mostós

[mostós] mostosa (f.) [mostóza] adj. 1. Abundant de most (sentit original). 

cast. mostoso. 

2. Untat o brut de suc o pasta enganxosa.

ex: No em toques *en eixes mans mostoses!

cast. viscoso, pegajoso.

3. esgrogueït Que ja no està net.

ex: Tens el coll de la camisa una miqueta mostós.

4. Desgastat, deteriorat o deslluït una mica pel temps o l'ús.

ex: Només porta a Càritas roba mostosa.
cast.; ajado, desgastado.

ETIM: del llatí mŭstu 'Suc del raïm abans de fermentar' amb el prefix -ós 'amb la semblança, amb la qualitat de'.
MCGM

mastrunyat

[mastɾuɲát] mastrunyada (f.) [mastɾuɲá] adj. Deteriorat o deslluït pel temps o l'ús. cast. ajado, deslucido; gastado, comido.

ex: Portava un *tratge mastrunyat.

ETIM: per evolució del participi de passat de mastullar 'rosegar fent soroll amb les dents, especialment el bestiar' (sentit original), del llatí *mastucŭlare, var. per canvi de sufix de *masticŭlare, derivat dim. de mastĭcare ‘mastegar’. [mastuʎáɾ]> [mastɾuʎáɾ] (variació formal)> [mastɾuɲáɾ] (confusió de plalatals).

MCGM

pebrerera

[peβɾeɾéɾa] pimentonera, pebrera, pebrer, pebroter subst. f. Planta solanàcia Capsicum annuum el fruit de la qual és la pebrera.

cast. pimentera, pimentero.
ETIM: de pebrera, que, com que ja porta el sufix -era (que significa 'orígen' o 'conjunt de') lexicalitzat, el torna a repetir.

vegeu pebrera

pebrerera

llacada

[ʎaká] subst. f. 1. Taca molt aparent.

ex: Duia ana llacada en tota la corbata.

cast.: manchurrón, lamparón.

2. Llot que deixa una riuada en retirar-se dels camps inundats. 

3. Massa molt fina de calç o guix, o de calç barrejada amb arena, o de guix amb terra, que servix per a emblanquinar o per a unir pedres o filades de rajoles.

cast. lechada.

ETIM: derivat de llaca 'Fang que deixa la pluja als camps'.

vegeu llacar

llacar

[ʎakáɾ] v. 1. tr. i pron. Tacar, embrutar amb taques. 

ex: Es va llacar tota la camisa.

cast.: manchar

2. loc. verbal Estar o anar llacat: dur taques, estar brut. 

ex: Anava com tot llacat, com un miserable. 

ETIM: del llatí lacus 'llac' per analogia amb la forma circular irregular dels llacs.

MCGM

pebrera

[peβɾéɾa] subst. f. 1. Pebrer, planta que fa els pebres (sentit original).

cast. pimentero

pimentó, pebre, pebrot, bajoca 2. Fruit de la pebrerera, planta solanàcia del gènere Capsicum; l'espècie més coneguda és el Capsicum annuum, els fruits de la qual són allargats i de color roig o verd, i blanc quan no són ben madurs.

ex: Mare! Faràs pebreres en *samorra?

cast. pimiento, ají.

3. fig. Nas gros. 

ex: Quina pebrera tenia! Te'n recordes d'això?

4. Recipient destinat a tindre-hi el pebre o pólvora de condiment.

cast. pimentera.

malnom d'Oliva

ETIM: del llatí pĭpĕre, fruit de diferents plantes piperàcies orientals del gènere Piper, generalment de gust picant, que s'importava en l'edat mitjana i servia com a condiment i en aplicacions medicinals. El sufix -era és la marca del sentit original, que expressa conjunt de.

NOTA: La cuina d'Oliva l'empra en tota una gama de plats: les pebreres farcides, l'espencat, en salmorra, a les coques, a la paella…
vegeu pebrerera, morrongo

pebreres

taboll

[taβóʎ] 1. subst. m. Fruit, verdura o llegum immadur.

ex: No et menges això, dona! No veus que és un taboll?

2. tabolla (f.) [taβóʎa] adj. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa. 

ex: Era una figa tabolla.
cast: enverado.

3. subst. i adj. fig. Curt de trellat (de seny), groller, descortés.

ex: Mé, quin taboll! Feu-lo callar!

