Saltar a la vista

loc. verbal Oferir-se sobtadament i clarament a la vista, al pensament.
vegeu saltar

Saltar-li un ull

loc. verbal Ferir algú en un ull o traure-li a algú un ull de l'òrbita.
vegeu saltar

Et vull tant que…

Et vull tant que et trac un ull.

Es diu per tal de fer referència a una relació aparentment favorable que no obstant això perjudica.
vegeu saltar-li un ull

saltar

[saɫtáɾ] v. tr. 1. Llançar-se amunt verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquen a terra. (en desús perquè es considera, de forma errònia, que és un castellanisme. Substituït per botar).

ex: Jugavem a saltar a la pata coixa.

2. fig. Respondre d'improvís o interrompent; enfrontar-se a algú.

ex: Era tan susceptible que saltava a la primera.

ETIM.: del llatí saltāre, 'dansar', freqüentatiu de salīre 'saltar; brollar'.

estribanc

[astɾiβaŋk] subst. m. 1. Objecte voluminós i poc útil.

ex: Lleva eixe estribanc d'ahí enmig que molesta. 

2. Moble voluminós.

ex: S'ha comprat un nou butacó i és un estribanc que li ocupa mitja saleta...

ETIM.: incerta.
hipòtesi
Tal vegada de estri 'objecte de qualsevol mena destinat a un treball o ús determinat' i de banc en el sentit de moble gran i poc refinat'; estri,  del provençal o ant. fr. estre (=être), ‘esser’; tal vegada producte d'una regressió de estrument (forma arcaica i dialectal per instrument); banc: del germ. banks, mat. sign. Potser que fóra en un principi equivalent de 'banc de treball'.

L'únic esment documentat es estribancada, localisme d'Eivissa: 'Colp d'espardenya'. 
diàleg de l'informant 
Un objecte gran que sol ser pesat i ocupa molt de lloc és un "astribanc".

APM, RM, MCGM, PSM

torcar

[toɾkáɾ] v. tr. Eixugar o netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície aigua, humitat o alguna matèria pastosa, enganxosa.

ex: Torca bé la taula, que sempre deixes rogles!

pron. Eixugar-se, llevar-se alguna matèria pastosa, enganxosa.

ex: Torca't els mocs, brut!

cast. limpiar.

ETIM.: .: d'un verb llatí vg. *torcare, ‘tòrcer’, derivat de torques, ‘collar, cosa retorçuda’.

En casa emrpem molt l'expressió "torcar" com a sinònim de secar les gotes, llevar la humitat. Per exemple: "Acabe de rentar els plats. Torca'ls abans de guardar-los al caixó". O també: "Passa el drap per la taula i torca-la".

JM

Això m'has dit, xiulit!

Expressió d'incredulitat amb una càrrega forta d'ironia per fer entendre que ja se sabia allò que l'interlocutor ha comunicat o que el qui ho diu no té cap interés per la informació rebuda.

vegeu Això m'has dit a això

MCGM

torcamans

[tɔ́ɾkamáns] subst. m. invariable eixugamans Drap per a eixugar-se les mans.
ex: Quan acabes, passa'm el torcamans.
cast. paño de manos, rodilla.
vulgarisme pl. analògic *torcamansos [tɔ́ɾkamánsos]
ETIM.: compost de l'imperatiu de torcar i del substantiu pl. mans.
vegeu torcar

*daixò

[daʃɔ́] o [deʃɔ́] *daixona (f.) [daʃɔ́na] o [deʃɔ́na] Mot amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem el nom apropiat o quan no volem usar aquest. S'usen com a pronoms, com a substantius (comuns i propis), com a adjectius i com a adverbis.

ex: Passa'm eixe *daixò d'allà.

