*escollar

[askoʎáɾ] esquallar, desquallar v. tr. 1. Postrar, fer perdre o llevar el coratge o el vigor; espantar.

ex: Estic *ascollat de tanta corrupció.

cast. postrar, acobardar, desmayar.

2. pron. Desmaiar-se 

ex: Es va *ascollar quan va vore tanta sang.

cast. desmayarse, perder el sentido. 

ETIM.: del llatí coagŭlare, 'quallar', amb el prefix des > es de negació. Amb la simplificació [kwa] a [ko] d'alguns dialectes. No confondre amb escollar (derivat de coll) 'Llevar el coll, especialment a una peça de roba' en cast. escotar.

diàleg dels informants: 

–Per això diuen: ha anat al metge i està "ascollat" (espantat). O "no t'ascolles ara.. 

–Estar o anar "escollat", ofegat per la feina o les preocupacions i no saber com resoldre-ho". 

MCGM, MLC

entumir

[antumíɾ] v. tr. i pron. Inflar i dificultar de moure's, per defecte de circulació. 

ex: Xica, des del bac estic tota entumida. 

cast. entumecer. 

ETIM.: del llatí intumescĕre, mat. sign. 

diàleg de l'informant: 

Tenir algun membre del cos "entumit", ha perdut mobilitat i està inflat. 

MCGM

Bup, rates!

loc. exclamativa irònica Expressa incredulitat davat d'allò dit per un interlocutor.

diàleg dels informants:

Mon pare l'utilitza molt... en un to de burla, com si afegira, "això és el que tu t'has cregut". 

NMT, MLC

Estar per establir

loc. verbal Ser immadur, no tindre bona educació, actuar per impulsos irracionals; actuar amb violència. 

ex: No li ho tingues en compte: està per establir.

dialeg dels informants: 

–Estás per a establir! (quan algú diu moltes bovades o fa animalades i posa nerviosa a l'altra persona) 

–Estar "pa establir", no estar "ben afinat" 

–Això ho senties sobre tot als majors referint-se a la jovenalla irrespectuosa i maleducada: "El teu fill està *pa establir! No fa cas i va a la seua, i algun dia ja voràs com tindrem un disgust!"
vegeu establir

RMM, SA, MCGM, JM

establir

[astaβlíɾ] v. tr. 1. Posar d'una manera estable, ferma, permanent. 

2. Col·locar en una manera estable de vida, siga en matrimoni, siga en un negoci o professió independent. 

3. Assolir maduresa psicològica, madurar.

cast. establecer

ETIM.: del llatí stabĭlīre, ‘posar ferm i estable’.
vegeu Estar per establir

conill

conill (2)

[koníʎ]  subst. m. 1. Mamífer rosegador de la família dels lepòrids, espècie Lepus cuniculus L.

cast. conejo.

2. peix ballesta, surer, porcell Peix de la família dels esclerodèrmids: Balistes carolinensis i Balistes capriscus.  És ample, planer, de 20 a 30 cm. de llarg, de color cendrós amb taques fosques.

cast. pez ballesta, pejepuerco blanco, pampo, escopeta

ETIM.: del llatí cunīcŭlu, conill.

diàleg dels informants:

Sí que l'he sentit anomenar i, és més, em van explicar que el nom li'l donen les dentetes sobreeixides que té com el conill.

FXLI, APM

conill (1)

Fer la caradeta

[féɾ la kaɾaéta] loc. verbal Durant la collita, completar un cabàs o un caixó amb taronges amb bona presència.

diàleg de l'informant: 

Encara que les que queden baix han estat mal recoltes (sense peçó, per exemple). 

JM

sangolejar

[saŋgoleʤáɾ] v. intr. 1. Balancejar

2. pron. Moure's repetidament d'un costat a l'altre.

cast. bambolearse.

ETIM: incerta

diàleg de l'informant:

Jo he oït sangolejar com menejar-se en excés. 