ETIM: potser confluència de mots de l'àrab vulgar dels moriscos valencians, especialment de l'arrel habal 'rendir, aclaparar', amb possible influx de batollar 'fer caure la fruita madura'. 

diàleg dels informants: 

–I un tio trompo és un tio taboll també, no? 

–i eixe és un taboll per a descriure algú amb poques llums... 

MCGM, JDMM, JBM, RMS

atabollar

[ataβoʎáɾ] v. 1. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. 
ex: Ja veus com el sol atabolla les figues.
2. pron. Prendre color, entrar en color per l'exposició al sol o per excés de calor. 
ex: Només li pega el sol, s'atabolla.
3. fig. Adormir-se per efecte de la calor.
ex: A les cinc del matí es va atabollar.
ETIM: derivat regressiu de taboll.

NOTA: Popularment se sol amprar indistintament tabollar i atabollar. 

vegeu tabollar

MAFS, MML, JDMM, CMN, RMS

tabollat

[taβoʎát] tabollada (f.) [taβoʎá] adj. 1. Entrat en color o a mig madurar.

ex: Mira, veus aquelles figues? Ja estan tabollades.

2. fig. Sense sentit o mig mort.

ex: El pobre estava tabollat i ben tabollat!

3. Colrat pel sol.

ex: Es veu que véns de la mar. Estàs tabolladet!

4. fig. A punt de rematar, ja dominat (un treball o una tasca).

ex: Açò ho tenim ja ben atabollat. 

5. fig. Adormit amb força.

ex: S'ha quedat ben atabollat. 
ETIM: des del participi de passat del verb tabollar.
vegeu taboll, tabollar

MML, JDMM, CMN, RMS

tabollar

[taβoʎáɾ] v. 1. tr. Masegar, sotmetre a colps, a pressions.

ex: Tabolla ben tabollat el polp i voràs que bo que estarà!

2. tr. Agredir amb colps fins quasi a la inconsciència tot deixant marques físiques ben visibles.

ex: Quan el vaig vore en terra, estava ben tabollat!

3. escalivar tr. Sotmetre alguns llegums al foc fins coure'ls i reblanir-los.

ex: L'*albargina i la pebrera abans d'espencar-les, les tabollem, no?

ETIM: derivat regressiu de taboll.

NOTA: Popularment se sol amprar indistintament tabollar i atabollar. 

vegeu taboll, atabollar
CMN

espencat

[aspenkát] esgarrat, esgarradet, escalivada subst. m. Plat culinari confegit amb pebreres roges (o verdes) i albergines torrades (atabollades) al foc (a la brasa), al forn o a la planxa, fetes a trossos, adobades amb oli d'oliva i acompanyades amb all cru i abadejo.

ETIM: des del participi de passat del verb espencar 'esqueixar i arrabassar una branca' en cast. desgajar.
vegeu pebrera, *albargina, tabollar

diàleg dels informants:
– *Albargina i pebreres roges i verdes. Cuites al forn o a la brasa. És lleva la pell i les llavors de les pebreres i s'esgarra per a mesclar-ho.

– 2 pebres rojos, 1 albergina, oli d'oliva, abadejo (opcional) Ou dur (opcional)

– Es diu esgarrat/esgarradet a l'aspencat que du baejo? Hi ha qui s'ho mescla amb tonyineta o ou dur amb oli i *baejo *asgarraet molt xicotet.

– Per a l'espencat, el més necessari és la pebrera i l'albergínia. Hi ha gent que posa ceba, tomaca o un allet també. A més si posem "baejo" serà un esgarraet.
MMP, VL, NLL. CMN, JC

espencat (font: Menjars d'Oliva)

Cançó de la carabassa

Carabassa m'han donat, 
m'han donat! 
Jo l'he presa per meló, 
 per meló! 
Més m'estime carabassa 
que deu cèntims de sabó 
i dormir en la presó!
MAFS

florit

florit (font: Elena Martín)

[floɾít] floridura 1. subst. m. Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especial-ment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics, formant-hi una capa cotonosa; capa de vegetacions criptogàmiques, a manera de polseta o borrissol, que es formen damunt la superfície d'un cos.

ex: Aquella paret tan humida estava plena de florit.

cast. moho.

2. adj. florida (f.) [floɾíða] Que té floridura. 

ex: No veus eixos pelets negres? Este pa està florit, home! 

cast. mohoso, enmohecido.