ETIM.: del demostratiu això prededit pel partitiu d', amb les formes de plural analògic d'aixons i d'aixones.

vegeu això

això

[aʃɔ́] pron. dem. invariable que s'empra absolutament. Aqueixa cosa.

ex: Dóna'm això!

cast. esto, eso.

locucions més freqüents:

a. I això que: serveix per a introduir l'advertència d'un fet que hauria pogut impedir o dificultar el fet que és estat exposat abans, i serveix per expressar millor la importància d'aquest. 

ex: Al final se la va pegar, i això que li havia dit de no córrer.

b. En això: mentres tant, en aquest entremig.

ex: Ella en casa i en això ell al bar.

cast. en esto.

c. Per això: expressa causalitat.

ex: Ella ja ho sabia. Per això no la va experar.

cast. por esto.

d. Això és...: serveix per a introduir una ampliació o formulació més explícita del que s'ha dit abans.

ex: Vosté continue avant. Això és, pel camí més ample, no pel caminal.

cast. esto es, es decir.

e. Això és: equival a l'adverbi 'sí', amb un matís reiteratiu.

ex: –M'has dit que vindràs? 

      –Això és.

f. Això és!: serveix per a expressar dubte, escepticisme o desaprovació. Equival a 'Què va!' o indirectament a l'adverbi de negació.

ex: Això és! I vols que m'ho crega?

g. Això sí: serveix per introduir una fórmula adverbial explicativa de la proposició anterior.

ex: Clar que m'ho varen donar. Això sí, massa tard.

cast. eso sí.

h. Això sí!: serveix per a expressar desaprovació o negació.

ex: –Ho pague jo. 

      –Això sí!

cast. ¡Qué va! ¡Ni pensarlo!

i. Això m'has dit!: serveix per a expressar sorpresa; dit amb ironia, equival a Ja ho sabia.

ex: –…i no estaven casats! 

      –Això m'has dit!

cast. ¡No me digas!

j. Això!: té un valor expressiu semblant a això m'has dit!

ex: –El meló esvava podrit. 

      –Això!

cast. ¡No!

k. I això?: serveix per a sol·licitar una explicació o una explicitació de la informació donada per l'interlocutor.

ex: –No necessite els teus diners. 

     –I això?

cast. ¿Cómo? ¿Por què?

l. D'això res: serveix per a llevar-li importància a una acció o equival a l'adverbi no.

ex: –Te n'estic molt agraït. 

     –D'això res, home!

cast. no importa, es lo de menos, no.

m. Això és: expressa afirmació o aprovació completa.

ex: –I dius que Maria t'ho ha dit? 

     –Això és.

cast. eso es, eso mismo, sí señor

n. Això no: expressa desaprovació.

ex: Això no. No vages per eixe camí, que et veig vindre!

o. A més d'això: equival a ‘endemés’, 'a més', 'a més a més'.

ex: I a més d'això li regalaré el cotxe!

cast. además.

p. I això?: serveix per demanar la raó d'una cosa que no es comprén.

ex: I això? Què no t'ha agradat la paella?

q. Això era...: fórmula per iniciar la narració d'una rondalla o un acudit. També diuen «això era i no era...» o «això era una volta...».
Cal tindre en compte la dificultat que hi ha de portar a l'escrit estes locucions sense denotar-ne gràficament els graus de formalitat ni la força de la ironia o de la serietat donats per un ventall molt ric d'entonacions només interpretables en el context.

Var. form. i sinòn.: *xò, *assò

ETIM.: del llatí vg. ĭpsu-hŏc, equivalent al clàssic hŏc, amb la mateixa vàlua de demostratiu neutre.
MCGM, JC
La paraula "això" com expressió de sorpresa o incredulitat. Voldria saber si la forma tan peculiar que tenim de dir-la (amb una entonació molt marcada) en este context és peculiar d'Oliva o està més estesa. Ja m'enteneu:

- Si algú fa alguna cosa que no toca (t'has posat la camisola de l'inrevés, has tombat el got d'aigua...): "aaaaaixò!".
- Quan no t'acabes de creure alguna cosa que et diuen: "El tio Enrique s'ha mort? Això!".
JM

filassa

[filása] subst. f. 1. Conjunt de matèria textil que s'ha de filar o que s'ha filat

ex: Deixa la filassa i demà ja vorem què fem *en ella.

2. Fil després de la roba per gastament o ser mal teixida.

ex: Quina filassa va amollant eixe drap del *pisso.

cast. hilaza.