Un líquid si es sangoleja pot escampar-se; una persona que es sangoleja pot tenir agonia... 

APM, MCGM

tellós

[teʎós] tellosa (f.) [teʎóza] adj. Dur, mancat de blanor, de suavitat. 

cast. duro.

ex.: Els cigrons no estan ben fets,han quedat tellosos. 

ETIM: derivat de tella, del llatí tēgŭla, ‘teula’. 

vegeu tello

APM

*asguirlando

[azgiɾlándo] *arguinaldo, *asguinaldo subst. m. 1. Estrenes o present de Nadal.

cast. aguinaldo 

2. Nadala; cançó popular amb un tema normalment profà i divertit, acompanyada pel so de la simbomba (*sambomba), destinada a sol·licitar presents (pastissets, torró, fruits secs, begudes alcohòliques…) durant la nit de la vespra de Nadal tot anant casa per casa pels carrers del poble. 

ex: Això de cantar *asgirlandos ja no s’estila. 

3. Xiquet o home jove que actua amb picardia i que és poc de fiar. 

ex: Bon *asguirlando està fet! Fia’t d’ell, que diu que sí a tot, i mira…

A l'altra, torna!

[a látɾa | tóɾna] loc. exclamativa irònica. Afirmació de l'emissor envers el receptor, víctima d'una sensació desagradable o dolorosa que ha resultat d'una acció o d'una actitud indeguda o perillosa.

diàleg de l'informant:

Ho sent el xiquet, per exemple, quan encén un misto sense permís, i es crema. Abans també, ho sentíen els xiquets quan rebíen una "xufa" de la mare per qualsevol motiu paregut. (quan encara no ho consideravem maltractament).

NLL

empilotar

[ampilotáɾ] amuntonar, amuntegar, enforfoguir v. 1. Fer pilots, muntons desordenats; acumular.

ex: Han empilotat totes les carpetes velles en un racó. 

2. pron. Acumular-se; ajuntar sense ordre, sobretot si hi ha poc espai.

ex: Allí s'empilotaven vora tres mil persones.

ETIM: construït sobre pilot amb el priefix en- 'reunir en un lloc o d'una forma'.

vegeu pilot, empilotat, a pilots, enforfoguir

MCGM

A pilots

loc. adverbial modal  1. En quantitat i sense ordre. 

ex: Obris el seu armari i tot ho té a pilots.
2. a grapats Molt, massa, de sobra.
ex: Tenia diners a pilots.

vegeu pilot, empilotar, empilotat

MCGM

empilotat

[ampilotát] empilotada (f.) [ampilotá] amuntonat, amuntegat adj. En prou quantitat no ordenada. 

ex: Hi havia molta gent tot empilotada dins d'aquella discoteca. 

ETIM: del participi de passat del verb empilotar. 

vegeu pilot, empilotar, a pilots

MCGM

parpalla

parpalla (1)

[paɾpáʎa] parpella, palpebra 1. Cadascun dels dos vels musculomembranosos movibles amb què podem cobrir o descobrir a voluntat el globus de l'ull.

ex: Au! A tancar les parpalles i a dormir!

2. Pestanya; sèrie de pèls rígids i sedosos que naixen a la vora de cada palpebra; cadascun dels pèls.

ex: Tenia uns ulls molt bonicos i unes parpalles molt llargues.

cast. párpado.

ETIM: del llatí palpĕtra, variant del llatí clàssic palpĕbra, amb canvi [l] > [ɾ] i alternància vocàlica [e] > [a].

parpalla (2)

pixorro

[piʃóro] penis subst. m. Membre viril, en llenguatge grosser.

ex: Tenia un bon pixorro.

ETIM: d'un radical onomatopeic piʃ- que remet al soroll que fa l'orina en brollar, amb el sufix despectiu -rro.