ETIM: derivat del participi de passat de florir.

vegeu florir

florir

[floɾíɾ] v. 1. intr. Fer flor les plantes. 

ex: Els cirerers han florit massa prompte.

2. intr. Aparéixer les flors. 

ex: Ja florix la primavera.

3. intr. fig. Prosperar, estar en ple vigor.

ex: Estic content. El negoci ha florit.

cast: florecer 

4. pron. Cobrir-se de floridura.

ex: Posa al sol eixa tela o sinó es florirà.

cast. enmohecerse. 

5. tr. Cobrir de floridura; fer eixir floridura.

ex: Si no bufa el vent, la humitat farà florir les taronges.

cast. enmohecer. 

ETIM: del llatí tardà florīre des del llatí clàssic florēre, mat. sign. 

*malvar

[malváɾ] possible castellanisme fer malbé, malejar v. 1. tr. Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa d'algú o d'alguna cosa. 

ex: Tot va ser ajuntar-se *en ell i el va malvar.

2. tr, i pron. Adulterar o empitjorar les condicions d'algun objecte, especialment comestible. 

ex: La mel es malva *en la saliva.

cast: malvar, malear

ETIM: derivat regressiu de malvat, del llatí vulgar malifatius 'desgraciat', comp. de malus 'dolent' i fatum 'destí', que donà l'ant. malvatz, cas recte de la declinació, influït pels participis en -at, -ada.
vegeu Llançar a perdre

*templat

[templát] templada (f.) [templá] possible castellanisme adj. 1. Temperat (sentit original).

cast. templado.

trempat, eixerit 2. m. Valent, animós; atractiu, ple de de potències (intel·lectuals o físiques).

ex: No havia vist mai un xic tan templat. Es casaria *en ell!

cast. gallardo, animoso.

ETIM: del llatí temperatu participi de passat de temperāre 'moderar, temperar'; de la idea d'equilibrar i vigoritzar el cos humà passà a tenir altres aplicacions als metalls, vidre, etc. per designar-ne la bona consistència, la bona disposició.

NOTA: A 2 l'ús en masculí va lligat a la marca semàntica del model de masculinitat tradicional: força equilibrada, bon caràcter, salut i bellesa masculina.  

beneït

[beneít] beneïda (f.) adj. i subst. 1. Que ha rebut benedicció.

cast.: bendito. 

beneit (beneita) 2. Persona molt bona, tota de Déu. 

ex: Era un beneït que no tenia mai res. Tot *lo seu era per als pobres.

3. Persona ingènua. 

ex: Ai, beneït! Te a peguen com volen!

4. Curt d'enteniment.

ex: Els beneïts solen ser bones persones.

cast. tonto.

ETIM: del llatí bĕnĕdĭctu, mat. sign. || 2, 3, 4, que es va convertir en *bĕndĭctu,*benectu, *beneitu, beneit (forma comuna en català). Per altra part el mateix participi llatí seguí una altra evolució, conservant la ĕ protònica i convertint-se la ĭ en ī per influència de l'infinitiu benedīcere, d'on resultaren les etapes *benedīttu, benesit, beneït. Esta darrera forma és la que perdura com a participi verbal; en català general beneit ja no té valor verbal, sinó purament nominal. Fins un cert temps es varen mantindre en paral·lel les formes beneit / maleit i beneït / maleït amb marques semàntiques lligades a la forma de ser (en el primer cas) i a l'acció teologal i moral (en el segon cas). A la nostra parla hi ha hagut un trencament i les marques psicològiques passen a la parella d'antònims beneït / maleit.

vegeu maleit

maleit

[maléјt] maleita (f.) [maléјta] adj. 1. Objecte de maledicció (sentit original). 

cast. maldito 

2. Referit a una persona: malèvol, malvat, cruel; irritat o irritable fàcilment.

ex: Era un home sense cor. Molt maleit.

cast.: malo, malévolo; malvado, cruel; rabioso, furioso.

3. Referit a un infant: entremaliat, roín.

ex: És tan maleit que ni els pares ni els mestres poden *en ell.

cast.: travieso, malo.

4. Referit a un animal: perillós, ferotge, rabiós.

ex: No t'acostes al gos, que és molt maleit.

cast.: peligroso, feroz, rabioso.

ETIM: del llatí maledĭctu, part. pass. de maledīcĕre, ‘maleir’.