ETIM.: del llatí fīlācĭa, ‘conjunt de fils o de coses a filar’.

MCGM

Més amunt

loc. subst. Cambra

Diàleg dels informants:

–Sabia que aquesta expressió s'utilitzava en alguns llocs de la comarca entre l'Alqueria i Bellreguard, però no tenia notícies fins ara que a Oliva s'utilitzara...

–Jo sols ho he sentit en Oliva

–Jo també la utilitze.

–Efectivament a ma casa se li ha dit cambra, però també he escoltat puja dalt del més amunt (perquè de vegades la cambra és la part de la casa que hi ha a sota del terrat, però sota de la cambra estan les habitacions, i en algunes cases hi havia el terradet -una espècie de terrassa on es podia estendre la roba per no haver de pujar al terrat-). Aleshores, a la casa hi havia dalt (on estaven les habitacions i el terradet), i dalt de(l) més amunt que era el que comuntment coneixem per cambra.

PE, MLC, JB, NLL

trespol

[tɾespɔ̞́ɫ] subst. m. 1. Paviment fet de mescla, no enrajolat.

ex: Arruixa el trespol, que s'alça pols.

2. Sostre d'una habitació; superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable (en oposició al sòl o paviment).

ex: Es va quedar adormit mirant el trespol.

cast. techo.

3. Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes.

ex: Tinc una barraqueta que no té trespol i a la matinadeta ja li pega el sol.

cast. techumbre.

ETIM.: d'origen incert, potser del llat. ĭnterpŏlare 'refer alguna cosa', que hauria donat entrepolar amb el sentit de 'refer un sostre o paviment'; caiguda la primera síl·laba en-, el verb hauria pogut prendre una -s- per influx de molts verbs en tras-; i d'aquí trespol. (GDLC)

El sostre, d'una habitació o lo que limita el buit de la cambra, ma uela tota la vida ha dit que la seua caseta no té trespol. També em diu ma uela ara que és un tipo de paviment, fet de mescla sense rajoles.

JMN

Drap del *pisso

loc. subst. Drap de fregar o de llavar: el que serveix per a fregar el terra.
cast: trapo, paño
vegeu *pisso
MCGM

*pisso

[píso] subst. f. castellanisme 1. terra sòl Paviment, i en general el sòl o superfície per on es camina.

ex: Deixa les coses en el *pisso.

2. pis replà Cadascuna de les divisions horitzontals d'un edifici.

ex: Vivia en una casa d'un *pisso.

3. pis apartament departament Cadascun dels compartiments superposats que formen un edifici, llevat de la planta baixa.

ex: A vore quan veniu a vore el meu *pisso.

ETIM.: del verb pisar, del llat. vulg. pinsare, freqüentatiu del ll. cl. pinsĕre 'pegar, batre'.

MCGM

xem

[ʧém] subst. m. Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com siga possible, equivalent a dotze centímetres aproximadament.

ex: Li va posar Xem al gosset perquè era molt menudet.

cast. jeme

ETIM.: del grec a través del llat. semis, 'mitat'.

Onofre Pou (1575): Thesaurus Puerilis: “De les medides de la terra”: distancia entre lo dit gros y segon estesos, ques diu en Valencia xem: en Catalunya forc.

MCGM, AM

matadura

[mataúɾa] subst. f. Nafra o ferida causada al cos d'una persona o d'un animal de càrrega pels guarniments.

ex: Quina pena! El veus passar, sempre ple de matadures.

cast. matadura.

ETIM.: derivat de matar amb el sufix -(t)ura 'conjunt', 'extensió', 'lloc'.

morat

[moɾát] morada (f.) [moɾá] 1. adj. De color entre roig i blau.

ex: Eixia *en una vesta *morà.

cast. morado.

2. subst. m. Taca produïda a la pell per l'extravasació de la sang a causa d'una contusió.

ex: Quin morat més lleig tens a la galta?

cast. cardenal.

ETIM.: derivat de móra, per esser entre roig i blau el color d'aquesta fruita.

vegeu moradura, *blaüra

FMB, PSM

moradura

[moɾaúɾa] subst. f. morat, Equimosi.

ex: Sempre porta els genolls plens de moradures.

cast. cardenal.