Tindre mala folla

loc. verbal Tindre poca gràcia i alhora un punt gran de malícia.

ex: Mira que té mala folla! Ho ha dit per a fer mal.
vegeu Mala folla

VCP

Mala folla

loc. subst. Mala fe, malícia; forma basta i poc adient.
ex: Sempre diu les coses *en molt mala folla.
vegeu Tindre mala folla
VCP

perpetual

[peɾpetuál] adj. En referència a persones romanceres i comboiants.

ETIM: pres del llatí perpetuāle, perpetu. 

JM

Als jóvens…

Als jóvens,
pa blanet.
Expressa la falta d'experiència i de consistència de la joventut.
APM

terme

[téɾme] subst. m. 1. Totalitat del territori que forma la jurisdicció d'un municipi, castell, etc.

ex: El terme d'Oliva és gran.

2. hort, defora Zona rural (en contraposició a poble); terreny agrícola on es treballa.

ex: Ecara que té més de huitanta anys, va al terme tots els dies.

cast. término.

ETIM: del llatí tĕrmĭnus, 'fita'.

El terme municipal d'Oliva té una extensió de 59,61 Km2 i limita amb les localitats següents: L´Alquería de la Condessa, La Font d´En Carròs, Piles i Vilallonga (de la Safor) i L'Atzúvia, Dénia i Pego (de la Marina Alta).

Localització del terme d'Oliva (font: Wikipèdia)

Vista parcial del terme d'Oliva

mixorreria

[miʃoreɾía] subst. f. Qualitat de mixorrer; acció pròpia de mixorrers.

cast. mojigatería, santurronería.

ex: No sé com pots aguantar tantes mixorreries.

vegeu mixorrer

RMM

mixorrer

[miʃoréɾ] mixorrera (f.) [miʃoréɾa] adj. i subst. 1. Dit de la persona molt beata que fa escrúpol de tot. 

cast. mojigato, santurrón.

ex: Què mixorrera! Té por de la vida!

2. Persona molt cerimoniosa i barroca, en certa manera un poc coenta.

ex: És una mixorrera! Parla com si fóra la reina.

ETIM: de mix 'gat domèstic', d'origen expressiu.

JB

mardà

[maɾðá] mardana (f.) [maɾðána] 1. m. Ovella mascle destinat a la procreació, marrà; Mascle de llavor de la cabra.

cast. morueco; chivo

2. m. Xiquet que ha crescut, que ha passat físicament a l'adolescència.

3. m. i f. Persona o animal de gran corpulència (en to despectiu).

4. m. Home gran, gros; home poc actiu o sense reflexos.

5. f. Dona grandota i sense gràcia física.

6. m. i f. Persona gandula.

ETIM: variant de marrà, d'una arrel marr- preromana, potser ibèrica o d'alguna llengua preindoeuropea.

diàleg dels informants:

–Jo l'he sentida a Oliva sempre en el sentit de que el xiquet s'ha fet xicon (de corderet a borrego vaja).

–Mardà': home gran, voluminós, no necessàriament obés. No arriba a ser una expressió ofensiva, però reforça la idea d'algú més voluminós del habitual o del que fins aleshores havia estat: "Ei redéu, el teu veí, com a crescut! Quin mardà s'ha fet!' També al.ludeix a persona gran i més bé aparada, amb poca espenta. 

–Quan treballava a Xàbia, mardà solia emprar-se com a sinònim de gandul, de poc trellat.... No l'havia escoltada a Oliva (encara).

–Estic més d'acord en la definició de gandul que en la de voluminós. Un mardà no té per què ser algú gros. Pot ser un mardà primet. Un mardà és aquell que no es mou per a res, que li ho han de donar tot davant, com diria mon pare: "Redéu, alça't de la mecedora, que te se faran uns ous com el tio Sacarró".

–O també he sentit "mardana" crec que en el sentit de dona grandota i amb poca gràcia.

FMB, JM, RMM, ACP, NLN

mançana

[mansána] subst. f. 1. Espai urbà, delimitat per carrers Illa de cases.
cast.: manzana
ex.: D'ací dos mançanes, trobaràs eixa botigueta.