NOTA: semànticament, és paral·lel a l'adj. francés méchant.
vegeu beneït

Estar mort a canyades

loc. verbal Estar alhora molt cansat i baldat per l'efecte de l'esforç.

ex: Estic morta a canyades, entre el calor de hui i tota la mampresa que m'he agarrat.

vegeu canyada

MCGM

canyada

[kaɲá] plur. [kaɲáes] subst. f. 1. Multitud de canyes; vall estreta plantada de canyes.

2. Colp pegat amb una canya.

ex: Li va pegar una canyada i *casi li trau un ull!

cast. cañazo. 

3. Acte de tirar la canya a l'aigua per a pescar .

ex: Una canyadeta… i ja estava pescant! 

ETIM: derivat per canya . Els topònims Canyada corresponen al cast. Cañada amb el significat de ‘vall estreta’, ‘faixa de terreny on creixen canyes’. 

diàleg de l'informant:

Canyades: Partida del terme municipal d'Oliva on antigament hi havía molts canyars. En el seu centre s'hi troba el Camí de les Canyades que va des del Camí de les Bruixes fins a Verge de la Mar. "Les Canyades" ha estat una partida tradicional d'estiueig. 

MAFS

*joriola

joriola (font: MAFS)

[ʤoɾiɔ́la] vulgarisme *juriola, juliola, lluerna subst f. Peix de la família dels tríglids, espècie Trigla corax, de 30 a 40 cm. de llarg. Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors. Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos; abundant pel roquer, alguer i sapes de la costa, on es pesca preferentment pel mes de juliol. S'alimenta de mol·luscs i peixos menuts. 

cast. gallina de mar. 

ETIM: d'un diminutiu llatí *juliola, derivat de iulis, -ĭdis; segons algunes fonts sembla derivat de juliol, per l'època de l'any en què es practica preferentment la pesca d'estos peixos.
vegeu *joriol

diàleg de l'informant:

La "juliola" pronunciada "joriola" és l'espècie Trigla lucerna Linnaeus (denominada al llarg dels segles amb altres denominacions científiques com Trigla corax, usada en Introducció a la història d'Oliva. Totes dos denominacions llatines són sinònimes. Els tractats zoològics la solen denominar "Lluerna" però a la Safor, el Marquesat, la Marina (i més enllà que diria el clàssic) té el nom de juliola.
FXLI, MAFS

Tres quilos d'arròs

Tres quilos d'arròs 
em menje en un día; 
tres quilos d'arròs 
i una gallina. 
Tres quilos d'arròs, 
i, *encà badallant,
díhuit mandarines 
i una carabassa;
i estaré tres dies 
a l'excusat cagant!!
MAFS

Rosiues

[rozíwes] subst. propi. f. diminutia afectiu superlatiu de l'antropònim Rosa.

ex: Rosiues, bonica! Vine a la mare!

ETIM: Cal destacar com en este cas el diminutiu -iua (<-iu) passa a plural formal sense perdre el valor singular.

ajuntar-se

[aʤúntáɾse] amigar-se, amistançar-se v. pron. Viure en concubinat, sense estar casats; tindre una relació afectiva i alhora sexual habitual d'home i dona fora del matrimoni.

ex: Ara els jóvens no s'ho pensen a l'hora d'ajuntar-se.

ETIM: format damunt junt del llatí iŭnctum, ‘unit’ (o bé d'un deriv. llatí *adjunctare, mat. sign.).

*guiatada

[giatá] subst. f. Colp de bastó (gaiato/*guiato) donat amb força.

ex: Quan se li va acostar li va arrear una bona *guiatada.

ETIM: de *guiato, amb el sufix -ada, que sol expressar 'referència a' o increment.

vegeu *guiato

*guiato

guiato 2

[giáto] gaiata, gaiato subst. m. Bastó que usen els pastors encorbat a la part superior; bastó usat tradicionalment pels coixos i les persones majors.

ex: El *uelo no està. No veus que no està el *guiato?

cast. cayado,  gancho. 