ETIM.: de morat més el sufix -ura.

vegeu blaüra, morat

FMB, PSM

*blaüra

[blaúɾa] subst. f. blau blavura Taca blava produïda al cos pel vessament que produeix un colp violent. 
ex: Estava ple de talls i de blaüres.
cast. cardenal.
ETIM.: formada sobre blau, del germànic blāo, amb el sufix -(t)ura 'conjunt', 'extensió', 'lloc'.
vegeu moradura, morat
FMB, PSM

Ser l'últim pet de l'orgue

loc. verbal No ser important. Es diu de qui té una opinió o una actuació irrellevant per ser l'últim en importància en un lloc o en un col·lectiu.

hipòtesis:

a. pet: l'últim soroll dissonat de l'orgue.

b. pet: el xiulit és menut dels tots els tubs de l'orgue (cast. pito).
MLC, JB

Vols llavor o l'enrame?

Es diu davant d'actes fets o de paraules dites amb poc trellat (poc seny).
equival a Vols trellat?
RLF

Fer un pa *en cova

loc. adv. Fer una cosa malament; fer una acció amb un resultat decebedor.

L'expressió té dos orígens possibles segons la interpretació normativa de la fonètica dialectal:

a. Fer un pa amb cova: és a dir,  fer un pa amb una gran bambolla d'aire al bell mig, un pa sense molla.

b. Fer un pa en cova / cove: és a dir,  fer un pa d'una forma impossible, dins d'una cistella (vegeu cove).

cove

[kɔ́ve] o [kɔ́va] subst. m. Recipient portàtil gran, de més o menys fondària –de fondària major que l'amplària–, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o de canyes, que serveix per a diferents usos (especialment per a transportar la roba a rentar o rentada, per a dur fruita, etc.).

ex: Posa els pans dins del cove!

cast. cuévano, cesta.

ETIM.: del llatí cŏphĭnu, mat. sign.

Tira-li un pa…

Tira-li un pa
que se'l fa.
Es diu d'una persona "valenta" i eficaç.
JC, MCGM

Tindre'n un cafís

loc. adv. Tenir molt quantitat d'alguna cosa.

vegeu cafís

MCGM

Trellat trellat...

Trellat trellat... 

trau-me d'ací 

que m'he estacat!

Es diu davant una situació poc lògica o irracional.

APM

Estar més d'allà que d'ací

loc. adv. Expressió que es diu quan alguna persona sembla que està tan mal que pareix que ha entrat en capítol de la mort.

També s'empra de forma humorística quan una persona està molt deteriorada o molt cansada. 

També quan alguna persona insinua estar en alguna opinió que no comparteixen els que estan escoltant-la.

JMS

cafís

[kafís] subst. m. Mesura de capacitat per mesurar àrids (cereals) i calç, equivalent a vint-i quatre barcelles (2,01 hl).

cast. cahiz.

ETIM.: de l'aràbic qafiz, mat. sign.
MCGM

Tindre'n per donar i vendre

loc. adv. Tenir molt quantitat d'alguna cosa.

variant: Tindre'n per anar i vendre.

JB, JMN

Mirar qui passa i qui torna

loc. verbal Seure a la porta de casa, saludant al personal si és conegut i torbant-se amb l'anada i vinguda de gent amunt i avall.

diàleg dels informants:

–Quan hi havia poques distraccions, moltes persones es posaven a la porta o a la finestra "a veure qui passa i qui torna"

–Ho sol fer la gent més major.

MCGM, JB

Pegar una regardada

loc. verbal Fer una estimació (com alfarrassar) o pegar una miradeta per damunt-damunt, sense detindre'ns en detalls.

[reɣaɾdà] regardada postverbal de l'antic verb reguardar o regardar, 'mirar', 'observar', 'considerar'; de guardar, amb el prefix intensiu re-.

Suponc que estarà relacionat amb el verb francés "regarder". La he sentida a ma casa més d'una vegada.

JM

*Llamar l'atenció

loc. verbal Atraure l'atenció, cridar l'atenció, moure la curiositat.