2, Botó. 

En desús 

ETIM: del llatí Mattiāna (mala), una classe de poma (der. del nom de Caius Matius (o Mattius), escriptor sobre agricultura, amic de Juli Cèsar). Variant de maçana, amb propagació de la nasalD'ací el castellà manzana 'poma'.

vegeu No patisques jopetí…

APM, FXLI

No patisques jopetí…

No patisques jopetí, 
que si has perdut les mançanes, 
els traus encà(ra) els tens ací!
Expressa situacions que tot i semblar-ho, no són tan desesperades com podrien semblar.
APM

Estar abrasit

loc. verbal 1. Estar (algú) molt cremat.

ex: Ha estat tot el dia al sol i ara està abrasit.

2. Tindre molta set, estar amb moltes ganes de beure.

ex: Estic abrasida. Em beuria el botijó sancer.

3. Trobar-se en una situació molt compromesa; estar en una situació apurada.

ex: Està ben abrasida. No pot pagar la hipoteca.

4. Estar vestit amb molt de mal gust.

ex: Amb este vestit estic abrasida.

vegeu abrasir

APM, MAFS, LLN

abrasir

[aβɾazíɾ] abrasar. v. 1. Cremar, produir dolor o ofec per la calentor excessiva.

ex: Eixa olla abrasix.

cast. abrasar

2. Produir o sentir dolor excessiu.

ex: Necessite llevar-me les sabates: tinc els peus abrasits.

3. pron. Patir les dolors o molèsties d'una ardor excessiva.

ex: S'abrasia de tanta calentura.

4. pron. Patir o pagar les conseqüències d'una mala acció, d'una situació adversa.

ex: Si seguixes fent això, acabaràs abrasint-te.
cast.: escaldarse

5. Patir una set excessiva.

ex: Dóna'm un got d'aigua, que vinc abrasida!

ETIM: format damunt brasa amb el sufix a- que expressa relació a. Canvi de conjugació de la 1a a la 3a.

Conjug.: incoativa, segons el model de les formes incoatives valencianes de acudir.

vegeu Estar abrasit

APM, MAFS, LLN

enllevir-se

[anʎevíɾse o [anʎiβíɾse] v. pron. Endurir-se.
ex: Si banyes las creïlles *en *auia, s'enlleviran.
ETIM: incerta.
Hipòtesi; del llatí lĕve 'lleuger', per confusió amb 'dur' més el prefix en- que expressa canvi d'estat. vegeu enllevit
APM, CMN

enllevit

[anʎevít] o [anʎiβít] enllevida (f.) adj. Estat d'alguns ingredients quan han perdut la textura que tenien només acabats de fer al foc o de coure.

ex: Bo, jo em referia a les creïlles quan ja estan cuites, es gelen i es fan endurides, enllevides.
ETIM: incerta; des del participi de passat del verb enllevir-se.
Hipòtesi; del llatí lĕve 'lleuger', per confusió amb 'dur'.
vegeu enllevir-se
APM, CMN

manxós

[manʧós] manxosa (f.) [manʧóza] adj. Poc sòlid estructuralment, que no té fermesa o que ha anat afluixant-se i perdent integritat.

ex: No gastes eixa escala que està tota manxosa!

comentari de l'informant:

Una cadira està "manxosa" quan la seua estructura no té solidesa i para fluixa i menejosa.

MCGM
vegeu manxa

Fer mirada

[féɾ miɾá] loc. verbal Patir un defecte de la vista, ser estrabic.

ex: Seria ben guapet si no fóra perquè fa mirada.

casup

[kazúp] casull, casunyet subst. m. Casa rústica; casa menuda, pobra, miserable. 

cast. casuca, casucha

ex: Tenien un casupet en defora per anar a fer les torrades de carn i passar el dia.