ETIM: del llatí vulgar hispànic (baculus) *cajatus '(bastó) com un garrot', der. del llatí tardà caja 'porra o garrot', amb possible influx fonètic preromànic o aragonès pirinenc; forma masculina de gaiata (com en castellà cayado i cayada). a la parla d'Oliva hi ha una caiguda de la [a], pròpia de la forma general, per interferència semàntica amb guia: mot comú a totes les llengües romàniques occidentals, d'origen germànic d'agrupació poc clara, potser del gòtic *widan 'ajuntar-se; acompanyar, guiar algú', documentat només en el derivat gòtic gawidan, testificat en el bearnès gabildà 'guiar'.

guiato 1

*joriol

[ʤoɾiɔ̞́ɫ] vulgarisme juliol subst. m. El seté mes de l'any (31 dies) en el calendari gregorià.

ex: Sempre tornen pel *joriol. 

cast. julio 

ETIM: del llatí iūliŏlu, derivat dim. de iūlius. El francés també n'ha mantingut un diminutiu, juillet. Mes afegit per la reforma del calendari romà i que va ser anomenat així després de l'assassinat de Juli Cèsar, l'autor de la reforma, i perquè es pensava que havia nascut en aquell mes. En l'antic calendari romà es deia quintilis perquè ocupava la cinquena posició. Vulgarment passa a dir-se *joriol per harmonia vocàlica [u] > [o] i per dissimilació consonàntica [l] > [ɾ]. 

bufa-rotllos

[búfaróʎos] subst. m. i f. Persona amb un sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat.

ex: No *vullc sentir-te parlar de les idees d'eixe bufa-rotllos!

ETIM: construït amb el verb bufar en 3a pers. del sing. del pres. d'ind. i el plural del subst. rotllo. Vol expressar l'acció inútil de qui bufa aire per un forat.

vegeu xafa-xarcos

xafa-xarcos

[ʧáfaʧáɾkos] subst. m. i f. Persona amb sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat.

ex: Si penses que et faràs ric ent-li cas… No veus que és un xafa-xarcos!

ETIM: de xafar, del cast. chafar 'trepitjar', i de xarco del castellà charco 'toll, bassa'. [ʧaf-], l'onomatopeia de l'esclafament i l'al·literació amb [ʧáɾ-] li dona una força expressiva particular pel que fa a la vanitat de caminar per les basses.

vegeu bufa-rotllos

A fer la u

loc. adv. de lloc vulgarisme Molt lluny, amb escreix.

ex: *Lluntíssim, dius? Se n'ha anat a fer la u!

ETIM: sembla expressar llunyania dins de la continuïtat. A la línia on s'escriuen les vocals, la u n'és la de més a la dreta, l'última que s'escriu segons la norma d'escriptura d'esquerra a dreta.

Amb una càrrega menor de vulgarisme, es considera sinònima de 'a fer la mà' o 'a fer punyetes'.

Olor de boles

loc. subst. olor de naftalina fig. Expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc., massa tancades, que no evolucionen. 

ex: El nom mateix d'aquell casino ja *fea olor de boles. 

vegeu boles

boles

[boɫes] naftalé, naftalina, càmfora subst. f. plur. Conjunt d'unitats de naftalé impur de cos esfèric utilitzat principalment per a combatre les arnes.

ex: No se n'anava  mai a estiuar sense omplir els armaris de boles.

encaradís

[aŋkaɾaðís] encaradissa (f.) [aŋkaɾaðísa] adj. Que fàcilment s'encara; que agafa idees fortes o desitjos insistents. 

cast. caprichudo, voluntarioso. 

ETIM: format des del verb encarar en l'accepció de 'acarar, enfrontar' derivat de cara.

diàleg dels informants: 

–L'escolte moltes vegades, però no acabe d'entendre el significat 

–Jo crec que és com "tenir botifarra", quan l'agarres amb algú, "allà va".

FP, MCGM

Visita de metge

loc. subst. Acte de presència molt breu.
ex: No es queda mai a dinar. És fer visita de metge i anar-se'n.
vegeu Tocar buf

Tocar buf

loc. verbal Anar a un lloc o fer una visita molt breu.
ex: Va, dona! Acompanya'm! Però si serà tocar buf!
vegeu buf, Visita de metge

buf

[búf] subst. m. 1. Acte de bufar, i l'aire que s'impulsa bufant.
cast. soplo.
2. Espai brevíssim de temps.
ex: És fer buf, i ja està fet!
cast. soplo. 
ETIM: postverbal de bufar.
vegeu bufa

vencillada

[vensiʎá] revinclada subst. f. Torsió forçada i violenta d'una articulació; torcement del turmell caminant.

ex: La vencillada em va fer tan de mal que no podia ni moure'm.