Probablement castellanisme.

vegeu *llamar

JM

alfarrassar

[aɫfarasáɾ] v. tr. Avaluar a ull la quantitat o vàlua d'alguna cosa. Es diu especialment de la collita probable, en particular de la taronja.

ex: Va vindre a alfarrassar el bancalet.

cast. alfarrazar.

ETIM.: de l'àrab ẖárrṣ, ‘estimar, justipreciar’.
JM

Quanta celèmia

‎o Quina celèmia. Expressió per manifestar impaciència davant d'un excés de verbositat.

vegeu celèmia

És com dir quanta història o quant de col·loqui que diu una persona o un escrit per tal d'explicar o de fer una cosa.

JMS

celèmia

[selέmia] o [sɛlέmia] subst. f. Abundància de paraules, verbositat excessiva.

ETIM.: probablement de l'àrab salam, 'pau' i fórmula de salutació (potser que caldria escriure salàmia), referit als col·loquis de salutació musulmans, llargs i plens de de fórmules, de preguntes i d'explicacions.
No es troba a cap diccionari. Hem respectat la grafia de la font.

JMS

A l'entrada d'Oliva…

A l'entrada d'Oliva,
pujades i baixades
i a l'eixida,
putes i prenyades.
M'ho ha dit hui ma mare, no ho havia sentit mai!
JE

passa

[pása] subst. f. Malaltia epidèmica (especialment grip, constipat…) regnant a un lloc i temps determinat.
ex: Enguany, tots malalts. És que *n`hi ha una passa!
cast. contagio, constelación.
ETIM.: postverbal de passar del llatí vulgar *passare, en el sentit de 'patir'.
LLN, ACS, NLL

*acurar

[akuɾáɾ] vulgarisme v. curar 1.tr Tractar un malalt amb remeis.
ex: El metge el va *acurar *en una miqueta de *micromina.
cast. curar.
2. pron. Guarir, retornar a la salut.
ex: El tall s'*acurarà ell a soles.
cast. curar, sanar
ETIM.: del llatí cūrāre, mat. sign.  més un prefix analògic a-.
APM

curruixa

[korúʃa] o [kurúʃa] subst. f. sing. pressa; persona que sempre va orada, de molta pressa.

ex: No para mai; és un curruixa.

cast. prisa.

curruixes [korúʃes] o [kurúјʃes] subst.  f. pl. 1. Corregudes, precipitació per a fer una cosa.

ex: Tantes curruixes no ajuden a fer les coses bé.

cast. prisas.

2. Pressa amb què s'espera o desitja una cosa.

ex: Quines són eixes curruixes? No tardarà!

ETIM.: derivat de córrer, amb el sufix -uixa -uixes, difícil d'explicar.

JMS

bambolla

[bambóʎa] bombolla 1. Glòbul ple d'aire, que es forma en els líquids remoguts o en ebullició.

ex: Mare. crec que l*auia bull perquè fa bambolles.

cast. burbuja.

2. Elevació de l'epidermis, davall la qual es congria una humor.

cast. ampolla.

ex: El sol la va deixar plena de banbolles i li va alçar la pell.

3. Glòbul d'aire o d'un gas qualsevol a l'interior d'un líquid o d'un sòlid transparent.

ex: La gelatina estava plena de banbolles.

ETIM.: del llatí ampŭlla, mat. sign. agregat a la sèrie dels derivats de l'arrel bamb- (amb les variants bomb- i bimb-), onomatopeia de la buidor inflada. (DCVB)

d'un ll. vg. *bŭlbŭlla, reduplicació expressiva del radical de bullire 'bullir', amb dissimilació de la primera l en n (GDLC)

PSM

‎Tot el mal fa corfa

Expressa la insensibilització davant el propi sofriment o el d'altres, quan aquest va fent-se habitual.
Com allò de "el temps ho *acura tot"

MCGM, APM

passada

[pasá]  subst. f. 1. Acció i efecte de passar.

ex: Ja portem tres passades per davant de sa casa.

cast. pasada, paso.

2. Cada vegada que se sotmet alguna cosa a una operació, a l'acció d'un instrument, d'un agent destinat a acomplir una faena.

ex: Una altra passadeta de planxa i ja està!

cast. pasada, paso, mano.