ETIM:  del llatí vulgar *casŭpŭlus, (der. de casa, amb el sufix dimin. -up),  tot seguint l'evolució de casulla, del llatí caŭla 'cabaneta', que donà en llatí vulgar *casŭpŭla i casŭb(ŭ)la, per influx del llatí manĭpŭlus 'maniple'.

APM

Allà buix

[aʎá búʃ] loc. adv. de lloc  Localització molt llunyana. Més lluny que allà baix. 

ex: No veus aquella barca, allà buix? 

nota: Expressió col·loquial vinculada al llenguatge infantil. L'efecte de llunyania s'expressa amb el canvia de la vocal central anterior [a] per la vocal tancada posterior [u]. 

SA

xarxau

[ʧaɾʧáw] xarxaua (f.) [ʧaɾʧáwa] adj. Xiquet o xiqueta parladora, desimbolta i amb molts recursos per relacionar-se amb la gent. 

ex: Esta xarxaua té amagats dos pams baix terra! 

cast.: zascandil, mequetrefe.

ETIM: desconeguda. 

NOTA: Recollit com jarjauet al Dicionari de Carles Ros (Ros Dicc. 133) que el treduïx al castellà com «Chisgaravís». 

MCGM

penquera

[peŋkéɾa] subst. f. Carxofera Cynara scolymus.  

ETIM: derivat de penca.

vegeu penca

penquera

penca

penques

[péŋka] subst. f. 1. Nom aplicat a les fulles, tiges, branques o pecíols grossos i carnosos de certes plantes; la part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc.

cast. penca.

2. Fulla de card, fulla d’una penquera o carxofer bord Cynara scolymus; fulla bulbosa de la carxofera.

cast.: cardo. 

3. Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d'alguna cosa. Una penca de cansalada; part llarga i ampla de l'abadejo quan es ven. 

ETIM.: d'origen incert, potser d'un primitiu fulla pe(d)enca, derivació de pes, pedis 'peu', ja que les penques solen sortir directament del peu; o del llatí *penĭca, ‘coa’, derivat de penis, segons G. de Diego.

NOTA: La penca és un ingredient molt emprat a la gastronomia d'Oliva: amb l'arròs caldós, amb l'arròs al forn, amb els fideus, en salmorra…

vegeu penquera

mostós

[mostós] mostosa (f.) [mostóza] adj. 1. Abundant de most (sentit original). 

cast. mostoso. 

2. Untat o brut de suc o pasta enganxosa.

ex: No em toques *en eixes mans mostoses!

cast. viscoso, pegajoso.

3. esgrogueït Que ja no està net.

ex: Tens el coll de la camisa una miqueta mostós.

4. Desgastat, deteriorat o deslluït una mica pel temps o l'ús.

ex: Només porta a Càritas roba mostosa.
cast.; ajado, desgastado.

ETIM: del llatí mŭstu 'Suc del raïm abans de fermentar' amb el prefix -ós 'amb la semblança, amb la qualitat de'.
MCGM

mastrunyat

[mastɾuɲát] mastrunyada (f.) [mastɾuɲá] adj. Deteriorat o deslluït pel temps o l'ús. cast. ajado, deslucido; gastado, comido.

ex: Portava un *tratge mastrunyat.

ETIM: per evolució del participi de passat de mastullar 'rosegar fent soroll amb les dents, especialment el bestiar' (sentit original), del llatí *mastucŭlare, var. per canvi de sufix de *masticŭlare, derivat dim. de mastĭcare ‘mastegar’. [mastuʎáɾ]> [mastɾuʎáɾ] (variació formal)> [mastɾuɲáɾ] (confusió de plalatals).

MCGM

pebrerera

[peβɾeɾéɾa] pimentonera, pebrera, pebrer, pebroter subst. f. Planta solanàcia Capsicum annuum el fruit de la qual és la pebrera.

cast. pimentera, pimentero.
ETIM: de pebrera, que, com que ja porta el sufix -era (que significa 'orígen' o 'conjunt de') lexicalitzat, el torna a repetir.

vegeu pebrera

pebrerera

llacada

[ʎaká] subst. f. 1. Taca molt aparent.

ex: Duia ana llacada en tota la corbata.

cast.: manchurrón, lamparón.