ETIM.: de vencillar 'lligar amb un vencill' i este del llatí vulgar *vincīcŭlum, ‘lligam’ (derivat de vincire, ‘lligar’).

vegeu girada de peu

descapçar

[deskapsáɾ] escapçar v. tr. 1. Tallar el cap.

ex: Va descapçar el pollastre com si no res.

cast. decapitar. 

2. tr. i pron. Tallar o llevar el cap, l'extrem o la part superior d'alguna cosa.

ex: Ahí el tens, descapçant-se els granets davant de l'espill!

cast.: descabezar.

ETIM.: de escapçar, del llatí vulgar *excapitiare, per canvi de prefix (es- (< ex-) a des-).

pigota

[piɣɔ̞́ta] subst. f. 1. verola Malaltia infecciosa contagiosa i a voltes mortal,  caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables; pigota negra: la classe més maligna d'esta malaltia. Actualment es considera extingida.

cast. viruela.

ex: La pigota li va deixar la cara ratada.

2. varicel·la pigota borda: varietat benigna de la dita malaltia, en la qual les pústules són escasses i deixen pocs senyals.

ex: Si té la pigota borda, no el deixes anar a escola.

cast. varicela, viruelas locas.

3. per ext. Marca redona deixada per la vacunació.

ex: Encara tenia al muscle una pigota.

4. per ext. Malalties semblants en animals i plantes.

ETIM.: derivat de piga.

Anar de joca

Modalitat de caça. Caçar a la joca: 

a) Caçar els ocells mentres dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades. 

b) Parar espartets enviscats per agafar-hi ocells quan van a ajocar-se.

c) Caçar a l'aguait.
vegeu jóc

FP

*aparar

[apaɾáɾ] vulgarisme aturar v. 1. tr. Impedir de continuar un moviment, una acció (a algú o a alguna cosa).

cast. parar.

ex: La Guàrdia Civil el va *aparar quan tornava de la platja.

a) refl. o intr. Cessar de moure's, de prosseguir una acció.

ex: Es va *aparar i la va esperar.

2. Rebre una cosa que cau dins les mans o dins algun recipient, sense deixar-la arribar en terra.

ex: Va *aparar la pilota a l'últim moment.

ETIM: del llatí parare 'preparar; fornir'; de la idea de 'preparar' es passà a la de 'posar en una situació determinada, aturar-s'hi, aturar alguna cosa amb un prefix a- de reforçament per tal de distingir-lo de parar 'posar, distribuir, preparar'. Per exemple: la taula 'es para' però el cotxe '*s'apara'. 

Més net que sant Paulí

loc. adv. de mode. Canvi de sentit de l'expressió metafòrica Deixar (algú) més net que a sant Paulí (deixar algú arruïnat). Sant Paulí de Nola es va convertir al cristianisme i va distribuir les seues riqueses entre els pobres. Va passar tota la vida fent obres de caritat.

Passa a significar en sentit comparatiu propi per pèrdua de context: Molt net; sense cap brutícia, sinònim de Més net que una espasa.

cast.: Más limpio que una patena.

MCGM

La bona qüestió és que…

‎fraseologia La bona qüestió és:…/La bona qüestió és que... Estructura introductòria per tal de centrar el contingut principal o el més important del discurs. En estil directe introduïx una pregunta clau; en estil indirecte sol indicar-ne en estil expositiu la informació rellevant de la qüestió.

ex: La bona qüestió és: Pagarà? / La bona qüestió és que no sabem si et tornarà els diners. 

diàleg de l'informant: 

Trobe que emprem aquesta expressió per donar més emfasi al que anem a dir a continuació.

MCGM

enerta

[enέɾta] Alerta! interj. imperativa per recomanar vigilància i atenció o per amenaçar.

ex: Enerta que tornes a agarrar-me *dinés sense haver-me'ls demanat!

cast. ¡cuidado!

ETIM: de l'italià all'erta (erta, del llatí er[e]cta), ‘en lloc elevat’ per a vigilar'. Sembla una forma paral·lela amb canvi del grup preposició+article (al) per la preposició (en). Tot i que també pot ser per confusió o per corrupció atribuïble a l'ús. Cal denotar que hi trobem una excepció a la regla general que fa que en valencià els inicis àtons en [en-] passen a pronunciar-se [an-].