3. Esdeveniment notable; feta digna de veure's, de saber-se, de considerar-se; succeït. 

ex: Ai! Vaig a contar-te la passada de hui al mercat.

cast. caso, pasada.

4. Jugada; volta en què es juguen les cartes que s'han donat d'una vegada.

ex: A l'altra passada me ho jugue tot.

cast. mano, jugada.

ETIM.: forma femenina de pas, del llat. passu, més sufix -(a)da. Es dubtós si s'ha format com a postverbal de passar o si representa una forma llatina *passa que vindria a equivaler a un plural neutre en -a.

PSM

Pegar tort

loc. v. Contrariar, sentar malament.
‎"El que més tort em pega" és sentir sorolls al ple de migdia.
MCGM

Fer en un punt

‎loc. adv. de mode Fer ràpidament.
"Això està fet en un punt" Ho solen dir persones molt eficients; quan tires a fer-ho tu, sempre estàs hora i mitja. Jo sempre desconfie d'eixe "punt".
MCGM

embatada

[ambatà] subst. f. marinada embat garbí Vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des de migdia, quan amaina el terral (vent que bufa des de terra) fins a l'entrada de la nit, quan es fa fosc.

ex: Quin goig fer el ple de migdia sentint-te a la cara l'embatadeta!

cast. brisa, virazón.

ETIM.: 'embat fort',  de l'it. imbatto, mat. sign. o de l'ant. embatre's 'llançar-se'.

MMP, EB

tamborinada

[tamboɾiná] subst. f. 1. Colp o so de tamborí (en desús).
cast. tamborilada, tamborilazo.
2. Colp fort donat amb la mà.
ex: No li parles d'eixa forma o et pegarà una tamborinana.
cast. trompada.
3. Colp que es pega en caure.
ex: Es va pegar una tamborinada i es va desmaiar.
cast. batacazo.
4. Soroll molt fort.
ex: Vàrem sentir la tamborinada i vàrem pensar que era una bomba.
cast. bombazo.
5. Tempestat curta, però forta, de pluja, vent i tronada. 
ex: Va plou re tot 'una tamborinada.
ETIM.: de tamborinar des de tamborí 'tambor menut' més el sufix (n) -ada 'propi de'.

Estar a Liorna

o Ser a Liorna Referència a una cosa que està molt lluny. 

Expressió que van dur a Oliva els descendents dels repobladors mallorquins de la Marina, com els Malonda, els Mengual... A Mallorca la dita original és "Qui va a Liorna no torna", i fa referència a la ciutat italiana de Liorna, on els xuetes o jueus mallorquins viatjaren al XVII per tal d'escapar de la inquisició espanyola.

HM

trompa

[tɾómpa] subst. f. 1. Instrument músic de vent, consistent en un canó llarg de metall, corbat circularment i que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura al pavelló; nom donat a diversos instruments de forma tubular, semblant a la trompa.

Ex: El meu fill vol tocar la trompa a la banda de música.

cast. trompa.

2. Prolongament muscular tubular, llarg i flexible, del nas de l'elefant, que li serveix com a arma i com a òrgan prènsil; per ext. òrgan semblant en altres animals; col·loquial nas.

ex: Mare, quina trompa té este animal!

3. Òrgan anatòmic que per la forma tubular o per la cavitat cònica té semblança amb la trompa.

ex: No sé què m'ha dit el metge de la trompa d'Estaqui.

4. Gran columna d'aigua.

ex: Des de la platja es veien tres trompes dins de la mar.

cast. tromba, tornado

5. baldufa Joguet rotatori amb què els xiquets juguen fent-la voltar vertiginosament.

ex: Jugàvem *en trompes de fusta al carrer.

cast. trompo, peonza.

6. m. i f. i adj. Embriac.

ex: Anava trompa del tot per mig de la via.

ETIM.: onomatopeia del so de la trompa.