2. Llot que deixa una riuada en retirar-se dels camps inundats. 

3. Massa molt fina de calç o guix, o de calç barrejada amb arena, o de guix amb terra, que servix per a emblanquinar o per a unir pedres o filades de rajoles.

cast. lechada.

ETIM: derivat de llaca 'Fang que deixa la pluja als camps'.

vegeu llacar

llacar

[ʎakáɾ] v. 1. tr. i pron. Tacar, embrutar amb taques. 

ex: Es va llacar tota la camisa.

cast.: manchar

2. loc. verbal Estar o anar llacat: dur taques, estar brut. 

ex: Anava com tot llacat, com un miserable. 

ETIM: del llatí lacus 'llac' per analogia amb la forma circular irregular dels llacs.

MCGM

pebrera

[peβɾéɾa] subst. f. 1. Pebrer, planta que fa els pebres (sentit original).

cast. pimentero

pimentó, pebre, pebrot, bajoca 2. Fruit de la pebrerera, planta solanàcia del gènere Capsicum; l'espècie més coneguda és el Capsicum annuum, els fruits de la qual són allargats i de color roig o verd, i blanc quan no són ben madurs.

ex: Mare! Faràs pebreres en *samorra?

cast. pimiento, ají.

3. fig. Nas gros. 

ex: Quina pebrera tenia! Te'n recordes d'això?

4. Recipient destinat a tindre-hi el pebre o pólvora de condiment.

cast. pimentera.

malnom d'Oliva

ETIM: del llatí pĭpĕre, fruit de diferents plantes piperàcies orientals del gènere Piper, generalment de gust picant, que s'importava en l'edat mitjana i servia com a condiment i en aplicacions medicinals. El sufix -era és la marca del sentit original, que expressa conjunt de.

NOTA: La cuina d'Oliva l'empra en tota una gama de plats: les pebreres farcides, l'espencat, en salmorra, a les coques, a la paella…
vegeu pebrerera, morrongo

pebreres

taboll

[taβóʎ] 1. subst. m. Fruit, verdura o llegum immadur.

ex: No et menges això, dona! No veus que és un taboll?

2. tabolla (f.) [taβóʎa] adj. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa. 

ex: Era una figa tabolla.
cast: enverado.

3. subst. i adj. fig. Curt de trellat (de seny), groller, descortés.

ex: Mé, quin taboll! Feu-lo callar!

ETIM: potser confluència de mots de l'àrab vulgar dels moriscos valencians, especialment de l'arrel habal 'rendir, aclaparar', amb possible influx de batollar 'fer caure la fruita madura'. 

diàleg dels informants: 

–I un tio trompo és un tio taboll també, no? 

–i eixe és un taboll per a descriure algú amb poques llums... 

MCGM, JDMM, JBM, RMS

atabollar

[ataβoʎáɾ] v. 1. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. 
ex: Ja veus com el sol atabolla les figues.
2. pron. Prendre color, entrar en color per l'exposició al sol o per excés de calor. 
ex: Només li pega el sol, s'atabolla.
3. fig. Adormir-se per efecte de la calor.
ex: A les cinc del matí es va atabollar.
ETIM: derivat regressiu de taboll.

NOTA: Popularment se sol amprar indistintament tabollar i atabollar. 

vegeu tabollar

MAFS, MML, JDMM, CMN, RMS

tabollat

[taβoʎát] tabollada (f.) [taβoʎá] adj. 1. Entrat en color o a mig madurar.

ex: Mira, veus aquelles figues? Ja estan tabollades.

2. fig. Sense sentit o mig mort.

ex: El pobre estava tabollat i ben tabollat!

