Catalina Marranxa…

Catalina Marranxa no té melic

li n'han posat un de pasta

i li s'ha florit...

Catalina Marranxa no té mamelles

i sa mare li posa

dos canterelles.

Catalina (la) Marranxa pixa fil negre

a la porta del sastre,

pa que s´alegre.

diàleg dels informants:

– Esta li la cantava la uela de la meua dona, quan era menudeta.

– Catalina la Marranxa, jo també l´he sentida.

– Catalina Marranxa que es rascava la panxa...

SA, MCGM, JB, CMN

cóp

[kóp] subst. m. 1. El pilot de fulles menudes que les cols i els encisams tenen a la part d'enmig.

Ex.: Mira que el cóp de l'encisam estiga ben *sancer.

cast. repollo.

2. La part superior de la soca d'un arbre, de la qual parteixen les branques.

Ex. Lleveu les fulletes seques del cóp de cada taronger.

cast. copa.

3. Canya que té un cap esquerdat i obert, amb una pedra dins, formant un recipient que serveix per collir figues.

Ex.: Agarrava el cóp i, hala, una figa *derre l'*atra.

ETIM.: del llatí vg. *cŭppu, forma masculina de cŭppa, ‘copa’. (DCVB)

probablement del gr. kólpos (κóλπος) 'clot de la falda, sina'; en l'accepció de 'objecte prominent (vegetal o topogràfic)', pot ser una masculinització de copa. (GDLC)

Cop: la part blanca de la floricol. El encisam que té les fulles tancades.

PSM

trenc

[tɾéŋk] subst. m. 1. Minva; aigua o calor residuals.
Ex: Aprofitava el trenc per acabar de regar.

cast. merma.
2. Ratlla ben planxada dels camals del pantaló.
Ex.: Fes-li una passadeta més; que t'isca bé el trenc.

ETIM.: derivat postverbal de trencar, d'origen preromà, d'una base *trenko, íd., potser indoeuropea i potser també cèltic.
diàleg de l'informant

Els sequiers, per a no desbalafiar aigua, deuen tindre en compte que, segons la distància del motor al tros, deuen parar el motor abans de que l'aigua haja arribat al cap del frau, per aprofitar el "trenc", o siga l'aigua que ja estava en la canal i va baixant en direcció al tros una vegada aparat el motor.

Un altre exemple d'aprofitar el "trenc" seria, en relació a les cuines de vitroceràmica, la quantitat de temps que el foguer permaneix calent inclús després d'haver-lo apagat. Així doncs, per estalviar llum, apaguem el foc un poc abans de que el menjar estiga cuit. L'olla seguirà bollint un ratet amb el "trenc" de calor que li quede al foguer.

ACP

*marimó

[maɾimó] subst. m. cristià Caragol de casta grossa, de tall blanc i boca negra (Otala punctata).

Ex:: Venia de fer caragols i duia una cistelleta plana de *marimons.

ETIM.: incerta, potser de l'accepció maimó, 'lent', de l'àr. maimûn 'feliç; provinent del Iemen o Aràbia Feliç'.

JC

dau

[dáw] subst. m Tros quadrat d'un camp, d'un edifici, d'un trast, etc. Espai de terra entre quatre tarongers.

Ex. : Plantarem un peu per cada dau.

ETIM.: del llatí datum, part. pass. de dare amb el significat de ‘llançar’; Wartburg FEW iii, 20, dóna com a dubtosa aquesta explicació, però admet la forma datum com a origen de dau i del cast. i it. dado, fr.dé, etc. L'etimologia datum no és clara: ni la forma italiana, que normalment seria dato, ni la catalana que seria dat, afavoreixen l'ètim indicat. (DCVB)

del ll. *dadu, íd., d'origen incert, si bé sembla de procedència oriental (àr. dad 'joc, dau' o persa dad(a), dadan 'joc, entreteniment'), portat a la Romània abans de la invasió àrab a la Península. (GDLC)
diàleg dels informants:
‎– "dau" trobe que també és alternant en dos files de tarongers, en la segona posar l'arbre just enmig de l'espai entre dos arbres de la primera...
– Plantar tarongers al cinc de oros. És una forma de plantar els tarongers per a aprofitar el màxim el terreny.
MCGM, VCP, CMN

xona

[ʃóna], [aʃóna], [ʧóna] subst. f. 1. aixona, xona o xoneta (Otala lactea, Iberus alonensis) Caragol de terra, relativament menut, de color blanc amb ratlles fosques. Hi ha qui pronuncia *aixona per confusió de separació de l'article la xona> l'aixona.