LLN, APM, XL, VCP, RM, RPM, JC, SA

fibló

[fiβló] subst. m. Òrgan retràctil situat a la part terminal de l'abdomen i emprat com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.

ex: Li vàrem llevar el fibló de l'abella amb uns pinces.

cast. aguijón

ETIM.: derivat de fiblar, del llatí fībŭlare, 'clavar l'agulla d'un fermall', des de fībula 'agulla, fermall' des de un neutre llatí postclàssic *fibulum; el sufix -ó és diminutiu (per imitació del sinònim agulló).

Sol substituir-se entre les últimes generacions pel barbarisme inacceptable *aguijó [aɣiχó]

FMB

fibló de vespa (font: Wordpress)

femella

[feméʎa] subst. i adj. f. 1. Animal del sexe femení.

ex: El mosquit femella és el que pica.

cast. hembra.

2. vulg. per designar la parella, l'esposa.

ex: La meua femella fa una paella de categoria.

3. Barb mediterrani (Barbus guiraonis).

Sols ho he sentit a pescadors/caçadors de la marjal, en cap altre lloc del País Valencià. Aquest peix no té valor comercial. Es troben al Bullent perquè volen aigua neta i bastant oxigenada, sobretot als trams més alts del riu. No s'alimenten d'altres peixos, però mengen qualsevol cosa; els he observat menjant figues, olives o inclús taronges que cauen al riu dels arbres dels marges.

Confirme que són boníssimes. Es diu que el tast del peix depén en gran mesura del cuiner. Ara, aquest animalet es deu tornar a l'aigua sempre que es puga. Encara que en alguns llocs puntuals pot tenir una població abundant i estable, es considera una espècie rara -quasi vulnerable- que està en recessió. Cal conservar-la.

JC

femella barbus guiraonis

farol

[faɾɔ́ɫ] subst. m. 1. Fanal.

ex: Han posat farols nous al carrer Major.

cast. farol.

2. Ostentació vana, exhibició vanitosa.

ex: Quin farol des de que té quatre xavos!

cast. farol.

ETIM.: derivat de far (del llat. pharus, del gr. φάρος) més el sufix -ol 'menut'. Segons qui, pres del cast. farol.

hipòtesi:

Podria haver passat al castellà des de la nostra llengua o des de l'occità. El sufix llatí -ŏlus, amb o breu (ŏ), té una evolució en castellà sistemàtica a diftong [ue] (-uelo) i en el nostre cas en o oberta [ɔ́].

farolet

[faɾolét] subst m. dim. de farol.
1. bombolla Figura circular glòbul ple d'aire, que es forma mesclant sabó i aigua, remoguts, i bufant sobre el contingut a través d'un canut.
ex: Miràvem els farolets envolar-se a la llum de migdia.
cast. burbuja, pompa de jabón.
2. Bombelletes que fan els nadons quan bufen la saliva tot fent petorrets.
ex: Mira el meu xic com fa farolets!
3. fanalet Meló d'Alger menut buidat de la polpa, decorat, i amb un llum a l'interior. 

El farolet és una festa tradicional valenciana (des del segle XVIII). Durant les nits d'estiu se solia sopar a la fresca, al carrer.  El sopar acabava amb un meló d'Alger com a postres. Els melons verds o de final de temporada, que solien ser menuts o que estaven passats, s'aprofitaven per fer farolets.

Se'n tallava la part superior, es buidaven amb una cullera i se'ls llevava la polpa. Amb un ganivet o una navalla, s'hi feien dibuixos a la pell, els dibuixos més tradicionals el sol, la lluna, una escala, una caseta... S'hi obrien forats de ventilació i s'hi introduïa una espelma (una bugia, un tros de ciri) que il.luminava els dibuixos. Els xiquets i les xiquetes passejaven pel carrer tot cantant la cançó del sereno.

vegeu farol cançó del sereno

LLN

Fer mirada

loc. verbal Ser estràbic.
Forma educada de dir-ho.

vegeu *bisco, mirar contra el govern

MCGM, JNC

muntanyar

[montaɲáɾ] subst. f. Promontori d'arena d'origen eòlic que es forma en llocs àrids o en les platges.

ex: Els muntanyars d'Oliva estan molt ben conservats.

cast. duna

ETIM.: de muntanya, del llatí vulgar *montānĕa, mat. sign. més el sufix -ar que expressa 'conjunt de'.