Anar al joqueró

loc. verbal vulgarisme Gitar-se, anar-se'n al llit, anar a dormir.

ex: Xiquets, ja és ben tard; me'n vaig al joqueró.

vegeu joqueró

joqueró

[ʤokeɾó] vulgarisme subst. m. Llit; lloc on es dorm.

ex: Hale! Prou per hui! Tots al joqueró! 

ETIM: del fràncic juk, ‘pal on es posen les gallines’ amb l'infix -er- que sol expressar conjunt i el sufix. augmentatiu/afectiu -ó.

vegeu jóc

ajocar-se

[aʤokáɾse] v. 1. pron Posar-se les gallines o ocells en el lloc on han de dormir.

ex: Les gallines s'ajoquen encara *en el sol fora..

cast. recogerse.

2. pron per ext. Retirar-se a dormir (un animal qualsevol o una persona).

ex: Sempre s'ajoca en acabant de sopar.

cast. acostarse.

3. Agotzonar-se, ajupir-se, posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons.

ex: Ajoca't que *el voran!

cast. ponerse en cuclillas

nota: La 3a pers. del sing. i del plur. del Pres. Ind. així com l'Imp. solen alterar la pronunciació de [-ó-] a [-ɔ́-]  [saʤóka] / [saʤɔ́ka] i [saʤóken] / [saʤɔ́ken].

vegeu jóc
diàleg de l'informant:
Estar ajocat: quan algú està febrós i amb poca gana de rebombori.
NMT

jóc

[ʤók] joca subst. m. Lloc on acostumen dormir; es diu pròpiament dels ocells i aviram, i per ext., dels altres animals i de les persones. 
ex: Quan va vore que totes les gallines eren al jóc se'n va tornar a casa. 
ETIM: del germ. fràncic juk 'jou; perxa per a objectes, pal on es posen les gallines'.

Estar *enuelat

[estáɾ anwelát] loc. verbal Estar envellit (físicament i/o psíquicament).

ex: L'he vist pel carrer i està molt *enuelat!

vegeu *uelo

Fer-se *uelo

loc. verbal Envellir.
ex: Mon pare s'ha fet *uelo a la carrera.
vegeu *uelo

nyespla

*nyespla

[ɲéspla] nespra nespla, nyespra subst. f. 1. Fruit del nesprer o nespler, de forma redona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat; comestible quan és passat o molt madur.

cast. níspola, níspero. 

2. fig. Colp violent, normalment donat amb la mà tancada, especialment el que es dóna en agressió.
ex: Li va arrear una nyespla tan forta que el va tombar de tòs.

ETIM: del llatí vulgar nespĭla, neutre pl., des del llatí clàssic mespĭlum, i aquest, del gr. mespílon (μέσπιλον), nom de l'arbre, i mespílē (μεσπίλη), nom del fruit, amb alteració popular de m- en n- per dissimilació de la m- davant la -p-, i finalment amb palatalització de la n- > [ɲ].

El nesprer és un petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies (Mespilus germanica), de fulles lanceolades, flors blanques i solitàries i de fruits bruns comestibles. El fruit d'aquesta espècie ha anat estant substituït a les nostres terres pel el de la Eriobotrya japonica, arbre fruiter de la família Rosaceae, originari del sud-est de Xina, introduït a Japó on es va naturalitzar. En l'actualitat quan parlem de nespra es dóna per entés que es parla de la japonesa.
La llengua oral fa servir el castellanisme *níspero per tal de designar el fruit i *nisperoner pel que fa a l'arbre. nyespla només s'empra per designar el colp.

LLN

alarb

[aláɾp]  subst. m. 1. Nadiu de l'Aràbia, àrab.

2. fig. Persona inculta, salvatge, feréstega, esquerpa, intractable.

3. fig.  Persona profitosa; ser un aprofitat.

ETIM: de l'àrab al-ʿarabi (العربية), 'àrab'.

diàleg de l'informant:

És un "alarb", si t'encantes amb ell "no les tastes", "es faria amb tot". Ma uela ho deia a una persona profitosa i a més, ràpida en eixe comportament.

MCGM

Vore fins a l'entrevill

loc. verbal Veure allò que és amagat a dins del cos (se sol dir quan algú badalla obrint la boca exageradament).

ex: Xica, quins badalls! T'he vist *hasta l'entrevill!

vegeu entrevill

ER

Fer ulls de mújol

loc. verbal Fer uns ulls ben oberts; fer o tindre ulls inexpressius.

ex: Em mirava sense dir res: *fea ulls de mújol!

vegeu mújol