Ex.: La aixona és un caragol molt saborós per a la paella.

2. Vagina, vulva, òrgans sexuals femenins.

Ex.: Anava amb la xona a l'aire.

ETIM.: d'origen incert, potser der. de eixonar (del ll. exŭndare 'escampar', der. de ŭnda 'aigua, ona'), a causa del fluix que sol tenir l'òrgan sexual, o potser també de creació merament expressiva  (GDLC)
hipòtesi: potser que de l'àrab.

JC

aixona

Cavall Bernat

[kaváʎ beɾnát] adj. de conjunt m. Muntanya del terme d'Oliva. Penya.

ETIM.: cavall per carall del llat. vulg. *caraclu, 'penis' i Bernat és la pronunciació vulgaritzant de baranat del cèltic *varandā, ‘voreta’, ‘subdivisió’, derivat de randā,‘límit’, ‘divisió’ (segons Corominas DECast, iv, 934) > baranat 'voltant d'una rotllana de penya-segat, envoltat d'aigua o d'aire'. Sembla que cal buscar l´origen del nom en algun culte fàl·lic precristià.

Serra del Cavall Bernat a Alzira; el Cavall Bernat, monòlit septentrional del massís de Montserrat; serra del Cavall Bernal al terme de Pollença a Mallorca septentrional).

FMB

saorra

[saóra] subst. f. sorra Mescla d'àrids (arena gruixuda i graveta sense garbellar), totalment o parcialment matxucats.

cast. zahorra

ETIM.: del llatí saburra, ‘arena’.

En cast. zahorra.(Del lat. saburra). 1. f. Mar. Lastre de una embarcación. (DRAE)

diàleg dels informants

– "Sorra" no l'he oïda mai a Oliva per nomenar l'arena, en canvi en la construcció sempre he sentit "sahorra". Un camió de sahorra.

– Sahorra, em referència a la "grava" "pedra de cantera preparada" més grossa que posen per a drenar qualsevol clot que calga. Ara bé, sorra és una paraula molt bonica.

MCGM, VMV

*llamar

[ʎamáɾ] v. intr. atraure 1. atraure per magnetisme, produir l’efecte d’atracció que té l’imant sobre els metalls.

Ex.: L'imant *llama les agulles.

cast. atraer

2. Abellir.

Ex.: Em *llama menjar-me un pastisset.

cast. apetecer

3. Cridar l'atenció.

Ex.: Em va *llamar aquell titular.

cast. llamar la atención

ETIM.: del cast. llamar procedent del llat. clāmāre, inf. pres. actiu de clamō 'cridar'.

*xixquera

[ʃiʃkéɾa] adv. *sisquera Usat vulgarment amb els significats del cast. siquiera.

1. almenys, tan sols.

Ex.: *Xixquera hauria pogut cridar.

2. Ni tan sols.

Ex.: No la va mirar ni *xixquera una volta.

3. Tant de bo.

Ex. *Xixquera que demà no ploga i pugam anar a la platja.

cast. ojalá

ETIM. probablement del cast. siquiera.

hipòtesi: o de l'arag. si se quera.

Documentat a Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

LLN

estufit

[astufít] subst m. 1. Acte d'estufir.

Ex.: De tant de riure amb la boca plena, li va eixir un estufit.

cast. rociada, espurriada.

2. Esternut.

Ex.: Estava tan constipat que des del carrer es sentien els estufits.

cast. estornudo.

3. Rebuf; expiració d'aire per la boca en senyal d'impaciència o d'enuig, en particular del gat.

Ex.: Va pegar un estufit i va tancar la porta.

cast. bufido.

4. Respost aspre i en to de renya.

Ex.: Quan li vaig preguntar per sa mare, em va pegar un estufit.

cast. tarascada, achuchón.