Muntanyar: xicotetes dunes prop de la mar, amb ecosistema propi.

PSM

muntanyar

tarquim

[taɾkím] subst. m. Solatge d'un dipòsit d'aigua; llot que les aigües estancades depositen en el fons, que les riuades deixen sobre els camps que inunden, utilitzat com a adob en agricultura.

ex: Este peix fa gust de tarquim.

cast. tarquín, cieno, lodo. 

ETIM.: probablement de l'àr. hispànic *tarkîm 'amuntegament de llot', der. de l'àr. rákam 'amuntegar'.

CMN

jaç

[ʤás] 1. Objecte que serveix de llit; llit rudimentari; qualsevol cosa disposada per a jaure-hi damunt.
ex: Durant la guerra dormíem en un jaç.
cast. yacija.
2. Cau d'un animal; lloc on acostuma de jaure un animal.
cast. cama, yacija.
ex: El gos s'ha fet el jaç xafant la brossa.
3. Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè servisca de llit a les bèsties i absorbisca llurs excrements.
ex: Mon *uelo li *fea el jaç a l'haca.
cast. cama.
ETIM.: del llat. *jacium, mat. sign.
MCGM

pol

[pɔ̞́ɫ] asfalt subst. m. 1. Material aglomerant de color negre i de consistència sòlida o semisòlida constituït majoritàriament per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli.

ex: No t'acostes a la voreta de la mar, que t'embrutaràs de pol.

cast.: asfalto, chapapote

2. Mescla d'asfalt, betum o quitrà amb arena, calç, etc., usada per a fer paviments o ciment impermeable.

ex: Hi ha un camió abocant pol al caminal.

cast.: asfalto

ETIM.: incerta

diàleg dels informants:

–Quan anem per la platja xafem pol.

‎–"Pol", xapes negres de quitrà per la voreta de la mar.

RM, MCGM

desbravar

[dezβɾaváɾ] esbravar esbraveir v. tr. 1. Fer perdre la bravesa; fer cessar de ser brau; amansir, domar; capar.

ex: Vols desbravar-lo? Endus-te'l a l'hort a cavar.

cast. desbravar, domar, castrar.

2. Esbravar; fer perdre la força interna (de calor, de grau de fermentació, etc.); pron. Perdre la bravesa, desventar-se el vi, la cervesa, la gasosa, etc.: evaporar-se el seu alcohol, gas, etc.

ex: Qui s'ha deixat el tapó obert? La cervesa s'ha desbravat!

cast. esbravar, desventar

ETIM.: de brau, d'origen incert, podria ser el resultat d'una alteració del ll. barbărus 'bàrbar, ferotge' en *barbrus, *babrus, *brabus, més el prefix des- amb de 'llevar', 'desfer'.

diàleg dels informants:

–Es desbraven animals o líquids amb gas, i també persones que són molt "fortes".

–Desbravar-se s'usa tant al Principat com a València. Al Principat diuen més "esbravar-se".

MCGM, FMB

Fer jaç

loc. verbals lligades a l'acció excessiva, sense control, que no s'atén al trellat, a la prudència o al sentit comú.

Fer jaç alguna cosa: desfer-la, trencar-la, esmicolar-la.

ex. El gos havia fet jaç el tapet.

Fer jaç d'alguna cosa: Emprar molt una cosa o repetir una acció amb entusiasme; gastar-la en abundància.

ex. D'ençà que li van regalar la bici se la fa jaç.

Fer-s'ho jaç: gaudir molt amb alguna activitat.

ex. - S'ho fa jaç a la piscina.

Fer-se'n jaç: o menjar sense parar amb gana o amb gust.

ex. Se'n *fea jaç, de menjar faves.

vegeu jaç

MCGM, FMB, CMN, APM

No traure's la pasta de damunt

Referit a una feina o una explicació que es fan difícils d'aclarir, que duren més del compte i són "un núvol" per a qui les ha de realitzar. En paral·lel a la dificultat que hi ha a de llevar-se dels dit alguns tipus de pasta.

vegeu pasta

MCGM