, *caixco.

AL, LLN, MCGM, FMB, JC

*caixcar

[kaʃkáɾ] v. tr. (vulg.) cascar 1. Pegar (amb força), donar colps violents.

Ex.: Li'n va *caixcar una que el va deixar tremolant.

2.. v. pron. Engolir amb pressa; menjar.

Ex.: Es va *caixcar una paella *sancera.

cast. cascarse, zamparse.

3. Masturbar-se.

Ex.: Se la caixcava en la pallissa.

ETIM.: del llatí *quasĭcare ‘trencar’.

ACP

*petorros

[petóros] subst. plur. també petorrets Bruc d'hivern, Erica multiflora, de la família de la Ericaceae.

cast. brezo

Altres noms: cepell, ciprelló, peterrell, xipell o xiprell.

Perquè quan la tires al foc fa uns sorolls pareguts a xicotetes explosions. Qui no els ha posat quan a encés un foc per escoltar el seu soroll?.

MAFS, JC

petorros erica multiflora

créixens

[kɾéʃens] o [kɾéʃenks] subst. m. pl. creixen (sing.) 1. Créixens vers Planta de la família de les crucíferes: Nasturtium officinale, de flors blanques agrupades en raïms i fruits en síliqua. Es cria en zones humides i vora les séquies; té propietats medicinals.

cast. berros.

2. Créixens bords Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Apium nodiflorum), de fulles pinnaticompostes i de flors disposades en umbel·la. També Helosciadium nodiflorum.

cast. berraza.

ETIM.: segons Meyer-Lübke, REW 4770, del gàl·lic *cresso -ōne, mat. sign., com el fr. cresson; segons Jud, del gòtic *krasja. Meyer-Lübke impugna aquesta darrera opinió fundant-se que el prov. kresos no pot venir fonèticament de *krasja. (DCVB i DAVC)

d'origen incert, probablement d'una base preromana centreeuropea *krassiono-, kressione, difícil de precisar. (GDLC)

Mon pare li diu a esta planta, (que es veu a la font d'Isquierdo o dels tramussos) creixens, tot i que al mirar-ho a l'enciclopèdia pense que exactament són crèixens bords.

El creixen ver (o creixen a seques) és el que en castellà es diu "berros" una verdura semblant als "canonigos" que trobeu embossats a mercadona.

FBM

créixens bords apium nudiflorum

*monyica

[moɲíka] subst. f. Punt d'unió del braç amb la mà.
Ex: Té les monyiques molt primes.
cast. muñeca.
ETIM.: del cast. muñeca, mat. sign.

monyicot

[moɲikɔ̞́t] monyicota [moɲikɔ̞́ta] (f.) subst. Xic o xica; jove que té caràcter o accions d'infant; criatura que mama.

Ex: És que no pensa; encara és un monyicot.

cast. muchacho, monigote, chico.

ETIM.: derivat pejor. de monyaco o monyeco. o de monyica, del cast. muñeca 'nina' o manyoc de roba, generalment menut, farcit d'una substància que en surt filtrada i dissolta, especialment la que conté sucre, medicament, etc., i hom dóna a xuclar als infants.
MCGM

bragat

[bɾaɣát] || bragada [bɾaɣá] (f.) 1. adj. Persona sencera, enèrgica i decidida.

Ex: Què bragat eres, valent. Mira que no tindre-li por!

ETIM.: del llatí bracātu, ‘que duu bragues’, del cèltic braca 'pantaló'. Observem com es genera una etimologia popular a partir de bragó. L'informant diu açò:

Un "tio bragat" és aquell home que té uns braços potents, sense por a la feina dura. Ma mare ens déia de menuts: 'mengeu bona cosa per a què vos se facen uns bons "bragons", i aixina guanyareu al pare'. Una dona amb bons bragons és aleshores una xica amb braços rotunds i potents que, curiosament, a molts homes no els desmereixia raca la seva femeneitat...

JM

bragó

[bɾaɣó] braó subst. m. 1. En l'home, part del braç compresa entre l'espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit.

Ex: A moltes dones els agraden els hòmens amb bons bragons.

cast. morcillo, muñón.