ETIM.: vegeu estufir i estufar

estufir

[astufíɾ] v. tr. 1. Llançar per la boca una glopada de líquid.
cast. rociar, espurriar.
2. Fer o reproduir el so de defensa del gat.
ETIM.: de estufar, amb canvi del tipus de conjugacíó.

albat

[alβát] subst. m Criatura morta abans de tindre ús de raó. Se'l sol anomenar en diminutiu com signe d'afecte i de compassió: *albaet.

Ex.: Als *albaets els dansaven la dansa del vetlatori.

ETIM.: del llatí albātus, ‘vestit de blanc’, perquè els infants morts són amortallats de blanc i posats dins d'un baül blanc, en significança de la innocència baptismal. En l'alta Edat Mitjana es deien albati els batejats de fresc, fins que se llevaven l'alba o vestit blanc que era l'emblema de la puresa.

*albarginera

[aɫβaɾʤinéɾa] subst. f. Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Solanum melongena), de fulles grosses i de flors blanques o blaves, el fruit de la qual és l'albergínia.

cast berengena

ETIM. vegeu *albargina, més el subif femení –era que denota conjunt o lloc d'origen.

*albargina

[aɫβaɾġína] albergínia, albergina subst. f. Fruit de l'alberginiera, carnós, de formes i colors diversos segons les varietats (Solanum esculentum o Solanum melongena). És mengívola. Floreix a l'estiu, i és molt cultivada en els horts.

cast. berengena

ETIM.: de l'àr. vg. al-bedenǧéna o al-bādinjāna (cl. bādänǧāna), der. del persa bādingān íd., potser a través d'una forma morisca tardana *al-berǧina.
diàleg de l'informant

Atabollades amb pebreres roges fan l'*aspencat. Boníssim.

JC

albarginera i albargines (font: JC)

*ambellonat

[aɱβeʎonát] subst. m. albellonat, albellonatge, clavegueram. Conjunt dels albellons d'una població.

Ex.: Ja has pagat la contribució de l'*ambellonat?

cast. alcantarillado

ETIM.: vegeu *ambelló, més el sufix –at, que expressa 'conjunt de'.

*ambelló

[aɱβeʎó] subst, m.  albelló, claveguera Lloc per on se'n va l'aigua inútil;  Canal o conducte subterrani per on se'n van les aigües sobreres o per a donar eixida a les aigües brutes.

Ex.: Tira una *poalà d`*auia a l'ambelló, que fa pudor.

cast. albañal.

ETIM.:  de l'àr. al-bällúa, 'la claveguera', . o al-ballóʿa, ‘séquia subterrània’.

*guanla

‎[wánɫa] subst. f.  guatla o guatlla 1. Ocell gal·linaci migratori, de la família dels fasiànids (Coturnix coturnix), d’uns 20 centímetres de llargada, el cap i les parts superiors d’un bru negrós amb ratlles més clares, i les inferiors d’un cendra clar, molt apreciat pels caçadors.

cast. codorniz

2. vulg. Ventositat pudenta.

Ex.: Quina *guanla! *Mos va *entoldar a tots.

ETIM.: del llatí coacŭla, 1. mat. sign.

JC

guanla coturnix coturnix

carabassí

[kaɾaβasí] subst. m. 1. Fruit de les plantes brioniàcies Cucurbita pepo i Cucurbita maxima oblonga, que són una espècie de carabassa de forma llargaruda.

cast. calabacín.

2. Carabassa buida i seca que serveix per treure aigua, per a regar – regar a carabassí–, etc.

variants: carabassó, carabasseta, carabassa de fregir...

ETIM.: de carabassa (més sufix diminutiu -í) d'un preromà no indoeuropeu *carapaccia (o *calapaccia, d'on el cast. calabaza i el port. cabaça), que designava cobertes o closques vegetals o animals.

JC, RM, JRC

carabassí cucurbita pepo

farcit

[fasít] farcida (f.) [fasíða] adj. 1. Omplit d'ingredients o amb ingredients comestibles.

Ex.: No hi a res com un bon plat de pebreres farcides.

cast. relleno, repleto.

2. Ple, assaciat.

Ex.: Ja no em cap res més. Estic farcit.

ETIM.: del part. pass de farcir, del llatí farcīre, mat. sign.

A Oliva, com a molts pobles, l'adjectiu està fixat a locucions molt concretes. En la resta d'usos es fa servir el castellà. Per exemple: pebreres farcides, però ensaïmada *rellena, olives *rellenes.

estufar

[astufáɾ] v. tr. 1. Esguitar, llançar un líquid a gotes amb força.