3. Colrat pel sol.

ex: Es veu que véns de la mar. Estàs tabolladet!

4. fig. A punt de rematar, ja dominat (un treball o una tasca).

ex: Açò ho tenim ja ben atabollat. 

5. fig. Adormit amb força.

ex: S'ha quedat ben atabollat. 
ETIM: des del participi de passat del verb tabollar.
vegeu taboll, tabollar

MML, JDMM, CMN, RMS

tabollar

[taβoʎáɾ] v. 1. tr. Masegar, sotmetre a colps, a pressions.

ex: Tabolla ben tabollat el polp i voràs que bo que estarà!

2. tr. Agredir amb colps fins quasi a la inconsciència tot deixant marques físiques ben visibles.

ex: Quan el vaig vore en terra, estava ben tabollat!

3. escalivar tr. Sotmetre alguns llegums al foc fins coure'ls i reblanir-los.

ex: L'*albargina i la pebrera abans d'espencar-les, les tabollem, no?

ETIM: derivat regressiu de taboll.

NOTA: Popularment se sol amprar indistintament tabollar i atabollar. 

vegeu taboll, atabollar
CMN

espencat

[aspenkát] esgarrat, esgarradet, escalivada subst. m. Plat culinari confegit amb pebreres roges (o verdes) i albergines torrades (atabollades) al foc (a la brasa), al forn o a la planxa, fetes a trossos, adobades amb oli d'oliva i acompanyades amb all cru i abadejo.

ETIM: des del participi de passat del verb espencar 'esqueixar i arrabassar una branca' en cast. desgajar.
vegeu pebrera, *albargina, tabollar

diàleg dels informants:
– *Albargina i pebreres roges i verdes. Cuites al forn o a la brasa. És lleva la pell i les llavors de les pebreres i s'esgarra per a mesclar-ho.

– 2 pebres rojos, 1 albergina, oli d'oliva, abadejo (opcional) Ou dur (opcional)

– Es diu esgarrat/esgarradet a l'aspencat que du baejo? Hi ha qui s'ho mescla amb tonyineta o ou dur amb oli i *baejo *asgarraet molt xicotet.

– Per a l'espencat, el més necessari és la pebrera i l'albergínia. Hi ha gent que posa ceba, tomaca o un allet també. A més si posem "baejo" serà un esgarraet.
MMP, VL, NLL. CMN, JC

espencat (font: Menjars d'Oliva)

Cançó de la carabassa

Carabassa m'han donat, 
m'han donat! 
Jo l'he presa per meló, 
 per meló! 
Més m'estime carabassa 
que deu cèntims de sabó 
i dormir en la presó!
MAFS

florit

florit (font: Elena Martín)

[floɾít] floridura 1. subst. m. Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especial-ment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics, formant-hi una capa cotonosa; capa de vegetacions criptogàmiques, a manera de polseta o borrissol, que es formen damunt la superfície d'un cos.

ex: Aquella paret tan humida estava plena de florit.

cast. moho.

2. adj. florida (f.) [floɾíða] Que té floridura. 

ex: No veus eixos pelets negres? Este pa està florit, home! 

cast. mohoso, enmohecido.

ETIM: derivat del participi de passat de florir.

vegeu florir

florir

[floɾíɾ] v. 1. intr. Fer flor les plantes. 

ex: Els cirerers han florit massa prompte.

2. intr. Aparéixer les flors. 

ex: Ja florix la primavera.

3. intr. fig. Prosperar, estar en ple vigor.

ex: Estic content. El negoci ha florit.

cast: florecer 

4. pron. Cobrir-se de floridura.

ex: Posa al sol eixa tela o sinó es florirà.

cast. enmohecerse. 

5. tr. Cobrir de floridura; fer eixir floridura.

ex: Si no bufa el vent, la humitat farà florir les taronges.

cast. enmohecer. 

ETIM: del llatí tardà florīre des del llatí clàssic florēre, mat. sign. 