2. Força muscular; força corporal, vigoria; valor, coratge.

Ex: Que porte ell el cabàs que té bon bragó.

cast. nervio.

ETIM.: del germ. brado, ‘tros de carn’. (DCVB)

del fràncic brado 'part carnosa del cos; pernil'; de l'aplicació a les parts vigoroses del braç i la cama de l'home i d'alguns animals, passà a significar 'força física' i 'valor'. (GDLC)

Hipòtesi: El fonema velar aproximant epentètic [ɣ] modificà l'etimològic [ð] per analogia amb el significat de bragat 'valent'.

JM

La llengua no té os

Es diu d'una persona que no té escrúpols a l'hora de criticar els altres.
AST

Anar-se'n per les faves de Cullera

O anar-se'n a les faves de Cullera. Divagar; desviar la conversa.
MCGM

Anar-se'n per les carabasseres

Desviar-se de la conversa. Divagar.
AST

Comptes de cap…

Comptes de cap, cabotes de nap.
AST

Mengem i bevem…

Mengem i bevem i quan no tindrem... vendrem. 

Això ho deien els hòmens d'abans quan s'ajuntaven en família o amb amics en festes. Volien dir que en eixe moment no els preocupaven els problemes que pogueren tindre o si tenien o no diners.

AST

Si vols que et toque la loteria…

Si vols que et toque la loteria treballa de nit i de dia.
AM

Estar colat i garbellat

Estar algún projecte colat i garbellat: meditat, llest, ben preparat.
MCGM

Ser un monyicot

Ser un adult que té comportament immadur.
vegeu monyicot
MCGM

Més que massa

loc. adv. superlativa per indicar una gran quantitat.
MCGM

Encara que tu em donares…

Encara que tu em donares
tres olives en un plat,
jo no em casaria amb tu
perquè tu m'has enganyat.
Encara que tu em donares
el bancal de les pereres,
jo no em casaria amb tu
perquè tu guapa no eres.
MAFS

Entre la farina groga…

Entre la farina groga,
entre la farina groga
i l'oli "de taulellet",
que contenta està la dona
que contenta està la dona
per a fer el menjaret.
Quan arriba l'home a casa
i se'l veu escudellat
pega una patà a la taula
pega una patà a la taula
i reballa tots els plats.
El gos que ho veu
pega a fugir
perquè tenia
perquè tenia
por de morir!
MAFS

melva

[mέ̞lva] subst. f  Peix de l'ordre dels perciformes. teleosti i de la família dels túnids (Auxis rochei), de forma afuada i peduncle caudal carenat.

Auxis bisus, de forma plana, color rossenc, amb ales molt separades, que té de 30 a 40 cm. de llargada.

ETIM.: del llatí mĭlvu, ‘peix saltador’. (DCVB)

del ll. vg. *milva, corresponent al ll. milvus 'milà; peix voraç' (GDLC).

JC, ACS, LLN, MCGM

raspa

[ráspa] subst. f. 1. castellanisme (?). espina En els peixos, conjunt de les espines, especialment l'esquena.
Ex.: Tenia tanta fam que xuplava les raspes de peix.
2. Rapa de raïm.
Ex.: Agarrar el grans de la raspa és molt agradable.
cast. raspajo, escobajo.
ETIM.: del germ. raspon, ‘rascar’. (DCVB)
del germ. occ. *hraspôn 'arrancar' (GDLC)
És possible que almenys la primera accepció fóra un castellanisme. Ni tan sols el DRACV la té en compte.
XL

Oliva, poble d'anguiles…

Oliva, poble d'anguiles,

bona terra "pa" melons.

Miramar, Daimús i Piles.

Vaja què tres poblacions!

Oïda a un xicot de Palmera, llaurador ell, allà pels anys 70.