Ex.: Va tancar la boca, va bufar i em va estufar en tota la cara.

cast. rociar, salpicar.

2. Rebre o tractar malament; respondre de forma aspra.

Ex.: Qui la vol? Si no para d'estufar a qui li pregunte.

cast. aventar.

3. Soroll i actitud de defensa dels gats.

Ex.: Quan va vore el gos, el gat va estufar.

ETIM.: del llatí *extufare, ‘donar fum’, del ll. vg. *tūfus, ll. cl. typhus, i aquest, del gr. τῦφος) ‘fum vapor; supèrbia'.

Quin mal geni, estufa (contesta malament) a tot el món.

PSM

estovar

[astováɾ] v. tr. 1. Fer tornar tou, blan, reblanir; amollir, fer menys compacte, més esponjós.

Ex.: Estovaven els matalafs de llana.

cast. ablandar, mullir.

2. fig. Inflar de vanitat.

Ex.: Li parles de la filla i voràs com s'estova.

cast. engreir, hinchar.

Etim.: derivat de tou.

Estovat es quan algo agarra cos, exemple: el cancan d´un traje de fallera, fa que el faldar estiga estovat, el plomatge d´un pardal quan s´estova.

SJ

astorat

[astoɾát] astorada (f.) [astoɾá] estorat adj. Alterat; esglaiat, commogut intensament de por o d'admiració.

Ex.: Quan li ho varen contar es va quedar astorat.

cast. azorado, espantado, aturdido.

ETIM.: part. pass. de astorar, derivat de astor (com esparverar derivat de esparver).

Està molt astorat (alterat, acalorat).

PSM

enfigat

[aɱfiɣát] adj. 1. Que sent una forta atracció carnal per una dona.

Ex.: No traurem res d'ell mentres estiga tan enfigat.

cast. encoñado

2. subst. i adj. Que està dominat per una dona.

Ex.: No va mai al bar perquè és un enfigat.

cast.: calzonazos

3. subst. i adj. Efeminat, fluix.

Ex.: L'enfigat va de rosa.

ETIM.: 1. i 2. participi passat del v. enfigar-se; 3. de figa amb en prefix en- que significa incorporació o semblança.

diàleg dels informants:

– "estar enfigat""fer lo que la dona vol.

– Té "parar" d´"anfigat".

VCP, LLN

figatell

[fiɣatéʎ] subst. m. Embotit fresc de fetge de porc i cansalada magrosa amb espècies, envoltat de tel de budell,  de les comarques de la Safor i de la Marina Alta, de Beneixama  (Alt Vinalopó) i de Mallorca. Es relaciona amb la shiftalia xipriota i té una relació nominal amb el figatellu cors (un embotit sec). És una versió del "fardel" aragonés.

Cast. higadillo (literal.)

var. frigatell

Etim.: del llatí vulgar *ficătum (cast. hígado, port. fígado) més el diminutiu -illu o -ellu. La variant fecătum, per metàtesi, és l'origen de fetge (it. fégato, fr. foie). fícatum, del ll. jecur fīcātum 'fetge alimentat amb figues'.

Hipòtesi: 

1. calc del cors adaptat.

2. del mossàrab *figatello (?).

PSM

figatell

Un senyoret de València...

Un senyoret de València (quiriquiquí!),

que volía ser molt ric (quiriquiquí!),

i tenia una criada que no havía mai cosit (quiriquiquí!).

La criada era modista (quiriquiquí!)

i no havía mai cosit (quiriquiquí!).

Pa cosir-se una camisa estava tres mesos i una nit (quiriquiquí!).

La camisa estava acabada (quiriquiquí!)

i no li faltava res (quiriquiquí!);

li faltaven colls i punys, i tot estava al revés ! (quiriquiquí!).

Me l'ha cantada ma mare de quan anava a cosir.És a dir quan tenia 20 anys i ara en té 70.

MAFS

figa

[fíɣa] subst. f. 1. Fruit de l'arbre Ficus carica, del qual hi ha nombroses varietats que es distingeixen principalment pel color de la pell i per la forma més o menys llarguera.

cast. higo.