*malvar

[malváɾ] possible castellanisme fer malbé, malejar v. 1. tr. Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa d'algú o d'alguna cosa. 

ex: Tot va ser ajuntar-se *en ell i el va malvar.

2. tr, i pron. Adulterar o empitjorar les condicions d'algun objecte, especialment comestible. 

ex: La mel es malva *en la saliva.

cast: malvar, malear

ETIM: derivat regressiu de malvat, del llatí vulgar malifatius 'desgraciat', comp. de malus 'dolent' i fatum 'destí', que donà l'ant. malvatz, cas recte de la declinació, influït pels participis en -at, -ada.
vegeu Llançar a perdre

*templat

[templát] templada (f.) [templá] possible castellanisme adj. 1. Temperat (sentit original).

cast. templado.

trempat, eixerit 2. m. Valent, animós; atractiu, ple de de potències (intel·lectuals o físiques).

ex: No havia vist mai un xic tan templat. Es casaria *en ell!

cast. gallardo, animoso.

ETIM: del llatí temperatu participi de passat de temperāre 'moderar, temperar'; de la idea d'equilibrar i vigoritzar el cos humà passà a tenir altres aplicacions als metalls, vidre, etc. per designar-ne la bona consistència, la bona disposició.

NOTA: A 2 l'ús en masculí va lligat a la marca semàntica del model de masculinitat tradicional: força equilibrada, bon caràcter, salut i bellesa masculina.  

beneït

[beneít] beneïda (f.) adj. i subst. 1. Que ha rebut benedicció.

cast.: bendito. 

beneit (beneita) 2. Persona molt bona, tota de Déu. 

ex: Era un beneït que no tenia mai res. Tot *lo seu era per als pobres.

3. Persona ingènua. 

ex: Ai, beneït! Te a peguen com volen!

4. Curt d'enteniment.

ex: Els beneïts solen ser bones persones.

cast. tonto.

ETIM: del llatí bĕnĕdĭctu, mat. sign. || 2, 3, 4, que es va convertir en *bĕndĭctu,*benectu, *beneitu, beneit (forma comuna en català). Per altra part el mateix participi llatí seguí una altra evolució, conservant la ĕ protònica i convertint-se la ĭ en ī per influència de l'infinitiu benedīcere, d'on resultaren les etapes *benedīttu, benesit, beneït. Esta darrera forma és la que perdura com a participi verbal; en català general beneit ja no té valor verbal, sinó purament nominal. Fins un cert temps es varen mantindre en paral·lel les formes beneit / maleit i beneït / maleït amb marques semàntiques lligades a la forma de ser (en el primer cas) i a l'acció teologal i moral (en el segon cas). A la nostra parla hi ha hagut un trencament i les marques psicològiques passen a la parella d'antònims beneït / maleit.

vegeu maleit

maleit

[maléјt] maleita (f.) [maléјta] adj. 1. Objecte de maledicció (sentit original). 

cast. maldito 

2. Referit a una persona: malèvol, malvat, cruel; irritat o irritable fàcilment.

ex: Era un home sense cor. Molt maleit.

cast.: malo, malévolo; malvado, cruel; rabioso, furioso.

3. Referit a un infant: entremaliat, roín.

ex: És tan maleit que ni els pares ni els mestres poden *en ell.

cast.: travieso, malo.

4. Referit a un animal: perillós, ferotge, rabiós.

ex: No t'acostes al gos, que és molt maleit.

cast.: peligroso, feroz, rabioso.

ETIM: del llatí maledĭctu, part. pass. de maledīcĕre, ‘maleir’.

NOTA: semànticament, és paral·lel a l'adj. francés méchant.
vegeu beneït

Estar mort a canyades

loc. verbal Estar alhora molt cansat i baldat per l'efecte de l'esforç.

ex: Estic morta a canyades, entre el calor de hui i tota la mampresa que m'he agarrat.

vegeu canyada

MCGM