Cento, saforenc de Cullera

pilot

[pilɔ̞́t] subst. m. 1. Conjunt desordenat.
Ex.: Quin desastre! Quin pilot de coses!
cast. montón, pelotón.
2. Massa compacta de matèria, amassada formant com una bola.
Ex.: Tenia a la mà un pilot de farina.
cast. pella, pelotón.
ETIM.: construït sobre pila, del llatí pīla, 'pilar, columna', amb el sufix augmentatiu -ot i amb canvi de gènere.
MCGM

enforfoguir

[aɱfoɾfoɣíɾ] enforfogar, enfarfegar v. tr. Ofegar, privar d'airejament per excés de persones o coses acumulades o per escassesa de lloc; carregar excessivament de coses acumulades sense orde.

Ex.: Li agradava pintar quadres on tot estava enforfoguit.

cast. ahogar, sofocar; recargar.

ETIM.: derivat d'un radical farf-, onomatopeia de l'acció d'omplir o embotir una cosa excessivament. (DCVB)

Probablement d'un ant. *enfrafegar 'mig ofegar', comp. de enfre 'entre' i afegar 'ofegar', amb desplaçament de la r pretònica. (GDLC)

Probablement format  sobre ofegar amb un canvi del primer grup dels verbs -ar al tercer grup dels als verbs amb -ir. (DACV)
vegeu empilotar

RM

Menjar cervellets de canari

Menjar les viandes més refinades, cares i apetitoses.
Ex: Es comportava com si menjara cervellets de canari.
MCGM

amb el mos a la boca

[én el mɔ́z a la βóka] En ple menjar.
Ex.: M'has pillat amb el mos a la boca.

amb un mos a la gola

[én un mɔ́z a la ɣóla] Amb emoció; amb por.
Ex.: Vaig sentir aquelles paraules amb un mos a la gola.
variant: amb un mos en la gola.

clotal

[klotáɫ] subst. m. Clotada, terreny enclotat. Topònim d'Oliva: platja.

cast. hondonada..

ETIM.: format sobre clot, amb el sufix -al que expressa 'conjunt de'. clot sembla venir d'un mot gàl·lic *klotton. (DCVB)

clot: d'origen incert, possiblement preromà, d'un *klŏpton 'amagatall, forat per a amagar-se', d'una llengua indoeuropea. (GDLC)

Documentat: a Mallorca i a un document català: Un tros de terra vinya apellat clotal, doc. de Vic, a. 1491.

rapa

[rápa] vegeu cresolera

Rapa de frare: planta aràcia de l'espècie Arisarum vulgare (Mall.)

cast. frailillos, capuchinos.

ETIM.: incerta.

La rapa o cresolera (Arisarum vulgare), una aràcia, és senyal de terra fèrtil.

JC

lleu

[ʎéw] subst. m. Pulmó, freixura.

Ex.: vegeu Traure el lleu.

cast. bofes, livianos, pulmón.

ETIM. del llat. leve; substantivació de l'adj. lleu pel poc pes i consistència dels pulmons.

MCGM

senill

[seníʎ] canyís Gramínia de l'espècie Phragmites (Ph. communis; Ph. australis), de canya prima no lignificada, de fulles linears i de flors de panícula grossa i ramificada –violàcia o de color de palla√, que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits. 

cast. cañiza, carrizo.

Abans s'utilitzaven canyetes de senill per a construir barraques i pesqueres -potser que encara en trobem. La població d'aquesta espècie s'anomena senillar i és l'habitatge de moltes aus del pla i dels gorgs.
ETM.:  incerta. 
Hipòtesi: del llat. vulg. *siniculu (*sinu 'corba' més -culu 'menut'), per la manca de resistència al vent.

JC

senill phragmites australis

cresolera

[kɾezoléɾa] cresola, cresol o apagallums Planta de la família de les aràcies, Arisarum vulgare .

cast. candiles, frailillos

ETIM.: derivat de cresol 'llum d'oli' (cat. or. gresol). sembla venir d'una forma llatina *cruceolum, var. de crucibŭlum, ‘vas amb brocs, de forma semblant a una creu’ (cf. RFE, xxvi, 502). (DCVB)

Probablement d'una base ll. *crosiŏlu, d'origen incert, probablement der. del preromà *krosos 'buit de dins'. (GDLC)

MAFS

cresolera arisarum vulgare