2. Parts genitals externes de la dona.

Ex.: Marieta li va ensenyar la figa.

3. adj. m. i f. amb sentit despectiu: poc llest, amb poca agilitat mental, ingenu.

Ex. La tia figa s'ha deixat els "dinés!

ETIM.: del llatí vulgar *fīca, var. de fīcus, mat. sig.

figot

[fíɣɔ́t] figota (f.) [fíɣɔ́ta] adj. amb sentit despectiu: poc llest, amb poca agilitat mental, ingenu; m. Home fluix o excessivament delicat.

Ex.: Al tio figot eixe només li agraden les fotonovel·les.

ETIM: vegeu figa més augmentatiu -ot.

diàleg de l'informant:
Figot, que no s'entera molt de que passa al seu voltant.

JMN

desgarronat

[dezɣaronát] desgarronada (f.)  [dezɣaroná] adj. 1. Espatlat del de la part del garró o taló 

Ex.: Estos calcetins estan desgarronats.

2. En el calçat, absència de la part que cobreix el garró.

Ex: Tenia unes espardenyes totes desgarronades.

ETIM.: part. passat de desgarronar;  derivat de garró.
MCGM, XL

desgarronar

[dezɣaronáɾ] v. tr. Trepitjar amb la punta del peu el garró o taló del qui va davant.

Ex.: No sé com ho fas. Sempre que vas derrere de mi em desgarrones.

cast. descarcañalar, destalonar.

ETIM.: derivat de garró.
MCGM

garró

[garó] subst. m. 1. turmell, taló  Part posterior-inferior de la cama, on s'articula aquesta amb el taló.

Ex.: D'on vens? Tens els garrons molt bruts.

2. Embotit de carn de porc fet de sang i de trossos de greix de porc embotits en la bufeta de l'animal. Segurament per la forma arredonida i per la textura de la pell.

 Ex: Una punta de pa, una talladeta de garró i un gotet de vi… Açò és vida!

cast. morcón, perro.

ETIM.: diminutiu de garra.

MCGM

bacora

[bakóɾa] subst. f. 1. figaflor Figa de pell negra, molt primerenca i saborosa. Fruit d'una de tantes varietats de figuera (Ficus carica) que tenim, la bacorera..

cast. breva, macoca.

2. Parts genitals externes de la dona.

Ex.: Mira, saps que et dic? Toca't la bacora.

3. adj. bleda Persona fluixa o inútil per curtor d'enteniment.

Ex.: Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?

cast. breva.

«A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores» (documentada també a Pego);

«A Sant Joan, bacores, | verdes o madures, | però segures» (documentada també a Albaida).

ETIM.: de l'àrab bākûra, mat. sign., derivat de bākûr 'precoç']

‎Madura a finals de juny d'ací l'expressió "Per Sant Joan bacores; verdes o madures però segures". "La figa per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta/madureta, clevillada i picadeta de pardal".

JC

bacores

sumall

[sumáʎ] subst. m. Punt de fuga pel qual regalima l'aigua o qualsevol líquid.

Ex: Haurem de fer tot el mur de nou. Mira quins sumalls!

ETIM.: del radical sum– (vegeu sumar) més el sufix -all, del llat. -ulu, que expressa exigüitat.

Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma. Vocabulari relacionat: traspuar, degotís, gotimall, sumar...

AM

sumar

[sumáɾ] v. intr. traspuar Entrar o eixir un líquid pels porus o trencs molt prims d'un cos.

Ex.: Eixe botijó no és bo. No veus com suma?

cast. recalar, rezumar.

supurar Formar-se i vessar-se pus.

Ex.: Crida el metge. La ferida suma massa.

ETIM.: del mateix radical que el cast. zumo, ‘suc’; de l'àr. hisp. *zúm, i aquest de l'àr. zūm, originat des del gr. ζωμός.

diàleg dels informants:

– Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma.

– Una expressió relacionada: "El qui no suma, se n'ix"

– Jo si que ho havia escoltat.... sumar com a perdre aigua o un líquid d'un espai o recipient....

– Per cert.... nova accepció molt usada a la meua família fa anys... un malet suma.... és a dir tens una ferida que trau pus, o bé algo de líquid per la infecció/inflamació...

AM, JB, MCGM

*acòlic

[akɔ́lik] vulgarisme subst. m. acòlit, escolà, escolanet, El qui serveix la missa. Xiquet que serveix la missa o canta en el cor.

Ex.: Al *retor l'acompanyava un *acoliquet que portava el *sarpasser.

cast. acólito, monaguillo

ETIM.: de acòlit, per aplicació vulgar del sufix -ic; del llatí ecles. acŏlythus, mat. sign.  (< gr. ἀκóλυθος, ‘acompanyador, servidor’).

canyamel

[kaɲamέ̞ɫ] subst. f. canya dolça o canya de sucre Planta arundinàcia (Saccharum officinarum). Planta cultivada de la família de les gramínies, rizomatosa, que fa unes canyes robustes i massisses de les quals s’extrau el sucre.

cast. cañamiel, caña de azúcar, cañaduz.

ETIM.: del llatí canna mĕllis, mat. sign.

Fou un cultiu molt important per al comtat d'Oliva dels segles XV i XVI; s'extreia el suc de la canyamel en els enginys per a produir sucre i productes derivats. Era habitual trobar-ne als porrats o mercadets a tall de llepolia per als més menuts, junt a la regalíssia de bastó. Es pot plantar per fer-ne amb un trocet de canya que tinga almenys un brotet -prominència que ix dalt del nuc-, però aneu en compte que esgota la terra i se'n va com les carabasseres.

JC

canyamel saccharum officnarum

*caputxo

caputxos

[kapúʧo] subst. m. Penitent amb el cap ocult amb una cuculla o cucurulla, membre d'un pas (d'una confraria) de Setmana Santa.

Ex.: Eixirà de *caputxo el divendres Sant?

cast. nazareno

ETIM.: de l'italià cappuccio 'prolongació del coll de la capa de forma cònica per a rebatre sobre el cap', deriv. de cappa.

*retor

[retóɾ] vulgarisme subst. m. rector Sacerdot que regeix una església, i sobretot una parròquia.

Ex.: Han canviat el *retor de Sant Roc.

cast: párroco, cura.

Vulgarment, Capellà, sacerdot, prevere, religiós, encara que no tingai càrrec directiu.

Ex: Pensa que tots els *retors són uns malfaeners.

cast. cura

ETIM.: del llat. rectōre, ‘que regeix’.

JMN, JC

Qui no suma se n'ix

Expressa mala voluntat general, complicitat en un acte o en una situació que li resulta aliena o desagradable a qui la fa servir.

Ex.: Ja veig, ja veig! Ací qui no suma se n'ix!
diàleg del informants:

– L'expressió "qui no suma, se n'ix" la utilitzem per dir que necessitem tenir alguna vàlvula d'escapament (sumar un poc) per no "eixir-nos-en" (definitivament).
– A ma casa la utilitzem per a dir que tots tenim un defecte o altre, que ningú està "ben acabat".

MCGM, LLN

El pare vicari…

El pare vicari 
tancat a l'armari, 
*juant a pilota 
i resant un rosari. 
Ous ous ous, 
bones festes i bunyols. 
*Pals *retors caragols,
per a *mosatros bunyols
JMN

*andicció

[andiksió] vulgarisme subst. f. injecció, punxada Introducció a l'interior d'un organisme d'una solució o suspensió estèril per mitjà d'una xeringa o un instrument adequat. També es fa servir el subst. punxada.

"Andicció". Quan un va a punxar-se a l'ATS; a Oliva diuen que van a donar-li "l'andicció".

MAFS

Hi ha foc a ca Ximo?

Expressió irònica per tal de destacar la pressa injustificada que té algú.

Fem foc o fugim?

Expressa interrogativa d'indecisió. Invitació a prendre una decisió. 'Afrontem la situació o desistim'.

Fer foc sembla ser un gal·licisme: 'disparar'.

–Què fem: foc o fugim? O bé: –Fem foc o fugim? L’expressió seria d’origen roder... (Toni Cucarella)
VCP

estiuar

[astiwáɾ]  v. intr. estiuejar Passar l'estiu en un lloc determinat distint de la residència usual.

Ex.: Abans baixàvem a estiuar a la mar per sant Jaume.

cast. estivar, veranear.

ETIM.: del llatí preromànic *aestivare format sobre  aestīvu, ‘estivenc’